Angostrina i Vilanova de les Escaldes (en francès, Angoustrine-Villeneuve-des-Escaldes) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya. Administrativament, pertany a l'Estat francès.
El terme actual és fruit de la unió, el 1973, de les antigues comunes d'Angostrina, que ocupava la major part del terme actual, i de Vilanova de les Escaldes, una estreta franja longitudinal de nord a sud a l'extrem sud-occidental del terme actual. A més dels dos pobles caps d'aquelles comunes, Angostrina i Vilanova de les Escaldes té els nuclis de la Part Petita, de Cal Coix, del Mas d'en Gaula i del conjunt balneari de les Escaldes, modernament reconvertit en un centre de reeducació funcional.
Etimologia L'etimologia dels noms dels dos pobles principals d'aquest terme estan tractats en el capítol corresponent a cadascun, Angostrina i Vilanova de les Escaldes.
Geografia miniatura|esquerra|Angostrina i Vilanova de les Escaldes a l'Alta Cerdanya Localització i característiques generals del terme El terme comunal d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, de 878.700 hectàrees d'extensió (el més extens de l'Alta Cerdanya i de tota la Catalunya del Nord), és situat a l'extrem nord de la comarca de l'Alta Cerdanya. ÉsAngostrina i Vilanova de les Escaldes en els ortofotomapes de l'IGNAngostrina i Vilanova de les Escaldes a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN al límit amb la comarca del Capcir (termes dels Angles i de Matamala) i amb Occitània (parçanComarca, en occità. del Sabartès, del llenguadocià País de Foix).
L'antic terme d'Angostrina tenia 843.400 hectàrees, de manera que ell sol ja representava el 95,9% del terme actual; el de Vilanova de les Escaldes era de 35.300 ha i, per tant, en suposa el 4,1%.
És un terme molt extens en la seva meitat septentrional, ample d'oest a est i allargat de sud a nord, i estret i allargassat, en els mateixos termes, a la meitat meridional. És en aquest sector meridional on hi ha tots els nuclis de població del terme. La part nord és molt muntanyosa, ja que inclou el Carlit amb bona part del seu massís, la major part del qual és per damunt dels 2.000 metres. També s'hi troba la capçalera de la Tet, amb l'Estany de Lanós i un llarg reguitzell d'estanys de muntanya, sempre dins de la vall de la Tet. Aquest riu deriva cap a la Bollosa, des d'on emprèn la marxa cap al sud-est en direcció al Conflent.
miniatura|Puig de Font Viva
Aquest extrem nord del terme forma un arc d'oest a est, inflexionat cap al nord, que conté els dos puigs de Coll Roig, el Puig Oriental i el Puig Occidental de Coll Roig, al límit amb les comunes de Dorres i Portè, la Serra i el Puig de Font Viva, al nord-oest dels dos puigs anteriors, el Pic de Cortal Rossó, al nord, i el Puig de Coma d'Or, on les comunes catalanes d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes i Dorres es troben amb l'occitana de Merens, al Sabartès (País de Foix). En aquest punt el termenal nord de la comuna esdevé límit nord dels Països Catalans. Continuant cap al nord, aquest límit passa per la Portella Roja, el Puig Pedrós Sud, tot seguit el Puig Pedrós Nord, on el termenal gira cap a llevant, cap al Circ de Pedrós, on torna a tòrcer cap al nord, seguint la carena que emmarca pel costat de ponent l'Estany de Lanós fins a la Portella de Lanós primer i el Puig de les Bacivelles, tot seguit cap al Coll de Coma d'Anyell i, finalment, arriba a l'extrem nord d'aquest tram de termenal, on hi ha el Puig de Lanós, on els termes d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes i de Merens es troben amb el terme d'Orlú, també pertanyent al Sabartès, com el de Merens.
Des d'aquest lloc, el termenal continua cap a llevant, decantant-se lleument primer cap al sud-est i després cap al nord-est, però seguint una línia molt trencada, atès que va seguint la carena que emmarca pel nord la capçalera de la vall de la Tet, tot passant per la Portella d'Orlú, o de Serra Blanca, més endavant pel Coll de Lanós, tot seguit pel Puig de la Grava i el Coll de la Grava, per arribar finalment a l'extrem septentrional absolut, al Puig de la Cometa d'Espanya, de 2.746,9, i al Puig de la Portella Gran, de 2.729,3, on els dos termes abans esmentats troben el triterme amb el de Formiguera. Davallant cap al sud-est, el termenal s'adreça de seguida al Puig Peric, de 2.810.
