Prada, o Prada de Conflent (IPA: , oficialment en francès, Prades), és la vila capital de la comarca nord-catalana del Conflent. Des de la seva fundació el 1968 és la seu de la Universitat Catalana d'Estiu.
A nivell monumental destaca l'església parroquial de Sant Pere (), bastida al mateix lloc de l'anterior, dedicada a sant Salvador, a sant Pere i a sant Joan, ja esmentada al ; el campanar, romànic i quadrat, és del ; l'altar major té un notable retaule de fusta policromada de Josep Sunyer (1699).
Etimologia Joan Coromines posaCoromines, 1996. Prada dins del conjunt, molt extens, de topònims catalans derivats del llatí pratum, en aquest cas amb el significat de prat gran, extens. Es refereix, sens dubte, a la Cubeta de Prada.
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Prada en el Conflent El terme comunal de Prada, de 108.700 hectàrees d'extensió és situat a la vall de la Tet, bàsicament a la dreta del riu, llevat d'un sector al nord-oest del terme en què ocupa també un tros de la riba esquerra. ÉsPrada en els ortofotomapes de l'IGNPrada a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN a prop a llevant del centre de la comarca.
El terme de Prada es troba en el primer eixamplament important de la vall de la Tet, en una conca coneguda com a Cubeta de Prada, actualment quasi tota ocupada pel nucli urbà de Prada. Aquesta extensió del nucli urbà ha afectat molt les explotacions agrícoles del terme, que encara són abundants a la resta de la cubeta no urbanitzada, al nord-est i a l'est de la vila, a més d'una petita part de la zona sud. La resta del sud del terme, que té forma pràcticament de triangle, són dues valls que davallen de la Serra de Feixans cap a la cubeta esmentada: les valls de la Bassa, a ponent, i del Còrrec de Sant Jaume, a llevant. Tots dos cursos d'aigua arriben a la vila de Prada: el primer al bell mig, i el segon a la zona est.
L'extrem sud del terme és el sector més elevat, amb la Serra de Feixans, que assoleix els 752,9 m alt en el punt on coincideixen els termes comunals de Prada, Taurinyà i Clarà i Villerac. Des d'aquest triterme davallen dues carenes, la primera cap al nord-oest, que separa Prada de Taurinyà primer i Prada de Codalet, després, i la segona cap al nord-est, que separa Prada de Clarà i Villerac primer, i Prada dels Masos, després. El punt més baix del terme és a l'extrem nord-est, a la llera de la Tet quan aquest riu surt cap a Eus, a 285,3 m alt. La vila de Prada és a 347.
Termes municipals limítrofs:
La vila de Prada miniatura|esquerra|Prada en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) miniatura|Campanar romànic de Sant Pere de Prada La vila de Prada té el seu origen en una cellera nascuda a l'entornLa cellera de Prada en els ortofotomapes de l'IGN de l'església de Sant Pere de Prada i del seu cementiri (que era a la plaça annexa, ara Plaça de la República). Al seu entorn s'organitzà un poble que adoptà una forma pràcticament circular, que fou la base de la vila medieval, murallada, de la qual sortien les vies de comunicació a l'entorn de les quals es dreçaren els ravals de la vila, encara avui dia recognoscibles en l'urbanisme pradenc.
A la zona oest i nord-oest del recinte de l'antiga cellera es conserven diverses cases de fusta dels voltants del 1500, com la Casa Jacomet.
La primera creixença de Prada es va fer a partir de la urbanització de carrers nous, amb els barris del Carrer d'Amunt, del Carrer de Cantamisses, del Carrer de l'Anglada, del Peiró, o Carrer del Peiró, del Carrer del Quintar, del Carrer dels Nou Fiançats, del Carrer de Montserrat, o de l'Oratori de Montserrat, del Carrer Major, abans del Camí Ral, de les Eres, o Carrer de les Eres, del Firal, de la Rua, ara Carrer del Palau de Justícia, de la Saca, de Santa Teresa, de Sant Cosme, de Sant Martí, de Sant Pere i del Turó. Posteriorment, i ja fora vila, es crearen el barri del Cementiri, el de les Fàbriques, el de Gibraltar i el de la Confiança.
miniatura|Mercat de dimarts En el nucli de població d'època moderna, a prop al nord-est de l'església parroquial, hi havia l'Hospital, creat el 1350, on el fou oberta la capella de la Mare de Déu de l'Esperança de l'Hospital de Prada. També hi hagué el convent de caputxins, amb la capella de la Mare de Déu de la Salut, avui dia del tot desapareguts, convent i capella. Finalment, a la Clínica de Sant Josep, també dins del nucli urbà, s'obrí la capella de Sant Josep, i al Convent de les Germanes Dominiques, una altra capella de Sant Josep. La capella dels sants Cosme i Damià també desaparegué quasi del tot; en el seu lloc es troba avui dia una casa amb una capelleta mural.
