miniatura|Fàrmacs dosificats, comprimits i càpsules. La indústria farmacèutica és el sector dedicat al desenvolupament, la fabricació i la preparació de productes químics utilitzats per prevenir o tractar malalties. Algunes empreses del sector fabriquen productes químics farmacèutics a granel (producció primària) i totes els preparen per a l'ús mèdic mitjançant mètodes coneguts col·lectivament com a producció secundària. Els processos de producció secundària, altament automatitzats, inclouen la fabricació de fàrmacs dosificats, com ara comprimits, càpsules o sobres per a l'administració oral, solucions injecctables, òvuls i supositoris.
Els preparats tenen diferents formes farmacèutiques i poden ser xuclats (caramels), ingerits per via oral (xarops), administrats en forma d'inhalacions amb aerosols dosificats, de gotes pel nas, les orelles o els ulls i aplicats a la pell en forma de cremes, pomades i locions. Algunes empreses també fabriquen anestèsics i mitjans de contrast utilitzats per visualitzar estructures corporals mitjançant rajos X o ressonància magnètica nuclear (RMN).
Producció farmacèutica Moltes companyies farmacèutiques realitzen tasques de recerca i desenvolupament i innovació (R+D+i)OCDE Main Science and Technology Indicators 2008 per tal de produir nous tractaments més eficaços. En alguns països, cada etapa de les proves de nous fàrmacs amb animals domèstics (de granja o de laboratori) o éssers humans ha de ser autoritzada pels organismes reguladors. Si es produeix l'aprovació final, es concedeix l'autorització per utilitzar-los en determinades condicions. En altres països es pot obtenir el permís per distribuir un fàrmac presentant l'autorització del país d'origen.
Una gran part de la producció de la indústria farmacèutica correspon a les vacunes. La majoria de vacunes són injectables,Tu otro médico, Inmunización. Vacuna però algunes s'administren per via oral, en particular la vacuna de Sabin contra la poliomielitis,Generalitat de Catalunya, Poliomelitis desenvolupada a mitjans de la dècada del 1950. Les vacunes protegeixen l'organisme mitjançant l'administració d'un agent infecciós debilitat, cosa que l'ajuda a crear nous anticossos (immunització activa a llarg termini) o proporcionant-li anticossos actius (immunitat passiva, una solució provisional).
La majoria de països concedeixen patents pels medicaments o fàrmacs acabats de desenvolupar o modificar, per períodes d'uns quinze anys a partir de la data d'autorització. Les companyies assignen una marca registrada a les seves innovacions, que passen a ser la seva propietat exclusiva. A més, els nous medicaments reben un nom genèric oficial de propietat pública. Una vegada ha expirat la patent, qualsevol empresa que compleixi les normes de l'organisme regulador pot fabricar i vendre productes amb el nom genèric.Medicaments genèrics: Més barats, però igual d'eficaços i fiables
Història miniatura|esquerra|Gravat alemany d'una farmàcia (1568). La indústria farmacèutica sorgí a partir d'una sèrie d'activitats diverses relacionades amb l'obtenció de substàncies utilitzades en medicina. A principis del , els apotecaris, químics o propietaris d'herbolaris obtenien parts seques de diverses plantes, recollides localment o en altres continents. Compraven plantes als especiers, que fonamentalment importaven espècies, però com a negoci secundari també comerciaven amb productes utilitzats amb fins medicinals, entre ells l'opi de Pèrsia o la ipecacuana i la corfa de quina de Sud-amèrica. Els productes químics senzills i els minerals eren adquirits a comerciants d'olis, gomes i confitats.
Els apotecaris i químics fabricaven diversos preparats amb aquestes substàncies, com ara extractes, tintures, mescles, locions, pomades o píndoles. Alguns professionals confeccionaven major quantitat de preparats de la que necessitaven pel seu propi ús i els venien a granel als seus col·legues.
