va ser un pilot de caça de la Luftwaffe i un as de l'aviació durant la Segona Guerra Mundial. Va destacar pels seus combats aeris durant la campanya del nord d'Àfrica. És considerat com un dels millors pilots de caça de tota la Segona Guerra Mundial. Té el malnom d'«Estrella d'Àfrica«. Marseille va aconseguir 158 victòries aèries confirmades oficialment, la majoria contra la Desert Air Force de la RAF al nord d'Àfrica, volant sempre a un Messerschmitt Bf 109 i és el pilot que abaté més avions dels aliats occidentals.Feist 1993, p. 2.
Marseille, d'ascendència hugonot, va ingressar a la Luftwaffe el 1938. Amb vint anys es graduà com a pilot de caça, just a temps per participar en la batalla d'Anglaterra. Era una persona tan encantadora i amb una vida nocturna tan agitada que de vegades era massa cansat com per volar l'endemà al matí. Com a resultat de tot plegat, va ser traslladat d'unitat i enviat al nord d'Àfrica l'abril de 1941.
Sota la direcció del nou comandant, que va saber reconèixer el potencial amagat en el jove oficial, Marseille va començar a millorar les seves habilitats com a pilot de caça. Va arribar al cim de la seva carrera com a pilot de combat l'1 de setembre de 1942, quan en el transcurs de tres missions va abatre disset avions enemics en un únic dia i va rebre els Diamants per a la seva Creu de Cavaller de la Creu de Ferro, ja decorada amb les Fulles de Roure i les Espases. Només 29 dies després, Marseille va morir en un accident aeri causat per una fallada mecànica al seu avió que l'obligà a saltar. Després d'abandonar la cabina plena de fum, es colpejà el pit amb l'estabilitzador vertical del seu caça, la qual cosa el matà al moment o el deixà inconscient, ja que no va arribar a obrir el seu paracaigudes.
Biografia Hans-Joachim Walter Rudolf Siegfried Marseille, nomenat Jochen, va néixer a Berlín-Charlottenburg, Berliner Strasse núm. 164, el 13 de desembre de 1919, fill del Hauptmann Georg Siegfried Martin Marseille i de la seva esposa Charlote, en el si d'una família d'ascendència hugonota francesa. Va ser un nen feble que patí un estrany cas de grip en el qual va gairebé morir.Kurowski 1994, p. 9.
El pare va servir com a oficial a l'Exèrcit Imperial durant la Primera Guerra Mundial i a la fi de la guerra va ingressar a la policia de Berlín. Tornà a incorporar-se a l'exèrcit el 1933,Kurowski 1994, p. 12. i va ser promogut general de brigada el 1935 i major general el 1941. Va servir al Front Oriental des de l'inici de l'Operació Barbarroja. Va morir en un enfrontament amb els partisans el 29 de gener de 1944, prop de Petrikaw.Wübbe 2001, p. 89.
Hans-Joachim tenia una germana petita, Ingeborg (Inge), assassinada per un amant gelós al desembre de 1941.Kurowski 1994, p. 127. Hans-Joachim mai no es recuperà d'aquest cop emocional.
Els pares es divorciaren quan encara era un nen. La mare es tornà a casar, aquest cop amb un oficial de policia anomenat Reuter. Marseille portà el cognom del seu padrastre a l'escola, la qual cosa li costà molt d'acceptar, quan va recuperar el seu cognom original quan es va fer adult. La seva manca de disciplina li comportà guanyar-se una reputació de rebel que li repercutí negativament quan va començar a la Luftwaffe.Kurowski 1994, p. 11. També va tenir una relació difícil amb el pare. Si bé es negà a visitar-lo després del divorci, al final s'hi va reconciliar, amb el resultat que el seu pare l'afeccionà a la vida nocturna, hàbit que li portaria obstacles i fins i tot li danyaria la carrera militar durant el primer any a la Luftwaffe. Aquesta efímera nova relació amb el seu pare no va enfortir els llaços entre ells, perquè mai més no el va tornar a veure.Tate 2008, p. 84-85.
Marseille assistí a l'escola primària Volksschule a Berlín (1926 - 1930), i a partir dels deu anys al Gymnasium Prinz Heinrich a Berlín-Schöneberg (1930 - 1938). En un inici va ser considerat un estudiant gandul que constantment gastava bromes i causava problemes. Cap al final dels anys escolars es prengué seriosament la seva educació, i va obtenir el batxillerat amb bones qualificacions el 1938 als 17 anys i 6 mesos. Va manifesta el desig de fer-se aviador.
