miniatura|Sala principal del Teatro de la Zarzuela El Teatro de la Zarzuela és un teatre de Madrid (Espanya), situat al carrer de Jovellanos, número 4. Dedicat preferentment a la representació de sarsueles i gèneres similars, va ser, entre 1964 i 1998, la seu de les temporades d'òpera de Madrid.Teatro de la Zarzuela - Timeout Madrid
L'any 1998 va rebre el Premi Max d'Honor.Ana Diosdado, premio Max de Honor a El País, 4/4/2013
Edifici El teatre té una cabuda de 1.250 butaques. És un teatre a la italiana, amb platea i tres pisos, amb galeries en forma de ferradura.
Se n'encarregà de les obres del teatre original l'arquitecte Jerónimo de Gándara, tot i que va ser executat per José María Guallart. El teatre es va inspirar en la Scala de Milà i tenia una sala en forma de ferradura amb tres pisos de llotges. La decoració original era dels pintors Francisco Hernández Tomé i Manuel Castellanos, però va desaparèixer en l'incendi de 1909.
El 6 de novembre de 1909 va quedar destruït per un incendi.«La Zarzuela». El Liberal, 10 de novembre de 1909. Reconstruït a continuació, amb estructura metàl·lica, menys elements de fusta i tres pisos de galeries, amb llotges només als costats, per l'arquitecte Cesáreo Iradier, va reprendre la seva trajectòria obrint de nou l'1 de febrer de 1913.
El 1956 va ser remodelat; Antonio Vallejo i Fernando Ramírez Dampierre el reformen totalment i s'hi perd bona part de la façana i els elements decoratius interiors. El 1998 fou novament remodelat (el 1994 havia estat declarat monument nacional, recuperant bona part de la seva estructura i forma original.
Història Inaugurat el 10 d'octubre de 1856 (data del natalici de la reina Isabel II) per iniciativa de la Sociedad Lírico Española, que volia que els músics espanyols, i sobretot els autors de sarsuela i òpera espanyola, disposessin d'un espai on poder-ne estrenar les obres (el Teatro Real estava reservat llavors a l'òpera italiana). Els impulsors del projecte van ser músics i autors literaris rellevants com Francisco Asenjo Barbieri, Rafael Calleja Gómez, Joaquín Gaztambide, Rafael Hernando, José Inzenga, Francisco Salas, Luis Olona i Cristóbal Oudrid, amb el patrocini econòmic del banquer Francisco de las Rivas.
Durant la segona meitat del , va esdevenir el principal teatre d'estrena de noves sarsueles, i va veure l'estrena absoluta de grans obres mestres del gènere. A més, s'hi representava teatre de text. A més, el 26 de setembre de 1896 hi va tenir lloc la primera projecció cinematogràfica pública que s'hi va fer.
Després de la Guerra Civil espanyola, l'activitat decreix. El 1956 va ser adquirit per la Sociedad General de Autores de España, que el remodelà. Davant l'absència d'un teatre d'òpera a Madrid (el 1926 havia estat tancat el Teatro Real), va ser la seu habitual de les temporades operístiques de la capital. Entre 1964 i 1983, el Ministeri d'Informació i Turisme, amb l'Asociación de Amigos de la Ópera de Madrid, organitzen els Festivales de Ópera. El 1970 comencen les temporades estables d'òpera, que acabaran amb la vintena edició el 1983.Pierre-René SERNA, Guide de la Zarzuela - La zarzuela de Z à A, Bleu Nuit Éditeur, Paris, novembre 2012, 336 pages, 16,8 x 24 cm, : voire les entrées « Zarzuela, chronologie » (page 27) et « Teatro de la Zarzuela » (page 93)
El 1984 va passar a ser propietat de l'Estat i el Ministeri de Cultura (mitjançant l'Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música) n'amplia l'oferta d'activitats (a més de sarsuela i òpera, a la dansa i el flamenc. És llavors quan canvia el nom i passa a dir-se Teatro Lírico Nacional La Zarzuela, que tindrà fins al 1990, quan recuperarà el tradicional de Teatro de la Zarzuela.
També llavors, l'Orquesta Sinfónica de Madrid esdevé la titular del teatre fins al 1997, que passa al Teatro Real. L'orquestra titular des de llavors és l'Orquesta de la Comunidad de Madrid.
El 1997, ja obert el nou Teatro Real, que tornava a acollir l'òpera, fou remodelat i es va destinar preferentment a la sarsuela i l'òpera cómica o de cambra; aquesta etapa es va inaugurar el 23 de gener de 1998 amb El chaleco blanco de Chueca i La Gran Vía de Chueca i Valverde.
