Riudaura (pronunciat ), també Ridaura, és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. Es troba a l'extrem occidental de la Garrotxa, al límit amb les comarques d'Osona i el Ripollès. El terme municipal té una extensió de 23,6 km² i queda aïllat d'Olot pel Coll dels Morts i de Vallfogona per la serra de Puig Estela. La vila és al centre de la vall i està situada a 572 metres d'altitud.
Etimologia Probablement provingui del llatí rivo de Azar, és a dir, riu d'Àzar, en què Àzar és un nom propi. L'evolució de la paraula seria: riudàzar(a) > riudaara > riudara > ridaura. Està fonèticament emparentat amb alguns topònims que terminen de la mateixa manera -'ar convertida al final en femení -a i en masculí -e en els noms actuals corresponents. Per exemple, Munciar, avui Mussa; Aransar, avui Aransa; o Taltennar, avui Talliendre. Es tracta segurament d'un sufix -'ar ibèric.
La documentació més antiga que es conserva amb el topònim és l'acta de fundació del monestir, l'any 852 pel comte Guifré de Besalú, on es descriu com una vall “erma i deserta” de nom “Riodazzari”. En altres documents històrics apareix el topònim Riodezariam, o variacions com Sancta Maria de Riodesari, Riodezari, Riudazar, Valle Rivo de Azaro, Riodazari, Riodezariam, Rivi d'Azaro, Rividarii, Rividario, Riudara.
Geografia Llista de topònims de Riudaura (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Riudaura es troba a l'extrem Nord de la Serralada Transversal. Gairebé la meitat del municipi està inclòs en l'espai natural protegit de les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt, que a la vegada formen part de la Xarxa Natura 2000.
Aquest espai destaca pel caràcter essencialment humit del territori, que permet el desenvolupament dels boscos de caducifolis propis de les terres centreeuropees, i que compta amb diverses espècies de flora i fauna d'interès, especialment la fauna invertebrada i la flora micològica, briològica i liquenològica.
La major part de la superfície municipal té un pendent abrupte i escarpat, ocupat bàsicament per boscos. Es distingeixen dues comunitats vegetals que connecten de manera gradual. En una d'aquestes predominen les fagedes i rouredes, en l'altra, els alzinars. La superfície de conreu se situa a la plana i representa gairebé una sisena part del municipi. Les pastures es distribueixen al voltant de les masies disseminades, que es troben a cotes més elevades.
La litologia predominant són conglomerats, gresos i margues. A la zona nord, travessa d'est-oest una zona de margues calcàries amb petites zones disperses de guixos. A la zona planera, hi ha graves, sorres, llims i argiles, resultat de l'acció erosiva de les aigües fluvials.
La riera de Riudaura pertany a la conca alta del riu Fluvià. Neix prop del Coll de Canes, passa pel poble, segueix tota la vall, passa pel municipi d'Olot, la vall de Bianya, i conflueix amb la riera de Bianya.
Economia L'economia de Riudaura havia estat vinculada històricament al sector primari (agricultura i ramaderia). El 1986 el sector primari representava més de la meitat de l'economia. Des de llavors, aquest sector va anar descendint, fins al 15% registrat el 2005, i deixant lloc al sector secundari (indústria) i el sector terciari (serveis), que actualment són els principals sectors econòmics del municipi.
Malgrat la gran davallada del sector primari, la superfície agrària útil s'ha mantingut, però es va reduir una tercera part de la superfície explotada durant el període 1989-1999. Els conreus són destinats principalment al cultiu de farratges i cereals (principalment, blat de moro, blat i ordi) i a les pastures.
El municipi compta amb un centenar de llocs de treball, dels quals tres de cada cinc són ocupats per persones no residents al municipi. La majoria de la població treballa fora del municipi (un 80%). Així doncs, el municipi té una clara vocació residencial.
Pel que fa al turisme, Riudaura compta amb cinc establiments de turisme rural, amb un total de 40 places. En relació al comerç, no hi ha establiments comercials al municipi.
