va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.
Tant els evangelis de Mateu i Lluc del Nou Testament com l'Alcorà descriuen Maria com una verge, i com a promesa amb Josep, també a Mateu i Lluc.Browning, W. R. F. A dictionary of the Bible. 2004 page 246 Segons la teologia cristiana, Maria va concebre Jesús a través de l'Esperit Sant quan encara era verge i va acompanyar Josep a Betlem, on va néixer Jesús.Ruiz, Jean-Pierre.
Segons els ensenyaments cristians catòlics i orientals, al final de la seva vida terrenal, Déu va fer elevar el cos de Maria directament al cel; això es coneix a l'Occident cristià com l'Assumpció de Maria.Munificentissimus Deus: Dogma of the Assumption by Pius XII, 1950, 17, access date 18 abril 2015
Maria ha estat venerada des del primer cristianisme,Burke, Raymond L.; et al. (2008).Mary for evangelicals by Tim S. Perry, William J. Abraham 2006 page 142 i és considerada per milions com la santa més meritòria en la religió. Es diu que ha aparegut miraculosament als creients diverses vegades al llarg dels segles. Les esglésies ortodoxa, catòlica, anglicana i luterana oriental i oriental creuen que Maria, com a mare de Jesús, és la (Mare de Déu; ). Hi ha una diversitat significativa en les creences i pràctiques devocionals marianes de les principals tradicions cristianes. L'Església catòlica té dogmes marians distintius, és a dir, la seva condició de Mare de Déu, la seva Immaculada Concepció, la seva virginitat perpètua i la seva Assumpció al cel."Mary, the mother of Jesus." Molts protestants minimitzen el paper de Maria dins del cristianisme, basant el seu argument en la manca de suport bíblic per a qualsevol creença que no sigui el naixement virginal (en realitat una concepció virginal).Encyclopedia of Protestantism, Volume 3 2003 by Hans Joachim Hillerbrand p. 1174 Maria també té la posició més alta a l'islam entre totes les dones.Quran 3:42; cited in Stowasser, Barbara Freyer, "Mary", in: Encyclopaedia of the Qurʾān, General Editor: Jane Dammen McAuliffe, Georgetown University, Washington DC.J.D. McAuliffe, Chosen of all womenJ.-M. Abd-el-Jalil, Marie et l'Islam, Paris 1950 És mencionada a l'Alcorà més vegades que al Nou Testament,Esposito, John. on dos dels capítols més llargs de l'Alcorà estan dedicats a ella i a la seva família.Jestice, Phyllis G. Holy people of the world: a cross-cultural encyclopedia, Volume 3. 2004 page 558 Sayyidana Maryam
Noms i títols miniatura|Verge amb el Nen amb àngels i Sants. George i Theodore. Icona, c. 600, del monestir de Santa Caterina El nom de Maria en els manuscrits originals del Nou Testament es basa en el nom original en arameu, , transliterat com a «Maryam» o «Mariam»."Mary", A Dictionary of First Names by Patrick Hanks, Kate Hardcastle and Flavia Hodges (27 juliol 2006). El nom català «Maria» prové del grec , una forma abreujada del nom . Tots dos, i , apareixen al Nou Testament.
En el cristianisme miniatura|Madonna a la corona floral de Peter Paul Rubens amb Jan Brueghel el Vell, c. 1619 En el cristianisme, es coneix comunament a Maria com la Verge Maria, d'acord amb la creença que a través de l'acció de l'Esperit Sant va concebre el seu fill primogènit Jesús , miraculosament, sense relacions sexuals amb el seu promès o marit Josep, «abans que el seu fill [Jesús] nasqués» (). Alguns estudiosos s'han plantejat si aquesta expressió deixa la porta oberta a interpretar que Josep i Maria tinguessin germans de Jesús després del seu naixement o no. Entre els seus molts altres noms i títols hi ha la Santíssima Mare de Déu (sovint abreujada a BMV, a partir del llatí ), Santa Maria (ocasionalment), la Mare de Déu (principalment en el cristianisme occidental), (principalment en el cristianisme oriental), Senyora () i Reina del Cel (),Encyclopedia of Catholicism by Frank K. Flinn, J. Gordon Melton, 2007, , pages 443–444Hillerbrand, Hans Joachim. tot i que el títol de «reina del cel» va ser utilitzat durant segles abans com a epítet per a diverses deesses del cel antigues, com Nin-anna, Astarte, Ixtar o Astoret, la deessa del cel cananea que va ser adorada durant la vida del profeta hebreu Jeremies.
