Pierre (de vegades Pierre-MarieFondation de la Résistance ) o Marie Pierre)Le Petit Larousse illustré 2008 (grand format), Paris, Éditions Larousse , Kœnig o Koenig,Journal officiel du commandement en chef français en Allemagne , Assemblée nationale , ordre de la Libération , fondation de la Résistance , fondation Charles de Gaulle , Le Monde . nascut el 10 d'octubre de 1898 a Caeni va morir el 2 de setembre de 1970 a Neuilly-sur-Seine, és un oficial militar francès, general i polític, mariscal de França a títol pòstum i company de l'Alliberament.
Heroi de la Segona Guerra Mundial, és conegut sobretot pel seu paper com a comandant de la 1a Brigada Francesa Lliure durant la batalla de Bir Hakeim (Líbia), que va tenir lloc des del 26 de maig a l'11 de juny de 1942 durant la Guerra del Desert, i durant la qual la seva unitat de 3.700 soldats va resistir tossudament els assalts combinats dels exèrcits alemany i italià, unes deu vegades més grans, de l'Afrika Korps liderats pel general Erwin Rommel.
Biografia Nascut a Caen en una família d'origen alsacià i del Franc Comtat, Marie Joseph Pierre François KœnigFils de Joseph Koenig, facteur d'orgues, et de Marie Ernestine Joséphine Françoise Élisabeth Monique Mutin, né à du soir, rue de Bayeux (acte ). El seu pare, Joseph Koenig (nascut a Luxeuil-les-Bains a l'Alta Saona), es va establir com a constructor d'orgues després de formar-se amb Cavaillé-Coll. La seva mare, Ernestine Mutin (nascuda a Saint-Julien, al Jura), era florista i germana de Charles Mutin. Va estudiar al Collège Saint-Joseph i després al Lycée Malherbe de Caen Allà, va participar en activitats esportives a l'Avant-Garde Caennaise, un club juvenil parroquial afiliat a la Fédération Gymnique et Sportive des Patronages de France (FGSPF) , a la qual va romandre molt vinculat. Va obtenir el batxillerat i es va allistar el 1917. Va servir al 36è Regiment d'Infanteria. Va ser nomenat oficial cadet el febrer de 1918 i es va reincorporar a la seva unitat al front. Condecorat amb la Medalla Militar, va ser ascendit a sotstinent el 3 de setembre de 1918.
Assignat al 15è Batalló Alpí entre 1919 i 1923, entre Silèsia i els Alps, formà part fins al 1929 de les tropes d'ocupació a Alemanya, sent destinat a l'Estat Major de les divisions d'infanteria 40a i 43a. Entre 1931 i 1934 va estar al Marroc com a comandant de Companyia al 4t Regiment estranger, participant en les campanyes del Marroc Sud entre 1931 i 1934, i sent promogut a capità. També durant la seva estada al Marroc serví a l'Estat Major del General Catroux, participant en diverses operacions al desert abans de la declaració de guerra de setembre de 1939.
Segona Guerra Mundial A l'inici de la Segona Guerra Mundial, era capità i ajudant del tinent coronel Raoul Magrin-Vernerey a la 13a Mitja-Brigada de la Legió Estrangera. Va decidir unir-se immediatament a les Forces Franceses Lliures.
Abandonà el nord d'Àfrica al febrer de 1940, prenent part en l'expedició a Noruega amb la 13a Mitja Brigada de la Legió Estrangera, formant part de l'Estat Major del general Audet, comandant del Cos Expedicionari Francès. De retorn a Bretanya el 16 de juny de 1940, i després de la desfeta de l'Exèrcit francès davant la Wehrmacht durant la batalla de França, seguida per la signatura de l'armistici del 22 de juny de 1940 amb el Tercer Reich, optà per seguir la crida del general Charles de Gaulle i unir-se a les files de la França Lliure, escapant a Anglaterra des de Bretanya. Un cop a Anglaterra, de Gaulle el promou a cap de batalló, participant en l'intent de reunir Dakar, després en el ral·li del Gabon al novembre. Al desembre és promogut a tinent coronel, i el gener de 1941, a coronel. Com a tal participa en la campanya d'Eritrea (batalla de Keren) i la campanya de Síria com a cap d'estat major del general Legentilhomme, cap de la 1a Divisió de la França Lliure.
