Els Demòcrates 66 (en neerlandès Democraten 66, abreviat D66) és un partit polític neerlandès fundat el 14 d'octubre de 1966 per 44 persones, com el periodista Hans van Mierlo i Hans Gruijters, regidor d'Amsterdam. El 10 d'octubre de 1966 van fer una crida a reprendre les institucions democràtiques i a abandonar la política de polarització pròpia del , i a adoptar una ideologia basada en el pragmatisme i en l'avenç de la ciència política. El nom fa referència al Partit Demòcrata dels Estats Units, i la seva ideologia aplega progressisme liberal i democràcia radical.

Història Liderat per Hans van Mierlo, es presentà per primer cop a les eleccions de 1967 i obté 7 escons. El 1971 va obtenir 4 escons addicionals i formà un gabinet a l'ombra amb el Partit del Treball (PvdA) i el Partit Polític dels Radicals. A les eleccions de 1972 tots tres partits formaren el Progressief Akkoord (PAK) amb un programa electoral comú Keerpunt '72, però només va obtenir sis escons. L'aliança guanyà les eleccions però no obtingué la majoria, i formà un gabinet extraparlamentari amb elements progressistes del Partit Antirevolucionari (PAR) i del Partit Popular Catòlic (KVP), liderat per Joop den Uyl. Van Mierlo va abandonar aleshores el partit i fou substituït per Jan Terlouw, mentre Gruijters era nomenat ministre d'habitatge.

Entre 1972 i 1974 va perdre bona part de la seva militància, de manera que a les eleccions provincials de 1974 la seva representació a la Cambra Alta (Eerste Kamer) restà reduïda a la meitat, i es plantejà fins i tot dissoldre's. Però els esforços de Terlouw ho van impedir i el 1975 començà a recuperar-se, de manera que a les eleccions de 1977 va recuperar dos escons perduts. A les eleccions legislatives neerlandeses de 1981 va arribar als 17 escons i entrà a formar part del govern de la Crida Demòcrata Cristiana (CDA) i PvdA, caracteritzat pel caràcter polèmic i els enfrontaments entre el cap Dries van Agt i el ministre den Uyl. Quan el PvdA deixà el govern continuà en la coalició, i a les eleccions de 1982 va perdre la dos terços del seu suport i reduït a sis escons. Terlouw es retirà i fou substituït per Maarten Engwirda.

El 1986 van Mierlo tornà a les regnes del partit i s'oposà a la marginació del CDA en el govern format per CDA i PvdA. A les eleccions de 1986 va guanyar tres escons i a les de 1989 tres més (12 en total), cosa que li va permetre intentar formar part d'un govern de coalició amb CDA i PvdA, però finalment en fou marginat. Això no li va impedir doblar a 24 la seva representació a les eleccions de 1994, i així formà part de la coalició porpra amb PvdA i Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD). Així imposà en lleis algunes propostes seves sobre el referèndum, legislació de l'eutanàsia i el matrimoni homosexual, així com propostes econòmiques centristes. Van Mierlo fou ministre d'exteriors.

A les eleccions de 1998 va perdre 10 escons, que passaren als seus socis de coalició. Tot i això, i no ser necessari, formà part novament del govern de coalició dirigit ara per Els Borst, antic ministre de salut. Alhora, el sector més jove del partit, els Opschudding, exigien una política més liberal. El 1999 les seves propostes sobre el referèndum foren rebutjades pel vot en contra del dirigent del VVD Hans Wiegel, cosa que va fer que abandonessin el govern. Tornà amb la promesa de revisar-ho i l'elecció dels alcaldes mitjançant eleccions directes.

A les eleccions de 2002 fou trasbalsat per la irrupció de la Llista Pim Fortuyn i només va obtenir 7 escons. A les de 2003 en va perdre un més. El seu cap, Boris Dittrich, va permetre la formació d'un nou govern de coalició amb CDA i VVD encapçalat per Jan Peter Balkenende. Però el seu model d'elecció dels alcaldes fou rebutjat el 2005. Poc després Alexander Pechtold fou escollit cap del partit. A les municipals de 2006 va perdre bona part del seu suport i poc després retirà suport al govern, provocant noves eleccions. A les eleccions legislatives neerlandeses de 2006 va perdre la meitat dels escons i només li en quedaren tres.

Durant tota una dècada el partit es va mantenir a l'oposició als diversos governs encapçalats per Mark Rutte. En aquesta etapa van centrar el seu discurs en l'educació, la sostenibilitat i la reforma institucional. A les eleccions legislatives neerlandeses de 2010 van recuperar terreny arribant als 10 escons, consolidant aquesta tendència a les eleccions legislatives neerlandeses de 2012 amb 12 escons.

