Queixàs (, amb ortografia antiga Caixàs, en francès Caixas) és una comuna de 137 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord. Forma part de la subcomarca dels Aspres.
Etimologia El topònim Queixàs està explicat per Joan CorominesCoromines 1995. a partir del nom propi llatí Cassianu, procedent de Cassiu amb el sufix -anu, que expressa propietat o pertinença. Passa per una fase, procedent de la forma documentada Queixanos en què la -n- final es perd, com és habitual en rossellonès amb els finals en ns.
Apareix com a Chexanos el 942, es grafia Chexans el 1087, i Quaxas el 1274, Quaxans el 1311, Quexans el 1363, Caxas el 1395 (Repertori toponímic de Pere Ponsich, 1980, 32).
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Queixàs en el Rosselló El terme comunal de Queixàs, de 281.100 hectàrees d'extensió, és situat en el centre de la subcomarca dels Aspres, en una zona de relleu muntanyós i trencat, cobert de boscs i de garrigues.
Està format per dos antics termes independents: Fontcoberta i Queixàs; el primer amb un petit poble, Fontcoberta, i el segon, una antiga parròquia rural d'hàbitat dispers, amb dos petits veïnats: el d'en Llença i el de d'en Joan Pere. Completen el terme actual dos altres petits nuclis: Candell i Santa Coloma de les Illes.
Queixàs exerceix de cap comunal, amb la Casa de la Vila situada a prop i a llevant de l'església parroquial de Sant Jaume de Queixàs.
Termes municipals limítrofs:
La parròquia rural de Queixàs i Veïnat de l'Escola Format per un conjunt de masies disperses, amb la primitiva església parroquial de Sant Cugat (ara coneguda com a Sant Marc), al es bastí una nova església, la de Sant Jaume, amb el seu cementiri parroquial, un quilòmetre a llevant de l'anterior, i en lloc més planer. Queixàs està situat en el terç inferior del terme comunal, al sud-est del centre teòric de la comuna. L'antic Mas Meler d'aquest nucli, també denominat Veïnat de l'Escola ha estat convertida en la Casa Comuna (Casa de la Vila).
Aquest veïnat contenia les cases de Can Dotres, Can Lloberes i Can Meler, noms ja en desús.
El veïnat d'en Llença, o de la Plaça Un dels dos veïnats de Queixàs; està situat al nord-oest de Queixàs.
El Veïnat d'en Joan Pere El segon dels dos veïnats de Queixàs; és al sud-est de Queixàs.
La parròquia rural de Fontcoberta En un cas semblant al de Queixàs, Fontcoberta és també un hàbitat dispers. Està situat al nord-oest del terme, en el terç superior del territori comunal. El veïnat és al peu de la carretera de Sant Miquel de Llotes, i l'església de Santa Maria centra el veïnat de Fontcoberta, amb el seu cementiri parroquial, és un parell de quilòmetres al nord del poble, en un petit coll.
Candell Situat a prop de l'extrem nord-oest del terme comunal, el poble de Candell apareix avui dia abandonat, amb moltes de les cases en ruïnes. Una mica més enlaire, al sud-est del poble, hi ha la seva església, romànica, de Sant Ponç de Candell, amb el seu cementiri parroquial. Contenia les cases de Can Castelló, Can Català, Can Clotes, Can Ros (dues), Can Sarral i Can Tubert, tots noms ja en desús.
Santa Coloma o Montoriol de les Illes Petit poble rural, com la resta del terme, situat a prop de l'extrem nord del terme comunal. L'església de Santa Coloma, amb el seu cementiri parroquial, és al centre del veïnat. Contenia les cases de Can Feliu, Can Sarraí, Can Toron i el Cortal d'en Sarraí.
Sant Julià del Vilar, o de la Garriga Al Mas del Bon Mosso, a l'extrem nord del terme de Queixàs, es troben les ruïnes del Mas del Bon Mosso, on es conserva, també en ruïnes, l'església de Sant Julià del Vilar, o de la Garriga.
Santa Helena A ponent del poble de Queixàs, en el terç meridional del terme, i damunt del límit amb la comuna de Prunet i Bellpuig, es troba el Mont Helena, al cim del qual es troba l'oratori rústic de Santa Helena.
Els dòlmens del terme de Queixàs Aquest terme comunal té un nombre important de dòlmens que, juntament amb els dels termes de Corbera i de Sant Miquel de Llotes, formen un dels nuclis de dòlmens més importants de la Catalunya del Nord: el Dolmen de la Creu de la Llosa, Dolmen del Fornàs, el Dolmen de la Ramera I, el Dolmen de la Ramera II i Dolmen del Serrat d'en Jaques. També hi consten dos dòlmens desaparegut a causa de la construcció de la carretera D - 48, l'Arca de la Font Roja, de vegades anomenat Arca o Cista de Fontcoberta i el Dolmen del Mas de l'Ocell (de Dalt), o del Camp Gran I, sovint anomenat Ocella a causa de la forma francesa del nom d'aquest mas. Alguns d'ells són quasi damunt del mateix termenal comunal, per la qual cosa són sovint considerats com a pertanyents al terme de Sant Miquel de Llotes.
