Zhu Xi (xinès: 朱熹; pinyin: Zhū Xī; Wade-Giles: Chu Hsi) (Fujian, 1130 - Fujian, 1200) fou un erudit xinès del temps de la dinastia Song que va arribar a ser un dels més importants neoconfucianistes. Va reconstruir l'"Acadèmia de la Cova del Cérvol Blanc" (白鹿洞书院, Báilùdòng Shūyuàn), una de les quatre més importants de l'antiga Xina. Zhu Xi també va tenir influència sobre la literatura i el pensament del Japó, on els seus seguidors van ser anomenats Escola Shushigaku (朱子学, Zhūzixué, "l'escola del mestre Zhu"), i a Corea, on la seva filosofia és coneguda com a Jujahak (주자학). Durant la dinastia Song els seus ensenyaments van ser considerats com a heterodoxos.
Juntament amb altres erudits codificà el que ara és conegut com el Cànon confucià de textos clàssics: els Quatre Llibres (四书, Sìshū) i els Cinc Clàssics (五经, Wǔjīng). També va escriure extensos informes sobre tots aquests textos que, tot i no ser reconeguts pels seus contemporanis, van ser després considerats com a exemplars. Va articular el que més tard es convertiria en la interpretació ortodoxa neoconfucianista d'algunes creences del taoisme i el budisme.
Biografia Noms xinesosXinès:朱熹Pinyin:Zhū XīWade-Giles:Chu Hsi Va néixer a l'actual Comtat de Youxi (Fujian), on el seu pare treballava com a comissari de la subprefectura. La família de Zhu Xi era origiària de Huizhou, Comtat de Wu Yuan, en l'actual província de Jiangxi.
El pare de Zhu Xi, Zhu Song, va rebre a vint-i-un anys el més alt grau acadèmic (jinshi) en els exàmens imperials (1118). Mentre servia a la capital, va ser testimoni de la caiguda de la Dinastia Song. Juntament amb la cort es va traslladar al sud i va tenir un paper de ferotge opositor al tractat de pau amb la Dinastia Jin (1141). Com a resultat d'això va ser degradat per Qin Hui i va morir exiliat a les províncies en un càrrec menor. Zhu Xi rebé instrucció del seu pare a casa.
Després de la mort del seu pare, el 1143, va estudiar amb els amics del seu pare Hu Xian, Liu Zihui, i Liu Mianzhi. El mateix Zhu Xi des de la infància va demostrar habilitats extraordinàries i va començar a rebre una educació clàssica a quatre anys sota la supervisió de la mare. El 1148, amb només dinou anys, Zhu Xi va aprovar l'examen imperial amb el grau de jinshi i va esdevenir un funcionari (l'edat mitjana per a un lloc d'aquesta mena era de trenta-cinc anys).
El primer destí oficial de Zhu Xi va ser el de registrador de la sotsprefectura de Tong'an, al sud de la província de Fujian (1151-1158). Allà va canviar la fiscalitat i la policia, va millorar la biblioteca i l'escola, i va desenvolupar una forma de ritual desconeguda abans d'ell. Amb vint-i-sis anys, per raó del seu servei, Zhu Xi s'havia guanyat tant de respecte entre la població que aquesta li havia edificat un altar a l'escola local.
A trenta-tres anys, Zhu Xi fou premiat amb una primera audiència amb l'emperador i va ser nomenat professor de l'Acadèmia Militar, però després de dos anys va abandonar el lloc. Tot i la constant voluntat dels poderosos per atraure la gent al seu servei públic, es va negar regularment a acceptar aquest tipus d'ofertes, i preferí dedicar-se a activitats científiques, literàries i educatives. A partir de 1153 va començar a estudiar sota el mestratge de Li Tong, seguidor de la tradició neoconfucianista de Cheng Hao i Cheng Yi, i el 1160, formalment, va esdevenir el seu alumne.
