Memfis (; ; ) és una ciutat d'Egipte, situada a uns 20 km al sud del Caire. Memfis és el nom que li donaren els grecs, mentre que els antics egipcis l'anomenaven Men-Nefer o Taui. Fou capital del nomos I del Baix Egipte, el nomos de la Fortalesa Blanca, Ineb Hedj. A la ciutat es pot veure el colós de Ramsés II, l'esfinx d'alabastre (de més de 4 metres d'altura i 8 de llarg que podria ser d'Amenhotep II, i que pesa 80 tones, la qual se suposa que flanquejava l'entrada al temple de Ptah), i les sales de momificació dels braus del Serapèum, en les que es conserva una taula de momificació de la Dinastia XXVI. Un altre colós en granit rosa es va trobar prop de l'anterior però avui és al Caire.
miniatura|Piràmide prop de Memfis Fou fundada abans del 3000 aC (Heròdot dona 2900 aC) per Narmer, que probablement va triar l'emplaçament d'un llogarret ja existent i va regular el curs del Nil, protegint la ciutat per un dic. El seu fill i successor, Aha, hi va bastir palaus. Llavors s'anomenava Anbu-Hey (‘Mur Blanc’), i més tard, encara durant l'Imperi Antic, es va dir Hut-ka-Ptah (‘temple del Ka de Ptah’) que va sonar als grecs com aigyptus i va donar nom al país; a l'Imperi mitjà es deia Ankh-Tawy (‘Ciutat que uneix dues terres’). Fou la capital de les primeres dinasties fins que al començament de la IV, el faraó Snofru (o Sneferu) la va traslladar a Guiza, però va tornar a ser capital amb la sisena dinastia. Tot i perdre la capitalitat al primer període entremig, la seva importància no va disminuir fins a l'Imperi nou, però amb la dinastia XVIII s'hi van fer grans obres i va romandre com una capital religiosa fins al temps del Ptolomeus.
Va ser destruïda per Amr ibn al-As en el moment de la conquesta àrab. Tot i així el districte septentrional de l'Alt Egipte va conservar el nom (el nom arabitzat, Manf, amb variants Minf, Munf, Munayf, Manfish, Maf i Manafa) i alguns autors fan una entitat única del districte de Manf i el de Wasim o Awsim. Segons un autor del , Abu-Sàlih al-Armaní, el riu Nil s'havia acostat a la ciutat progressivament. Al el poble de Badrashayn (Umm Isa) ocupava exactament el lloc de l'antiga Memfis. Els àrabs pensaven que el nom de Manf derivava del copte mafa, que vol dir ‘trenta’.
L'actual població més propera a l'antic lloc és Mit Rahina (), però Dahshur, Abusir, Abu Gorab, i Zawyet el'Aryan, que són suburbis del Caire, queden totes dins els límits històrics de Memfis.
Història miniatura|620x620px| Objecte ritual que representa el déu Nefertem, que era venerat principalment a Memphis, Museu d'Art Walters
Durant el Període tinita i l'Imperi Antic, Memphis va esdevenir la capital de l'antic Egipte durant més de sis dinasties consecutives. La ciutat va assolir el màxim prestigi sota la Sisena Dinastia com a centre de culte a Ptah, el déu de la creació i les obres d'art. L'esfinx d'alabastre que custodia el Temple de Ptah serveix com a memorial de l'antic poder i prestigi de la ciutat. La tríada de Memphis, formada pel déu creador Ptah, la seva consort Sekhmet i el seu fill Nefertem, va constituir el principal centre de culte a la ciutat.
