miniatura|Port Vell de Barcelona, l'any 2007, vist des del Monument a Colom. miniatura|Port de Singapur. Un port és una estructura on els vaixells poden estar arrecerats i fer les operacions d'embarcament i desembarcament de passatge i mercaderies. Pot incloure un o més molls. Tot i que normalment es troba en una costa o un estuari marítim, alguns ports se situen molts quilòmetres a l'interior, amb accés al mar a través d'un riu o un canal com a aparcament portuari connectat a una infraestructura terrestre que permet l'emmagatzematge de petites unitats, com ara vaixells de vela, així com trasllats a les xarxes ferroviàries i de carreteres.
Un port pot fer diverses funcions, però sobretot s'ha d'utilitzar per allotjar vaixells, sobretot durant les operacions de càrrega i descàrrega. També facilita les operacions de subministrament i reparació. És un lloc per allotjar-se.
En contraposició amb un ancoratge o refugi que consisteix generalment en un port a l'abric dels vents i les onades dominants per la terra. Pot requerir dragatge per mantenir la profunditat suficient.
Existeixen ports de totes les mides, que alberguen des d'algunes embarcacions fins a milers d'embarcacions i serveis o instal·lacions de producció industrials. En l'actualitat, el major creixement del desenvolupament del port es troba a Àsia, el continent amb alguns dels ports més grans i ocupats del món, com els ports xinesos de Xangai i Ningbo-Zhoushan i el de Singapur.
Classificacions dels ports Segons l'origen Natural: Un port natural és el conjunt d'aigües totalment o parcialment abrigades per la disposició natural dels terrenys que no precisen ni disposen d'obres d'infraestructura portuària i que es destinen a l'ancoratge temporal o estacional d'embarcacions, ja sigui mitjançant fondejos o mitjançant la utilització d'elements flotants desmuntables. Artificial: És el més comú. Està construït per l'home amb obres d'enginyeria. El port artificial generalment és obert, és a dir, amb un accés permanent tot i les petites oscil·lacions de la marea. També pot ser tancat quan és mantingut per un sistema de rescloses. Els primers ports artificials són deguts als fenicis i als egipcis. En temps antics amb la navegació a vela els ports s'utilitzaven poc i es preferia fondejar els vaixells, ja que no oferien prou seguretat i facilitat d'accés. Amb la introducció dels vaixells de vapor es va deixar d'utilitzar el sistema tradicional de transportar les mercaderies amb les barcasses i es van utilitzar els ports de manera completa que ja estaven construïts més sòlida i segurs.
miniatura|El port marítim de Mataró. Per la ubicació Marítim: generalment són els més importants i els que compten amb més serveis Fluvial: als rius que són navegables Port interior: a l'interior del país, al llarg d'un canal o d'un riu. Lacustre: als llacs que són navegables
Per la seva funció miniatura|Port esportiu de Dénia Pesquers: el port pesquer necessita a més de les funcions habituals d'un port d'altres encaminades a la conservació de la pesca com fàbriques de glaç, frigorífics, congeladors, processament del peix, etc. De refugi: en temps antics tenien molta importància, actualment tant les embarcacions com els ports són més segurs i no calen ports de refugi específicament. Comercial: sol estar dividit en seccions segons els productes. El moll d'inflamables està convenientment separat de la resta per raons de seguretat. Militar: anomenat aleshores base naval Esportiu: el port esportiu és el de més recent construcció i de gran proliferació a la Mediterrània, fins al punt d'ocasionar sovint la destrucció de les platges de sorra i de la vegetació marítima com els alguers.
Història Ports antics miniatura|Ruïnes de l'antic port de Sidó miniatura|Seaport, una representació del per Claude Lorrain, 1638 Les civilitzacions antigues que es dedicaven al comerç marítim, tendien a desenvolupar ports marítims. Un dels ports artificials més antics coneguts del món es troba a Wali al Gerf a Mar Roig. Sembla que va ser utilitzat com a port des de mitjans de la quarta dinastia, al voltant de 2500 a.C., i durant més de mil anys. Les inscripcions rupestres demostren que el lloc encara estava en funcionament al voltant de 1450 a.C. Devia el seu èxit a la seva proximitat amb la capital administrativa de Memfis, que estava connectada a través d'un camí de 120 quilòmetres de longitud.
Fins aquell moment es creia que els primers ports construïts eren els dels fenicis amb els ports de Sidó i Tir al . Aquestes ciutats es trobaven al punt màxim i representaven importants centres de negocisSalim Khalaf, Comerç i naus fenícies, 1999, Centre virtual d'Estudis Fenicis fins als atacs dels pobles de la mar. Aquests ports van permetre el comerç, però també la sortida dels colons i el suport d'unitats navals.
Altres ports antics inclouen el port de Canton o de Guangzhou, durant la dinastia Qin xinesa i Canop, el principal port egipci per al comerç grec abans de la fundació d'Alexandria. A l'antiga Grècia, el port d'El Pireu a Atenes era la base de la flota atenesa que va tenir un paper crucial en la batalla de Salamina contra els perses el 480 aC.
El següent pas en el desenvolupament dels ports és la construcció d'Alexandria a Egipte, cap al . El dic d'Heptastadion - camí i aqüeducte- es construeix allà, per tal de separar el port en dues parts accessibles segons l'origen del vent.P. M. Fraser, Ptolemaic Alexandria , Clarendon Press, Oxford, 1972. També és el lloc del Far d'Alexandria, primer dels fars. Així, els ports es desenvolupen al llarg de la Mediterrània, i compta especialment el port del Pireu a Atenes i el d'Òstia a Roma. També es pot esmentar el port de SiracusaEsmentat a Tucídides, Història de la guerra del Peloponès, 14,42 i el de Cartago. Les tècniques constructives de l'època utilitzaven principalment les roques locals, que requerien molta mà d'obra, però oferien construccions extremadament duradores; l'arqueologia marina actual l'utilitza àmpliament. També es pot observar l'ús de dics en arcs de mig punt pels romans, que permeten una millor resistència a les ones.