Després de catorze anys d'haver estat retirat, en 1178 Zhu Xi va tornar al servei públic. Fou nomenat prefecte del Districte Militar de Nankang (南康军), on va reconstruir l'Acadèmia de la Cova del Cérvol Blanc (白鹿洞书院).Gardner, pàg. 3-6 Tres anys més tard va ser degradat per ser crític amb la incompetència d'alguns funcionaris. Va viure diversos casos en els quals rebia un nomenament i posteriorment era degradat. En política, finalment, va prendre una posició ferma contra l'enemic principal de la Xina en aquella època - l'estat djurtxet (Jin). Això era contrari a la línia de pensament oficial d'apaivagar el bel·ligerant veí. Com a resultat d'això, Zhu Xi només estigué 9 anys de funcionari i 46 dies en la cort com a professor. En 1195, anticipant-se a l'arribada del pròxim desastre, i després d'escriure un informe crític al tron, va fer una endevinació amb el "Yijing", on hi havia l'hexagrama № 33 Dun (retirada) - més tard hi va incloure en el seu sobrenom l'expressió Dun-Van (l'ancià que fuig).
La major part del temps que va estar retirat, va viure sempre en la pobresa i es va veure obligat a guanyar-se la vida amb la publicació de llibres, fet que es considerava una activitat de mala reputació per a un confucià. No obstant això, fou així com Zhu Xi va aconseguir una altra fita - la màxima difusió de les seves idees. Zhu Xi va ser un dels autors més prolífics. Va escriure unes 80 obres, el seu llegat epistolar li va sobreviure i inclou prop de 2.000 cartes, i el registre dels seus diàlegs, que consta de 140 capítols, és el més extens de la literatura xinesa. Tenia 467 estudiants - més que qualsevol altre neoconfucià. Va fundar un nombre rècord d'escoles i va participar en 21 activitats de l'Acadèmia. Zhu Xi va deixar a la posteritat una gran quantitat d'inscripcions cal·ligràfiques i la seva imatge va ser reproduïda en nombrosos retrats, realitzats en paper i en pedra.
En 1196 el comportament independent de Zhu Xi, tal com s'expressa, en particular, en l'incompliment del menú ritual quan es rep un nomenament de alt funcionari, va provocar que el filòsof rebés un cop acusacions d'una dotzena de delictes, des de la falta de respecte filial i el menyspreu per l'emperador a la difusió d'idees herètiques. Com a resultat d'això, va ser desposseït de tots els rangs i títols, i el seu ensenyament fou objecte de prohibició. No obstant això, en 1199, un any abans de la seva mort, Zhu Xi va ser rehabilitat en 1209 i va rebre el nom pòstum d'honor Wen (Cultura), en 1230 el títol de Hui-ho-kung (príncep sobirà), i el 1241 s'afegí una tauleta memorial amb el seu nom al Temple de Confuci, la qual cosa l'incloïa entre les més grans autoritats confucianes.
Zhu Xi va morir el 23 d'abril del 1200 en la província de Fujian. Tot i que els seus ensenyaments van ser durament atacat per part de figures importants de l'època, gairebé un miler de persones van assistir al seu funeral.Chan 1963: 588.Enciclopèdia Krugosvet en línia
Ensenyaments miniatura|esquerra|Retrat a pinzell de tinta de Zhu Xi
Els Quatre Llibres Durant la dinastia Song, els ensenyaments de Zhu Xi es consideren no ortodoxos. En lloc de centrar-se en el Yijing com altres neoconfucians, va optar per posar l'accent en els Quatre Llibres: El Gran Ensenyament, El Mig Invariable, les Analectes de Confuci, i el Llibre de Mengzi,, com el pla d'estudis per als aspirants a funcionaris. Per a tots aquests clàssics va escriure extensos comentaris que no van ser àmpliament reconeguts en el seu temps, però, que més tard es van convertir en els comentaris acceptats com a estàndard. Els Quatre Llibres serviren com a base dels exàmens de la funció pública fins al 1905,Chan 1963: 589. i l'educació en els clàssics sovint començava amb els comentaris de Zhu Xi, que era també la pedra angular per a la seva comprensió.
Força Vital (qi 气), principi (li 理), i l'Últim Suprem (taiji 太极) Zhu Xi afirmava que totes les coses existeixen per la unió de dos aspectes universals de la realitat: txi, de vegades traduït com a força vital (o física, material), i li, de vegades traduït com a principi racional (o llei). La font i la suma de li és el taijí (Wade-Giles: T'ai Chi), és a dir, el Fonament Suprem. La font de qi (Wade-Giles: ch'i) no és exposada tan clarament per Zhu Xi, un fet que ha dut alguns estudiosos a considerar-lo metafísic monista i a d'altres a qualificar-lo de metafísic dualista.
