Enveig (en francès Enveitg) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya. Administrativament, pertany a l'Estat francès.
El terme comunal comprèn, a més d'Enveig, Bena, Feners i Brangolí.
Etimologia Joan Coromines explicaCoromines, 1995. en el seu Onomasticon Cataloniae que Enveig és un altre dels nombrosos topònims cerdans d'origen iberobasc. El resum de la llarga explicació que dona per a aquest topònim és que està format per un ètim original ib, procedent dibai (riu). En segon lloc, s'hi afegí -egi- (vessant de muntanya), i finalment, l'article basc -a, per la qual cosa es donà el topònim, ja llatinitzat, ig-egi-um (vessant d'aigües), o ibi-begi-um (ull d'aigua, font). Amb el pas del temps rebé el reforç den, present en molts altres topònims pirinencs (Encamp, Ensija...).
Geografia miniatura|esquerra|Enveig a l'Alta Cerdanya Localització i característiques generals del terme El terme comunal d'Enveig, de 305.200 hectàrees d'extensió, és situat al centre - oest de la comarca de l'Alta Cerdanya. ÉsEnveig en els ortofotomapes de l'IGNEnveig a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN totalment envoltat d'altres termes cerdans. Al sud limita amb el terme municipal de Puigcerdà, de la Baixa Cerdanya.
Com el veí terme de Dorres, el d'Enveig és un terme allargassat de nord a sud, lleugerament esbiaixat de nord-oest a sud-est, amb el terç septentrional del terme situat a la zona sud-oest del Massís del Carlit, el terç central en el vessant d'aquest massís, amb els pobles de Bena, de Brangolí i de Feners i el terç meridional a la plana de la Cerdanya, on hi ha el poble d'Enveig i les modernes urbanitzacions que el complementen, juntament amb la important estació de tren de la Tor de Querol - Enveig.
miniatura|centre|Coll de l'Home Mort i El Punxó
El límit nord del terme, limítrof amb el terme de Portè, és una carena format a ponent pel Punxó, de 2.280,1 m alt, la Serra del Bac d'Hortell, de vers els 2.544, la Serra de la Portella de Bac d'Hortell, de 2.574, que representa el punt més elevat de la comuna d'Enveig, i la Portella de Bac d'Hortell, de 2.557,6. En aquest sector nord, però totalment dins del terme d'Enveig, hi ha el Pic Pedrós, de 2.280,1. El límit occidental, amb el terme de Porta, és bàsicament la carena que des del Punxó davalla, fent molts canvis de direcció, cap al sud, tot passant pel Coll de l'Home Mort, a 2.290,6 m alt, el Pic de Comau, de 2.335,1, les Esquerdes de Comau, vers els 2.250, el Serrat del Freser, cap als 2.050, on acaba el termenal amb Porta i comença el de la Tor de Querol, d'on continua davallant cap a les Comes, de 1.792,9, i el Pic de Bena, de 1.771,8, que és ja la darrera prominència abans d'entrar en el pla cerdà. Des d'aquest punt, el límit sud-oest del terme d'Enveig discorre per la carena que separa la vall del Riu de Bena, a llevant, de la del Riu de Querol, a ponent, fins que just al costat de ponent de l'Estació de la Tor de Querol arriba a tocar aquest darrer curs d'aigua, a 1.213,4 m alt.
Tot el termenal oriental del terme d'Enveig és limítrof amb el de Dorres. Arrenca de la Portella de Bac d'Hortell, ja esmentada, a 2.557,6 m alt, i va seguint una sèrie d'elevacions i carenes, però molt menys marcades que l'anteriorment descrita. Es tracta del trencant d'aigües que separa la vall del Riu de Brangolí, a ponent, del Rec de Dorres, a llevant. Així, passa per l'extrem de llevant de les Molleres de Maurà i s'adreça al Pic de Mollet, de 2.287 m alt, el Roc de la Serra de la Quera, a 1.765, el Coll de Juell, a 1.632,5, fins que arriba al vessant sud-oest del Turó de Bell-lloc, on el termenal baixa per un torrent fins a tocar el Riu de Brangolí, a 1.287,5 m alt. En aquest punt, com al final de l'explicació del paràgraf anterior, comença la part del terme d'Enveig situada a la plana cerdana, que suposa aproximadament el terç meridional de la comuna. En aquesta zona, els límits del terme d'Enveig segueixen en alguns trams els dos rius esmentats, el de Bena i el de Brangolí, i en d'altres trams són geogràficament arbitraris, i segueixen antigues possessions sense cap relleu geogràfic que les determini. El punt més baix de la comuna d'Enveig és a 1.181,4 m alt, a la llera del Riu de Querol, a l'extrem sud del terme comunal. El poble d'Enveig és a 1.250, el de Bena, a 1.585, el de Feners, a 1.490, el de Brangolí, a 1.470, i l'Estació de la Tor de Querol, a 1.230.
