miniatura|upright=2|Mapa dels cantons de Suïssa A Suïssa, els cantons constitueixen l'ens polític i administratiu sobre el qual es construeix l'estat nacional: de fet, l'anomenada Confederació Helvètica, de caràcter fortament federal, no va adoptar la seua condició actual fins a 1848, data fins a la qual cada un dels cantons llavors existents (des de llavors hi ha hagut modificacions menors en el seu nombre i en la seua configuració) posseïa fronteres, exèrcit i moneda propis i, a pesar de formar part, en el pla teòric, del Sacre Imperi, gaudien, en la pràctica, d'una independència virtualment il·limitada des de la victòria suïssa sobre l'emperador Maximilià I en 1499. L'estructura i les característiques dels cantons suïssos són molt variades, amb extensions entre els 37 i els 7.105 km², i poblacions entre els aproximadament catorze mil habitants del menys populós als més d'un milió dos-cents mil habitants de Zuric.
Tota competència no atribuïda expressament per la Constitució Suïssa a la Confederació pertany als cantons, que al seu torn decideixen quines competències assignen als seus municipis, la qual cosa dona lloc a una gran heterogeneïtat en el grau d'autonomia i nivell de competències municipals. Dos dels cantons encara mantenen la democràcia directa, mentre en la resta la voluntat popular s'expressa a les urnes.
Llista de cantons suïssos Hi ha 26 cantons a Suïssa. Escut i abrev. Cantó des de Capital Població¹ Superfície[km²] Densitat[hab/km²] Nombre de municipis¹ Llengües oficials 25px|Bandera del cantó ZH Zuric (Zürich) 1351 Zúric 1.228.600 1.729 701 171 alemany 25px|Bandera del cantó BE Berna (Bern) 1353 Berna 947.100 5.959 158 399 alemany, francès 25px|Bandera del cantó LU Lucerna (Luzern) 1332 Lucerna 350.600 1.493 233 107 alemany 25px|Bandera del cantó UR Uri 1291 Altdorf 35.000 1.077 33 20 alemany 25px|Bandera del cantó SZ Schwyz, cantó de 1291 Schwyz 131.400 908 143 30 alemany 25px|Bandera del cantó OW Obwalden 1291 Sarnen 32.700 491 66 7 alemany 25px|Bandera del cantó NW Nidwalden 1291 Stans 38.600 276 138 11 alemany 25px|Bandera del cantó GL Glarus 1352 Glarus 38.300 685 51 28 alemany 25px|Bandera del cantó ZG Zug 1352 Zug 100.900 239 416 11 alemany 25px|Bandera del cantón FR Friburg (Freiburg) 1481 Friburg 239.100 1.671 141 242 francès, alemany 25px|Bandera del cantó SO Solothurn 1481 Solothurn 245.500 791 308 126 alemany 25px|Bandera del cantó BS Basilea-Ciutat (Basel-Stadt) 1501 Basilea 186.700 37 5.072 3 alemany 25px|Bandera del cantó BL Basilea-Camp (Basel-Landschaft) 1501 Liestal 261.400 518 502 86 alemany 25px|Bandera del cantó SH Schaffhausen 1501 Schaffhausen 73.400 298 246 34 alemany 25px|Bandera del cantón AR Appenzell Ausser-Rhoden (Appenzell Ausserrhoden) 1513 Herisau² 53.200 243 220 20 alemany 25px|Bandera del cantón AI Appenzell Inner-Rhoden 1513 Appenzell 15.000 173 87 6 alemany 25px|Bandera del cantó SG Sankt Gallen 1803 Sankt Gallen 452.600 2.026 222 90 alemany 25px|Bandera del cantó GR Grisons (Grischun, Graubünden, Grigioni) 1803 Chur 185.700 7.105 26 211 alemany, romanx, italià 25px|Bandera del cantó AG Argòvia (Aargau) 1803 Aarau 550.900 1.404 388 232 alemany 25px|Bandera del cantó TG Turgòvia (Thurgau) 1803 Frauenfeld 228.200 991 229 80 alemany 25px|Bandera del cantó TI Ticino 1803 Bellinzona 311.900 2.812 110 244 italià 25px|Bandera del cantón VD Vaud 1803 Lausana 626.200 3.212 188 382 francès 25px|Bandera del cantó VS Valais (Wallis) 1815 Sion 278.200 5.224 53 160 francès, alemany 25px|Bandera del cantó NE Neuchâtel 1815 Neuchâtel 166.500 803 206 62 francès 25px|Bandera del cantó GE Ginebra (Genève) 1815 Ginebra 414.300 282 1,442 44 francès 25px|Bandera del cantón JU Jura 1979 Delémont 69.100 838 82 83 francès 25px|Bandera del país CH Suïssa Berna 7.261.200 41.285 174 2.889 alemany, francès, italià, romanx
Notes: el 31 de desembre de 2001, Estadístiques nacionals, Seu del govern i del parlament cantonal, la seu de l'autoritat judicial és Trogen.
