miniatura|Presentació en blister d'una dosi de contracepció d'emergència en forma de pastilla anticonceptiva d'emergència. La contracepció d'emergència o contracepció postcoital,Termcat popularment coneguda com a píndola de l'endemà, és un contraceptiu hormonal en forma d'una o dues pastilles que es poden prendre eventualment per tal de prevenir l'embaràs, en principi després d'un accident o error en altres mètodes anticonceptius (trencada d'un condó, oblit de la píndola anticonceptiva, una anella vaginal que surt i queda fora durant hores, etc.).
La píndola de l'endemà està destinada a un ús ocasional, quan fallen els mitjans primaris d'anticoncepció o bé quan no s'han usat. A causa del seu mode d'acció que actua abans de la implantació de l'embrió en l'úter, són considerats legalment formes d'anticoncepció. Alguns científics creuen que la contracepció d'emergència poden actuar possiblement després de la fecundació, una possibilitat que porta a alguns a considerar la contracepció d'emergència una forma d'avortament. L'accés a aquest tipus de tractament mèdic no és universal i genera una certa controvèrsia ètica.
La contracepció d'emergència inclou dos sistemes diferenciats: Les píndoles anticonceptives d'emergència (PAE), a vegades simplement referides com a anticonceptius d'emergència o la "píndola de l'endemà", són fàrmacs que actuen tant per prevenir l'ovulació o la fecundació i, possiblement, després de la fecundació i de la implantació del blastòcit a l'úter (embrió). Les PAE es diferencien dels medicaments abortius a causa del fet que aquests mètodes actuen després de la implantació. Dispositius intrauterins (DIU), que habitualment es fan servir com a mètode anticonceptiu, però alguns cops es fa servir com a anticonceptiu d'emergència. La seva administració requereix instal·lacions i professionals sanitaris adequats.
Mecanisme d'acció La FDA dels Estats Units afirma que les píndoles contraceptives d'emergència com el Plan B™ actuen prevenint l'ovulació. També diu que "és possible" que la CE basada en progestina pot interferir amb la implantació de l'embrió en el revestiment uterí, i que no tenen cap efecte sobre l'embaràs si es pren després de la implantació.
Una sèrie d'estudis en la dècada de 1970 i 80 conclogueren que la contracepció d'emergència podria causar canvis en l'endometri impedint la implantació de la fase inicial d'un embrió en l'úter. Aquesta investigació conduí a molts grups antiavortistes a oposar-se a CE ja que creuen que l'embaràs comença amb la fecundació.
En els darrers anys, especialment a la llum de la controvèrsia als EUA sobre l'ètica de la investigació de reclamacions de la comunitat científica ha començat a reavaluar críticament els primers estudis, en posar en dubte l'argument que la CE previngui la implantació. Estudis recents realitzats en rates i micos han demostrat que després de l'ovulació l'ús de píndoles contraceptives d'emergència tant les basades en progestina com les combinades i no tenen cap efecte en les taxes d'embaràs. Els estudis en humans han demostrat que la taxa de supressió de l'ovulació és aproximadament igual a l'eficàcia de les píndoles anticonceptives d'emergència, el que suggereix que podria ser l'únic mecanisme pel qual aquest tipus de tractament evita l'embaràs.
Tanmateix, aquests estudis també han demostrat que, en dones que ovular malgrat haver adoptat abans de l'ovulació ECP, hi ha canvis en certes hormones com la progesterona i de la durada de la fase lutea. Aquests canvis secundaris podrien inhibir la implantació en els casos en què la fecundació es produeix malgrat l'ús de CE. A causa de la dificultat d'estudiar embrions dins de l'úter i les trompes de Fal·lopi abans de la seva implantació, ambdós bàndols del debat coincideixen que pot ser impossible la demostració o refutació de la teoria.
Quan es fa servir com un mètode anticonceptiu el DIU s'ha demostrat que actua principalment a través de mecanismes espermicida i ovicida, però es considera possible que aquests mateixos mecanismes també són perjudicials per als embrions que encara no s'han implantat.