Ja en el i primers anys del XXI, Prada ha eixamplat el seu nucli urbà amb noves urbanitzacions: els Cirerers, els Castors (oficialment Cité des Castors), Cité Candès i les Closes.
miniatura|Els set districtes actuals En l'actualitat, la vila de Prada està dividida en set districtes:
Districte 1 (de l'Estació): Ocupa el barri de l'Estació de Prada - Molig i el de les antigues indústries reconvertides en comerços i apartaments. Està tallat pel Bulevard de l'Estació. Districte 2: És en aquest barri que hi havia l'antiga Casa de la Vila, ara reconvertida en Casa de la Vila de districte. És al sud de l'Avinguda del General de Gaulle. Al mig es va instal·lar un estadi. Districte 3 (oest): El barri està banyat a l'oest per la Lliterà fins a la seva confluència en la Tet. La Casa de la Vila es troba en un parc arbrat dins d'aquest districte. Districtes 4 i 5: Tots dos, reunits, corresponen al centre històric. L'església de Sant Pere de Prada, el col·legi Gustave Violet, la piscina i el dipòsit d'aigua es troben en el districte 4, mentre que l'Escola de Música i les escoles primàries es troben a l'altre districte, menys antic. Districte 6: Aquest districte inclou tots els barris i urbanitzacions al nord de la Trt. Hi ha l'Hospital de Prada, el liceu Charles Renouvier i el col·legi privat Saint-Joseph, l'estadi de rugbi i d'altres infraestructures esportives. S'hi accedeix per la Rocada. Districte 7: Mentre que al nord es troben la Cooperativa fruitera i un Intermarché; el sud del districte està constituït per masos dispersos entre vinyes i ametllers.
Canoà Al nord-oest de la vila hi haguéCanoà en els ortofotomapes de l'IGN la parròquia rural de Sant Martí de Canoà, on roman la capella romànica. Aquesta parròquia ocupava una part del terme veí de Catllà, on encara es conserva també el topònim. Al costat de la capella de Sant Martí de Canoà es troba la casa anomenada Castell de Sant Martí, o Casa de Gustau Violet.
La Sagristia Una part del poble de la Sagristia ésLa Sagristia en els ortofotomapes de l'IGN a l'extrem oriental del terme, a cavall entre els Masos i Prada. En un lloc encara indeterminat de la Sagristia hi havia hagut l'església de Sant Julià d'Avellanet. En la part pradenca de la Sagristia hi ha les cases de Casa Bouer, Casa Selva i Casa Vilar. Aquests noms de casa són ja noms antics, en desús.
Dolmen de Boera En el terme de Prada hi ha el Dolmen de Boera, quasi a l'extrem meridional del terme, a prop de Fontfreda.
