Rússia (, Rossia, ) o Federació de RússiaРоссийская Федерация. Traduït: 'Federació de Rússia', no 'Federació Russa', que seria Русская Федерация. (, Rossíiskaia Federàtsia, , abreujadament РФ, RF)L'abreviatura РФ no està establerta normativament, però és àmpliament utilitzada, fins i tot en actes jurídics normatius, decisions judicials i documentació oficial. és un estat transcontinental d'Euràsia. És una república semipresidencialista integrada per subjectes federals. Limita amb Noruega, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània i Polònia (per l'óblast de Kaliningrad), Belarús, Ucraïna, Geòrgia, l'Azerbaidjan, el Kazakhstan, la República Popular de la Xina, Mongòlia i Corea del Nord. L'extrem oriental del país —i del continent asiàtic—, el Districte autònom de Txukotka, és molt a prop d'Amèrica del Nord, concretament de l'estat més septentrional dels Estats Units d'Amèrica, Alaska. Els Estats Units d'Amèrica i l'extrem orient de Rússia estan separats per 4 quilòmetres entre les Illes Diomedes (Diomede Major i Diomede Menor, la major de Rússia i la menor dels Estats Units d'Amèrica), a l'Estret de Bering.
Amb una superfície de 17.075.400 quilòmetres quadrats, Rússia és l'estat més extens del món. La seva superfície és la vuitena part de la superfície terrestre total i conté la reserva més gran de recursos minerals i energètics del món. Amb 146 milions d'habitants censats el 2017 és el novè estat més poblat, però la tendència demogràfica és al decreixement.
La història de Rússia comença amb els eslaus orientals. Els eslaus emergiren com a grup ètnic a Europa entre els segles i . Fundat i governat pels víkings i els seus descendents, el primer estat eslau oriental, la Rus de Kíev, sorgí al , i adoptà el cristianisme de l'Imperi Romà d'Orient el 988, fet que donà inici a la síntesi de les cultures romana d'Orient i eslava, que definiria la cultura russa dels següents mil anys. La Rus de Kíev es desintegrà i les terres foren dividides entre petits estats feudals. El successor més poderós en fou el Gran Ducat de Moscou, que fou la força principal del procés de reunificació russa en la seva lluita d'independència en contra de l'Horda d'Or. Moscou reunificà, a poc a poc, els principats russos que l'envoltaven i finalment dominà el llegat cultural i polític de la Rus de Kíev. Al , ja s'havia estès per mitjà de conquestes, annexions i exploracions, i es transformà en l'Imperi Rus, que s'estenia des de Polònia a l'oest fins a l'oceà Pacífic a l'est. Rússia es convertí en el país constituent més gran de la Unió Soviètica, l'estat socialista constitucional més gran del món i superpotència mundial, fins a la seva dissolució a la fi de la Guerra Freda.
Després de la dissolució de la Unió Soviètica el 1991, la Federació de Rússia és considerada la successora legal de l'URSS, i l'URSS és l'estat predecessor de la Federació de Rússia. Per acord comú dels estats membres de la CEI, es va decidir considerar la Federació de Rússia com a estat successor de l'URSS amb totes les conseqüències que se'n deriven, inclosa la transferència a la Federació de Rússia del lloc de membre permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i el reconeixement de la Federació de Rússia com a potència nuclear en el sentit del tractat de no proliferació nuclear.El terme "estat successor de l'URSS" en relació amb la Federació de Rússia es va consagrar al paràgraf 3 de l'article 1 i al paràgraf 7 de l'article 37 de la Llei federal "Sobre tractats internacionals de la Federació de Rússia" de data 15 de juliol de 1995 núm. 101-FZ (adoptat per la Duma estatal de la Federació Russa el 16 de juny de 1995). - Vegeu la llei federal del 15 de juliol de 1995 núm. 101-FZ "Sobre els tractats internacionals de la Federació de Rússia" .El 13 de gener de 1992, el ministeri rus d'Afers Exteriors va enviar una nota als caps de les missions diplomàtiques a Moscou en què afirmava que la Federació Russa continuava exercint els drets i complint les obligacions de tots els acords celebrats per l'URSS. Basant-se en aquesta nota, la comunitat mundial va reconèixer la condició de successor estatal de l'URSS per a la Federació Russa. Vegeu Tractats internacionals en l'ordenament jurídic de la Federació de Rússia
És un dels estats coneguts en l'economia internacional com a BRIC. El novembre del 2022 fou declarat estat promotor del terrorisme pel Parlament Europeu.