En el vessant sud-est del massís del Carlit s'origina el Riu d'Angostrina, la part alta del qual és la Vall de Sant Martí (on hi ha la capella de Sant Martí d'Envalls), que forma la vall que constitueix tot el sector meridional del terme, fins a la seva sortida d'adreça al terme d'Ur. En el conjunt del terme es poden reconèixer dues conques diferents: al nord-est, la de la Tet, a la resta, la dels afluents del Segre, a través de dos afluents diferents: el Riu d'Angostrina, subsidiari del Reür, i el Querol.
Termes municipals limítrofs:
Angostrina La zona habitada del terme d'Angostrina és totalment situadaEls nuclis habitats d'Angostrina en els ortofotomapes de l'IGN al sud del territori de la seva comuna, on es troben, propers els uns dels altres, els seus diferents nuclis de població.
El poble d'Angostrina, o la Part Major miniatura|esquerra|Angostrina en el Cadastre Napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) miniatura|Angostrina i Cal Coix des de llevant El poble d'Angostrina era originalment un poble sobretot d'hàbitat dispers, amb algunes petites agrupacions de cases com les que s'esmenten tot seguit. La seva part més antiga és coneguda popularment com a la Part Major, es trobaAngostrina en els ortofotmapes de l'IGN cap a la meitat occidental del sector sud del terme, prop dels altres nuclis ceretans, com Vilanova de les Escaldes, Ur, Dorres, Llívia i Targasona; és a la dreta del Riu d'Angostrina.
És encara actualment un poble d'hàbitat poc agrupat, amb la part antiga al sud del nucli de població, dessota i a migdia de l'antiga església parroquial de Sant Andreu d'Angostrina i la zona de construcció més moderna al nord i nord-est del nucli vell. En aquesta part més moderna hi ha els principals edificis comunals, tant l'edifici nou de la Casa del Comú com el vell, l'escola i la nova església parroquial.
Cal Coix miniatura|Cal Coix en el Cadastre Nepoleònic del 1812 (ADPO) Cal Coix era un veïnat properCal Coix en els ortofotomapes de l'IGN als dos nuclis d'Angostrina, la Part Major i la Part Petita, situat al seu nord, i nord-est de la vella església de Sant Andreu. Avui dia és pràcticament un barri més del poble.
La Part Petita miniatura|esquerra|La Part Petita en el Cadastre Napoleònic del 1812 (ADPO) Contraposada a la Part Major, la Part Petita és situadaLa Part Petita en els ortofotomapes de l'IGN al nord-est d'Angostrina, a poca distància, és a peu de la carretera D - 618, que just a la Part Petita fa un angle agut molt marcat: hi arriba des del sud-oest, i en marxa cap al sud-est. El petit vilatge és a l'esquerra del Riu d'Angostrina, però s'ha format modernament a la dreta una zona d'habitatges que pràcticament l'uneixen amb el poble d'Angostrina.
El Mas d'en Gaula miniatura|El Mas d'en Gaula en el Cadastre Napoleònic del 1812 (ADPO) El Mas d'en Gaula és un mas i veïnat ja existent a principis del situatEl Mas d'en Gaula en els ortofotomapes de l'IGN a prop al nord de la Part Petita, a l'esquerra del Riu d'Angostrina.
Envalls Envalls havia estat una petita població desapareguda des de molt antic. Només en queda la que n'havia estat església parroquial, Sant Martí d'Envalls. És una capella romànica, actualment isolada, situadaSant Martí d'Envalls en els ortofotomapes de l'IGN al nord del poble d'Angostrina, a la vall del Riu d'Angostrina. És just al lloc on la vall d'aquest riu es comença a eixamplar en el seu descens cap a la plana cerdana.
La Bollosa Ran del Llac de la Bollosa, a la riba dreta i a prop de l'extrem de ponentLes Bones Hores en els ortofotomapes de l'IGN de la resclosa, es troba, dins del terme d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, l'alberg de muntanya de les Bones Hores.