Els masos del terme A causa de l'hàbitat rural del terme de Queixàs, era molt gran el nombre de masos existents. Actualment es conserven els de Ca l'Aucell de Baix (o Mas Aucell de Baix), Ca n'Anton, Can Faig, abans Mas Dotres, Can Gall, o Mas del Gall, o Mas Llença, Can Malet, Can Norat, abans Mas d'en Dessens, Can Pere Galdric, abans Mas d'en Barral, Can Roca, abans Mas d'en Botifarra, Can Sorrís, o Mas d'en Sorrís, o Mas de la Creu, la Casa Comuna i Veïnat de l'Escola, abans Mas d'en Meler, el Casot de la Pujada, la Cava d'en Pla, dos Cortals sense nom, el Cortal del Punxut, abans de l'Aucell, el Cortal d'en Toron, o de Salvadorat, el Cortal de Tuixagues, la Figuera, o Mas de la Figuera, Mas Cammàs, abans Mas d'en Llença, Mas de la Font Roja o Mas de l'Aucell, abans l'Aucell de Dalt o l'Aucell del Cim, Mas de la Garriga, Mas de l'Amolaire, Mas del Bon Mosso, abans Mas Vernadac, Mas d'en Cames, o d'en Català, Mas d'en Ferriol, Mas d'en Figuera, Mas d'en Lavall, Mas d'en Llardeu, Mas d'en Manent, Mas d'en Marmita, Mas d'en Marçal, o d'en Clotes, Mas d'en Vila i Mas Palmada, abans d'en Lladeres, la Ramera, o Ramera Grossa, abans Mas d'en Ramero, la Serra, la Valleta, o Mas de la Valleta, abans Masada d'en Baus o de na Valleta.
En canvi, n'hi ha un altre reguitzell de noms antics, o de masos en ruïnes: Can Banot (o Mas d'en Banot), Can Caselles (a Fontcoberta), Can Grandó, abans Cortal d'en Grandó o d'en Tuixagues, Can Roca Gelera, o Mas d'en Roca Gelera, el Cortal d'en Janot, el Cortal d'en Roca, Mas de la Joberta, o de l'Imbert, Mas de la Roca, o de l'Utzí, abans la Masada del Siure, Mas d'en Ribes, Mas d'en Sorrís i Mas d'en Vicenç. També es conserven dos antics forns de calç: el Forn de Calç d'en Caselles i el d'en Dotres i un Molí, el Molí d'en Tuixagues, abans d'en Traussa, sovint anomenat simplement el Molí. A prop del Veïnat d'en Llença es troba el Monument.
Diverses creus marcaven els límits de les antigues parròquies. Se'n conserven la Creu de la Devesa i la Creu de la Felipa, o Creu de Ferro.
El relleu El terme de Queixàs, al cor dels Aspres, és molt abrupte i trencat, com els termes veïns, sobretot per llevant i migdia. Podem dividir el terme sobretot en dos sectors més destacats: el nord-oest, amb Fontcoberta i Candell, amb cims que arriben als entorns dels 690 metres i una vall principal, per on discorre el Buletó, que aflueix en el Bulès, el qual és tributari de la Ribera de Gimenell. Més al nord una altra ribera paral·lela a l'anterior, és la Ribera del Mas Marçal, que aflueix en la Ribera de Sant Julià. Totes dues són tributàries de la Tet. El cim dominant d'aquesta zona és el Puig de Boc, de 695 m alt.
El sector sud-oest forma la capçalera de la Cantarana, amb la Ribera de Fontcoberta i la Ribera de Sant Marçal, amb el Mont Helena com a cim dominant de la zona, amb 774 m alt.
