Anacamptis palustris, l’orquis palustre o botons de gos, és una espècie de planta que actualment està al gènere Anacamptis, dins de la família Orquidàcies.
Es distribueix de manera dispersa i irregular per una bona part dels països d’Europa, arribant fins al nord d'Àfrica i la península Aràbiga. Malgrat aquesta àmplia àrea de distribució, és força rara i està protegida a alguns països: A Catalunya ha estat catalogada a l'annex 1 (en perill d'extinció) del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya i a les Illes Balears (la subespècie robusta) va ser inclosa al Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'especial protecció, sota la categoria d'espècie vulnerable (sota el nom d'O.palustris).
Addicionalment pot rebre els noms de orquídia de les maresmes i orquídia de prat (la subespècie robusta).
Descripció L’orquis palustre és una planta herbàcia perenne, esvelta i delicada, que pot arribar fins a tres pams d’alçada. Les seves fulles estretes, lanceolades i acanalades es distribueixen al llarg de la tija verda (de vegades vermellosa a la part superior). La inflorescència laxa és cilíndrica o allargada. Les bràctees sostenen les flors amb l'ovari ínfer retorçat que prenen un aspecte lleugerament tort respecte a l’eix de la inflorescència. Les flors són relativament grans. Els tèpals i el label poden tenir colors variables, habitualment són violetes o de color rosa fosc. L'esperó és horitzontal o lleugerament corbat cap amunt, aproximadament tan llarg com l'ovari. Els sèpals laterals són reflexos, apuntant gairebé verticalment cap amunt; el sèpal central, juntament amb els pètals, forma una caputxa laxa sobre la columna on hi ha el gineceu i l'androceu. El label és arrodonit, amb tres lòbuls, el lòbul central es lleugerament més curt que els laterals i sol tenir una part més clara i puntejada que indica als insectes pol·linitzadors l'accés a la part fèrtil de la flor. El període de floració s'estén des de finals d'abril a juliol. El nombre de cromosomes és 2n = 42.
Hàbitat , distribució i estat de conservació L'àrea de distribució, molt irregular, s'estén per Europa: des d'Espanya i Itàlia a través de França, Suïssa occidental i Alemanya fins a Eslovènia, Àustria, la República Txeca i Hongria, i cap al nord fins a Suècia, encara que és molt rara a tots aquests països. També s'estén cap al sud est d'Europa i més enllà, cap a Turquia, Iran, Kazakhstan, Afganistan i la península aràbiga. També ha estat reportada la seva presencia al Marroc.
Aquesta orquídia viu en habitats molt humits que no s'assequen mai: jonqueres, prats humits, vores de rierols, característics de l'aliança Caricion davallianae, però també es troba en comunitats de les aliances Calthion o Molinion. Pot tolerar hàbitats salabrosos de les llacunes del litoral.
En molts països com per exemple a Alemanya, però també als Països Catalans, aquests hàbitats han patit un greu retrocés a causa de la intensificació de l'agricultura, el drenatge i també el guaret i la invasió de matolls. Efectivament, l'orquídia palustre pateix tant amb la intensificació de l'ús del sòl com quan el terreny s'abandona i es deixa en guaret, aleshores queda envaïda per canyissars. S'ha pogut comprovar que una sola sega a finals d'any pot ajudar a mantenir les poblacions existents.