Els refugis de muntanya El terme d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes és un dels més freqüentats pels excursionistes a causa de la importància que té el Carlit i tot el seu entorn. És per això que hi ha diversos refugis o abrics de muntanya, com els de la Cabana del Solà, la Cabana del Roset, la Guimbarda i la Casa dels Enginyers, a la zona de l'Estany de Lanós, el dels Germans Aimars, el de Nartigues, el de Nescala, el de Sant Martí, els dos de la Barraca de Prat Carrera, el de Veirat, els dos propers a l'Estany de la Pradella (un d'ells denominat Refugi de la Calma, el de l'Estany Sec, el proper als estanys de les Dugues i de Vallell, el de la resclosa de l'Estany de Trebens, el de Coma Joan i l'Orri d'Angostrina.
Vilanova de les Escaldes El petit terme de Vilanova de les Escaldes, situat a ponent del d'Angostrina, constava d'un poble, el que duu el nom de l'antic terme, i un nucli secundari de caràcter sanitari i turístic, el de les Escaldes.
El poble de Vilanova de les Escaldes miniatura|esquerra|Nucli principal de Vilanova de les Escaldes en el Cadastre Napoleònic del 1812 (ADPO) miniatura|125px|Nucli secundari del poble en el Cadastre Napoleònic del 1812 (ADPO) Dins del seu estret terme, el poble d'aquest nom és a la zona central - meridional; en el terme actual d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes ésVilanova de les Escaldes en els ortofotomapes de l'IGN quasi a l'extrem sud-oest. Constava inicialment d'un nucli principal a l'entorn de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria i d'un petit segon nucli situat més al nord. Actualment estan tots dos englobats en el nucli urbà actual.
Les Escaldes miniatura|esquerra|Les Escaldes en el Cadastre Napoleònic del 1812 (ADPO) Situat al nordEl nucli de les Escaldes en els ortofotomapes de l'IGN del poble de Vilanova, les Escaldes és al peu de la carretera de Dorres. El nucli de les Escaldes és una petita població sorgida a l'entorn de les surgències d'aigua calenta -d'on el nom del vilatge- explotades des de finals del .
A part del sector antic de les Escaldes, situat més a migdia, al nord seu es troben el Gran Establiment Termal de les Escaldes, les Termes Colomer i les Termes Merlat, a part de la capella de Santa Maria de les Escaldes, o Nostra Senyora d'Engràcies. Encara més modernament s'hi ha afegit el Centre Helioteràpic. Modernament s'hi ha creat alguna urbanització, com la Pleta la Solana.
Les construccions aïllades del terme comunal El terme d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes no posseeix a penes cap construcció d'hàbitat permanent aïllada, atès que n'hi havia hagut -Cal Coix i el Mas d'en Gaula, sobretot- amb el pas del temps van esdevenir veïnats i, actualment, pràcticament barris dels pobles del terme.
Les principals construccions disperses pel terme que es conserven són principalment degudes a les antigues activitats del terme: explotació del bosc i ramaderia. En els darrers anys s'hi han afegit les relacionades amb la moderna activitat dels esports de muntanya. Així, en aquest terme es conserven algunes barraques: la Barraca de Coma Joan, la de la Comassa, la de la Gimbarda, la de Lanós, la de la Pleta dels Escalers, la de les Dugues, la de les Llebres, la de l'Estany Llat, o dels Germans Aimar, la de l'Estany Llong, la del Racó, la del Solà, la de Pradelles, la de Prat Carrera, la de Roset, abans Barraques de Roset, les dues barraques de Sant Martí d'Envalls, una d'elles anomenada també Barraca del Vaquer, i la de Trebens. També hi ha la Casa dels Enginyers, lligada a les obres dels telecadires del nord-oest del terme, els dos cementiris de les parròquies del terme, Angostrina d'una banda i Vilanova de les Escaldes de l'altra, la Central Elèctrica, o la Usina, del nord d'Angostrina, i l'Hotel de Bones Hores, ran del Llac de la Bollosa. De la mateixa manera, hi ha alguns orris: l'Orri de la Jaça de Casa Blanca, el de la Pleta dels Llops, el del Solà i el de Roset.