Memphis va decaure després de la dinastia XVIII amb l'auge de Tebes i el Nou Regne, però va reviscolar sota els perses, abans de caure fermament en segon lloc després de la fundació d'Alexandria. Sota l'Imperi Romà, Alexandria va seguir sent la ciutat egípcia més important. Memphis va romandre com la segona ciutat d'Egipte fins a l'establiment de Fustat (o Fostat) l'any 641 dC. Després va ser abandonada en gran part i es va convertir en una font de pedra per als assentaments dels voltants. Encara era un conjunt imponent de ruïnes al , però aviat va esdevenir poc més que una extensió de ruïnes baixes i pedres disperses. esquerra|miniatura|Ramsès II flanquejat per Ptah i Sekhmet
Història llegendària La llegenda registrada per Manetó deia que Narmer, el primer rei a unir les Dues Terres, va establir la seva capital a la vora del Nil desviant el riu amb dics. L'historiador grec Heròdot, que explica una història similar, relata que durant la seva visita a la ciutat, els perses, en aquell moment els sobirans del país, van prestar especial atenció a l'estat d'aquestes preses per tal que la ciutat es salvés de les inundacions anuals. S'ha teoritzat que Menes podria haver estat un rei mític, similar a Ròmul de Roma. Alguns estudiosos suggereixen que Egipte probablement es va unificar a través d'una necessitat mútua, desenvolupant vincles culturals i associacions comercials, tot i que és indiscutible que la primera capital de l'Egipte unificat va ser la ciutat de Memphis. Alguns egiptòlegs havien identificat el llegendari Menes amb l'històric Narmer, que està representat a la Paleta de Narmer conquerint el territori del delta del Nil al Baix Egipte i establint-se com a rei. Aquesta paleta ha estat datada a ca. Segle XXXI aC i, per tant, es correlacionaria amb la llegenda de la unificació d'Egipte per Menes. No obstant això, el 2012 es va descobrir al Sinaí una inscripció que representava la visita del rei predinàstic Iri-Hor a Memphis. Com que Iri-Hor és dues generacions anteriors a Narmer, aquest últim no pot haver estat el fundador de la ciutat. Alternativament, Èpaf (rei d'Egipte, la esposa del qual era Memfis) és considerat en els mites grecs com el fundador de Memfis, Egipte.
Període dinàstic primerenc i Imperi Antic Se sap poca cosa de la ciutat del Regne Antic i d'abans. Va ser la capital de l'estat dels poderosos reis, que van regnar des de Memphis des de la data de la Primera Dinastia. Segons Manetó, durant els primers anys del regnat de Menes, la seu del poder era més al sud, a Tinis. Segons Manetó, les fonts antigues suggereixen que les muralles blanques (Ineb-hedj) o fortalesa de la muralla blanca van ser fundades per Menes. És probable que el rei s'hi establís per controlar millor la nova unió entre els dos regnes que abans eren rivals. El complex de Djoser de la Tercera Dinastia, situat a l'antiga necròpolis de Saqqara, seria aleshores la cambra funerària reial, que albergaria tots els elements necessaris per a la reialesa: temples, santuaris, corts cerimonials, palaus i casernes.
L'edat d'or va començar amb la Quarta Dinastia, que sembla haver reforçat el paper principal de Memfis com a residència reial on els governants rebien la doble corona, la manifestació divina de la unificació de les Dues Terres. Les coronacions i els jubileus com el festival Sed se celebraven al temple de Ptah. Els primers signes d'aquestes cerimònies es van trobar a les cambres de Djoser.
Durant aquest període, va sorgir el clergat del temple de Ptah. La importància del temple queda testimoniada amb pagaments d'aliments i altres béns necessaris per als ritus funeraris dels dignataris reials i nobles. Aquest temple també és citat als annals conservats a la Pedra de Palerm, i a partir del regnat de Menkaure, coneixem els noms dels summes sacerdots de Memfis que semblen haver treballat en parelles, almenys fins al regnat de Teti.
L'arquitectura d'aquest període era similar a la que es va observar a la necròpolis reial de Guiza de la Quarta Dinastia, on excavacions recents han revelat que l'objectiu essencial del regne en aquell moment se centrava en la construcció de les tombes reials. Un fort suggeriment d'aquesta noció és l'etimologia del nom de la ciutat mateixa, que coincidia amb el de la piràmide de Pepi I de la Sisena Dinastia. Memphis era aleshores l'hereva d'una llarga pràctica artística i arquitectònica, constantment fomentada pels monuments dels regnats precedents.
miniatura|Escultura del Regne Mitjà restaurada en nom de Ramsès II Totes aquestes necròpolis estaven envoltades de campaments habitats per artesans i treballadors, dedicats exclusivament a la construcció de tombes reials. Repartida al llarg de diversos quilòmetres en totes direccions, Memphis formava una veritable Megalòpoli, amb temples connectats per tèmenos sagrats i ports connectats per carreteres i canals. Així, el perímetre de la ciutat es va anar estenent gradualment fins a fer-se una vasta expansió urbana. El seu centre va romandre al voltant del complex del temple de Ptah.