Algunes estrenes absolutes al teatre Si no s'indica el contrari, les obres esmentades són sarsueles. En negreta hi ha els títols més rellevants de la història del gènere:
1856: La zarzuela de Francisco Asenjo Barbieri, Emilio Arrieta i Joaquín Gaztambide 1857: El relámpago de Francisco Asenjo Barbieri, llibret de Francesc Camprodon; La corte de Mónaco de Baltasar Saldoni; Cuando ahorcaron a Quevedo de Joaquín Gaztambide i Manuel Fernández Caballero 1858: Amar sin conocer de Francisco Asenjo Barbieri; Casado y soltero de Joaquín Gaztambide; Céfiro y Flora de Luis Vicente Arche 1859: El compromiso de no ver de Francisco Asenjo Barbieri miniatura|F. Asenjo Barbieri va ser un dels autors que més va estrenar-hi en la primera etapa del teatre. 1860: Los circasianos d'Emilio Arrieta 1861: La reina topacio de Manuel Fernández Caballero 1862: El agente de matrimonios d'Emilio Arrieta, llibre d'Adelardo López de Ayala; Amor y arte de Gabriel Balart, llibre de José Zorrilla; Amor y travesura de Mariano Vázquez 1863: La conquista de Madrid de Joaquín Gaztambide 1864: El bufón de Su Alteza d'Agustín Campo; El cuerpo del delito d'Isidro García Rosetti; Pan y toros de Francisco Asenjo Barbieri 1865: Las amazonas del Tormes i Las cartas de Rosalía de José Rogel 1866: Los cómicos de la lengua de Mariano Vázquez; La corte del rey Reuma de José Rogel; Más vale mana que fuerza "proverbio" en un acte de Manuel Tamayo y Baus 1867: Un drama nuevo, drama de Manuel Tamayo y Baus; Los caballeros de La Tortuga de Joaquín Gaztambide 1868: No hay mal que por bien no venga, comèdia de Manuel Tamayo y Baus 1870: El molinero de Subiza de Cristóbal Oudrid; Adiós mi dinero de Joaquín Miró 1872 El atrevido en la corte de Manuel Fernández Caballero; Beltrán y la Pompadour de José Casares; La Bola negra de Rafael de Aceves 1873: Adriana Angot de Charles Lecocq; Los comediantes de antaño de Francisco Asenjo Barbieri 1874: El barberillo de Lavapiés de Francisco Asenjo Barbieri i Luis Mariano de Larra; El alma en un hilo de Tomás Bretón; Bautizo de Pepín de Tomás Bretón i José Vicente Arche 1876: La Marsellesa de Manuel Fernández Caballero 1877: A casarse tocan de José Inzenga; Las campanas de Carrión de Roberto Planquette; La buena ventura de Joaquín Vehils 1878: La banda del rey de Manuel Fernández Caballero i José Casares; El campanero de Begoña de Tomás Bretón 1879: Camoens de Pere Miquel Marquès; El cepillo de las ánimas de Manuel Fernández Caballero; Corona contra corona de Tomás Bretón 1882: La tempestad de Ruperto Chapí; El alcalde de Toledo de Pedro Miguel Marqués 1887: La bruja de Ruperto Chapí 1891: El rey que rabió de Ruperto Chapí, llibret de Vital Aza i Miguel Ramos Carrión 1892: Cristóbal Colón d'Antonio Llanos 1893: El ángel guardián de Manuel Nieto i Apolinar Brull 1895: La Dolores òpera de Tomás Bretón; La brasileña d'Ángel Rubio 1896: El baile de Luis Alonso de Gerónimo Giménez; El botín de guerra de Tomás Bretón; Los cándidos de Tomàs López Torregrosa; El gaitero de Manuel Nieto 1897: El ángel caído y El ángel custodio d'Apolinar Brull; La viejecita de Manuel Fernández Caballero; La boda de Luis Alonso de Jerónimo Giménez 1898: El anillo de hierro de Pedro Miguel Marqués; Aún hay patria, Veremundo, El señor Joaquín i Gigantes y cabezudos de Manuel Fernández Caballero; La buena sombra de Apolinar Brull 1899: El belén del abuelito de Manuel Chalons; Los borrachos de Jerónimo Giménez; La cariñosa de Tomás Bretón; Cytrato... de ver será de Manuel Fernández Caballero i Joaquín Valverde 1900: La balada de la luz d'Amadeu Vives; El balido del zulú de Luis Arnedo; La Tempranica de Jerónimo Giménez 1901: El barbero de Sevilla de Manuel Nieto i Gerónimo Giménez; La barcarola d'Amadeu Vives; El bateo de Federico Chueca 1902: La caprichosa d'Amadeu Vives 1903: La cruz del abuelo i La chica del maestro de Ruperto Chapí miniatura|Bohemios va ser un dels grans èxits de la història del teatre, que s'hi va estrenar el 1904. 