Segons la teoria de Zhu Xi, cada objecte físic i cada persona té el seu li i, per tant, té contacte en la seva essència metafísica del taijí. El que es coneix com l'ànima humana, la ment o l'esperit s'entén com el taijí, o el principi creador suprem, ja que s'obre camí en una persona.
Qi i li operen junts en mútua dependència. Són mútuament aspectius en totes les criatures de l'univers. Aquests dos aspectes es manifesten en la creació d'entitats substancials. Quan l'activitat és creixent (ràpida o extensiva), això és el mode d'energia yang. Quan la seva activitat és minvant (lent o contractiva), això és el mode d'energia yin Les fases yang i yin interaccionen constantment, guanyant i perdent cadascun el domini sobre l'altre. En el procés de creixement i decreixement, l'alternança d'aquestes vibracions fonamentals, els anomenats cinc elements (foc, aigua, fusta, metall i terra) va evolucionar. Zhu Xi sosté que el li existia fins i tot abans que el Cel i la Terra.Zhu Xi 1986, Zhuzi yulei, Beijing; Zhonghua Shuju, p.1
En termes de li i qi, el sistema de Zhu Xi s'assembla molt a les idees budistes idees del li (de nou, el principi) i el shi (assumptes), tot i que Zhu Xi i els seus seguidors sostenien fermament que no copiaven les idees budistes. En canvi, van sostenir que usaven conceptes ja presents molt abans del Yijing.
La seva meditació no requeria el cessament de tot pensament com en el cas del budisme, sinó que es caracteritzava per una introspecció que ajudava a equilibrar diversos aspectes de la personalitat de cadascú, cosa que permet el pensament enfocat i la concentració. La seva forma de meditació era per naturalesa confuciana, en el sentit que estava preocupada per la moralitat. Ell creia que aquest tipus de meditació acostava més a la humanitat i li aportava harmonia.
Zhu Xi parlava de com veia ell el concepte d'Últim Suprem (Taiji) perquè fos compatible amb el principi del taoisme, però el seu concepte de Taiji era diferent de la comprensió del Tao en el taoisme. On el Taiji és un principi diferenciador que dona lloc a l'aparició d'alguna cosa nova, el Dao és tranquil i silenciós, i opera per reduir totes les coses a la igualtat i la indistinció. Va sostenir que hi ha una harmonia central que no és estàtica o buida, sinó dinàmica, i que l'Últim Suprem és propi de l'activitat creativa constant. Malgrat que Zhu Xi veia el seu concepte del taijí compatible amb el del daoisme, era en realitat molt diferent del que el daoisme entén per tao. Mentre el taijí és un principi diferenciador que dona com a resultat el moment que sorgeix quelcom de nou, el dao és quelcom quiet i silenciós, que actua per reduir totes les coses a la igualtat i la indistingibilitat.
Segons Zhu Xi, la natura moral fonamental dels humans és la bondat. Fins i tot si una persona mostra un comportament immoral, el principi regulador suprem és bo. Com que és difícil establir d'on sorgeix la immoralitat segons aquest argument, Zhu Xi afirmava que sorgeix per efecte de l'enterboliment del li en ser embolicat pel qi, però aquesta afirmació no soluciona el problema de la immoralitat, ja que el qi de per si forma part del taijí.
La naturalesa humana Zhu Xi considerava que l'antic confucià Xunzi era un heretge per apartar-se de la idea de bondat humana innata de Menci. Tot i que les persones mostren un comportament immoral, el principi regulador suprem era bo. La causa dels actes immorals és el qi. La metafísica de Zhu Xi és que tot conté li i qi. El li és el principi que està en tot i governa l'univers. Cada persona té un li perfecte. Per tant, les persones han d'actuar en perfecta conformitat amb la moralitat. No obstant això, mentre que el li és l'estructura subjacent, el qi és també part de tot. El qi enfosqueix la nostra naturalesa moral perfecta. La tasca del conreu moral és netejar el nostre qi. Si el nostre qi és clar i equilibrat, llavors actuarem d'una manera perfectament moral.
Cor / ment