Heinz Wilhelm Guderian (Kulm, llavors Prússia Occidental, actualment Chełmno, Polònia; 17 juny 1888 - Schwangau, Baviera, Alemanya Occidental, 14 de maig de 1954) va ser un militar alemany, coronel general (generaloberst) de la Wehrmacht i Cap de l'Estat Major General de l'Exèrcit. Després de la guerra, es va convertir en un exitós autor de memòries. Pioner i defensor del concepte de la blitzkrieg (guerra llampec), va tenir un paper central en el desenvolupament del concepte de divisió panzer. El 1936, es va convertir en Inspector General de les Tropes Blindades.
Al principi de la Segona Guerra Mundial, Guderian va dirigir un cos blindat durant la invasió de Polònia. Després , amb la invasió de França, va comandar les unitats blindades que van atacar a través del bosc de les Ardenes i van aclaparar les defenses aliades a la batalla de Sedan.
Va liderar el 2n Panzergruppe durant l'operació Barba-roja, la invasió de la Unió Soviètica. La campanya va acabar en fracàs quan l'operació Tifó no va assolir l'objectiu principal de capturar Moscou; després Guderian va ser destituït.
A principis de 1943, Adolf Hitler va nomenar-lo inspector General de Tropes Blindades; càrrec de creació recent, amb responsabilitat de reconstruir i entrenar noves forces blindades. Tanmateix va tenir un èxit limitat a causa de l'empitjorament de l'economia de guerra d'Alemanya.
Guderian va ser nomenat cap interí de l'Estat Major de l'Alt Comandament de l'Exèrcit, immediatament després de l'atemptat del 20 de juliol de 1944 per assassinar Hitler. Guderian va ser posat a càrrec del «Tribunal d'Honor de l'Exèrcit» per Hitler, que arran del complot es va utilitzar per expulsar suposats conspiradors de l'exèrcit perquè poguessin ser jutjats en el Volksgerichtshof (tribunal del poble) i executats.
Va ser assessor personal de Hitler en el front oriental i es va associar estretament amb el règim nazi. Les tropes de Guderian van dur a terme l'Ordre dels Comissaris i el Decret Barba-roja durant l'Operació Barba-roja, i va estar implicat en la comissió de represàlies després del fallit aixecament de Varsòvia de 1944.
Guderian es va rendir a les tropes nord-americanes el 10 de maig de 1945 i va estar internat fins a 1948. Va ser posat en llibertat sense càrrecs i es va retirar per escriure les seves memòries, titulades Records d'un soldat (en alemany, Erinnerungen eines Soldaten), publicada el 1950. L'autobiografia es va convertir ràpidament en un gran èxit de vendes, molt llegit fins al dia d'avui. Els escrits de Guderian van promoure diversos mites de la postguerra, inclòs el Mite de la Wehrmacht innocent. En la seva autobiografia, Guderian es va descriure a ell mateix com l'únic creador de la força panzer alemanya; va ometre qualsevol menció de la seva relació amb Hitler i el règim nacionalsocialista o dels crims de guerra comesos per les tropes sota el seu comandament. Guderian va morir el 1954 i va ser enterrat a Goslar.
Biografia Infància i joventut Guderian va néixer en Kulm a l'antiga Prússia oriental (Actual Chełmno, Polònia) el 17 de juny de 1888, els seus pares es deien Friedrich i Clara. El seu pare i avis eren oficials prussians i va créixer a ciutats de guarnició envoltades per militars. El 1903, se'n va anar de casa i es va matricular en una escola de cadets militars. Va ser un estudiant capaç, encara que va tenir una baixa nota a l'examen final. Va entrar a l'exèrcit com a oficial cadet el febrer de 1907 al 10è Batalló d'Infanteria Lleugera de Hannover, sota el comandament del seu pare. Es va convertir en segon tinent el gener de 1908. L'1 d'octubre de 1913 es va casar amb Margarete Goerne amb qui va tenir dos fills, Heinz Günther i Kurt.