L'interior del terme està format per dues valls, la del Riu de Bena i la del de Brangolí, molt tortuoses a causa de les muntanyes que travessen, que s'uneixen a prop al nord del poble d'Enveig i surt del terme al cap de poc, al nord-est d'aquest poble. El sector més meridional del terme està solcat pel Riu de Querol, que travessa un breu tram del terme comunal, al sud-oest.
Termes municipals limítrofs: .
El poble d'Enveig miniatura|esquerra|Enveig en el Cadastre Napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) El poble d'Enveig, cap de la comuna, ésEl poble d'Enveig en els ortofotomapes de l'IGN a l'extrem meridional del seu terme, al nord de la zona plana de la comuna, a la dreta del Riu de Brangolí i a l'esquerra del Riu de Querol, a la carena que separa les valls d'aquests dos rius.
miniatura|El poble d'Enveig El poble té el nucli vell al costat sud de la carretera N - 20, que serveix d'eix vertebral del nucli actual, amb l'església parroquial de Sant Sadurní d'Enveig (antigament dedicada a sant Andreu) ran de carretera en aquest nucli antic i els edificis comunals (Correus, l'escola, la Casa del Comú...) més al nord-oest, en una zona més moderna que l'anterior. Destaquen a Enveig les restes del Castell d'Enveig, documentat des del 1318 (Castrum de Invidio), que continua acollint els descendents dels senyors d'Enveig. Rep el nom de Casal dels Pastors (del cognom de la família propietària del casal. En aquest edifici es troba la capella de Sant Antoni de Pàdua.
Modernament, el poble d'Enveig ha crescut cap a llevant gràcies a la urbanització creada entre el nucli vell i l'estació de tren, anomenada la Cité.
La Muntanya d'Enveig La Muntanya d'Enveig és el sector del terme comunal d'aquest nom situat al nord del terç meridional del terme, entre la plana cerdana, on es troben el poble d'Enveig i la Vinyola, i les muntanyes dels dos terços de la comuna, situats en els contraforts sud-occidentals del Massís del Carlit. En alguns dels censos antics de població, apareix la Muntanya o la Muntanya d'Enveig com una població més del terme. Està formada, pel que fa a poblament, per tres pobles: Bena, Brangolí i Feners.
Bena miniatura|esquerra|Lloc on es troba Bena miniatura|Bena en el Cadastre Napoleònic del 1812 (ADPO) Bena és un petit poble, actualment pràcticament deshabitat, situatBena en els ortofotomapes de l'IGN al nord-oest del terç meridional del terme comunal, on comença l'anomenada Muntanya d'Enveig, al peu del Pic de Bena i al nord-est del Coll de Bena. És a 1.580 metres d'altitud, al lloc on comença la plana de la Cerdanya als peus del Massís del Carlit.
Bena està documentat des del 1290; el 1506 apareix amb la forma els Masos de la Muntanya de Bena.
Brangolí miniatura|esquerra|Bena en el Cadastre Napoleònic del 1812 (ADPO) miniatura|L'anomenat Castell de Brangolí El poble de Brangolí, antigament Vilangolí, ésBrangolí en els ortofotomapes de l'IGN al nord-est del terç meridional del terme, al punt de contacte de la plana cerdana amb la Muntanya d'Enveig, als peus de la zona muntanyosa dels contraforts del Massís del Carlit. És a prop a l'esquerra del Riu de Brangolí i també a prop a llevant del vilatge de Feners.
La seva església de Sant Fruitós havia estat parroquial dels pobles de la Muntanya d'Enveig, Bena, Brangolí i Feners. Hi ha també el Castell de Brangolí, casal del que ara es considera castell, malgrat no ser-ho, històricament parlant. A l'oest del poble hi ha el Dolmen de Brangolí.