Carrera militar Ingrés a la Luftwaffe Tot i que la seva constitució física no era atlètica va rebre un bon informe del Reichsarbeitsdienst (RAD, Servei de Treball del Reich), pel que treballà en la secció Abteilung1/177 de Osterholz-Scharmbeck, prop de Bremen, entre el 4 d'abril i el 24 de setembre de 1938.Wübbe 2001, p. 99.
Va ingressar a Luftwaffe el 7 de novembre de 1938 com a cadet. Va rebre la seva formació militar bàsica a Quedlinburg, a la regió del Harz. El 1r de març de 1939 va ser traslladat a l'acadèmia de vol Luftkriegsschule (LKS 4), prop de Fürstenfeldbruck. Entre els seus companys hi havia Werner Schröer, que va delatar al seu superior que Marseille violava sovint la disciplina militar, motiu pel qual va ser arrestat. Però Marseille no en va fer gaire cas, arribant al punt de deixar una nota a Schrörer on deia: «He sortit, si et plau, fes la meva feina.»Wübbe 2001, p. 14. En una altra ocasió, mentre que volava a baixa alçada per aterrar, va ficar gas i començà a simular un combat aeri. Va ser amonestat pel seu comandant, Hauptmann Müller-Rohrmoser, que li prohibí volar un temps i feu que se li retardés l'ascens a caporal. Poc després, durant un llarg vol de pràctica pel país, va aterrar a un tram buit d'una autopista (entre Brunsvic i MagdeburgKurowski 1994, p. 19), baixà de l'avió i anà darrere un arbre per alleugerir-se.Berger 1999, p. 208. Uns pagesos es van apropar per si necessitava ajut, però per quan van arribar, Marseille ja havia tornat i es preparava per enlairar-se, i els pagesos van haver de patir les turbulències del rebuf de l'hèlix. Enfurismats, els pagesos van informar les autoritats i de nou se li prohibí volar. Mentre que els seus companys aprovaven a l'acadèmia de vol i es graduaven com a tinents a l'inici de 1940, Marseille, per culpa del seu mal hàbit de trencar les regles, es graduà a mitjans de 1940 i només amb rang d'alferes.Kurowski 1994, p. 19, 20.
Va completar la formació a la Jagdfliegerschule 5 a Viena, el 1r de novembre de 1939. En aquells moments, era comandada per Eduard Ritter von Schleich, as de la Primera Guerra Mundial i condecorat amb la Pour le Mérite.Wübbe 2001, p. 111. En aquesta ocasió, però, es graduà amb una avaluació d'excel·lent el 18 de juliol de 1940, i va ser assignat al Ergänzungsjagdgruppe de Merseburg.Wübbe 2001, p. 114. Aquesta unitat feia missions de defensa del Reich sobre l'àrea industrial de Leuna, des el 1939, quan Alemanya ha començat la guerra.
Marseille s'incorporà el 10 d'agost de 1940 al I. Jagd/Lehrgeschwader 2, amb seu a Marck, al Pas de Calais, quan es preparaven les operacions aèries contra el Regne Unit, tornant a rebre una avaluació excel·lent pel temps de servei en aquella unitat per part del seu Gruppenkommandeur, Hauptmann Herbert Ihlefeld.Wübbe 2001, p. 126.
Batalla d'Anglaterra Al seu primer dogfight (combat aeri) sobre Anglaterra, el 24 d'agost de 1940, Marseille participà en una lluita de quatre minuts contra un expert pilot enemic sobre el canal de la Mànega. Va derrotar el seu adversari disparant en una cenyida chandelle (una remuntada amb un revers abrupte en el punt més alt) per obtenir avantatge en alçada abans de picar, disparar i fugir. L'avió anglès va ser tocat al motor, el pilot va saltar i caure al mar, i va ser la primera víctima de Marseille. Instants després, va ser atacat des de dalt per diversos caces britànics, reaccionà llançant-se en un brusc descens en picat fins a arribar a pocs metres de l'aigua, i va poder fugir del foc enemic: saltant sobre les onades, «vaig trencar el contacte d'una manera neta. Ningú no em va seguir i me'n vaig tornar cap a Ljouwert.»Kurowski 1994, p. 15.
