Sallagosa () és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya. Administrativament, pertany a l'Estat francès.
La comuna actual també comprèn els pobles de Ro i Vedrinyans, que foren independents fins a l'any 1822.
Antigament fou un lloc important. Arribà a ser capital de la vegueria de Cerdanya i, fins al 2015, de l'antic Cantó de Sallagosa.
El gentilici és sallagosard, sallagosarda.
La dita diu: Sallagosa, camisa merdosa i A Sallagosa, amb gran tabola, ballen folls, a la farandola i Sallagosa, la perla de la Cerdanya.
Etimologia L'etimologia més probable d'aquest nom és el mot pre-llatí Salico, que significa salze, al qual es va afegir el sufix col·lectiu -osa. El conjunt designa, per tant, un lloc on hi ha nombrosos salzes.
Geografia Localització i característiques generals El terme comunal de Sallagosa, de 113.500 hectàrees d'extensió, és situat en plena plana cerdana, gairebé al centre de la comarca de l'Alta Cerdanya.El terme de Sallagosa en els ortofotomapes de l'IGNSallagosa a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN És un terme del tot envoltat per altres comunes cerdanes.
El terme de Sallagosa té una forma particular. D'una banda, al nord, més de dos terços del terme, es troba la vall del Segre, i, al nord, la del Rec de la Ribera d'Eina, amb els contraforts que separen la vall del Segre de la del seu afluent, el Rec de l'Angust. Encara, a la part occidental, hi ha el curs de la Ribera d'Er, en una zona molt plana. Aquestes unitats geogràfiques formen un conjunt aproximadament rectangular molt irregular, esbiaixat de sud-oest a nord-est, que té el poble de Sallagosa en una zona més o menys central. És una zona plana, que va dels prop de 1.535 m alt dels Plans Balladors, al nord-est, fins als 1.250 del Pla d'Avall. Com si fos un llarg apèndix cap al sud-est des del poble, es troba l'estreta vall del Rec de les Deveses, que arriba fins a la zona de Segalera, als 2.161,9 metres d'altitud, indret de més altitud del terme, en un contrafort nord-occidental del Puig de Coma Dolça i del Puigmal de Llo. El punt més baix del terme és la llera del Segre, a la seva sortida del terme cap al d'Estavar, a 1.232,3 m alt. El poble de Sallagosa és a 1.300, Vedrinyans a 1.390, i Ro a 1.276,5.
Termes municipals limítrofs: .
El poble de Sallagosa miniatura|esquerra|Sallagosa en el Cadastre Napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) miniatura|Sallagosa des de Vedrinyans Situat pràcticament en el centreSallagosa en els ortofotomapes de l'IGN del seu terme comunal, Sallagosa és a la cruïlla de vies de comunicació de la comarca de l'Alta Cerdanya, de la qual actua com a cap comarcal. Està situada majoritàriament a la dreta del Segre, que discorre lleugerament al sud del nucli antic de la població. Tanmateix, el Sallagosa modernEl Sallagosa actual en els ortofotomapes de l'IGN s'ha estès també a l'esquerra del riu, on es troben, per exemple, les escoles, el camp de rugbi i futbol i altres edificis comunals, com la Casa del Comú.
L'església parroquial de Santa Eugènia està situada a l'extrem nord del nucli antic de la població, en una posició molt poc més elevada que la resta de la població.
Ro miniatura|Ro en el Cadastre Napoleònic del 1812 (ADPO) El poble de Ro és al centre de la plana del terme de Sallagosa del costat occidental del terme també a l'oest del cap comunal. És a cosa d'un quilòmetre i mig en línia recta seu, al peu de la carretera D - 33, que uneix Sallagosa amb Llívia. És un poble petit, amb a penes tres carrers, amb l'església, antigament parroquial, de Sant Antoni Abat en el seu extrem meridional, a peu de carretera. Constituït en municipi el 1790, Ro va ser annexat, com Vedrinyans, a la comuna de Sallagosa el 13 de març del 1822.