Els mateixos topònims conservats a Queixàs informen a bastament de la seva orografia. Així, hi trobem obagues (dues d'anomenades el Bac, Bac de Franci, de la Casa, de la Collada de les Dones, de la Falguerona, abans Bosc de Glorianes, dues anomenades Bac de la Figuerassa, Bac de la Font, de la Garriga, de la Gorga, de la Juberta, de la Puja, de la Salitosa, de la Selva, de la Sesta, de les Bresques, abans de la Font de les Bresques, del Frare -nom antic-, de l'Imbert, de l'Oliveda, del Punxut, dels Caners, dels Castanyers, abans d'en Puig, el Tell, o Bac del Tell, Bac d'en Barata, d'en Capella, d'en Cella-ros, d'en Gabriel, abans Peiró del Julivert, d'en Grandó, d'en Paraire, d'en Roca, d'en Sales, d'en Teixidor, d'en Valls, abans la Bruguera, Bac d'en Ventura, abans de la Collada Grossa), solelles (l'Alzina de Migdia, abans Solà dels Campets, dos d'anomenats el Solà, Solà de la Figuerassa, de la Gorga, de la Joberta, de la Nantilla, de la Roireda, nom antic, de la Sesta, de la Terma Blanca, Solà o Solana de la Ventura, Solà de la Vinyassa, nom antic, Solà del Bosc Negre, Solà del Cortal, Solà de l'Embrós, Solà de les Bresques, Solà o Solana de les Vinyes, Solà del Gall, Solà de l'Hoort d'Avall, abans Bosc de la Carrerada, Solà del Puig, Solà del Rentador, nom antic, Solà de l'Utzí, Solà d'en Barral, nom antic, Solà d'en Gabriel, Solà d'en Paraire, Solà d'en Pla, Solà de Roca Estreta, Solana del Clot d'en Comes, Solana d'en Feliu, Solana de Sant Julià -els tres darrers, noms antics), colls de muntanya (la Collada Baixa -nom ja en desús-, la Collada de l'Home, la Collada de les Candeles, la d'en Sebastià, la Collada Grossa -nom antic, el Coll de la Creu de la Felipa, el de la Font Roja, el de la Nantilla, el de la Porta de Perpinyà -nom antic-, el del Brosser, el de l'Orri, el de Sulls, abans de Sull, i el de Vellut), boscs (el Bosc, Bosc de Glorianes, de la Carredada, del Camp del Bac, de les Soques, abans de les Forques, del Puig -nom antic-, del Siure, dels Socs, o de la Cirera, d'en Mateu -nom antic-, d'en Sarraí i Bosc Negre), cingleres (la Cinglada o Cinglana), clots (Clot d'Avall, del Camp de l'Alzina, dels Olius, i cinc ja en desús: Clot del Bac, Clot del Roure, Clot dels Bucs, Clot dels Rabassaires i Clot d'en Coma), comes (Coma del Soc i Coma Vermanera -nom antic), muntanyes (Mont Helena, el Puig de Baix, Puig de Boc, Puig de Candell, Puig de la Ramera, nom antic, Puig del Bosc Negre, Puig de l'Esteve, abans Serrat de Puig Esteve, Puig de Mila, Puig d'en Vidal, el Pujol), plans (Pla de l'Ametller, de la Perera, dos d'anomenats Pla del Camp, Pla del Coll de la Llosa, o, simplement, Pla de la Llosa, Pla del Mont de Santa Helena, abans Planer del Mont Helena, Pla dels Aspics, Plana Borrella, Plana d'en Barral, nom antic, Planal de l'Església), roques (Roca Corba, Roca Gelera, abans la Roca Aguda, Roca Molinera, dues anomenades el Roc Blanc, Roc de Bell-lloc, Roc de la Cova, Roc de la Serp, Roc de les Saleres, Roc del Fornell, nom antic, Roc del Pomer, Roc del Serrat d'en Jacques, Roc d'en Closca, Roc d'en Simó, Rocs Blancs, la Roqueta, els Roquets), serres i serrats (dues d'anomenades la Serra, Serra de Morenes, abans Serra Morena, Serra d'Oriola, Serrallonga, els dos darrers noms antics, Serrat de la Nantilla, Serrat de l'Apellador, nom antic, Serrat de la Puja, Serrat de la Rodona, nom antic, Serrat de la Vinya Vella, Serrat del Brosser, Serrat del Camí Ral, Serrat de les Celles, Serrat del Rabequet, Serrat del Roire Cremat, Serrat del Ginebre, Serrat dels Camps, Serrat dels Cremats, Serrat dels Llops, Serrat d'en Batista, Serrat d'en Jaques, o d'en Jac, Serrat de Plana Valleta, Serrat de Rajats, Serrat Nalt).
Els cursos d'aigua El fet que el terme de Queixàs sigui d'una banda força extens i de l'altre molt trencat fa que sigui molt abundant el nombre de torrents -còrrecs- existents. D'una banda, els que tenen un caràcter principal perquè vertebren les valls del terme; tot i que no arriben a ser rius amb aportació constant d'aigua: el Bulès, el Boletó, la Corregada, el Gimenell, la Ribera de Calmella, la Ribera de Fontcoberta, anomenada còrrec el primer tram, la Ribera de les Illes, o de Sant Julià (anomenada així a Corbera), també anomenada Còrrec del Mas d'en Marçal, la Ribera de Santa Coloma i la Ribera de Sant Amanç.