El contraceptius hormonals d'emergència basats en progestina i els combinats d'estrogen i progestina, com ara règim de Yuzpe o Plan B™, es diferencien de la mifepristona, fàrmac antihormonal (també conegut com a Mifeprex™ i RU-486™). Els CE de Yuzpe i basats en progestina no tindrà cap efecte si es pren després de la implantació, mentre que la mifepristona pot induir l'avortament si es pren després de la implantació.
Les píndoles anticonceptives d'emergència Les píndoles anticonceptives d'emergència, també denominades "anticoncepció hormonal d'emergència" al Regne Unit, poden contenir gran dosi de les mateixes hormones (estrògens, progestàgens o ambdós) que es troben habitualment en els anticonceptius orals combinats. Adoptades després de relacions sexuals no protegides, aquestes dosis altes poden impedir que es produeixi l'embaràs. La mifepristona pot ser utilitzat com contracepció d'emergència, però és un fàrmac anti-hormonal, i no conté estrògens ni progestàgens.
El terme popular "píndola de l'endemà" no és apropiat en un sentit estricte, en el sentit que la seva eficàcia no és de 24 hores sinó de fins a 72 hores després de l'acte sexual, i segons l'OMS es pot utilitzar fins a un màxim de cinc dies després de la relació de risc.
Tipus de píndoles anticonceptives El mètode basat en progestina usa levonorgestrel a una dosi de 1,5 mg, així com dues dosis de 750 μg cada 12 hores o, més recentment, en una dosi única. La contracepció d'emergència basada només en progestina és disponible com a fàrmac de contracepció d'emergència a tot el món sota molts noms, entre ells: a l'estat espanyol es comercialitza com Norlevo i Postinor; als EUA, Canadà i Hondures, com Plan B™, al Regne Unit, Irlanda, Austràlia, Nova Zelanda, Portugal i Itàlia com Levonelle™; a Sud-àfrica com Escapelle™; en 44 països, entre ells França, la majoria de l'Europa occidental, l'Índia i diversos països d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina com NorLevo™, i en 44 països incloent la majoria d'Europa oriental, Mèxic i molts altres països d'Amèrica Llatina, Portugal, Austràlia i Nova Zelanda, Israel, Xina, Hong Kong, Taiwan i Singapur com Postinor-2™.
Darrerament s'ha introduït l'acetat d'ulipristal (ellaOne), quan el coit de risc és entre 72 i 120 hores anteriors a la visita.
El règim combinat o règim de Yuzpe utilitza altes dosis d'estrogen i progestina, preses en dues dosis en un interval de 12 hores. Aquest mètode es considerà a partir del 2007 menys eficaç i menys ben tolerat que el mètode amb progestina. És possible obtenir la mateixa dosi d'hormones i, per tant, el mateix efecte, mitjançant l'administració de diverses píndoles anticonceptives orals combinades diàries. Per exemple, 4 pastilles Ovral™ són les mateixes que les 4 píndoles Preven™. Als Estats Units la Food and Drug Administration (FDA) va aprovar aquest ús, que no consta en el prospecte, de determinades marques habituals de píndoles anticonceptives orals combinades el 1997.
La droga mifepristona es pot utilitzar com una contracepció d'emergència o com un abortiu, depenent de si es fa servir abans o després de la implantació. Als EUA, és més comunament usat a 200 o 600 mg en una dosi abortiva, però a la Xina és usat com a CE. Com a CE, una dosi baixa de mifepristona és lleugerament menys efectiva que a dosis més altes, però té menys efectes secundaris. L'any 2000 als EUA, les dosis disponibles més petites eren de 200 mg. La mifepristona, però, no està aprovada per a ús com a contraceptiu d'emergència als Estats Units. Un estudi de revisió en l'ésser humà conclogué que els efectes anticonceptius de la dosi de 10 mg es deu als seus efectes sobre l'ovulació, però la comprensió del seu mecanisme d'acció segueix sent incompleta. Dosis més elevades de mifepristona poden alterar la implantació i, a diferència del levonorgestrel, la mifepristona és eficaç per posar fi a embarassos establerts.