Vedrinyans miniatura|esquerra|Vedrinyans en el Cadastre Napoleònic del 1812 (ADPO) Vedrinyans és situat al sud-est de Sallagosa, a quasi un quilòmetre del centre del seu nucli vell i a penes a 500 metres de les primeres cases. És al centre del lloc on comença, cap al sud-est, el llarg apèndix del terme de Sallagosa que s'enfila cap als contraforts pirinencs. És a la dreta, a certa distància, del Rec de Vedrinyans, aigües amunt anomenat Rec de les Deveses. És un nucli petit, amb les cases distribuïdes a l'entorn de la carretera que hi porta des del cap comunal, i l'església de Santa Eugènia en el seu extrem nord-oest.
Transports i comunicacions Carreteres Sallagosa està molt ben comunicada, alhora que és un petit centre neuràlgic de les comunicacions de la Cerdanya. Situada al bell mig de la plana cerdana, travessen el terme de Sallagosa fins a quatre carreteres, a més de tocar, en el límit oriental, la carretera N - 154 (N - 152, a Puigcerdà - Límit entre Llívia i Sallagosa).
La carretera més important és la N - 116 (Perpinyà - La Guingueta d'Ix), la carretera que fa d'enllaç bàsic del Conflent i l'Alta Cerdanya. Aquesta carretera, que passa ran de la riba dreta de la Tet, permet arribar a Perpinyà en 94,7 quilòmetres. Per aquesta carretera, Sallagosa dista, citant només els pobles i viles a peu de carretera, 13,4 de la Cabanassa, 17,2 km de Fetges, 24,9 km de Fontpedrosa, 28,8 km de Toès, 35,1 km d'Oleta, 39,7 km de Serdinyà, 44,6 km de Vilafranca de Conflent, 49,8 km de Rià, 50,7 km de Prada, 58 km de Marqueixanes, 61,3 km de Vinçà, 64,4 km de Rodès i 66,1 km de Bulaternera. Des de Bulaternera, la carretera té forma d'autovia i va directa a Perpinyà. En direcció oest, Montlluís és a 9 quilòmetres de la Guingueta d'Ix, on enllaça amb dues carreteres, una cap a Puigcerdà, on arriba en 2,1 quilòmetres més, i la Baixa Cerdanya, i l'altra cap a bona part de l'Alta Cerdanya i Acs, a l'Arieja.
A part, hi ha tres altres carreteres: la D - 29 (Eina - Odelló), que travessa breument l'extrem nord del terme de Sallagosa, i la D - 33 (N - 116, al Coll de la Perxa - Estavar), amb les seves variants, D - 33a (N - 116, a Sallagosa - Er) i D - 33c (D - 33, a Sallagosa - N - 154). Encara, s'hi troba la carretera local de Sallagosa a Vedrinyans.
Ferrocarril Sallagosa té estació del Tren Groc, Vilafranca de Conflent - la Tor de Querol, l'Estació de Sallagosa. És a prop del poble, al seu costat oest. Cal destacar que aquesta estació, situada a 1.301,5 m alt, és el punt d'arrencada de la forta pujada fins als 1.591 m alt, a l'Estació de Bolquera-Eina, propera al Coll de la Perxa.
Transport públic col·lectiu Per Sallagosa passa la línia 260, que uneix Perpinyà amb la Cerdanya passant per Prada, fins on es directa des de la capital del Rosselló, Rià, Vilafranca de Conflent, Serdinyà, Oleta, Toès, Fontpedrosa, Fetges, Montlluís, Bolquera, Font-romeu, Èguet, Targasona, Angostrina, Vilanova de les Escaldes, Ur, Enveig, la Tor de Querol, la Cabanassa, Sallagosa, Er, Naüja, Oceja, la Guingueta d'Ix, Ur (fent un bucle a l'Alta Cerdanya), Enveig, la Tor de Querol, Porta i Portè. Aquesta línia circula de dilluns a dissabte amb quatre serveis diaris en direcció a la Cerdanya i cinc en direcció a Perpinyà, més un servei diari extra divendres i dissabte i tres serveis en cada direcció el diumenge.
Edat contemporània Entre el 1974 i el 1984, el terme comunal de Llo fou annexat al de Sallagosa, en un moviment d'agrupacions de comunes que n'afectà diverses a tota la Catalunya del Nord, però el 1984 fou revertida l'annexió, i Llo esdevingué altre cop comuna independent.
Demografia Demografia antiga La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)Pélissier, 1986. Evolució demogràfica de Sallagosa entre 1365 i 1789136513781515155317091720176717741788178923 f13 f12 f14 f92 f44 f369 h386 h362 h82 f (Fonts: Pélissier, 1986.)