1904: Bohemios d'Amadeu Vives; El húsar de la guardia d'Amadeu Vives i Jerónimo Giménez; La capa encantada de Vicent Lleó; La casita blanca de Josep Serrano; El ciego de Buenavista de Tomàs López Torregrosa 1905: Moros y cristianos de Josep Serrano; La reina de Ruperto Chapí, llibret de Guillermo Perrín i Miguel Palacios; Cascabel de Gerónimo Giménez; Chirivira de Vicent Lleó i Rafael Calleja 1906: Amor gitano de Teodoro San José; Los Campos Elíseos de Manuel Nieto i José María Alvira; La casa de la juerga de Quinito Valverde i Juan Gay; La noche de Reyes de Josep Serrano; La casa de socorro de Vicent Lleó; El certamen de Cremona de Tomás Bretón 1907: La cartagenera de Teodora San José; La copa encantada de Vicent Lleó; Ninón i La patria chica de Ruperto Chapí 1908: El robo de la perla negra d'Amadeu Vives y Camilo Vives 1909: A.C.T., que se va el tío de Pablo Luna i Tomás Barrera; El club de las solteras de Pablo Luna 1909: ABC de Jerónimo Giménez; La comisaría d'Enrique García Álvarez i Vicente Lleó 1914: Maruxa òpera d'Amadeu Vives; El rey del mundo de Pablo Luna; Margot de Joaquín Turina 1915: Amores de aldea de Reveriano Soutullo i Pablo Luna; Becqueriana de María Rodrigo, primera òpera espanyola estrenada amb música d'una dona; Los cascabeles de J. Ferrer Vidal 1916: Las alegres chicas de Berlín de Rafael Millán 1917: Caprichos del mar de Manuel Mira 1923: Benamor de Pablo Luna; Los gavilanes de Jacinto Guerrero 1925: La calesera i Coplas de Ronda de Francisco Alonso; La caravana de Ambrosio de Federico Moreno Torroba 1926: El caserío de Jesús Guridi 1927: La villana d'Amadeu Vives 1928: La marchenera de Federico Moreno Torroba; Cantuxa de Modesto Rebollo; El contrabandista valiente de Bernardo Morales 1927: La reina del directorio i Las castigadoras de Francisco Alonso, llibret de José Juan Cadenas i Emilio González del Castillo 1929: Al dorarse las espigas de Francisco Balaguer 1934: La casa de las tres muchachas de Pablo Sorozábal 1935 El misterio del María Celeste, drama d'Alejandro Casona 1937: La tragicomedia de don Cristóbal y la señá Rosita farsa per a titelles de Federico García Lorca escrita el 1928 1942: La Caramba de Federico Moreno Torroba 1945: El baile en Capitanía de Federico Moreno Torroba 1949: El cantar del organillo de Federico Moreno Torroba 1954: Bienvenido, Míster Dollar de Federico Moreno Torroba 1957: María Manuela de Federico Moreno Torroba 1958: Las de Caín de Pablo Sorozábal 1963: Buenos días, amor de Gregorio García Segura 1964: El hijo fingido de Joaquín Rodrigo 1965: El burlador de Toledo de Conrado del Campo i Ernesto Pérez Rosillo (5-2) 1974: Selene òpera de Tomás Marco 1975 El pirata cautivo òpera d'Òscar Esplà 1980: El poeta òpera de Federico Moreno Torroba 1981: Fuenteovejuna de Manuel Moreno Buendía 1983: Kiu òpera de Luis de Pablo 1988: El viajero indiscreto òpera de Luis de Pablo 2008: La Celestina òpera de Joaquim Nin-Culmell, escrita entre 1961 i 1991 2009: Aura (2006-2008) òpera amb música i llibret de José María Sánchez Verdú, sobre el relat de Carlos Fuentes 2010: a.Babel, op. 70, òpera amb música i llibret de Carlos Galán 2011: Yo, Dalí, òpera de Xavier Benguerel, amb llibret de Jaime Salom (8-7) 2015: Isabel, conte líric de José Miguel Moreno Sabio sobre poemes de Federico García Lorca i Federico Muelas (25-2) 2016: María Moliner, òpera d'Antoni Parera Fons amb llibret de Lucía Vilanova (13-4)
Referències
Enllaços externs
Zarzuela Categoria:Sarsuela Zarzuela Categoria:Edificis del barri de Cortes Categoria:Béns d'interès cultural de la Comunitat de Madrid Categoria:Monuments d'interés cultural d'Espanya