Promogut a general de brigada al juliol de 1941, va combatre a Líbia (a Halfaya, a Méchili i a Bir Hakeim, on La seva unitat de 3.700 homes va resistir cinc divisions de l'Eix (uns 37.000 homes) durant 16 dies), en qualitat de comandant de la 1a Divisió de la França Lliure. Arran d'això, De Gaulle va dir a Kœnig: "Sapigueu i digueu a les vostres tropes que tota França us està mirant i que sou el seu orgull". A continuació, participà en la batalla d'El Alamein a l'octubre de 1942. Adjunt del general de Larminat, participà en la campanya de Tunísia, després de la qual va ser promogut a general de divisió, comandant en cap de la 1a DFL. L'1 d'agost de 1943 va assumir les funcions de cap de l'Estat Adjunt de l'Exèrcit d'Alger, amb la missió de reorganitzar la fusió de les tropes de l'Àfrica del Nord i les Forces de la França Lliure en un conjunt coherent. miniatura|esquerra|París el 1944. D'esquerra a dreta, el tinent general Omar Bradley, el general Dwight D. Eisenhower, Pierre Koenig i el mariscal en cap de l'aire Arthur Tedder. El març de 1944 va ser nomenat Delegat del Govern Provisional de la República Francesa davant del general Eisenhower, comandant suprem Aliat. Kœnig també va ser nomenat Comandant Suprem de les Forces Franceses al Regne Unit i Comandant de les Forces Franceses de l'Interior (FFI), per unificar els diversos grups de la Resistència Francesa sota el control de De Gaulle. Sota el seu comandament, les FFI van abandonar la batalla a distància al maquis i van preferir el sabotatge que es va dur a terme en suport de l'exèrcit invasor; i després de la Invasió, Comandant de les Forces Franceses a França, a més de servir com a assessor militar de De Gaulle. Va acompanyar De Gaulle a Bayeux el 14 de juny de 1944. Importants durant el Dia D, les FFI van tenir un paper que va ser decisiu en la batalla de Normandia i en el desembarcament a la Provença del Setè Exèrcit dels Estats Units i l'Exèrcit Francès B.
Promogut a General de Cos d'Exèrcit el 28 de juny de 1944, el 25 d'agost va ser nomenat Governador Militar de París, tot just després de l'alliberament de la ciutat, per restablir la llei i l'ordre, càrrec que ocuparia fins al final de la guerra.
El 24 d'abril de 1945 el general De Gaulle li va encarregar la detenció del mariscal Pétain a Vallorbe, a la frontera suïssa, una paradoxa després que Kœnig hagués estat condemnat a mort in absentia el 3 de desembre de 1941 pel tribunal militar d'Oran sota el govern de Vichy. El va escortar fins al fort de Montrouge, el seu lloc de detenció.
Després de la guerra El 18 de juliol de 1945, homenatja la companyia Scamaroni a Caen i va al monument als caiguts situat a la plaça Foch.
Entre juliol de 1945 i 21 de setembre de 1949 va ser nomenat comandant en cap de la zona d'ocupació francesa a Alemanya. Allà, va emetre ordres específiques sobre els nens de la zona d'ocupació francesa, que van romandre sota el nom d'"Addendum III". El general Koenig va ser substituït per un alt comissari de la República Francesa a Alemanya, l'ambaixador André François-Poncet. L'agost de 1949 va ser traslladat al nord d'Àfrica i nomenat Inspector General de la Regió i, paral·lelament, esdevé vicepresident del Consell Superior de la Guerra.
El 1950 va ser escollit membre de l'Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Més tard, optant per una carrera parlamentària, va encapçalar una llista pel Reagrupament del Poble Francès (RPF) al Baix Rin, que va obtenir el 31% dels vots el 17 de juny de 1951 amb 94.970 vots de 305.890 i tres escons de nou. Considerat pel grup gaullista (posteriorment l'URAS, des que l'RPF va ser suspès pel general De Gaulle) com a candidat de reserva a les eleccions presidencials del desembre de 1953, va renunciar a presentar-se, malgrat l'acord de De Gaulle.
Va exercir com a ministre de Defensa Nacional i de les Forces Armades entre el 19 de juny al 14 d'agost de 1954 al govern de Mendès France , donant el seu acord pels gaullistes al discurs de Cartago del 31 de juliol de 1954 sobre l'autonomia interna de Tunísia, i després, entre el 23 de febrer al 6 d'octubre de 1955 al segon govern de Faure.
