Albert Víctor del Regne Unit, duc de Clarence, Príncep del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda i duc de Clarence era fill primogènit dels reis Eduard VII del Regne Unit i Alexandra de Dinamarca. Era per tant, net de la reina Victòria I del Regne Unit, del príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha i del rei Cristià IX de Dinamarca i de la princesa Lluïsa de Hessen-Kassel.
L'intel·lecte, la sexualitat i la salut mental d'Albert Víctor han estat objecte d'especulació. Els rumors de la seva època el van vincular amb l'escàndol de Cleveland Street, que va involucrar un bordell homosexual.Lemmey, H., & Miller, B. (2022). Bad gays: a homosexual history. London; New York, Verso. Tanmateix, no hi ha proves concloents que hi hagi anat mai, o que fos homosexual.Hyde, H. Montgomery The Cleveland Street Scandal London: W. H. Allen, 1976 , p56 Alguns autors han argumentat que era l'assassí en sèrie conegut com a Jack l'Esbudellador, o que va estar involucrat en els assassinats, però documents contemporanis mostren que Albert Víctor no podia haver estat a Londres en el moment dels assassinats, i l'afirmació és àmpliament rebutjada.
Biografia Nascut el 8 de gener de 1864 a Frogmore House, Windsor, Berkshire, dos mesos prematurament era intel·lectualment limitat, inclús s'arribà a afirmar que patia cert endarreriment mental. Va ser el primer fill d'Albert Eduard, príncep de Gal·les, i la seva esposa Alexandra de Dinamarca. Seguint els desitjos de la seva àvia, la reina Victòria, va ser anomenat Albert Víctor en honor a la reina i el seu difunt marit, el príncep Albert.Cook, p. 28–29.
Com a nét del monarca britànic regnant en línia masculina i fill del príncep de Gal·les, va ser formalment anomenat Sa Altesa Reial el Príncep Albert Víctor de Gal·les des del naixement. Va ser batejat com a Albert Víctor Christian Edward a la capella privada del Palau de Buckingham el 10 de març de 1864 per l'arquebisbe de Canterbury, Charles Longley, però era conegut informalment com a "Eddy".
Quan Albert Víctor tenia poc menys de disset mesos, el seu germà, el príncep Jordi de Gal·les, va néixer el juny de 1865. Atesa la seva proximitat d'edat, van ser educats junts. El 1871, la reina va nomenar John Neale Dalton com a tutor. Els dos prínceps van rebre un programa d'estudi estricte, que incloïa jocs i exercicis militars, així com assignatures acadèmiques.Nicolson, p. 7–9. Dalton es va queixar que la ment d'Albert Víctor estava "anormalment latent".Letter from Dalton in the Royal Archives, 6 April 1879, quoted in Cook, p. 52. El príncep i el seu germà, el príncep Jordi van rebre una formació militar a la marina anglesa entrant al HMS Bacchante.
Tot i que Albert Víctor va aprendre a parlar el danès nadiu de la seva mare, el progrés en altres idiomes i assignatures va ser lent.Cook, p. 52, 56–57; Harrison, p. 68–69. Sir Henry Ponsonby pensava que Albert Víctor podria haver heretat la sordesa de la seva mare.Aronson, p. 54; Harrison, p. 34. El príncep mai va destacar intel·lectualment. Les possibles explicacions físiques de la seva inatenció o indolència a classe inclouen les crisis d'absència o el seu naixement prematur, que poden estar associades a dificultats d'aprenentatge,Aronson, p. 53–54; Harrison, p. 35. però Lady Geraldine Somerset va culpar Dalton de la mala educació d'Albert Víctor, a qui considerava poc inspirador.Aronson, p. 74.
L'any 1891 es prometé amb la seva cosina la princesa Maria de Teck filla del duc Alexandre de Teck i de la princesa Maria Adelaida del Regne Unit.Diary of Mary of Teck, quoted in Pope-Hennessy, p. 210. La reina li va donar molt suport, considerant que May era ideal: encantadora, sensata i bonica.Queen Victoria writing to Victoria, Princess Royal, 12 November 1891 and 19 November 1891, quoted in Pope-Hennessy, p. 207. El 3 de desembre de 1891, Albert Víctor, per a "gran sorpresa" de May, li va proposar matrimoni a Luton Hoo, la residència de camp de l'ambaixador danès a Gran Bretanya. El casament estava fixat per al 27 de febrer de 1892.Aronson, p. 206.
El compromís amb la princesa de Teck arribava després de diversos intents frustrats de compromís amb la princesa Alexandra de Hessen-Darmstadt i de la princesa Helena d'Orleans, en el primer cas el príncep britànic no era correspost i en el segon la princesa era catòlica i no estava disposada a abandonar la seva fe.
