miniatura|Memorial d'Ibárruri a Volgograd. fou un militar espanyol, tinent de l'Exèrcit Roig i Heroi de la Unió Soviètica.

Biografia Rubén Ruiz Ibárruri va néixer el 9 de gener de 1920 al poble de Somorrostro, a la família d'un dels fundadors del Partit Comunista d'Espanya, Julián Ruiz Gabiña, i de la famosa revolucionària, futura secretària general del partit, Dolores Ibárruri.Rubén Ruiz Ibárruri on the Heroes of the USSR's official website.An interview with Lola Ibarruri, La Pasionaria's granddaughter, in Echo-Moskva.

Des de molt jove va participar en activitats polítiques. Quan tenia tretze anys, va distribuir fullets comunistes il·legals i va haver d'evadir la policia.

El 1935, després que la seva mare fos empresonada, ell i Amaya van ser enviats a la Unió Soviètica.Spanish Accord in the Battle of Stalingrad, on the Volgograd Military Museum website. Rubén va residir a Moscou amb el líder bolxevic Panteleimon Lepeshinsky i la seva dona, la biòloga Olga Lepeshinskaya. Va fer les pràctiques a la primera fàbrica estatal d'automòbils de Joseph Stalin. Va estudiar a l'escola militar d'aviació, tot i que no va tenir temps de graduar-se com a pilot.

Guerra Civil Espanyola Després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola, Ibárruri, de setze anys, es va dirigir a l'ambaixada espanyola a Moscou sota un pseudònim i, després de mentir sobre la seva edat, es va oferir voluntari per lluitar al bàndol republicà. Es va unir a una unitat d'infanteria de muntanya de l'Exèrcit Republicà Espanyol al cos del major Juan Modesto. Quan el general Alexander Rodimtsev el va conèixer l'agost de 1937, ja tenia el rang de caporal. Després de participar a la Batalla de l'Ebre, va ser ascendit a sergent.Alexander Rodimtsev, Under Spain's Sky, Moscow, 1985. Pages 274-292.

Durant el febrer de 1939, Ibárruri va creuar els Pirineus cap a França, amb les restes del derrotat Exèrcit Popular Republicà, i va ser internat al camp de concentració d'Argelès-sur-Mer. Va aconseguir escapar i arribar a l'ambaixada soviètica a París, des d'on va tornar a Moscou a l'abril, retrobant-se amb la seva mare i la seva germana.Dolores Ibarruri, Memorias De Pasionaria, 1939-1977: Me Faltaba Espana. Barcelona, 1984. . Page 14.

Ibárruri va intentar inscriure's a l'Escola de Vol Militar de Stalingrad, però va ser rebutjat per motius mèdics. Després va ingressar a l'Acadèmia Militar del Comitè Executiu Central de Tota Rússia de Moscou. Després de graduar-se, el sotstinent Ibárruri va ser destinat al pelotó de metralladores de la 175a Companyia de la 1a Divisió Proletària de Moscou.Francisco Meroño Pellicer, Into Battle Again. Voenizdat, Moscow, 1977. Chapter 11.

Segona Guerra Mundial A principis de juliol de 1941, poc després que Alemanya envaís la Unió Soviètica, la 1a Divisió es va enfrontar a l'enemic a la ciutat de Borisov, prop del riu Berezina. El pelotó d'Ibárruri va cobrir la retirada del regiment a través del riu. Va resultar greument ferit durant la batalla i va ser evacuat al Kuíbishev, on es va recuperar i es va associar amb Leonid Khrusxov, que també s'hi recuperava.

Després de recuperar-se, el tinent Ibárruri es va unir a la 35a Divisió de Fusellers de la Guàrdia, que es va formar a partir del 8è Cos Aerotransportat a l'agost de 1942,The 35th Guards Rifle Division. com a comandant de la 100a Companyia de Metralladores. La divisió va ser consignada al 62è Exèrcit, que defensava Stalingrad, on es va lliurar una de les batalles més sagnants de la guerra.

En arribar a la zona, la divisió va ser traslladada ràpidament al poble de Samofalovka, a 30 quilòmetres al nord-oest de Stalingrad, per aturar l'avanç de l'exèrcit alemany cap al riu Volga. La nit del 23 d'agost de 1942, només una part del 35è va arribar a la zona. El batalló d'Ibárruri, comandat pel capità AA Stolyarov, va ser desplegat a l'estació de tren de Kotluban i immediatament atacat per les forces alemanyes. Stolyarov va morir en la lluita, i Ibárruri el va substituir, liderant els soldats mentre arribava la resta de la divisió. Al matí, va rebre un tret a l'abdomen i el van enviar a un hospital de campanya a Srednyaya Akhtuba, una ciutat a l'altra banda del Volga, a 20 quilòmetres a l'est de Stalingrad.Rubén Ruiz Ibárruri on stalingrad.net. Va morir a causa de la seva ferida el 4 de setembre de 1942.Vasily Chuikov, Battle of the Century, Moscow, 1975. Chapter 4.

El 2 de novembre de 1948, les seves restes van ser enterrades de nou a la Plaça dels Herois Caiguts, al Kurgan Mamayev.

Pel valor demostrat en aquesta batalla fou guardonat amb l'Ordre de la Bandera Roja (setembre de 1941 pel president Mikhaïl Kalinin; octubre de 1942)."'Shoulder to Shoulder with Soviet Troops". Vecherny Peterburg, 17 September 2010. L'agost de 1956, el Presidium del Soviet Suprem de l'URSS li va concedir el títol pòstum d'Heroi de la Unió Soviètica (23 d'agost de 1956, pòstumament).Rubén Ruíz Ibárruri on euskomedia.org.

Referències

Enllaços externs Biografia de Ruben Ruiz Biografia de Ruben Ruiz

Categoria:Militars espanyols de la Segona Guerra Mundial Categoria:Orde de Lenin Categoria:Herois de la Unió Soviètica internacionals Categoria:Orde de la Bandera Roja Categoria:Exiliats del franquisme a la Unió Soviètica Categoria:Morts a l'óblast de Volgograd Categoria:Militars biscaïns Categoria:Comunistes soviètics Categoria:Militars soviètics de la Guerra Civil espanyola Categoria:Exiliats del franquisme biscaïns Categoria:Comunistes biscaïns Categoria:Activistes biscaïns Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Polítics bascos nascuts al segle XX Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XX Categoria:Polítics biscaïns morts al segle XX