El 1067 està documentat lalode de Villanguli, el 1260, el villare Vilanguli, i el 1269, Villangoli. A partir del 1632 ja és esmentat com a Brangolí.
Feners miniatura|Feners en el Cadastre Napoleònic del 1812 (ADPO) miniatura|esquerra|Lloc on es troba Feners El poble de Feners també forma part de la Muntanya d'Enveig. És al nord-estFeners en els ortofotomapes de l'IGN del terç meridional del terme, al començament de la plana cerdana, als peus de la zona muntanyosa dels contraforts del Massís del Carlit. És a la dreta del Riu de Brangolí i també a prop a ponent del vilatge de Brangolí.
Al seu sud-est hi ha el Dolmen de Brangolí. Des del 1099 consta ja com a Feners.
La Vinyola miniatura|esquerra|La Vinyola en el Cadastre Napoleònic del 1812 (ADPO) SituatLa Vinyola en els ortofotomapes de l'IGN a l'esquerra del Riu de Querol, a l'interior d'un ample meandre del riu, La Vinyola és un altre petit poble del terme d'Enveig. És l'únic, a part del cap de la comuna, que no és a la Muntanya d'Enveig.
Fou el centre d'una petita baronia existent almenys el els senyors de la qual duien aquest cognom; el 1521 en consta com a senyor B. de Vinyola.
Antics llocs del terme En el terme d'Enveig hi havia hagut els nuclis de Llorà, esmentat l'any 1011 (Lora, villare de Lorano), i Maura o Maurà (pasqua et pasturae de Maura), del qual es té notícia el 1332.
Els masos del terme Tot i que històricament la zona de la Muntanya d'Enveig s'havia anomenat els Masos o els Masos de Bena, en l'actualitat a penes queden masos aïllats, a Enveig; tan sols el Mas d'en Françó, o Francó, antigament anomenat les Cases o ses Cases i el Mas Francès. La resta de construccions isolades són barraques, com la Barraca, la Barraca dels Castellans i la Barraca de Maurà, corrals de muntanya, com el Corral de les Vaques de l'Orri d'en Corbill, o el Corral de del Pla de l'Orri, o orris, com l'Orri del Pla de l'Orri, l'Orri de Roig o l'Orri de Sàlit. Dos Centre de Vacances i una Casa de Salut també són fora del nucli urbà principal. Hi ha també dos molins, el d'en Blanic i el d'en Llanes. També cal esmentar el cementiri, ara fora del nucli urbà, el Pont de la Caspanyeda, el càmping Robinson i les dues estacions (popularment, gares, la de la Tor de Querol i la de Bena - Feners.
Hidrònims Cursos d'aigua Al terme d'Enveig conflueixen diversos cursos d'aigua, que pertanyen tots a la conca del Segre. D'una banda, a l'extrem sud del terme, hi ha el Querol, en aquest tram anomenat ja Aravó, que prové de la Vall de Querol, a l'extrem nord-oest de la comarca de la Cerdanya, de les comunes de la Tor de Querol, Porta i Portè i continua el seu curs en el terme municipal de Puigcerdà, de la Baixa Cerdanya. En el pas per Enveig, aquest riu no rep cap afluènt. La vall del Querol és la que conforma la zona meridional del terme, al sud de la població d'Enveig, que està situada a la carena que separa la vall del Querol de la del Riu, o Rec, de Brangolí.
Al nord del poble d'Enveig discorre el Riu o Rec de Brangolí, al qual s'uneix, just al nord del poble, el Riu, o Rec, de Bena. Aquests dos cursos d'aigua són els que conformen la resta del terme comunal d'Enveig. El de Bena és el més occidental dels dos; al de Brangolí, el més oriental. Encara, a l'extrem nord-oest del terme, hi ha el Riu, o Rec, de Salit, que neix en terme d'Enveig, però aviat s'integra en el de la Tor de Querol, on aflueix en el riu de Querol (mentre que els altres dos, el de Bena i el de Brangolí, marxen cap a llevant per tal d'integrar-se en el Segre a través del Reür, que formen en el terme d'Ur en unir-se al Riu d'Angostrina.