Els títols utilitzats varien entre anglicans, luterans, catòlics, ortodoxos, protestants, mormons i altres cristians.
Els tres títols principals de Maria utilitzats pels ortodoxos són (, vagament «Mare de Déu»), (), tal com es va confirmar al Segon Concili de Constantinoble el 553, i a ().Eastern Orthodoxy through Western eyes by Donald Fairbairn 2002 page 99-101 Els catòlics utilitzen una àmplia varietat de títols per a Maria, que al seu torn han donat lloc a moltes representacions artístiques. Per exemple, el títol «Mare de Déu dels Dolors» ha inspirat obres mestres com la Pietat de Miquel Àngel.Flinn, Frank K., J. Gordon MeltonEncyclopedia of Catholicism. 2007 pages 443–444
El títol va ser reconegut al Concili d'Efes el 431. Els equivalents directes de títol en llatí són i , tot i que l'expressió es tradueix més sovint al llatí com a («Mare de Déu»), amb patrons similars per a altres idiomes utilitzats a l'Església llatina. Tanmateix, aquesta mateixa frase en grec (), en la forma abreujada , és una indicació que normalment s'adjunta a la seva imatge en icones romanes d'Orient. El Concili va afirmar que els Pares de l'Església «no van dubtar a parlar de la Verge com la Mare de Déu».M'Corry, John StewartTheotokos: Or, the Divine Maternity. 2009 page 10The Christian theology reader by Alister E. McGrath 2006 page 273
Alguns títols marians tenen una base escriptural directa. Per exemple, el títol de «Reina Mare» s'ha donat a Maria perquè era la mare de Jesús, de vegades anomenat «Rei dels Reis» a causa de la seva descendència ancestral del rei David.What Every Catholic Should Know about Mary by Terrence J. McNally page 128 Altres títols han sorgit a partir de miracles reportats, apel·lacions especials o ocasions per convocar Maria.
En l'islam En l'islam, Maria és coneguda com Màryam (), mare del profeta Issa, Jesús, conegut justament com Issa ibn Màryam, «Jesús fill de Maria» (). Sovint se la coneix amb el títol honorífic de , que significa ‘Nostra Senyora’; aquest títol és paral·lel a (‘Nostre Senyor’), utilitzat per als profetes. Un terme relacionat amb el seu afecte és , que significa ‘la que confirma la veritat’ i ‘la que creu sincerament de manera completa’. Un altre títol per a Maria és , que significa tant ‘submissió a Déu’ com ‘absorció en la pregària’ i ‘invocació’ a l'islam. També se l'anomena , que significa ‘aquella que ha estat purificada’ i que representa la seva condició, compartida només amb un altre ésser humà en tota la Creació, de no haver estat tocada mai per Satanàs.
Maria en la història La majoria dels historiadors accepten que Jesús de Natzaret va ser un personatge històric. N'hi ha d'altres no accepten les històries miraculoses dels evangelis. Tres dels quatre evangelis canònics esmenten Maria, així com el llibre dels Fets dels Apòstols. L'evangeli segons Joan no esmenta el seu nom. L'Alcorà també esmenta Maria, encara que aquest va ser escrit més de sis segles després.
No obstant això, no hi ha cap referència ni informació verificable a més dels evangelis sobre l'existència i la vida de Maria. Existeix un evangeli no canònic del sobre la seva infantesa, l'Evangeli de Jaume. Gran part de les tradicions catòliques i ortodoxes estan centrades en la figura de Maria, i a través dels segles s'ha desenvolupat el culte marià basat en la fe, les tradicions dels Pares de l'Església i les seves interpretacions de les Escriptures, principalment de l'Apocalipsi.