La primera guerra mundial Durant la primera guerra mundial, Guderian va ser oficial de comunicacions i comandant d'una estació de ràdio. El novembre de 1914, va ser ascendit a tinent primer. Entre maig de 1915 i gener de 1916, va estar a càrrec de la intel·ligència de senyals per al 4t Exèrcit. Va lluitar en la batalla de Verdun i el 15 de novembre de 1915 va ser ascendit a capità. Després va ser enviat a la 4a Divisió d'Infanteria abans de convertir-se en comandant del 2n Batalló d'Infanteria del 14è Regiment. El 28 de febrer de 1918, va ser nomenat membre de l'Estat Major del cos d'intel·ligència de l'exèrcit, on es va especialitzar en telecomunicacions. Al finalitzar la guerra estava destinat com a oficial d'operacions al territori de l'Itália ocupada per Àustria-Hongria. Tot i la dramàtica situació en què es trobava tant l'exèrcit alemany com la mateixa Alemanya després de la revolució de novembre de 1918, Guderian no estava d'acord amb el fet que Alemanya signés l'Armistici de l'11 de novembre de 1918, creient que l'Imperi alemany hauria d'haver continuat la guerra.
Entreguerres Al començament de 1919 i ja conclosa la gran guerra, va ser seleccionat entre un dels quatre mil oficials que permetria el Tractat de Versalles tindre en la Reichswehr. Va ser assignat per servir a l'estat major de la comanda central del Servei de Guàrdies de la Frontera Oriental, que estava destinat a controlar i coordinar les unitats independents Freikorps en la defensa de les fronteres orientals d'Alemanya contra les forces poloneses i soviètiques compromeses en la guerra civil russa. El juny de 1919, Guderian es va unir a la Brigada de Ferro com el seu segon oficial d'Estat Major. esquerra|miniatura|El major Guderian (esquerra) en el seu viatge a Suècia al 1929En la dècada de 1920, Guderian va conèixer les tàctiques de guerra blindada d'Ernst Volckheim, un comandant de tancs de la Primera Guerra Mundial i un prolífic escriptor sobre el tema. Guderian va estudiar els principals experts europeus sobre guerra blindada i entre 1922 i 1928 va escriure cinc articles per «Military Weekly», una revista de les forces armades. Si bé els temes tractats en aquests articles eren mundans, Guderian els va relacionar amb la derrota d'Alemanya en la Primera Guerra Mundial, un tema molt controvertit en aquell moment en Alemanya, i així va elevar el seu perfil dins de l'exèrcit. Durant els anys vint Alemanya com tenia prohibit l'ús dels tancs en el seu exèrcit es van dur a terme algunes maniobres amb tancs de prova en la Unió Soviètica i Guderian va ser l'encarregat d'avaluar acadèmicament els resultats. En aquest moment la Gran Bretanya també estava experimentant amb unitats blindades al comandament del general Percy Hobart, i Guderian es va mantenir al tant dels escrits de Hobart. En 1924, va ser nomenat instructor i historiador militar a Stettin (actual Szczecin).
El 1927, va ser ascendit a major i a l'octubre va ser destinat a la secció de transport del Truppenamt, una forma clandestina d'Estat Major de l'exèrcit, que havia estat expressament prohibit pel Tractat de Versalles. En la tardor de 1928, ja era un destacat orador i escriptor sobre tancs L'octubre de 1928, va ser transferit a l'Estat Major d'Instrucció de Transport Motoritzat per dedicar-se, principalment, a tasques docents. En 1929 Guderian va visitar Suècia per fer un estudi, fins i tot se li va permetre conduir breument un tanc suec Stridsvagn m / 21-29. El 1931, va ser ascendit a Oberstleutnant i es va convertir en cap de gabinet de la Inspecció de Tropes Motoritzades sota el comandament del General major Oswald Lutz. Això va col·locar a Guderian al centre del desenvolupament de la guerra mòbil i les forces blindades a Alemanya.
