Operació Destral de Guerra

LOperació Destral de Guerra (anglès: Operation Battleaxe), també anomenada batalla de Sollum va ser una operació duta a terme per l'exèrcit britànic durant la Segona Guerra Mundial el juny de 1941, amb l'objectiu de netejar la Cirenaica oriental de tropes alemanyes i italianes; un dels principals objectius seria alleugerir el setge de Tobruk. Per primera ocasió en la guerra, les forces alemanyes van lluitar principalment a la defensiva.Maule, p. 115

L'operació no va tenir èxit perquè les forces britàniques van llançar els seus assalts inicials contra posicions defensives de gran fortalesa creades pel General Erwin Rommel. Els britànics van perdre gairebé la meitat dels seus tancs el primer dia, i només van aconseguir la victòria en un dels 3 objectius. El segon dia va acabar en taules, havent de retrocedir al seu flanc oriental, però rebutjant un contraatac alemany al centre. El tercer dia, els britànics amb prou feines van evitar el desastre en retirar-se amb èxit abans que es completés un moviment alemany per encerclar-los, que els hagués privat completament de la possibilitat de retirar-se.

El fracàs de l'operació comportà la substitució del general britànic Archibald Wavell, llavors comandant en cap de l'Orient Mitjà.

Rerefons Fets que van portar a Destral de Guerra A finals de març de 1941, poc després de l'arribada de les tropes alemanyes (el Deutsches Afrika Korps) a Trípoli, el general Rommel, encara que tenia ordres de restar a la defensiva, capturà ràpidament la posició britànica d'El Agheila situada al front, iniciant una ofensiva que a mitjans d'abril l'havia fet arribar fins a Sollum, a Egipte. L'única posició defensiva que els restava als Aliats a Líbia era l'àltament fortificat port de Tobruk, que Rommel havia envoltat i posat sota setge. La resposta aliada quedà reservada en un principi a la RAF.

Després d'haver estat informat pel general Wavel que les forces britàniques del Desert Occidental eren molt inferiors a les de l'Eix, Churchill ordenà que un comboi de tancs i Hawker Hurricanes, navegués per la Mediterrània per portar subministraments als britànics. L'alt comandament alemany (l'Oberkommando der Wehrmacht), també amoïnat per les accions de Rommel, envià al General Friedrich Paulus perquè investigués realment quina era la situació.

El 12 de maig, el comboi Tigre arribà a Alexandria,Playfair, p. 118 portant 238 tancsPitt, p. 294 i 43 HurricanesPlayfair, p. 119 (van perdre's 57 tancs i 10 Hurricanes quan el New Zealand Star topà amb una mina; la tripulació se salvà).Playfair, p. 116, 119 Va haver-hi diversos retards en descarregar els tancs, a part que se'ls hagué de modificar per a la guerra del desert, la qual cosa comportà que el primer dia en què Destral de Guerra podia llançar-se era el 10 de juny. Els tancs van emprar-se per reconstruir la 7a Divisió Blindada, que havia estat allunyada de l'acció des de febrer, a causa del fet que principalment li mancaven tancs després de l'Operació Compass. Després de Compass, el personal de la divisió havia estat distribuït a altres tasques, i per tant, ara caldria reorganitzar i reentrenar tota la divisió per tenir-la a punt per a la batalla que s'apropava.Playfair, p. 1–2, 32, 163–164

També el 12 de maig, el General Paulus, després de veure un dels intents fallits de Rommel per assaltar Tobruk, envià un informe a l'OKW descrivint com a feble la posició de Rommel, amb una mancança crítica de combustible i munició.Bradley, p. 166 Com a resposta, i davant la imminent invasió de la Unió Soviètica, el Mariscal Walther von Brauchitsch, comandant en cap del Wehrmacht Heer, ordenà a Rommel que no avancés cap a Tobruk ni que el tornés a atacar, sinó que es dediqués a conservar la seva posició i a conservar les seves forces.