Història Prehistòria Les primeres restes humanes a Riudaura es van trobar a la Cantina, 7 o 8 inhumacions i també una destral plana del període calcolític i bronze antic i mitjà.
Edat mitjana La primera referència a Riudaura és en la fundació del monestir de Santa Maria de Riudaura el 852 per part del comte Guifre I de Girona i Besalú. Aquest la defineix com una vall erma i deserta de nom Riodazari. L'església va ser consagrada el 858 pel bisbe de Girona Seniofred. Més endavant, el monestir va perdre la seva independència quan el 937 va ser donat pel comte Sunyer al monestir occità Santa Maria de la Grassa. i hi va haver una segona donació el 954 per part de la comtessa Riquilda.
Abans del 1123 ja hi havia mercat a Riudaura, i el 1137, es va crear la confraria de Sant Marçal, que va ser una de les primeres de la Garrotxa. Més endavant, el 1415 es va crear una Pia Almoina i el 1423 es va fundar un hospital per tal d'assistir malalts pobres. Els terratrèmols de 1427 i 1428 van enderrocar el poble i també l'església de Santa Maria, de la qual només en queda una torre circular. En aquest mateix segle s'edificà la petita església de Sant Marçal, al bell mig del poble. Aquesta església té una llinda amb una data molt posterior (segle XVII), degut a una reforma de la portada, però l'acta de consagració és del .
Edat moderna Al , Riudaura, a través del seu prior Pere (cardenal de Foix) va emancipar-se de la Grassa per passar a dependre de Sant Joan de les Abadesses. Aquesta emancipació però, fou revocada pel papa Nicolau V. El 1592 finalment el monestir passà a dependre de Sant Pere de Camprodon gràcies a la mediació papal. Al el Decret de Nova Planta va redefinir les entitats supramunicipals i Riudaura va quedar dins del corregiment de Vic, amb dependència del tinent de Camprodon.
Edat contemporània El monestir de Santa Maria es mantingué actiu fins al primer terç del que amb la desamortització de Mendizábal es va abandonar.«Santa Maria de Riudaura». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 agost 2014]. A mitjan segle el poble va patir els estralls de diferents epidèmies entre les quals cal destacar la de febre tifoïdal de 1863.
L'any 1931, la Generalitat de Catalunya inclogué les valls de Riudaura com a "zona d'interès natural i paisatgístic" especialment per la biodiversitat de la ribera. L'any 1940, la riera de Riudaura es desbordà inundant diversos carrers, i més avall, donà cabal al riu Fluvià que inundà la vila d'Olot.miniatura|Antic pou de petroli prop del Mas Fajula El poble de Riudaura sofrí durant els anys 60 un sotrac important amb el descobriment de petroli dins el seu terme, les cates van revelar només indicis i que es trobava molt per sota d'una bossa de gas que tampoc era rendible d'explotar, el moviment de personal que es va produir no va suposar un impuls econòmic pel poble.
Lluita contra el fracking L'octubre de 2012 l'empresa Teredo Oils Limited va rebre l'autorització de la Generalitat de Catalunya per realitzar la perforació de dos pous a Riudaura amb la finalitat d'investigar sobre l'existència d'hidrocarburs del subsòl. De seguida es va crear una forta oposició a les prospeccions, ja que se sospitava que en cas de trobar gas o petroli l'empresa l'extrauria mitjançant la tècnica de la fracturació hidràulica o fracking. La població de Riudaura i de la resta de municipis afectats es va mobilitzar i es va crear la Plataforma Riudaura Junts contra el Fracking. Al 2013, diversos partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya van signar el Compromís del Bover a la masia homònima propera a un dels pous oberts als anys 60, per prohibir la fracturació hidràulica a Catalunya.