A la regió litoral mediterrània, les poblacions més conegudes cerquen les valls dunars de la costa, llocs on el vent ha fet pujar la sorra de les dunes i ha deixat alguns forats per sota del nivell freàtic, fent que esdevingui una zona pantanosa. També existeixen algunes poblacions terra endins, lligades a les fonts salines del centre d'Itàlia (per exemple, les fonts sulfuroses de Bagnaccio a la Toscana). Les poblacions més grans que queden al nord d'Itàlia, també es consideren amenaçades. A la regió mediterrània, l'Anacamptis palustris està principalment en perill per l'ús intensiu del sòl i l'activitat de construcció a les zones costaneres. Les poblacions restants estan genèticament aïllades entre si i presenten una baixa diversitat genètica.Sara Magrini, Alessandro De Carli, Silvano Onofri, Anna Scoppola: A comparative study of the seed germination capabilities of Anacamptis palustris (Orchidaceae), a threatened terrestrial orchid, and other more common Anacamptis species, by asymbiotic culture in vitro. In: European Journal of Environmental Sciences, Volume 1, Issue 2, 2011, S. 71–79. Volltextquelle
Per a les tres subespècies, la UICN va classificar l'Anacamptis palustris com a "Menys preocupant" (és a dir, "no amenaçada") a tota la seva àrea de distribució el 2013. Però les poblacions estan disminuint: es troba en almenys 49 llocs a la regió mediterrània, vuit dels quals al nord d'Àfrica (majoritàriament pertanyen a la subespècie robusta que hom considera una espècie separada).
La seva àrea de distribució està molt fragmentada, particularment les poblacions del nord d'Àfrica. Aquestes poblacions estan disminuint a causa de la pèrdua d'hàbitat. Al Marroc, Anacamptis palustris és molt rara i només es troba en un lloc a Chaouia. A Algèria, és rara, amb només tres llocs coneguts a la costa, als afores d'Alger (Fort de l'Eau, Mitidja i Castiglione), on no s'ha trobat des del 1976. A Tunísia, es coneixen quatre llocs, des del nord-est (Menzel Djemil, El Alia i Foundouk Djedid) fins a Cap Bon (Mraïssa), però no se l'ha vist des de fa molt de temps. A la península Ibèrica central i oriental, es troba a 26 províncies espanyoles, sempre de manera dispersa. A França, és força rara a la costa mediterrània, però es troba en 11 regions, així com a Còrsega. També es troba a vuit províncies italianes. A Turquia, es troba en 37 llocs i a Xipre en 6 llocs.
A Catalunya, la seva situació també és preocupant, de les set poblacions conegudes registrades al Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya, s'ha passat a l'extrem que actualment només sembla estar present en algun indret del Delta de l'Ebre. Per això ha estat catalogada amb la categoria de màxima amenaça, a l'annex 1 (en perill d'extinció) del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.
Taxonomia La primera publicació d’aquest tàxon és de 1787 amb el nom (basiònim) Orchis palustris Jacq. Com que és una espècie molt propera a Orchis laxiflora en algunes obres figura com una subespècie d'ella.
El 1997, aquesta espècie, juntament amb altres properes, van ser assignades al gènere Anacamptis, un gènere antic, monotípic (amb una sola espècie), establert el 1817. Anteriorment, pertanyia al gènere Orchis, però durant una revisió de les espècies d'orquídies de la subtribu Orchidinae, basada en característiques genètiques, l'orquídia palustre va passar a anomenar-se: Anacamptis palustris (L.) R.M.Bateman, Pridgeon & M.W.Chase.
El nom botànic del gènere Anacamptis deriva de la paraula grega ανακάμτειν (anakamptein), que significa "corbar-se", referint-se als segments laterals corbats del periant o a les anteres corbades. L'epítet específic palustris significa que "viu en aiguamolls" i fa referència al seu hàbitat.
Subespècies Anacamptis palustris té dues o tres subespècies, depenent de les fonts consultades:
Anacamptis palustris subsp. elegans conté les poblacions orientals asiàtiques i de la part est d’Europa (fins a Itàlia). Anacamptis palustris subsp. palustris conté les poblacions més occidentals d'Europa, entre elles les de la península Ibèrica i Catalunya. Anacamptis palustris subsp. robusta Viu a Mallorca, Algèria i Tunísia. Hom considera la subespècie mallorquina (robusta) una espècie a part que té el seu propi article a la Viquipèdia: Anacamptis robusta
Referències
Categoria:Orchidinae