Els masos del terme Malgrat el gran creixement urbà de Prada, en bona part a costa d'un sector del terme que era molt ric per a l'agricultura, Prada conserva un bon nombre de masos i construccions agrícoles. S'hi troben els masos de Can -o Mas d'en- Moliner, Can Parès, Can Rubanys, Casa d'en Bolfà, Casa d'en Parent, el Cortal d'en Simon (en realitat, un mas), el Mas Alabert, el Mas Baixès, o Can Laporta, el Mas Besomba, el Mas Brial, el Mas Calmeta, el Mas Candès, el Mas Carrera, el Mas Cassa, el Mas Castanyer, el Mas Clerc, abans Bonet, el Mas Clos, el Mas Clotes, el Mas Corcinos, abans Gleises, el Mas de Déu, el Mas de Fonollix, el Mas Delacroix, o Freixa, el Mas del Bisbe, el Mas de l'Arca, el Mas de les Forques, el Mas del Grall, o Poncet, el Mas d'en Bès, el d'en Bini, el Mas d'en Bolfà, abans Vilar, el Mas d'en Bubes, el Mas d'en Clos, el Mas d'en Cortie, el Mas d'en Garriga, abans Quers, el Mas d'en Noguerol, el Mas d'en Rigola, el Mas Felip, el Mas Forquet, el Mas Grilló, el Mas Lavall, el Mas Manaut, el Mas Margall, el Mas Ponsallé, el Mas Puignau, el Mas Rabat, abans Tolrà, el Mas Ribell, abans Roger, el Mas Ribes, el Mas Rubió, o Ca n'Homer Rubió, el Mas Sabater, el Mas Sicart (dos de diferents), el Mas Tixador, el Mas Tolrà, abans Mas Clotes, el Mas Vial, el Mas Vigarós, la Mesoneta, la Mesoneta del Camí dels Masos i els Molins. Alguns són noms antics, com el Mas Acezat, el Mas Roger, o Maó, o el Mas Tixador (diferent de l'anterior) i el Molí Fosser, o bé són desapareguts, com el Mas Bernard. A part dels masos, hi ha altres construccions disperses: per exemple, una bona quantitat de casots. Hi ha nou casots sense nom complementari, a més de dues agrupacions anomenades els Casots, el Casot de la Caixó, el del Mas Brial, el de l'Olivet, o d'en Bosom, el de Marcos, el d'en Calcet, el d'en Cotxet, el d'en Fabra, el d'en Grau, el d'en Jordana, el d'en Ponsallé, el d'en Salvador i el d'en Turon, a més d'un cortal sense nom, el Cortal Brunet i el d'en Noell, i els orris de la Serra dels Frares i de la Rufaca, que és en realitat un cortal. Entre les construccions aïllades, però properes al nucli urbà, cal tenir en compte l'antic Cementiri de Sant Cosme i el Cementiri Vell i el Cementiri Nou (un al costat de l'altre), el Castell Pams, actual Casa del Comú, el Col·legi Gustau Violet, la Cooperativa Agrícola, la Cooperativa Frutícola la Paysanne, l'Hospital Nou, el Liceu Charles Renouvier i l'Oratori de Santa Bernadeta.
Hidrònims Cursos d'aigua Malgrat la seva extensió, la comuna de Prada conté pocs cursos d'aigua, sobretot a causa de la forma de cubeta del terme. La Tet és el riu de referència, i marca tot el límit nord i nord-est del terme, tot i que al nord-oest discorre per l'interior de la comuna, atès que aquesta depassa una mica el riu. La Tet rep, en terme de Prada, la Lliterà, o la Ribereta, a l'extrem nord-oest de la comuna, a prop de Codalet. Poc després, i ara per l'esquerra, rep els còrrecs de la Coscolleda, al límit amb Rià i Cirac, de Torremilà i els còrrecs de la Roca del Duc. Més endavant, al nord-est de Prada, hi ha el Còrrec de la Bassa, que travessa el nucli urbà pradenc a llevant de l'església parroquial, actualment soterrat, i que surt del terme de Prada per tal d'entrar en el terme d'Eus, on s'aboca en la Tet. A l'extrem oriental del terme hi ha el Lliscó, limítrof amb els Masos.
El Còrrec de la Bassa neix a l'extrem sud del terme de Prada, a prop de Fontfreda i del lloc on hi ha el Dolmen de Boera. Des d'aquell lloc davalla cap al nord d'una forma bastant recta, dins del que cap, i, ja a prop de la vila, rep per l'esquerra el Còrrec de les Forques. Ja al nord-est del nucli urbà rep per la dreta el Còrrec de Fontfreda, que hi aporta els còrrecs de la Calmella i de les Rufaques, i poc després el Còrrec de Fonollix. Aquests còrrecs travessen tot el terme de Prada de sud a nord.
A l'extrem oriental hi ha el Lliscó, ja esmentat, que rep per l'esquerra, ja al límit nord-est del terme, el Còrrec de Sant Jaume, que també prové de l'extrem meridional de la comuna i té un llarg recorregut en el qual no rep cap afluència rellevant.
Fonts Les fonts més importants de Prada són la Font de la Plaça, la de l'Escola i la del Firal. Cal tenir en compte l'existència a Prada dels Rentadors, al nord-oest del poble vell.
Canals d'irrigació