Després de les eleccions legislatives neerlandeses de 2017 el VVD, CDA, D66 i Unió Cristiana (CU) van acordar una coalició i el 26 d'octubre, el nou gabinet encapçalat per Mark Rutte es va instal·lar formalment 225 dies després de les eleccions, establint un rècord per a la formació de gabinet més llarga de la història. El 4 de setembre de 2020 Sigrid Kaag va ser elegida líder del partit.

Després de les eleccions legislatives neerlandeses de 2021 el VVD, CDA, D66 i CU el 15 de desembre de 2021 van presentar un nou acord de coalició sota el lideratge de Rutte i els ministres van jurar el 10 de gener de 2022. El 7 de juliol de 2023, Mark Rutte va anunciar la dimissió del seu govern després que la seva coalició no es va posar d'acord sobre com gestionar l'augment de la migració i es van convocar eleccions per al 22 de novembre, després de les quals va passar a l'oposició.

El juliol de 2023, Kaag va anunciar que deixava el lideratge del partit i la política neerlandesa per l'assetjament, els insults i les amenaces de mort constants que rebia, i en 12 d'agost de 2023 Rob Jetten es va convertir en el nou líder del partit.

Les eleccions legislatives neerlandeses de 2025 van produir un resultat fragmentat, amb D66 obtenint el resultat més baix per al partit més gran de la història dels Països Baixos, tot i que és el millor resultat de la història del partit en unes eleccions generals, superant el seu rècord de 24 escons de les eleccions de 1994 i de 2021. En 9 de gener de 2026 en una roda de premsa conjunta, els líders de D66, Crida Demòcrata Cristiana (CDA) i el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD) van anunciar que tirarien endavant les negociacions per formar un govern en minoria sense altres socis, un cop D66 va rebutjar JA21 per les seves posicions sobre el clima, la immigració i Europa. El govern de coalició liderat per Rob Jetten fou presentat el 23 de febrer.

Nom i logotip En la seva fundació, el partit s'anomenava Demòcrates '66. El nom feia referència a l'objectiu del partit de democratització radical i a l'any de fundació, que suposadament havia de transmetre una imatge moderna. El 1981 es va deixar caure l'apòstrof en l'actual denominació. +Història del logotip1966–19841985–20012002–20062006–20082008–20192019–present80x80px90x90px100x100px100x100px85x85px80x80px

Resultats electorals Cambra de Representants AnyLiderVots%Escons+/–Govern1967Hans van Mierlo307,8104.4 (#7)Nou 1971427,7206.7 (#5) 4 1972307,0484.1 (#8) 5 1977Jan Terlouw452,4235.4 (#4) 2 1981961,12111.0 (#4) 9 1982351,2784.3 (#4) 11 1986Hans van Mierlo562,4666.1 (#4) 3 1989701,9347.9 (#4) 3 19941,391,20215.5 (#4) 12 1998Els Borst773,4979.0 (#4) 10 2002Thom de Graaf484,3175.1 (#7) 7 2003393,3334.0 (#7) 1 2006Alexander Pechtold193,2322.0 (#8) 3 2010654,1676.9 (#6) 7 2012757,0918.0 (#6) 2 20171,285,81912.2 (#4) 7 2021Sigrid Kaag1,565,86115.0 (#2) 5 2023Rob Jetten647,2976.26 (#5) 1420251,767,72116.9 (#1)16

Senat AnyVots%Escons+/–Govern1971(#6)Nou 1974(#8) 3 1977(#10) 3 1980(#5) 2 1981(#4) 2 1983(#4) 2 1986(#4) 1987(#4) 1 1991(#4) 7 1995(#4) 5 19998,5425.4 (#5) 3 20037,0874.4 (#6) 1 20073,2702.0 (#8) 1 201112,6517.62 (#6) 3 201521,99713.01 (#3) 5 201915,1548.75 (#5) 3 202311,1446.23 (#6) 2

Parlament Europeu AnyVots%Escons+/–Notes1979511,9679.03 (#4)Nou1984120,8262.28 (#7) 21989311,9905.95 (#5) 11994481,82611.66 (#4) 31999205,6235.80 (#6) 22004202,5024.25 (#8) 12009515,42211.32 (#5) 22014735,82515.48 (#1) 12019389,6927.09 (#6) 22024522,8158.40 (#5) 1

Referències

Enllaços externs

Democraten 66 Democrats 66

Categoria:Partits polítics dels Països Baixos Categoria:Partits polítics liberals