La "píndola de l'endemà" no s'ha de confondre amb la "píndola de l'avortament", també comercialitzada amb els noms de RU486™, mifestone™ o Mifeprex™.
Eficàcia de la contracepció d'emergència farmacològica L'eficàcia de la contracepció d'emergència s'expressa en forma de percentatge amb relació a la població de risc, és a dir les dones que han realitzat coits sense protecció en els dies fèrtils del seu cicle menstrual. Diferents règims de CE tenen diferents nivells d'eficàcia, i fins i tot per un únic règim dels diferents estudis poden trobar diferents nivell d'eficàcia. Utilitzant un exemple de "75% d'efectivitat", un article publicat a American Family Physician explica així el càlcul de l'eficàcia:
El règim basat en progestina, mitjançant levonorgestrel, presenta segons la FDA un 89% d'efectivitat. A partir de 2006, l'etiquetatge de la marca estatunidenca Plan B explica aquesta taxa d'eficàcia, en afirmar, "Set de cada vuit dones que haurien quedat embarassades no quedaren embarassades."
El 1999, una metaanàlisi de vuit estudis del règim combinat (Yuzpe) conclogué que la millor punt estimava l'eficàcia en el 74%. Una anàlisi de 2003 de dos dels grans règims combinats (Yuzpe) d'estudis, utilitzant diferents mètodes de càlcul, que trobaren estimacions de l'eficàcia entre el 47% i 53%.
Per ambdós règims, progestina i Yuzpe, l'eficàcia de l'anticoncepció d'emergència és major quan s'administra dins de les 12 hores després del coit i disminueix amb el temps. Si bé la majoria dels estudis de la contracepció d'emergència només han inscrit dins de les 72 dones hores de relacions sexuals sense protecció, un estudi de 2002 de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) suggereix que l'eficàcia raonable pot continuar durant un màxim de 120 hores (5 dies) després del coit.
Per a 10 mg de mifepristona administrades fins a 120 hores (5 dies) després del coit, l'estimació combinada dels tres assaigs va ser una efectivitat del 83%. Una revisió trobà que molts assaigs concluien que un règim de 25–50 mg de mifepristona tenien una major eficàcia. Tanmateix, quan la revisió se centrava només en els assaigs d'alta qualitat, la diferència en l'eficàcia no va ser estadísticament significativa.
Història dels mètodes de càlcul Els primers estudis dels anticonceptius d'emergència no tractaren de calcular una taxa de fracàs, sinó que simplement informaven del nombre de dones que queden embarassades després d'utilitzar un anticonceptiu d'emergència. Des de 1980, els assaigs clínics de l'anticoncepció d'emergència calcularen primer probables embarassos en el grup d'estudi si no se'ls va donar tractament. L'eficàcia es calcula dividint els embarassos observats pel nombre estimat d'embarassos sense tractament.
Realitzar assaigs controlats amb placebo podria donar una mesura precisa de la taxa d'embaràs sense tractament, però presentaria serioses qüestions ètiques, per la qual cosa el percentatge d'eficàcia es basa en les estimacions de les taxes d'embaràs. Aquests s'estimen actualment utilitzant variants del mètode del calendari. Les dones amb cicles irregulars, per qualsevol raó, incloent-hi l'ús recent d'hormones com els anticonceptius orals i la lactància materna, han de ser exclosos d'aquests càlculs. Fins i tot en el cas de les dones incloses en el càlcul, les limitacions de la determinació de la fecunditat pel mètode del calendari ha estat llargament reconeguda. En l'article de revisió de Trussell i Raymond d'abril de 2007 s'apuntava:
Recentment, els assajos hormonals han suggerit com un mètode més exacte per estimar la fertilitat per als estudis de CE.
Seguretat L'existència d'embaràs no és una contraindicació en matèria de seguretat, ja que no es coneix cap dany a la dona, pel curs del seu embaràs o el fetus si es prenen accidentalment qualsevol dels dos tipus de fàrmacs d'anticoncepció d'emergència (a base de progestina o combinats), però l'ús de la CE no és eficaç si la dona ja es troba embarassada.