Marseille no trobà cap mena de satisfacció per la seva victòria en haver causat un mort. En una carta a la seva mare, de data 24 d'agost, li deia:
A la segona sortida s'anotà una nova victòria, i per la cinquena sortida ja havia aconseguit quatre victòries. Mentre que tornaven d'una missió d'escorta a bombarders, el 23 de setembre de 1940, el seu motor fallà per mor de danys rebuts en un combat sobre Dover (Anglaterra); tractà de comunicar la seva posició per ràdio, però es va veure obligat a amerar. Va remar a un bot salvavides durant tres hores, abans de ser rescatat per un hidroavió Heinkel He 59 amb seu a Schellingwoude. Esgotat i patint d'hipotèrmia, va ser ingressat en un hospital de campanya. El I.(J)/2LG informà que durant l'acció havien aconseguit tres victòries, amb la pèrdua de quatre Bf 109.Wübbe 2001, p. 26.
Déu dies després, quan es comunicaren els ascensos a la seva unitat, Marseille veié com havia quedat exclòs, quedant com l'únic alferes del seu esquadró. Això era tota una humiliació per a ell al sospitar que les seves habilitats com a pilot no havien estat tingudes en compte, la qual cosa, segons ell, significava que els líders de l'esquadró s'emportaven tota la glòria.Kurowski 1994, p. 19.
Un dels seus companys explicà que en una ocasió Marseille rebé l'ordre d'abandonar el combat en què eren superats en nombre, en proporció de dos a un, però en veure que un caça enemic s'apropava al seu cap d'ala, trencà la formació i llançà un atac disparant contra l'avió que s'apropava. Esperant que en aterrar només li dirien "ben fet, Jochen", va ser durament reprès per la seva acció i castigat a tres dies d'arrest.Kurowski 1994, p. 17.
Poc després, l'octubre de 1940, amb set victòries confirmades amb la I.(Jagd)/LG2, Marseille va ser traslladat al 4./Jagdgeschwader 52, on es trobà amb pilots de la classe de Johannes Steinhoff o Gerhard Barkhorn. Durant aquell període a la zona del Pas de Calais va destrossar quatre avions en algunes de les operacions en les quals participava.Scutts 1994, p. 28. Com a càstig per la seva "insubordinació", en la qual segons sembla els seus caps incloïen la seva afecció per la música jazz, la seva fama de faldiller, el seu estil de vida de play-boy i la seva indisciplina per volar en parelles mantenint la formació, Steinfoff traslladà a Marseille al Jagdgeschwader 27 el 24 de desembre de 1940.Heaton, Colin D. "Interview: Luftwaffe Eagle, Johannes Steinhoff." World War II magazine (publicado online por www.tarrif.net), febrer 2000 El seu nou Gruppenkommandeur, Eduard Neumann, va reconèixer ràpidament el seu potencial com a pilot, i va dir que «Marseille només pot ser una d'aquestes dues coses: o un indisciplinat o un gran pilot de caça.»Sims 1982, p. 159.
El nord d'Àfrica Marseille va participar breument a la invasió de Iugoslàvia, amb la seva unitat desplegada a Zagreb el 10 d'abril de 1941. El 20 d'abril la unitat va ser traslladada a Àfrica, i en un vol formant part d'una esquadrilla des de Trípoli fins a l'aeròdrom proper al front on era la seva unitat, fallà el motor al Bf 109 que pilotava, i va haver de fer un aterratge d'emergència al desert abans d'arribar a la seva destinació. La seva esquadrilla observà que es trobava i seguí la seva ruta mentre que Marseille marxà per terra. Va aturar un camió italià amb el qual realitzà un breu trajecte i, al passar a prop d'un aeròdrom intentà sense èxit obtenir un avió. Finalment, es dirigí a un general que comandava un dipòsit de subministraments a la ruta principal cap al front i el va convèncer que havia d'estar disponible per a les operacions de l'endemà, amb el resultat que el general li cedí el seu propi cotxe amb xofer i tot. Quan se'n anava, el general li va dir «Pagui'm aconseguint 50 abatuts», Marseille finalment es va reunir amb el seu esquadró el 21 d'abril.Bekker 1994, p. 246.