Ports a l'edat mitjana i moderna Malgrat la destrucció després del final de l'Imperi Romà, els ports es desenvolupen a la vora del Mediterrani i progressivament a la façana de l'Atlàntic com a expansió del comerç. Els ports italians (Gènova), Venècia ...) van guanyar importància; les tècniques seguien sent substancialment iguals.
Avui dia, molts d'aquests antics llocs ja no existeixen ni funcionen com a ports moderns. Fins i tot en els temps més recents, els ports de vegades no es fan servir. Rye (East Sussex), era un port anglès important a l'edat mitjana, però la línia de costa va canviar i ara és a 3,2 km del mar, mentre que els ports de Ravenspurn i Dunwich s'han perdut a l'erosió marina.
Ports a l'edat contemporània No va ser fins al amb la revolució industrial que l'aparició dels ports va canviar clarament: l'especialització entre ports comercials, pesquers i militars va aparèixer i el formigó va permetre altres tipus de construcció. A més dels magatzems es troben les línies de ferrocarril i les grues. Els molls es van expandir i les professions es van especialitzar.
Mentre que els primers ports solien ser ports senzills, els ports moderns tendeixen cap a la distribució multimodal, amb connexions de transport amb rutes marítimes, fluvials, canals, ferroviàries i aèries. Els ports amb èxit optimitzen l'accés a un rerepaís actiu. Idealment, un port concedirà a les naus navegació fàcil, i donarà refugi al vent i a les ones. Els ports són sovint en estuaris, on l'aigua pot ser superficial i pot necessitar un dragatge regular. Els ports d'aigües profundes són menys freqüents, però poden manejar vaixells més grans, com ara petrolers, Panamax i portacontenidors. Altres empreses, com ara centres logístics, magatzems i transportistes i altres instal·lacions de processament, resulten avantatjoses ubicar-se dins d'un port o a les proximitats. Els ports moderns tindran equips especialitzats de manipulació de càrrega, com ara grues, apiladors i carretons elevadors.
Els ports normalment tenen funcions especialitzades: alguns solen atendre principalment a transbordadors de passatgers i creuers; alguns s'especialitzen en trànsit de contenidors o càrrega general; i alguns ports tenen un paper militar important per a la marina de la seva nació. Alguns països del tercer món i petites illes com Ascensió i Santa Helena continuen tenint instal·lacions portuàries limitades, de manera que els vaixells han d'ancorar mentre que la seva càrrega i els seus passatgers queden a la terra per gavarra o llanxa respectivament.
Tot i que els vaixells moderns tendeixen a tenir propulsors de popa i propulsors de popa, moltes autoritats portuàries encara requereixen que els vaixells utilitzin un pilot pilot i remolcadors per maniobrar els grans vaixells en quarts ajustats. Per exemple, els vaixells que s'apropen al port belga d'Anvers, un port interior del riu Escalda, estan obligats a utilitzar els pilots holandesos en navegar per la part de la ria que pertany als Països Baixos.
Els ports amb trànsit internacional tenen instal·lacions de duanes.
Avui, el creixement més gran del desenvolupament portuari és, amb diferència, a Àsia, el continent amb els ports més grans i ocupats del món, com els de Xangai, Singapur, Shenzhen, Ningbo-Zhoushan i Hong Kong. Als darrers anys els deu primers ports del món en ocupació, per nombre total de unitats equivalents a contenidors de vint peus (TEU), són asiàtics.
Ubicació i característiques geomorfològiques miniatura|La navegació d'un buc en un canal d'aigües poc profundes produeix un efecte hidrodinàmic conegut com "efecte esquat". No és un augment de calat, però sí una disminució del marge de seguretat sota la quilla. La posició geogràfica i la geometria de les conques portuàries i els molls determinen les qualitats d'un port i influeixen en els següents paràmetres; Protecció: el port pot estar obert o tenir un refugi natural o artificial a través d'un trencaones. El port pot ser tancat o difícil d'accedir quan les ones i/o el vent tenen una orientació particular. La velocitat dels vaixells està regulada als ports i al seu entorn. El trànsit intra-port no ha de generar ones significatives. La geometria del port i de les masses d'aigua no és l'únic paràmetre que influeix en aquestes ones. La mida i la velocitat dels vaixells afecten (depenent de l'hora de la marea) a les ones. L'aparició de vaixells més grans, pesats o amplis pot així modificar l'altura de l'ona, i indirectament el fons, la sedimentació, la terbolesa o generar ones destructives per als bancs i les instal·lacions flotants. Els models permeten estudiar aquests problemes, així com la forma en què l'onatge pot o no entrar en un port. Profunditat: la profunditat disponible, depenent de l'hora de la marea, determina la mida de les embarcacions que hi poden entrar segons el seu draft. Per als ports grans, la profunditat es manté mitjançant dragatge regular dels canals d'accés al canal mar. Per tal de preservar la profunditat suficient, alguns ports tenen rescloses o llindars. Els ports més profunds del món arriben a 30 metres, però 15 metres és una xifra més comuna per als ports comercials i de 2 a 6 metres per als ports esportius. Balisatge: l'entrada d'un port ha de ser identificable de dia i de nit, i per mitjans no visuals a la boira (radar, banya de boira ...). El balisatge es basa en la navegació natural, boies o balises utilitzant el sistema lateral o cardinal, de llums i el far.
Infraestructures