El compromís arribava després d'una vida realment escandalosa; mentre segons el biògraf oficial de la reina Maria de Teck, que havia estat la seva promesa, el príncep portava una vida 'dissipada', d'acord amb el biògraf del rei Jordi V del Regne Unit el príncep havia estat involucrat en un escàndol relacionat amb un prostíbul d'homosexuals. A part d'aquests comentaris el temps atribuí un seguit de responsabilitats al duc de Clarence. Se li atribuí la personalitat de Jack the Ripper, un delinqüent anònim que assassinà a un seguit de prostitutes londinenques la primavera de 1888, aquesta atribució històricament fou desmentida perquè el príncep vivia a Escòcia durant aquest temps. També se li atribuí ésser present durant l'escàndol a un prostibul londinenc, a Cleveland Street, que implicà a nombrosos aristòcrates britànics l'any 1890.
El 14 de gener de 1892 el príncep moria a causa d'una pneumònia abans de contraure matrimoni.Official statement of Sir Dighton Probyn released to the press and quoted in many newspapers, e.g. "The Death of the Duke of Clarence: Description of His Last Hours". (15 January 1892). The Times. Issue 33535, p. 9, col. F. La princesa de Teck es casà amb el príncep i futur rei Jordi V del Regne Unit formant un llarg i feliç matrimoni. La mort del duc de Clarence tampoc fou lliure de comentaris. S'afirmà que en realitat fou un suïcidi argumentant que el príncep s'administrà conscientment una alta dosis de morfina. Es digué que fou eliminat per tal de saltar-se'l a la línia de successió. Altres rumors digueren que en realitat visqué fins als anys 1920 en una habitació del Palau d'Osborne a l'illa de Wight.
Notes
Referències
Bibliografia Aronson, Theo (1994). Prince Eddy and the Homosexual Underworld. London: John Murray. ISBN 0-7195-5278-8. Bradford, Sarah (1989). King George VI. London: Weidenfeld & Nicolson. ISBN 0-297-79667-4. Cadbury, Deborah (2017). Queen Victoria's Matchmaking. London: Bloomsbury Publishing. ISBN 978-140-8852-828. Cook, Andrew (2006). Prince Eddy: The King Britain Never Had. Stroud, Gloucestershire: Tempus Publishing Ltd. . Cornwell, Patricia (2003). Portrait of a Killer: Jack the Ripper Case Closed. London: Time Warner Paperbacks. ISBN 0-7515-3359-9. Duff, David (1980). Alexandra: Princess and Queen. London: Collins. ISBN 0-00-216667-4. Harrison, Michael (1972). Clarence: The life of H.R.H. the Duke of Clarence and Avondale (1864–1892). London and New York: W. H. Allen. ISBN 0-491-00722-1. Hyde, H. Montgomery (1970). The Other Love: An Historical and Contemporary Survey of Homosexuality in Britain. London: Heinemann. ISBN 0-434-35902-5. Hyde, H. Montgomery (1976). The Cleveland Street Scandal. London: W. H. Allen. ISBN 0-491-01995-5. Knight, Stephen (1976). Jack the Ripper: The Final Solution. New York: McKay. ISBN 0-679-50711-6. Lees-Milne, James (1981). Harold Nicolson: A Biography. Volume 2: 1930–1968 London: Chatto & Windus. ISBN 0-7011-2602-7 Marriott, Trevor (2005). Jack the Ripper: The 21st Century Investigation. London: John Blake. ISBN 1-84454-103-7. McDonald, Deborah (2007). The Prince, His Tutor and the Ripper. Jefferson, North Carolina: McFarland and Co. . Meikle, Denis (2002). Jack the Ripper: The Murders and the Movies. Richmond, Surrey: Reynolds and Hearn Ltd. . Neubecker, Ottfried (1976). Heraldry: sources, symbols and meaning. New York: McGraw-Hill. ISBN 0-07-046308-5. Nicolson, Harold (1952). King George the Fifth: His Life and Reign. London: Constable. Pope-Hennessy, James (1959). Queen Mary: 1867–1953. London: George Allen and Unwin Ltd. Pope-Hennessy, James; Vickers, Hugo (ed.) (2018). The Quest For Queen Mary. London: Zulieka. Rumbelow, Donald (2004). The Complete Jack the Ripper: Fully Revised and Updated Penguin Books.ISBN 0-14-017395-1. Van der Kiste, John (September 2004; online edition January 2008). "Albert Victor, Prince, duke of Clarence and Avondale (1864–1892)". Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press. Accessed 1 May 2010. (Subscription required)
Categoria:Prínceps del Regne Unit Categoria:Casa de Saxònia-Coburg-Gotha Categoria:Cavallers de la Lligacama Categoria:Cavallers de Sant Patrici Categoria:Gran Creu de l'Orde de Carles III Categoria:Cavallers de l'Orde Suprem de la Santíssima Anunciació Categoria:Alumnes del Trinity College (Cambridge) Categoria:Morts a Anglaterra Categoria:Alumnes de la Universitat de Heidelberg Categoria:Anglicans Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Cambridge Categoria:Gran Creu de l'orde del Lleó Neerlandès Categoria:Gran Creu de l'orde de la Corona d'Itàlia Categoria:Persones de Berkshire Categoria:Cavallers de l'Orde de l'Elefant