El 2 de gener de 1956 va ser reelegit al Baix Rin, al capdavant d'una llista de la Unió Democràtica de Republicans Socials que només va obtenir el 7,1% dels vots, gràcies a una aliança amb el Moviment Republicà Popular (MRP) i la Unió d'Independents i Camperols, una aliança amb majoria de vots. miniatura|D'esquerra a dreta: Menahem Begin, Pierre Koenig i Shlomo Friedrich, 1969 L'octubre de 1960 esdevingué un seguidor vital dels interessos israelians quan va ser nomenat president del Comitè Franco-Israelià.« Président du comité « France-Israël » le général Kœnig est « boycotté » par la Ligue arabe », L'Écho républicain de la Beauce et du Perche, 14 décembre 1964. com ho demostra el fet que va informar al seu homòleg israelià Shimon Peres que França estava disposada a vendre a Israel qualsevol arma que volgués comprar, des d'armes petites fins a tancs (com el tanc lleuger AMX-13). Kœnig havia presenciat l'heroisme d'un batalló de miners jueus palestins durant la batalla de Bir Hakeim i després els va permetre hissar la seva pròpia bandera amb l'Estrella de David, en contra de les regulacions britàniques.Jerry Klinger (President of the Jewish American Society for Historic Preservation). "General Marie-Pierre Koenig and the Jewish Brigade: The First Salute" . The Jewish Magazine, October–November 2009
A més, va ser nomenat membre del Consell de l'Orde de l'Alliberament.
Va morir a Neuilly-on-Seine el 2 de setembre de 1970. El seu funeral se celebrà l'Església de Sant Lluís dels Invàlids i va ser enterrat al cementiri de Montmartre de París.
El 6 de juny de 1984, 40è aniversari del Desembarcament de Normandia, va ser promogut a títol pòstum a Mariscal de França, conférant, à titre posthume, la dignité de maréchal de France, paru au JO du 8 juin, . pel President François Mitterrand, convertint-se així en el quart general francès que arribava a dita distinció després de l'Alliberament, després de Jean de Lattre de Tassigny,Décret du 15 janvier 1952, paru au JO du 16 janvier, . Philippe Leclerc de HauteclocqueDécret du 23 août 1952, paru au JO du 24 août, . i Alphonse Juin.Décret du 7 mai 1952, paru au JO du 8 mai, .
Llegat Hi ha carrers que porten el nom de Kœnig a Jerusalem, Netanya i Haifa.
Dates de promocions 50px Aspirant- Febrer de 1918 50px sous-lieutenant 3 de setembre de 1918 50px lieutenant - 3 de setembre de 1920 50px capitaine - 25 de juny de 1932 50px commandant - 1 de juliol de 1940 50px lieutenant-colonel – desembre de 1940 50px colonel - Gener de 1941 50px général de brigade – juliol de 1941 50px général de division - 1943 50px général de corps d'armée - 28 de juny de 1944 50px général d'armée – 20 de maig de 1946 50px Marechal de France - 6 de juny de 1984a títol pòstum
Condecoracions miniatura|Les condecoracions del Mariscal Kœnig, conservades al musée de l'Armée. 50px Gran Creu de la Legió d'Honor - 25 d'agost de 1949 50px Gran oficial - 10 de maig de 1945 50px Comandant 50px Oficial - 1 de juliol de 1940 50px Cavaller - 1934 50px Company de l'Alliberament - decret de 25 de juny de 1942 50px Medalla Militar 50px Creu de Guerra 1914-1918 (2 citacions) 50px Creu de Guerra 1939-1945 (4 citacions) |50px Creu de Guerra dels Teatres d'Operacions Exteriors (3 citacions) |50px Oficial de la Medalla de la Resistència 50px Medalla colonial amb barres "Maroc", "Sahara", Libye", Bir-Hakeim, "Tunisie 43-43" 50px Creu del combatent 50px Medalla de l'Aeronàutica 50px Comandant del Mèrit Agrícola 50px Medalla dels Evadits 50px Medalla interaliada 1914-1918 50px Medalla commemorativa de la guerra 1914-1918 50px Medalla commemorativa de la guerra 1939-1945 50px Medalla commemorativa de la guerra 1939-1945 50px Medalla commemorativa dels serveis voluntaris a la França Lliure 50px Medalla del Reconeixement Francès 50px Company de l'Orde del Bany (Regne Unit) 50px Orde del Servei Distingit (Regne Unit) 50px Comandant de la Legió del Mèrit (Estats Units)