Política Resultats de les eleccions municipals de Riudaura des de 1979
Alcaldes de Riudaura El 14 d'abril de 1967 fou nomenat alcalde Josep Girona Ribas + Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979PeríodeAlcalde o alcaldessaPartit políticData de possessió1979–1983Francesc Galobardes Carbonellenllaç=Convergència_i_Unió|42x42px|Logotip de CiU19 d'abril 19791983–1987Esteve Busquets i Parraenllaç=Convergència_i_Unió|42x42px|Logotip de CiU23 de maig 19831987–1991Enriqueta Planadecursach i Castañerenllaç=Convergència_i_Unió|42x42px|Logotip de CiU30 de juny 19871991–1995Enriqueta Planadecursach i Castañerenllaç=Convergència_i_Unió|42x42px|Logotip de CiU15 de juny 19911995–1999Enriqueta Planadecursach i Castañerenllaç=Convergència_i_Unió|42x42px|Logotip de CiU17 de juny 19951999–2003Enriqueta Planadecursach i Castañerenllaç=Convergència_i_Unió|42x42px|Logotip de CiU3 de juliol 19992003–2007Eulàlia Masana i SerraAplegats Per Riudaura - AM14 de juny 20032007–2011Eulàlia Masana i Serraenllaç=Esquerra_Republicana_de_Catalunya|80x80px|Logotip d'ERC16 de juny 20072011–2015Eulàlia Masana i Serraenllaç=Esquerra_Republicana_de_Catalunya|80x80px|Logotip d'ERC11 de juny 20112015–2019David Jané LópezFem Riudaura - AEI13 de juny 20152019 - 2023Agustí Llop i MiaronsRiudaura Plural - AM - ERC20192023- avuiAnna Vegas i SerarolsSom Riudaura17 de juny de 2023Font: Ministeri de Política Territorial i Funció Pública d'Espanya
Cultura i Festivitats El poble manté la tradició i la cultura ben viva, cal destacar per exemple el gran nombre de cançons tradicionals recollides al poble recentment per Josep Garcia i el festival "D'aquí estant veig una estrella" al voltant d'aquestes cançons. També el típic Ball del Gambeto que es realitza a la Festa del Roser i l'aplec de la font de Sant Joan amb una excursió que inicia al poble i arriba al santuari romànic homònim.
També cal destacar la missa del gall on entra el pastor amb una ovella (antigament un moltó, un marrà capat) que s'agenolla davant de l'altar, i les pastoretes que canten cançons dialogades amb el cor de l'església. Antigament, per Nadal també s'havia celebrat un pessebre vivent.
Les festes locals de Riudaura són Sant Sebastià (20 de gener), Sant Joan (24 de juny), la Festa del Roser (al juny) i la Festa Major d'Estiu (tercer diumenge de setembre).
Festa del Roser miniatura|Ball del Gambeto de Riudaura La Festa del Roser se celebra el diumenge de Pentecosta. Una data que varia anualment, ja que depèn del cicle lunar, i sol ser al maig o juny. Malgrat que inicialment la Festa del Roser era una festivitat religiosa, actualment, en resta només la celebració de l'Ofici Solemne el diumenge. L'acte central de festa és el Ball del Gambeto, que es realitza a la plaça homònima el diumenge a la tarda. Es creu que els seus orígens es remunten a l'antic monestir de Riudaura.
Festival "D'aquí estant veig una estrella" miniatura|Festival de música tradicional d'Aquí estant veig una estrella de Riudaura Des del 2006 se celebra anualment el festival de música tradicional dAquí estant veig una estrella. Un festival que aplega unes cinc centes persones l'últim cap de setmana de juliol a la plaça del Gambeto. Al festival s'interpreten cançons i tonades típiques de Riudaura, bona part d'aquestes per veïns del municipi des dels balcons, finestres o racons de la plaça. També hi participen músics reconeguts de música tradicional que varien d'un any a un altre. El festival sempre finalitza amb la cançó que dona nom al concert, que és interpretada per tots els músics que han participat en l'esdeveniment. En la 10a edició del festival, la programació es va ampliar amb un sopar i un concert a la vigília del concert principal.