Alguns medicaments, com els preparats a partir de la quina, de la belladona, de la digital, del sègol banyut (Claviceps purpurea) o de l'opi (làtex sec del cascall Papaver somniferum), eren realment útils, però la seva activitat presentava variacions considerables. El 1820, el químic francès Pierre Joseph Pelletier preparà l'alcaloide actiu de la corfa de quina i l'anomenà quinina,Chemical & Engineering News, Quinine Després d'aquest èxit, aïllà diversos alcaloides més, entre ells l'atropina (obtinguda de la belladona) o l'estricnina (obtinguda de la nou vòmica).
El seu treball i el d'altres investigadors feu possible la normalització de diversos medicaments i l'extracció comercial dels seus principis actius. Una de les primeres empreses a extreure alcaloides purs en quantitats comercials fou la farmàcia de T.H. Smith Ltd. a Edimburg (Escòcia). Els detalls de les proves químiques s'estengueren ràpidament a les farmacopees, cosa que obligà els fabricants a establir els seus propis laboratoris.
Primers medicaments sintètics miniatura|esquerra|Friedrich Wöhler, descobridor de la síntesi de la urea Els productes químics extrets de plantes o animals es coneixien com a orgànics, en contraposició als compostos inorgànics derivats d'altres fonts. El nom dels primers és degut al fet que es creia que només podien ser produïts per organismes vius. Tanmateix, el 1828 el químic alemany Friedrich Wöhler escalfà un compost inorgànic, el cianat d'amoni, i aconseguí produir urea, que anteriorment només s'havia aconseguit aïllar a partir de l'orina.Science World, Friedrich Wöhler
Aquesta síntesi revolucionària feu que s'intentessin sintetitzar altres compostos orgànics. El descobriment accidental el 1856 del primer colorant sintètic, la malva, fou molt important per la futura indústria farmacèutica. Aquest descobriment del jove estudiant britànic de química William Henry PerkinMònica Doria Torres, El color i l'estampat en la decoració d'interiors Espais interiors: casa i art (S. XVIII-XXI) Jornades Internacionals incità diversos fabricants d'Alemanya i Suïssa a desenvolupar nous colors sintètics, ampliant els coneixements sobre la nova química.
miniatura|Bayer, empresa descobridora de l'àcid acetilsalicílic. Els colorants o tints sintètics tingueren un impacte enorme sobre els avenços mèdics, augmentant considerablement la gamma de productes biològics de tenyiment, amb la qual cosa acceleraren el progrés de la bacteriologia i la histologia. La recerca de nous colors estimulà l'estudi de la química orgànica, cosa que al seu torn fomentà la investigació de nous medicaments.
El primer fàrmac sintètic fou l'acetofenidina,Dra. Rebeca Vega Miche Las propiedades de las sustancias dependen también de su estructura comercialitzada el 1885 com a analgèsic per l'empresa Bayer de Leverkusen (Alemanya) sota la marca "Phenacetin". Les investigacions derivades posteriorment per trobar medicaments amb propietats antipirèques i analgèsiques desenvoluparen el paracetamol, Paracetamol Information Center, History of Paracetamol el 1893. El segon fàrmac sintètic important, comercialitzat el 1897, fou l'àcid acetilsalicílic, creat pel doctor Felix Hoffmann als laboratoris d'investigació de Bayer. Aquest fàrmac es vengué arreu del món amb el nom comercial d'aspirina,Xtec, Ibuprofeno propietat de Bayer, i supongué un tractament nou i eficaç pels dolors reumàtics. A partir d'aquests primers començaments, Bayer cresqué fins a convertir-se en la gegantina empresa IG Farbenindustrie.