Via les interceptacions d'Ultra, els britànics també reberen l'informe de Paulus, i Churchill, creient que un cop fort podria desbaratar les forces alemanyes, començà a incrementar la pressió sobre el general Wavell perquè passés immediatament a l'ofensiva. Wavell preparà ràpidament l'Operació Brevetat, una operació limitada amb intenció d'assetjar Sollum, el pas de Halfaya i fort Capuzzo, llavors continuant per avançar fins a Sidi Aziez i cap a Tobruk, sempre que els ho permetessin els subministraments i mentre no s'arrisquessin massa les pròpies forces; amb l'objectiu final de destruir tant equipament de l'Eix com fos possiblePlayfair, p. 116" i assegurés un punt de partida per a la major Operació Destral de Guerra, que hauria de llançar-se un cop els nous tancs estiguessin disponibles.Playfair, p. 163 Brevetat començà el 15 de maig i en un inici tingué èxits, amb les conquestes de Fort Capuzzo i el pas d'Halfaya. No obstant això, l'endemà, el General William Gott, amoïnat perquè la 22a Brigada de Guàrdies pogués ser agafada en camp obert si els alemanys atacaven amb tancs, decidí dirigir tot l'exèrcit cap al Pas de Halfaya i l'operació finalitzà oficialment el 17 de maig, amb l'única conquesta definitiva del Pas,Playfair, p. 162 que va ser reconquerit pels alemanys el 27 de maigRommel, p. 137 durant l'operació Skorpion .

A finals de maig, l'illa de Creta havia estat conquerida pels alemanys. Això volia dir que la Luftwaffe tindria més aeròdroms per amenaçar la navegació aliada, així com per protegir els seus propis combois de subministraments cap a la Cirenaica. Retardar Destral de Guerra equivaldria a haver d'encarar una major oposició alemanya.Hall, p. 189 Per evitar-ho, els Caps d'Estat Major britànics decidiren que era imperatiu que es controlés la zona disputada entre Solum i Derna.

Els Plans Aliats miniatura|La zona fronterera disputada de l'Operació Destral de Guerra El 28 de maig, Wavell ordenà que s'ultimessin els plans per l'Operació Destral de Guerra Dos plans anteriors van ser rebutjats. En el primer, la infanteria i els tancs pesats havien de netejar la frontera mentre que els tancs ràpids atacaven les forces enemigues que assetjaven Tobruk; però va ser rebutjat per manca de forces. El segon consistia a fer que la 7a Divisió Blindada se situés a l'oest de Fort Capuzzo per tal d'eliminar les forces blindades enemigues; sent rebutjat perquè no usava totes les forces aliades disponibles. (Playfair, I. S. O.. The Mediterranean and Middle East, Volume II: "The Germans come to the Help of their Ally" (1941), pg. 164). Consistia en 3 etapes: a la primera, l'enemic havia de ser derrotat a la frontera i la zona que comprenia Halfaya, Sollum, Capuzzo i Sidi Aziez havia de quedar assegurada. En la segona, el XIII Cos havia d'avançar i assegurar la zona entre Tobruk i El Adem. Un cop s'hagués completat tot això, haurien de capturar-se les zones de Derna i Mechili.

A l'etapa inicial, les forces britàniques avançarien en un assalt en 3 direccions, per netejar la regió fronterera. Al centre i a través de la costa hi havia dos grups, la Coast Force i la Escarpment Force. La primera era responsable de capturar el Pas de Halfaya,Maule, Henry. Spearhead General: The Epic Story of General Sir Frank Messervy and His Men in Eritrea, North Africa and Burma, pg. 119 mentre que la segona hauria de conquerir la resta de la frontera (Fort Capuzzo, Musaid i Sollum). El Grup de la 7è Brigada Blindada, amb el suport d'artilleria, hauria de destruir els panzers de Rommel, que es creien al Hafid Ridge;Pitt, Barrie. The Crucible of War: Western Desert 1941, pg. 296 a més del fet que, en fer-ho, envoltarien les unitats de l'Eix a la frontera entre ells i la resta de forces britàniques.Delany, John. Fighting the Desert Fox, pg. 37

Després de capturar la frontera, les brigades de la 7a Blindada continuarien cap al nord per rellevar Tobruk. Un cop s'haguessin unit amb la guarnició de Tobruk, les forces combinades es dirigirien cap a l'oest, fent retrocedir als alemanys fins al màxim que s'aconseguís.