Origen del nom
miniatura|esquerra|El primer esment conegut de la paraula "Rússia" en ciríl·lic és la inscripció, en antic eslau eclesiàstic de l'última pàgina de lEscala al Paradís de sant Joan del Sinaí, reescrita pel metropolità Ciprià: "A l'estiu del 6895 , el 24 d'abril, aquests llibres foren publicats al monestir d'Estúdion per Ciprià, el misericordiós metropolità de Kíev i tota Rússia." (Росия).Biblioteca Estatal de Rússia. Manuscrit de lEscala al Paradís per Joan Clímac. Pàgina 288 . El nom de Rússia es deriva del mot Rus (Русь, 'Rus'), nom que al·ludia al territori controlat pel Rus de Kíev. La primera menció escrita del terme "Rússia" (escrit en Rossia) es remunta a mitjan . Es troba en les obres de l'emperador romà d'Orient Constantí Porfirogènit Llibre de les cerimònies i Sobre l'administració de l'imperi com a nom grec de la Rus.
En les fonts medievals d'Europa occidental, la forma Rossia, A. V. Soloviov Византийское имя России // Византийский Временник. — Moscou: Editorial de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS, 1957 .-- T. 12. - Pàg. 139. adoptada de l'Imperi Romà d'Orient, s'ha trobat des del juntament amb les formes Russia, Ruscia, Ruzzia i, menys sovint Rutènia. La forma Rossia es troba en els textos en llatí de Marco Polo, de Guillaume de Rubrouck, en diversos mapes d'origen sud-europeu dels segles i , inclosos l'Atles Català i el mapamundi de Fra Mauro. També hi va haver diverses variacions del nom de Rus en alguna lletra o en l'arrel (per exemple, Rosie d'Andrea Bianco).
En la notació ciríl·lica, la paraula «Rússia» (Рѡсїѧ) es va utilitzar per primera vegada el 24 d'abril de 1387 Borís Kloss: О происхождении названия «Россия». Moscou, 2012. - pàg. 26. a Constantinoble amb el títol del metropolità Cebrià, que signava amb la seva mà com a «Metropolità de Kíev i de tot Rússia». Als segles XV-XVI, el nom hel·lenitzat «Rossia» () es va assignar a aquella part de les terres russes que es va unir en un sol estat sota la direcció del Gran Ducat de Moscou. L'estat va adquirir l'estatus oficial de regne després del procediment de coronació: la presa del títol de tsar per part d'Ivan IV el 1547, després de la qual cosa l'estat va començar a anomenar-se Tsarat rus. Anna Leonídovna Khoroixkévitx Символы русской государственности. — Moscou. Editorial de la Universitat Estatal de Moscou,1993. — pàg. 40. La grafia moderna de la paraula -amb dues lletres C- va aparèixer a mitjan i finalment es va consolidar sota Pere I.
Al final de la Gran Guerra del Nord, que va donar lloc a l'expansió dels límits occidentals de l'estat rus, el , Pere I va ser proclamat emperador de totes les Rússies i l'estat comença a ser conegut com a Imperi Rus. El , en el període comprès entre les revolucions de febrer i d'octubre, Rússia va ser declarada república i, a partir del , es va començar a anomenar República Soviètica Federativa Socialista Russa (RSFSR; el 1936, es van reordenar les paraules «Soviètica» i «Socialista» del títol. Aquesta darrera es va convertir en la primera en ordre i el país passà a ser conegut com a República Socialista Federativa Soviètica Russa). Del 1922 al 1991, la RSFSR va formar part de l'URSS, que sovint es coneixia de manera informal (especialment a l'estranger) com a Rússia. Després del col·lapse de la Unió Soviètica el 25 de desembre de 1991, la RSFSR va passar a denominar-se Federació Russa.Llei de la RSFSR de 25 de desembre de 1991 núm. 2094-I «sobre el canvi de nom de l'estat República Socialista Federativa Soviètica de Rússia».