En la dècada de 1930, va fer un paper important al desenvolupament tant del concepte de Divisió Panzer com d'una doctrina de guerra ofensiva mecanitzada que més tard es coneixeria com a blitzkrieg. El 3r batalló de transport motoritzat de Guderian va esdevenir el model per a la futura força blindada alemanya. Però, el seu paper va ser menys important que com va dir posteriorment a les seves memòries i que el que els historiadors van dir. Guderian i el seu superior immediat Lutz tenien una relació simbòlica. Tots dos van treballar incansablement amb l'objectiu compartit de crear una poderosa força panzer. Guderian era la cara pública que defensava la guerra mecanitzada mentre que Lutz treballava a l'ombra de Guderian.
La blitzkrieg i els seus fonaments miniatura|Portada de la publicació original del llibre de Heinz Guderian "Achtung Panzer" en alemany. Guderian durant els anys vint i trenta es va dedicar a l'estudi i lectura sobre la nova arma blindada. Guderian, que parlava anglès i francès amb fluïdesa havia llegit i estudiat les teories de pensadors com Basil Liddell Hart, el coronel John F. Fuller en Gran bretanya i Mikhaïl Tukhatxevski en la unió sovietica. També hi ha precedents en els escrits de Charles de Gaulle, a França, el llibre L'exèrcit del futur va ser traduït a l'alemany pel mateix Guderian. Fins i tot havia pogut observar uns exercicis duts a terme per l'exercit britànic durant els anys vint en la plana de Salisbury, allà és on va treure la idea d'unitats que es moguessin ràpidament combinant tancs i artilleria amb infanteria que pogués obrir-se pas de pressa i avançar profundament en territori enemic.
Amb la victòria de Hitler en les eleccions de 1933 es va alinear amb el nacionalsocialisme en un intent de promoure el concepte de força panzer, atraure suports i assegurar els recursos necessaris per al seu desenvolupament. A principis de 1934, va realitzar una demostració del concepte de guerra blindada al mateix Hitler, quan aquest va veure en funcionament dels tancs experimentals que en aquell moment disposava Alemanya. Hitler impressionat amb els resultats li diu a Guderian «Això és el que necessito! Això és el que vull tindre!». Hitler el va nomenar coronel d'estat major d'unitats blindades el 1934. Para el 15 d'octubre de 1935 van ser organitzades tres noves divisions cuirassades. La primera baix el comandament del general baron von Weichs en Weimar, la segona baix el comandament del mateix Guderian en Würzburg i la tercera baix el comandament del general Fessmann en Berlín. esquerra|miniatura|244x244px|Oswald Lutz va de ser de gran ajuda en la creació de la blitzkrieg Lutz va persuadir, entabanar i va compensar el comportament sovint arrogant i argumentatiu de Guderian cap als seus companys. Referent a això l'historiador Pier Battistelli va escriure que és difícil determinar exactament qui va desenvolupar cadascuna de les idees darrere de la força panzer. Molts altres oficials, com Walther Nehring i Hermann Breith, també van participar en la seva concepció. No obstant això, Guderian és àmpliament acceptat com a pioner en el desenvolupament de sistema de comunicacions per a les unitats panzer. Però en canvi, els principis centrals de la guerra llampec - independència, massa i sorpresa - van ser publicats per primera vegada en declaracions doctrinals de guerra mecanitzada per Lutz. Durant la tardor de 1936, el general Lutz li va demanar a Guderian que escrivís un llibre sobre l'evolució de les forces dels tancs i les teories desenvolupades per al seu ús en la guerra. A la feina resultant, Guderian va barrejar conferències acadèmiques, una revisió de la història militar i la teoria de la guerra blindada basada, en part, en el llibre Der Kampfwagenkrieg (La guerra de carros) de 1934 del general austrohongarès Ludwig von Eimannsberger. Encara que limitat, el llibre va ser un èxit en molts aspectes. Contenia dues preguntes rellevants que requeririen resposta si es mecanitzava un exèrcit. Com es proveirà l'exèrcit amb combustible, recanvis i vehicles de reemplaçament? I com moure grans forces mecanitzades, especialment amb cotxe? Va respondre a les seves pròpies preguntes en discussions sobre tres àrees generals: abastiment de combustible; parts separades; i accés a carreteres.
La nova guerra mòbil miniatura|240x240px|Guderian va ajudar a desenvolupar divisions panzer i l'enfocament de la guerra llampec.