miniatura|Bandera del poble lenca d'El Salvador
El poble lenca és un grup ètnic de l'àrea cultural mesoamericana lligat a la cultura maia, però que té el seu propi idioma, considerat llengua amenaçada que va ocupar part del territori d'Hondures i El Salvador des de temps precolombins.
La seva filiació amb altres idiomes està en disputa entre els lingüistes. Segons Campbell, la llengua lenca està encara sense classificar. Segons el lingüista costa-riqueny Adolfo Costenla Umaña, és un idioma amb arrels del txibtxa, però amb molta influència del nàhuatl, i de les llengües maies com yukatek i chol.
Història miniatura|Territori hipotètic dels lenques Des de l'època precolombina els lenques van ocupar diverses àrees del que avui dia es coneix com a Hondures i El Salvador. El jaciment arqueològic salvadorenc de Quelepa (que va ser habitat des del període preclàssic fins a inicis del postclàssic) és considerat com un lloc que va ser habitat i governat pels lenca.La Prensa Grafica La penumbra de una cultura , consultat el 30 de juliol de 2009
Cap a principis del cada dialecte tenia la seva pròpia confederació dividit cadascun en diversos senyorius constituïts alhora per diversos pobles.Google Books Los hijos del Copal y la Candela , consultat el 30 de juliol de 2009 Cada poble era governat per un senyor principal que era assistit per quatre tinents que ho ajudaven en les tasques del govern i era succeït pel seu primogènit.Memoria Chilena Crónica de Antonio de Herrera: Tomo 2 (década cuarta, libro octavo, capítulo quinto), consultat el 30 de juliol de 2009 La guerra era habitual entre els diferents senyorius i també amb poblacions parlants d'un altre idioma (com els pipils, maies, etc.) i el seu objectiu era ampliar el territori o capturar esclaus; en certs períodes de l'any feien treva els diferents senyorius lenca (aquestes treves són recordades pels lenca amb la cerimònia del Guancasco). Els lenca plebeus es dedicaven a les milpa i vivien en bordes.La Prensa Grafica Mercado de piezas arqueológicas , Consultat el 30 de juliol de 2009
Durant la conquesta espanyola només són nomenats tres lenques en els documents d'aquesta època: Mota, Entepica i Lempira. Mota va liderar als cacics lenca que van defensar dels espanyols el Cap Gracias a Dios; Entepica va ser cacic de Piraera i Senyor de Cerquín; Lempira va organitzar una guerra de resistència que va durar gairebé dotze anys i que va acabar amb la seva mort en 1537. En arribar els espanyols, la seva població amb la dels pipils i poqomams era de 116.000 a 300.000 ànimes.Robert Armstrong & Janet Shenk (1982). El Salvador: The Face of Revolution. Boston: South End Press, p. 3. . Altres estimacions parlen que els lenques sols eren 300.000 (anys 1520) i uns 25.000 en 1550James Stuart Olson (1991). The Indians of Central and South America: An Ethnohistorical Dictionary. Westport: Greenwood Publishing Group, p. 209-210. . La rebel·lió de Lempira de 1537-1538 aconseguí armar més de 30.000 guerrers, el que indica una gran població, però alguns esmenten que la població en 1537 era d'amb prou feines 15.000 ànimes i que baixà a 8.000 dos anys després.Cindy Kilgore & Alan Moore (2008). Adventure Guide to Copan & Western Honduras. Oxford: Hunter Publishing, Inc. .
La presència identitària lenca més important es redueix a petites comunitats d'El Salvador que intenten preservar viva la seva llengua i cultura a través de diversos programes culturals duts a terme per associacions culturals, universitats i ajuntaments.
Religió nativa La religió nativa dels lenques era una religió politeista que veia la realitat des d'un punt de vista animista, creia en el nahualisme i els déus eren organitzats jeràrquicament.Ecumenico El universo religioso de los Lencas , consultat el 30 de juliol de 2009
La parella de déus principals eren Itanipuca (el gran pare) i Ilanguipuca (la gran mare); un altre déu lenca era Icelaca (déu lenca del temps).Fisdl Conoce a tu municipio , consultat el 30 de juliol de 2009 El xamanisme era reduït i els xamans eren en general dones. La llegenda lenca més coneguda és la llegenda de Comizahual.
Idioma i cultura lenca
Avui és una llengua extinta, però el poble lenca d'Hondures compta amb més de 100.000 persones, i la d'El Salvador amb més de 37.000 persones. La terrisseria lenca d'Hondures es ven als Estats Units i Europa per a decoració domèstica. En tots dos països estan tractant de mantenir la seva cultura. A inicis del la població d'aquest poble era d'unes 20.000 persones.Walter Lehmann, Königliche Museen zu Berlin (1920). Zentral-Amerika. Tomo I. Berlín: D. Reimer, p. 648. A Hondures el 1950 eren 58.000 (més 27.000 mestissats) i el 1988 20.000, segons les diverses fonts.Marvin Barahona & Ramón D. Rivas (1998). Rompiendo el espejo. Visiones de los pueblos indígenas y negros en Honduras. Tegucigalpa: Editorial Guaymuras, p. 57. . El 1993 en aquest país n'hi havia 90.000.Ramón D. Rivas (1993). Pueblos indígenas y Garífuna de Honduras: (una caracterización). Tegucigalpa: Editorial Guaymuras, p. 47. . L'idioma va passar de ser la principal llengua d'aquest poble a ser reemplaçada totalment per l'espanyol i desaparèixer en el termini d'amb prou feines una a cinc generacions, depenent de la regió,Wolfgang Küper (1997). Pueblos indígenas y educación. Números 37-38. Quito: Ediciones Abya Yala, p. 32. . pares i avis es van negar a transmetre-ho per ser menyspreat per la resta de la societat (a les escoles els nens eren castigats fins fa pocs anys per usar aquesta llengua).Atanasio Herranz (2000). Estado, sociedad y lenguaje: La política lingüística en Honduras. Tegucigalpa: Editorial Guaymuras, p. 199-201. .
Referències
Bibliografia Greenberg, Joseph. 1987. Language In The Americas. Stanford: Stanford University Press. Campbell, Lyle. 1976. "The last Lenca". International Journal of American Linguistics 42(1): 73-78. Campbell, Lyle et al. 1978. "Honduran Lenca". International Journal of American Linguistics 44(4): 330-332. Constenla Umaña, A. (1981). Comparative Chibchan Phonology. (Ph.D. dissertation, Department of Linguistics, University of Pennsylvania, Philadelphia). Constenla Umaña, Adolfo. (1991). Las lenguas del Área Intermedia: Introducción a su estudio areal. Editorial de la Universidad de Costa Rica, San José. Constenla Umaña, Adolfo. (1995). Sobre el estudio diacrónico de las lenguas chibchenses y su contribución al conocimiento del pasado de sus hablantes. Boletín del Museo del Oro 38-39: 13-56.
Enllaços externs
Gastronomia Lenca Costums i Tradicions dels Lenca Ethnologue
Categoria:El Salvador Categoria:Grups humans d'Hondures