Història
Història primerenca
miniatura|esquerra|La hipòtesi dels kurgans situa el sud de Rússia com l'urheimat dels protoindoeuropeus Uns dels primers ossos humans moderns, de més de 40.000 anys d'antiguitat, es van trobar al sud de Rússia, als pobles de Kostionki i Borsxiovo, situats a la vora del riu Don. Les restes de l'humà de Deníssova, que va viure entre un milió i 40.000 anys ençà, van ser descobertes a la cova de Deníssova, al sud de Sibèria. En la prehistòria, les vastes estepes del sud de Rússia eren la llar de tribus de pastors nòmades. Les restes d'aquestes civilitzacions foren descobertes en llocs com Ipàtovo, Sintaixtà, Arkaïm, i Pazirik, que contenen les primeres traces de guerra conegudes amb l'ús de cavalls, un tret clau en la forma de vida nòmada.
En l'antiguitat clàssica l'estepa pòntica era designada com a Escítia. A partir del , els comerciants grecs van portar la seva civilització als emporis comercials de Tanais i Fanagòria. Alguns exploradors grecs, sobretot Píteas, fins i tot van anar més enllà del modern Kaliningrad, a la mar Bàltica. Els romans estaven assentats a la part occidental de la mar Càspia, on el seu imperi s'estenia cap a l'est. Als segles –, un regne gòtic semillegendari anomenat Oium va existir al sud de Rússia, fins que va ser destruït pels huns. Entre els segles i , el Regne del Bòsfor, una entitat política hel·lenística que va tenir un cert èxit a les colònies gregues, també es va veure aclaparat per les invasions nòmades dirigides per tribus bèl·liques, tals com els huns i els àvars de Pannònia. Un poble turc, els khàzars, va manar a les baixes estepes de la conca del Volga fins al (entre la mar Càspia i la Negra).
Alguns dels avantpassats dels moderns russos foren les tribus eslaves, la llar originària de les quals, segons creuen alguns erudits, eren les zones boscoses dels aiguamolls de Pinsk.Per a una discussió sobre els orígens dels eslaus, vegeu Els eslaus orientals es van establir gradualment a la Rússia occidental en dues onades: una que es desplaçava des de Kíiv fins a les actuals Súzdal i Múrom, i una altra que va anar des de Pòlatsk fins a Nóvgorod i Rostov. Des del els eslaus orientals constituïen la major part de la població de la Rússia occidental i van assimilar els nadius ugrofinesos, incloent-hi els meria, els muromians, i els mesxera.
Antic estat rus
L'establiment dels primers estats eslaus orientals al va coincidir amb l'arribada dels víkings, anomenats varegs pels romans d'Orient, que es van aventurar al llarg de les vies fluvials que s'estenien des del Bàltic oriental fins als mars Negre i Caspi. Segons la Crònica Primària, un vareg del poble rus, anomenat Rúrik, va ser elegit governant de Nóvgorod el 862. El 882, el seu successor, Oleg, es va aventurar al sud i va conquerir Kíiv, que anteriorment havia estat pagant tribut als khàzars. El fill de Rúrik, Ígor, i el fill d'Ígor, Sviatoslav, van sotmetre totes les tribus eslaves orientals locals al domini kievà, van destruir el gran kanat khàzar, i van llançar diverses expedicions militars a Paflagònia i Pèrsia.
Als segles a , la Rus de Kíev es va convertir en un dels estats més grans i pròspers d'Europa. Els regnats de Vladímir el Gran (980-1015) i el seu fill Iaroslau el Savi (1019–1054) constitueixen l'edat d'or de Kíev. Sota el govern del príncep Vladimir Sviatoslàvitx el 988, la Rus va adoptar el cristianisme. El príncep Iaroslau el Savi va aprovar el primer codi nacional de lleis: la Rússkaia Pravda.
Als segles i , les incursions constants de tribus nòmades turques, com els kiptxaks i els petxenegs, van provocar una migració massiva de les poblacions eslaves orientals cap a les regions més segures i fortament boscoses del nord, particularment a la zona coneguda com a Zaléssie.
miniatura|esquerra|Baptisme de Kíev