Les abreviatures de dues lletres s'utilitzen molt sovint per referir-se als cantons suïssos. Per exemple, les matrícules dels vehicles o el codi ISO 3166-2 amb el prefix "CH-", (per exemple: CH-SZ per al cantó de Schwyz).
Evolució Els tres primers cantons: 1291 - Uri, Schwyz, Unterwalden (partit en dos semicantons: Obwalden i Nidwalden).
La confederació dels 8 : 1335 - Lucerna 1351 - Zuric 1352 - Zug, Glaris (ciutats independents conquerides pels cantons originals) 1353 - Berna
La confederació dels 13 : 1484 - Friburg, Solothurn 1501 - Basilea (separat en Basilea-Ciutat i Basilea-Camp), Schaffhausen 1513 - Cantó d'Appenzell (Separat en Appenzell Ausser-Rhoden i Appenzell Inner-Rhoden, per motius religiosos, protestant el primer i catòlic el segon, 1597)
La república helvètica (nominalment sobirana però controlada per la França napoleònica:) 1803 - Sankt-Gallen, Argòvia, Turgòvia, Ticino (format per les possessions italianòfones de diversos cantons germanòfons, conquerides al s. XVI), Vaud
Suïssa: 1815 - Grisons, Valais, Neuchâtel, Ginebra 1979 - Jura, per escissió de la part francòfona del Cantó de Berna.
Noms en altres llengües {| class=wikitable cellpadding=0 |- style="background:#faebd7;" ! Abrev. ! Francès Italià ! Alemany Romanx ! Català Esperanto¹ |- ! AG | Argovie || Argovia || Aargau || Argovia | Argòvia || Argovio |- ! AI | Appenzell Rhodes-Intérieures | Appenzello Interno | Appenzell Innerhoden || Appenzell dadens | Appenzell Inner-Rhoden || Appenzell Innerrhoden |- ! AR | Appenzell Rhodes-Extérieures | Appenzello Esterno | Appenzell Ausserrhoden || Appenzell dador | Appenzell Ausser-Rhoden || Appenzell Ausserrhoden |- ! BS | Bâle-Ville || Basilea Città | Basel-Stadt || Basilea-Citad || Basilea-Ciutat || Bazelo-Urbo |- ! BL | Bâle-Campagne || Basilea Campagna | Basel-Landschaft || Basilea-Champagna | Basilea-Camp || Bazelo-Kamparo |- ! BE | Berne || Berna || Bern || Berna | Berna || Berno |- ! FR | Fribourg || Friburgo (o Friborgo) || Freiburg (o Fribourg) || Friburg | Friburg || Friburgo |- ! GE | Genève || Ginevra || Genf || Genevra | Ginebra || Ĝenevo |- ! GL | Glaris || Glarona || Glarus || Glaruna | Glarus || |- ! GR | Grisons || Grigioni || Graubünden || Grischun | Grisons || Grizono |- ! JU | Jura || Giura || Jura || Giura | Jura || |- ! LU | Lucerne || Lucerna || Luzern || Lucerna | Lucerna || Lucerno |- ! NE | Neuchâtel || Neuchâtel (o Neocastello) || Neuenburg || Neuchâtel | Neuchâtel || Neuchâtel |- ! NW | Nidwald || Nidvaldo || Nidwalden || Sutsilvania | Nidwalden || Nidwalden |- ! OW | Obwald || Obvaldo || Obwalden || Sursilvania | Obwalden || Obwalden |- ! SH | Schaffhouse || Sciaffusa | Schaffhausen || Schaffusa || Schaffhausen || Ŝafhaŭzo |- ! SZ | Schwyz (o Schwytz) || Svitto | Schwyz || Sviz || Schwyz || Schwyz |- ! SO | Soleure || Soletta || Solothurn || Soloturn | Solothurn || |- ! SG | Saint-Gall || San Gallo | St. Gallen || Son Gagl || Sankt Gallen || |- ! TG | Thurgovie || Turgovia || Thurgau || Turgovia | Turgòvia || |- ! TI | Tessin || Ticino || Tessin || Tessin | Ticino || Tiĉino |- ! UR | Uri || Uri || Uri || Uri || Uri || |- ! VS | Valais || Vallese || Wallis || Vallais | Valais || Valezo |- ! VD | Vaud || Vaud || Waadt || Vad | Vaud || Vaud |- ! ZG | Zoug || Zugo || Zug || Zug || Zug || |- ! ZH | Zurich || Zurigo || Zürich || Turitg | Zúric || Zuriko |} Notes: ¹S'utilitza una versió distinta de l'alemany.