Nota: 1365: dels quals, 4 f per a Crosells.
Demografia contemporània Entre els anys 1974 i 1984, el padró d'habitants de Sallagosa tenia incorporat el de Llo, que recuperà la independència comunal aquell any.
Evolució de la població 1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851 333 311 360 347 505 631 646 640 605 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 607 549 608 593 540 579 578 548 521 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 530 576 518 504 520 507 506 518 515 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2005 2010 2015 548 728 875 879 825 820 971 1.035 1.101 2016 1.101 Fonts: Ldh/EHESS/CassiniDels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales. fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
Evolució de la població miniatura|center|Població 1962-2008
Administració i política Batlles Alcalde Període Càrrecs Bonaventura Vigo 1870 - 1878 Veguer d'Andorra Bonaventura Fort 1871 - 1878 Bonaventura Vigo 1878 - 1884 Veguer d'Andorra Antoni Rogé 1884 - 1921 Pau Rogé 1921 - 1925 Isidre de Montellà 1925 - 1933 Jordi Clerc 1933 - 1935 Enric Planes 1935 - 1945 Willian Duran 1945 - 1952 Gauche (esquerra) Antoni CayrolJordi-Pere Cerdà, poeta, dramaturg i novel·lista en llengua catalana. 1952 - 1953 PCF. Escriptor, de primer carnisser a Sallagosa,després llibreter a Perpinyà François Ester 1953 - 1992 Jean de Maury Octubre del 1992 - Juny del 1995 George Armengol Juny del 1995 - Moment actual Conseller generalPresident de la Comunitat de Comunes Pirineus - Cerdanya
miniatura|La Casa del Comú de Sallagosa
Legislatura 2014 - 2020 Batlle George Armengol, batlle.
Adjunts al batlleAdjoints au maire, en francès. 1a: Sophie Baudart - Bazán 2n: Laurent Sanna.
Consellers municipals Claude Alazet Claudine Caillous Alain Cayzac Laetitia Cruz - Gramoli Roger Domènech Brigitte Farrero Mariano García Corinne Mahot - Tropée Manuel Morales Serge Rannou Christian Sánchez Joelle Urrutia - Calvet.
Adscripció cantonal Des de les eleccions cantonals del 2015, Sallagosa forma part del Cantó dels Pirineus Catalans.
Serveis comunals mancomunats Sallagosa és la capital de la Comunitat de comunes Pirineus Cerdanya. També hi pertanyen Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Dorres, Enveig, Èguet, Er, Estavar, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Santa Llocaia, Targasona, La Tor de Querol, Ur i Vallcebollera.
Ensenyament i Cultura Sallagosa, per la seva importància local, és de les poblacions que conserven l'escola pública, en els nivells de maternal i primària. Els infants de Sallagosa poden assistir també a l'escola d'Er, també pública. Els estudis de secundària es poden cursar en els col·legis de Font-romeu, Odelló i Vià, col·legi El Bosc, la Guingueta d'Ix, col·legi Cerdanya o Oceja, col·legi La Perla Cerdana, tots tres públics. Per al batxillerat, els liceus de referència són La Perla Cerdana, d'Oceja, que també té secció de batxillerat, el Liceu Climàtic i Esportiu Pierre de Coubertin, de Font-romeu i el Liceu Professional Agrícola, de caràcter privat, El Mas Blanc, de la Guingueta d'Ix.
Existeixen a Sallagosa fins a 38 associacions de tota mena, des d'esportives fins a un cercle de reflexió, passant per les de salvaguarda del patrimoni o acció social, entre les més destacades.
Llocs d'interès Església de Santa Eugènia de Sallagosa, d'origen romànic, tot i que molt transformada.
Persones il·lustres Jordi Pere Cerdà (Antoni Cayrol) (1920 - 2011), escriptor i dramaturg en llengua catalana, promotor cultural Georgette Clerc (1912 - 1986), militant comunista i membre de la resistència Alexandre Josep Oliva (1823 - 1890), escultor Bonaventura Vigo (1836 - 1886), batlle de Sallagosa, i primer veguer d'Andorra.
Vegeu també Escola Jordi Pere Cerdà
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
El terme de Sallagosa en els mapes topogràfics de l'IGN