Maria segons les Escriptures Escriptures cristianes Les Escriptures cristianes no donen gaire informació sobre la vida de Maria. D'acord amb el Nou Testament era parenta d'Elisabet, la qual era del llinatge d'Aaron. Vivia a Natzaret amb els seus pares quan es va comprometre amb Josep. Abans de les noces, l'arcàngel Gabriel li va anunciar que seria la mare del Messies profetitzat sent verge, per obra de l'Esperit Sant. (Aquest esdeveniment es coneix al cristianisme com "l'Anunciació" (el catolicisme la celebra el 25 de març, 9 mesos abans de Nadal). Després d'això, va visitar Elisabet, la qual vivia amb el seu marit Zacaries. Elisabet l'anomenà "mare del meu Senyor". Elisabet respon amb un himne de gratitud a Déu, anomenat Magnificat.
Tres mesos després Maria va retornar a casa seva. Un àngel li va dir a Josep que no rebutgés Maria per la seva condició. Poc després del decret d'August, Josep i Maria van anar a Betlem, on va néixer Jesús. Van circumcidar-lo el vuitè dia i el van presentar al temple, d'acord amb la tradició jueva. Els mags d'Orient van visitar la família, però la notícia del "nou rei dels jueus" va provocar la persecució i matança de nens per part d'Herodes, de la qual cosa Josep va ser advertit abans per un àngel i van fugir a Egipte. Quan Herodes morí, van retornar a Israel, establint-se a Natzaret.
Després d'això, Maria no apareix als Nou Testament, tret de situacions especials com ara el viatge al Temple quan Jesús tenia 12 anys, les Noces de Canà, quan Maria i els germans de Jesús volien parlar amb ell durant el seu ministeri, i a la creu. El llibre de Fets dels Apòstols ens diu que Maria estava present durant la Pentecosta. No hi ha més informació sobre la seva vida. D'acord amb la tradició cristiana, i a la petició de Jesús, l'apòstol Joan va cuidar d'ella.
Tradició cristiana no canònica D'acord amb l'evangeli apòcrif de Jaume, Maria era filla de Joaquim i Anna. Abans de la concepció de Maria, Anna era estèril, i els seus pares eren vells. De manera similar a la història de Samuel, la van presentar al Temple de Jesuralem quan Maria tenia tres anys. Encara que els cristians dels primers segles van considerar aquest evangeli com a apòcrif, i avui dia no pertany a la compilació del Nou Testament de cap denominació cristiana, les tradicions catòliques i ortodoxes consideren que les històries són verídiques o possibles.
D'acord amb l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa, 13 o 15 anys després de la mort de Jesucrist, Maria va morir a Jerusalem o a Efes, en presència dels apòstols. Dies després, quan els apòstols van visitar la seva tomba, la van trobar buida, i van concloure que havia ascendit en cos i ànima al cel (esdeveniment anomenat l'Assumpció). No obstant això, hi ha catòlics que afirmen que no va morir.
Maria i l'Alcorà Maria (Màryam) té una posició d'honor entre les dones de l'Alcorà. És l'única dona el nom de la qual apareix al llibre, i va ser declarada, amb Jesús (Issa), «Senyal de Déu per a la humanitat», qui va guardar la seva castedat, va ser obedient, i va ser escollida i dedicada a Déu abans de néixer, acceptada (l'única dona) al servei de Déu. Els relats de les sures de l'Alcorà són gairebé idèntics al relat de l'Evangeli segons Lluc, i ambdós comencen amb la visitació de l'àngel a Zacaries i l'anunciació del naixement de Joan (Yahya), seguit de l'anunciació del naixement de Jesús a Maria. Altres seccions són més similars als llibres apòcrifs del cristianisme, principalment de l'Evangeli del Pseudo-Mateu i de l'Evangeli de la infantesa de Jesús segons Jaume el Just.
Teologia miniatura|esquerra|Icona representant Maria amb el Nen Jesús, , monestir de Santa Caterina del Sinaí Naixement virginal de Jesús Totes les denominacions cristianes accepten la doctrina del naixement virginal de Jesús, confirmada pel credo apostòlic i el Credo de Nicea, els quals es refereixen a Maria, com la verge Maria. D'acord amb aquesta doctrina, Maria va concebre Jesús per obra de Déu Esperit Sant, i no pas per Josep. La negació d'aquest dogma és considerat una heretgia en el catolicisme, el cristianisme ortodox i el protestantisme.