Mouvement Réformateur (MR) és un partit polític belga de la regió valona format el març del 2002 com a resultat de la unió del Moviment dels Ciutadans pel Canvi, el Partit Reformista Liberal i el Front Democràtic dels Francòfons de Brussel·les, tots partits centristes liberals de les zones francòfones de Bèlgica (Valònia i regió de Brussel·les-Capital).

Història En 2002, sota la direcció de Daniel Ducarme, el Moviment dels Ciutadans pel Canvi, el Partit Reformista Liberal i el Front Democràtic dels Francòfons de Brussel·les es van reunir en el Moviment Reformista (MR) per crear un gran moviment popular que puguési ser alhora una alternativa a la dominació socialista del panorama polític francòfon i una força de reforma institucional i socioeconòmica.

A les eleccions legislatives belgues de 2003 es va convertir en la primera força política de la Comunitat Francesa, i els liberals i els socialistes obtenen bons resultats, la qual cosa permet al liberal Guy Verhofstadt del Vlaamse Liberalen en Democraten (VLD) continuar sent el primer ministre, aquesta vegada amb un govern de coalició liberal-socialista del VLD, MR, i els socialistes de Flandes (SP.a) i de Valònia (PS).

L'11 d'octubre de 2011 es va presentar un acord entre els partits flamencs Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V), Open Vlaamse Liberalen en Democraten (Open VLD), Socialistische Partij Anders (sp.a), Groen! i els francòfons Parti Socialiste (PS), MR, Centre Demòcrata Humanista (CDH) i Ecolo per a una sisena reforma institucional en la que el districte electoral i judicial de Brussel·les-Halle-Vilvoorde es dividiria, es transferirien competències federals a les comunitats i regions com economia, ocupació i política familiar, i el Senat belga ja no seria elegit directament, sinó que es convertirà en una assemblea de parlaments regionals, amb menys membres. Tanmateix, encara s'havia de formar una coalició de govern, que s'establiria el 6 de desembre del 2011 amb Elio Di Rupo com a primer ministre fruit del nou acord entre PS, CD&V, MR, SP.A, Open VLD i CDH.

Després de les eleccions legislatives belgues de 2014, Charles Michel del MR esdevingué el primer ministre més jove de la història de Bèlgica. amb un govern de coalició de Nieuw-Vlaamse Alliantie (N-VA), MR, Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V) i Open Vlaamse Liberalen en Democraten (Open Vld). A principis de desembre de 2018 l'oposició del N-VA al Pacte Mundial per a les Migracions va provocar la seva sortida del govern i MR, CD&V i Open Vld van continuar breument com a gabinet minoritari fins que Michel va dimitir el 18 de desembre de 2018.

El 18 de febrer de 2019 Olivier Chastel va cedir el seu càrrec de president del partit al primer ministre Charles Michel, per dedicar-se a la campanya eleccions al Parlament Europeu de 2019, i com les eleccions estaven programades per al maig de 2019, el gabinet en minoria va continuar de manera provisional fins a les eleccions. Michel va seguir al capdavant del govern de manera provisional fins al 27 d'octubre de 2019, quan fou nomenat President del Consell Europeu sent rellevat com a primer ministre per Sophie Wilmès també del MR, i el 28 de novembre per Georges-Louis Bouchez com a líder del partit, superant el seu rival Denis Ducarme a la segona volta amb el 62% dels vots.

L'1 d'octubre de 2020 Alexander De Croo de l'Open Vld va assumir el càrrec de primer ministre amb el govern de coalició del seu partit, l'Open Vld amb el MR, els socialistes de Flandes i de Valònia, CD&V i els ecologistes flamencs i els valons.

Després de les eleccions legislatives belgues de 2024, el 31 de gener de 2025 Bart de Wever va anunciar al rei dels belgues Felip de Bèlgica l'acord de govern dels nacionalistes flamencs de Nieuw-Vlaamse Alliantie (N-VA), els liberals del MR i Els Compromesos, els demòcratacristians flamencs del Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V) i els flamencs demòcrates social d'Endavant, amb 82 escons de 150 a la Cambra de Representants i una agenda amb més federalisme, més autonomia per a les unitats constituents, retallades en la despesa pública social i una setena reforma de l'Estat.

Resultats electorals Cambra de Representants AnyCandidatVots%+/–Escons+/–Govern 2003Antoine Duquesne 795,757 2007Didier Reynders 835.073 1,10 1 2010 605.617 3,22 5 2014Charles Michel 650.260 0,36 2 2019Peter Mertens 512.825 2,08 6 2024Georges-Louis Bouchez 716.934 2,7 6

Senat Any Vots % Escons +/- 2003 795,757 12.2 Nou 2007 815,755 12.3 1 2010 599,618 9.3 22014 42019 12024 1

Regional Parlament de Brussel·les Any Vots % Escons +/- Govern Total 2004 127,122 32.5 (#2) 28.0 (#2) 2 2009 121,905 29.8 (#1) 26.5 (#1) 1 2014 94,227 23.0 (#2) 20.4 (#2) 6 2019 65,502 16.9 (#3) 14.3 (#3) 5 2024 101,157 26.0 (#1) 7 Per determinar

Parlament de Valònia Any Vots % Escons +/- Govern 2004 478,999 24.3 (#2) 1 2009 469,792 23.1 (#2) 1 2014 546,363 26.7 (#2) 6 2019 435,878 21.4 (#2) 5 2024 612.010 29.1 (#1) 6

Parlament Europeu Any Líder Vots % Escons +/- Grup Total 2004 Louis Michel 671,422 27.58 (#2) 10.35 1 ALDE 2009 640,092 26.05 (#2) 9.74 1 2014 661,332 27.10 (#2) 9.88 1 2019 Olivier Chastel 470,654 19.29 (#3) 7.06 1 RE 2024 Sophie Wilmès 900,413 34.88 (#1) 12.62 1

Membres destacats Bernard Clerfayt Alain Destexhe Daniel Ducarme Antoine Duquesne Jean Gol Sabine Laruelle Olivier Maingain Charles Michel Louis Michel Didier Reynders

Referències

Categoria:Partits polítics de Bèlgica Categoria:Partits polítics liberals