Al capdavant de tota l'operació terrestre hi havia el tinent general Noel Beresford-Peirse, comandant del XIII Cos britànic (Força del Desert Occidental). El Major General Frank Messervy comandava la Coast Force i la Escarpment Force, mentre que el major general Michael O'Moore Creagh comandava el Grup de la 7a Brigada Blindada i el Grup de Suport.

Tres dies abans de l'inici de Destral de Guerra, per ajudar a colpejar les tropes de l'Eix, la RAF va usar els seus bombarders per atacar Benghazi, mentre que la resta d'avions capaços de llançar atacs sobre terra van ser destinats a atacar els moviments enemics a la frontera. Un cop sinicià la batalla, els caces van començar a patrullar sobre les forces aliades en missions defensives, mentre que els bombarders mitjans estaven preparats per assistir l'exèrcit atacant les columnes enemigues. Com que Destral de Guerra tenia prioritat absoluta, el Mariscal en Cap de l'Aire Tedder, Comandant en Cap de les Forces Aèries a l'Orient Mitjà, va rebre instruccions dels Caps d'Estat Major perquè acceptés riscos en altres teatres per dirigir tot el suport aeri possible.

Tant Beresford-Peirse com Tedder van situar els seus quarters generals a la rereguarda de l'atac, a Sidi Barrani i a Maaten Baggush, respectivament. Beresford-Peirse va escollir Sidi Barrani, encara que es trobava a 5 hores de conducció del camp de batalla, no només perquè era l'aeroport per llançar vols de reconeixement més avançat disponible, sinó que també perquè era la posició més avançada des d'on podia mantenir comunicacions amb l'encara més distant Maaten Baggush.Playfair, I. S. O.. The Mediterranean and Middle East, Volume II: "The Germans come to the Help of their Ally" (1941), pg. 166

Aquest pla es basava en la informació de la intel·ligència de Wavell (que era escassa donades les mancances de material apropiat i de pilots entrenats per dur a terme missions de reconeixement fotogràfic), que indicava incorrectament que dos terços de les forces blindades alemanyes estaven situades als voltants de Tobruk; la qual cosa li hagués donat un avantatge material decisiu en la regió fronterera.Brown, David. The Royal Navy and the Mediterranean, pg. 135

L'atac estava inicialment programat perquè s'iniciés el 7 de juny, però es retarda per la insistència del General O'Moore Creagh, els esquadrons del qual no van rebre els seus tancs fins al 9 de juny. La nova data va ser fixada pel 15 de juny, donant a Creagh només 5 dies per entrenar les seves tripulacions.Pitt, Barrie. The Crucible of War: Western Desert 1941, pg. 295

Els preparatius de l'Eix miniatura|Tancs alemanys avançant pel desert poc abans de la Batalla de Sollum Tot i que Brevetat va fracassar en l'intent de conquerir territori britànic, Rommel va poder comprovar que les defenses de la línia del front eren molt fàcils de ser superades. Anticipant-se a possibles atacs britànics des d'Egipte, Rommel aprofità les lliçons que havia après en els seus atacs inútils sobre Tobruk per procedir a crear una línia de posicions fortificades des de Halfaya fins a Sidi Azeiz,Moorehead, Alan. The North African Campaign 1940-43, pg. 121 situant diversos canons i mines anti-tanc al Pas de Halfaya, sobre la Cota 206 (al sud de Forth Capuzzo), i sobre la Cota 208 (a l'oest de Fort Capuzzo, sobre el Pas de Hafid). La responsabilitat principal de la defensa fronterera requeia sobre la 15a Divisió Panzer, que recentment havia rebut un nou comandant, el General Walter Neumann-Silkow, integrat el 8 de juny.

Una espenta considerable pels preparatius de Rommel vingué de la feblesa dels senyals de seguretat de la 7a Divisió Blindada, donant a Rommel 9 hores d'anticipació del coneixement de l'operació, incloent les disposicions, les intencions i els objectius.Intelligence and Strategy: Selected Essays, pg. 222 Amb aquesta informació, situà la 5a Divisió Lleugera al sud de Tobruk, preparada per ser usada tant cap a la zona de Sollum o al mateix Tobruk, segons quina fos la situació. També ordenà un llarg bombardeig d'artilleria sobre Tobruk la nit abans de l'operació per tal d'evitar que la guarnició aliada intentés unir-se a l'atac.Afrikakorps (Third Reich), pg. 52