Regne Mitjà d'Egipte A principis del Regne Mitjà, la capital i la cort del rei s'havien traslladat a Tebes, al sud, abandonant Memfis durant un temps. Tot i que la seu del poder polític havia canviat, Memphis va seguir sent potser el centre comercial i artístic més important, com ho demostra el descobriment de districtes d'artesania i cementiris, situats a l'oest del temple de Ptah.
També es van trobar vestigis que testimonien l'enfocament arquitectònic d'aquesta època. Una gran taula d'ofrenes de granit en nom d'Amenemhet I esmentava l'erecció per part del rei d'un santuari dedicat al déu Ptah, mestre de la Veritat. Es va trobar que altres blocs registrats a nom d'Amenemhet II s'havien utilitzat com a fonaments per a grans monòlits que precedien els pilons de Ramsès II. També se sabia que aquests reis havien ordenat expedicions mineres, incursions o campanyes militars més enllà de les fronteres, erigint monuments o estàtues a la consagració de deïtats, com ho demostra un panell que registrava els actes oficials de la cort reial durant aquest temps. A les ruïnes del Temple de Ptah, un bloc amb el nom de Senusret II porta una inscripció que indica un encàrrec arquitectònic com a regal a les deïtats de Memphis. A més, moltes estàtues trobades al lloc, posteriorment restaurades pels reis del Nou Regne, s'atribueixen a reis de la Dotzena Dinastia. Alguns exemples són els dos gegants de pedra que s'han recuperat entre les ruïnes del temple, que posteriorment van ser restaurats amb el nom de Ramsès II.
Finalment, segons la tradició registrada per Heròdot, i Diodor, Amenemhet III va construir la porta nord del Temple de Ptah. De fet, es van trobar restes atribuïdes a aquest rei durant les excavacions realitzades en aquesta zona per Flinders Petrie, que va confirmar la connexió. També val la pena assenyalar que, durant aquest temps, es van construir mastabes dels summes sacerdots de Ptah prop de les piràmides reials de Saqqara, cosa que demostra que la reialesa i el clergat de Memphis estaven estretament vinculats en aquell moment. La Tretzena Dinastia va continuar aquesta tendència, i alguns reis d'aquesta línia van ser enterrats a Saqqara, cosa que demostra que Memphis va conservar el seu lloc al cor de la monarquia.
Amb la invasió dels hicsos i el seu ascens al poder ca. 1650 aC, la ciutat de Memphis va ser assetjada. Després de la seva captura, molts monuments i estàtues de l'antiga capital van ser desmantellats, saquejats o danyats pels reis hicsos, que més tard se'ls van endur per adornar la seva nova capital a Àvaris. S'han descobert proves de propaganda reial que s'atribueixen als reis tebans de la dinastia XVII, que van iniciar la reconquesta del regne mig segle més tard.
Imperi Nou d'Egipte La dinastia XVIII va començar, doncs, amb la victòria dels tebans sobre els invasors. Alguns reis de la dinastia XVIII, en particular Amenofis II (r. 1427–1401/1397 aC) i Tutmosis IV (r. 1401/1397–1391/1388 aC) van donar una atenció reial considerable a Memphis, però en la seva major part, el poder va romandre al sud. Amb el llarg període de pau que va seguir, la prosperitat es va apoderar de nou de la ciutat, que es va beneficiar de la seva posició estratègica. L'enfortiment dels llaços comercials amb altres imperis va convertir el port proper de Peru-nefer (literalment, Bons Viatges) en la porta d'entrada al regne per a les regions veïnes, com ara Biblos i el Llevant.