miniatura|Antiga farmàcia Balvey a Cardedeu. La indústria farmacèutica catalana s'originà als voltants de Barcelona a la segona meitat del . quan s'ampliaren les rebotigues de moltes farmàcies importants, entre elles les dels doctors Salvador Andreu i Grau i Uriach, que transformaren en autèntics laboratoris i on s'instal·laren farmacèutics d'altres comarques.J. Buxader La indústria farmacèutica (catalana)
Primers fàrmacs antiinfecciosos El primer fàrmac a curar una malaltia infecciosa que causava una gran mortalitat fou la "bala màgica" del bacteriòleg alemany Paul Ehrlich.Gerard Frigola Quintana, El llegat d'en Paul Ehrlich: del salvarsan als antibiòtics Convençut que l'arsènic era clau per curar la sífilis Ehrlich sintetitzà centenars de compostos orgànics de l'arsènic. Més tard injectà aquests compostos en ratolins prèviament infectats amb l'organisme causant de la malaltia, Treponema pallidum. Alguns dels 605 compostos provats es revelaren prometedors, però encara morien massa ratolins. El 1910 fabricà i provà el compost número 606, l'arsfenamina, que restablia plenament els ratolins infectats.
Ehrlich s'enfrontà llavors al problema de fabricar el seu compost en grans quantitats i preparat de forma adequada per la seva injecció, així com per la seva distribució. Cercà l'ajut de l'empresa química Hoechst AG, de Frankfurt (Alemanya). L'empresa comercialitzà la substància en ampul·les de vidre amb una dosi única d'arsfenamina en pols, que s'havia de dissoldre en aigua esterilitzada abans de ser injectada. El fàrmac, exportat arreu del món, rebé el nom comercial Salvarsan. Aquest procés de descobriment, producció comercial i distribució continua sent típic de la indústria farmacèutica.
El 1916, els científics de Bayer inventaren un fàrmac eficaç per tractar una malaltia tropical, la tripanosomosi africana (o malaltia de la son). Aquest mal, que afecta els éssers humans i el ramat, és provocat per microorganismes anomenats tripanosomes, transportats per la mosca tsetsé. La Primera Guerra Mundial interrompé els subministraments de productes químics alemanys (i també suïssos) a Gran Bretanya i els Estats Units, cosa que estimulà les activitats d'investigació i desenvolupament en aquests països.
Recerca al camp de la diabetis Es considera que els anys d'entreguerres correspongueren a l'adolescència de la indústria farmacèutica. L'11 de gener del 1922, a la Universitat de Toronto (Canadà), Frederick Grant BantingDiscovery of insulin Sir Frederick Grant Banting i Charles H. BestEl País Ha muerto Charles H. Best, descubridor de la insulina injectaren un extracte pancreàtic a un noi de 14 anys, considerat malalt terminal de diabetis, i els seus símptomes remeteren.Centre for Canadian Studies, Université Mount Allison La médecine au Canada: les médecins et leurs découvertes Discoveries Immediatament sorgí una demanda mundial per la substància salvadora, denominada insulina. Aquest avenç revolucionari suposà el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina per ambdós científics. Les autoritats de la Universitat de Toronto s'adonaren que calia plantejar-se els problemes de la fabricació i distribució d'insulina amb un enfocament comercial, pel que recorregueren a l'empresa farmacèutica estatunidenca Eli Lilly, d'Indianapolis (Indiana). A mitjans del 1923, Lilly ja comercialitzava prou insulina per tractar milers de diabètics a Nord-amèrica. Les empreses farmacèutiques europees que fabricaven insulina sota la llicència de la Universitat de Toronto tingueren un èxit semblant.
Descobriment de sulfamides i antibiòtics miniatura|Alexander Fleming El 1935, el patòleg alemany Gerhard Domagk, dels laboratoris Bayer, comprovà que un colorant comercialitzat amb el nom de prontosil combatia de manera eficaç les infeccions per estreptococs.Nobelprize.org, Gerhard Domagk Aquests microorganismes són els causants de la sepsi puerperal, una malaltia que a vegades segueix el part i antigament provocava sovint la mort de la mare. Es demostrà que la part activa de la molècula del prontosil era el substituent sulfonamida, cosa que estimulà els investigadors farmacèutics a sintetitzar una sèrie de fàrmacs nous coneguts com a sulfonamides o sulfamides.