Múnic (en alemany estàndard München ; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021). Aquest fet la converteix en la vintena ciutat en habitants de la Unió Europea. Representa un dels centres més importants en l'àmbit econòmic, cultural i logístic del país i destaca pel seu desenvolupament i projecció de futur dins l'Europa unida. A la seva regió metropolitana s'hi compten en total uns 2,6 milions d'habitants.
Geografia miniatura|Fotografia de la zona de Múnic feta per satèl·lit La ciutat està situada a la vora del riu Isar, en l'Estat Lliure de Baviera, al sud d'Alemanya.
El seu punt més alt és el Warnberg, situat al dinovè districte (Thalkirchen - Obersendling - Forstenried - Fürstenried - Solln), amb una alçada de 519 m. La cota més baixa, de 492 m, es troba al nord, en el districte de Feldmoching.
L'Isar la banya en un total de 13,7 km, travessant la ciutat de sud-oest a nord-est. En el riu hi ha diverses illes, com ara la Museuminsel (Illa del museu), anomenada així perquè s'hi troba el Deutsches Museum (museu de la Ciència i la Tècnica alemanyes), o la Praterinsel. Als voltants de la ciutat hi ha nombrosos llacs, dels quals destaquen l'Ammersee, el Wörthsee i el Starnberger See. En aquest últim llac s'origina el riu Würm, que juntament amb el Hachinger Bach i els diversos canals de l'Isar banyen la ciutat. Tot i això, la majoria de les derivacions de l'Isar que passaven pel seu centre varen ser canalitzades o fins i tot dessecades, obres que en una part molt important varen tenir lloc durant la construcció de la xarxa de metro i ferrocarril urbà. Dins de la zona urbana hi ha més llacs, encara que d'una mida més petita. Cal esmentar el Kleinhesseloher See, situat a l'Englischer Garten (jardí anglès), l'estany del parc olímpic i al nord el sistema de tres llacs format pel Lerchenauer See, el Fasanerie See i el Feldmochinger See. Finalment, al sud, prop de la vora esquerra de l'Isar, trobem el Hinterbrühler See.
La superfície total de la ciutat és de 31.042,96 ha. Aquest fet la converteix en la sisena ciutat d'Alemanya pel que fa a la seva àrea ocupada, després de Berlín, Hamburg, Colònia, Dresden i Bremen. D'aquests més de 310 km², 44,1 corresponen a superfície construïda, 17,0 són destinats a infraestructures de transports, 15,9 a zones agrícoles, 15,4 a àrees de lleure, 4,1 són zones boscoses, 1,3 km² són ocupats per aigua i els restants 2,2 corresponen a altres usos (). Els seus límits s'estenen a una longitud de 118,9 km. La distància entre dos punts del seu perímetre és de 20,7 km de nord cap a sud i de 26,9 km d'est cap a oest .
Té una densitat de població d'uns 4.205,53 hab./km², aproximadament 3,8 vegades menor que la de la capital de Catalunya (Barcelona).
Clima miniatura|Diagrama climàtic - Distribució de la temperatura i les precipitacions durant l'any Múnic es troba a la zona de transició entre el clima atlàntic (humit) i el continental (sec). A més a més, són factors decisius del seu clima els Alps i la seva proximitat al riu Danubi. Aquesta combinació de diversos elements fa que meteorològicament la regió sigui molt inestable, amb constants canvis de temps.
El vent procedent dels Alps, anomenat Föhn, transporta durant tot l'any, tot i que de forma irregular, aire sec des del sud cap a la ciutat. Aquests corrents contribueixen a una molt bona visibilitat durant totes les èpoques de l'any que permet observar des de la distància la cadena muntanyosa alpina. La temperatura més alta enregistrada oficialment fou de 35,8 °C, a l'estació de mesura de Nymphenburg.
Les tempestes hi són habituals. Fins al moment, la que ha causat uns danys més elevats és la pedregada del 12 de juliol del 1984, els quals pujaren a aproximadament 1,5 mil milions d'euros. La neu, principalment a causa de la seva proximitat amb els Alps, hi fa presència a l'hivern, i fa de Múnic la ciutat més rica d'Alemanya en precipitacions d'aquest tipus.
En una anàlisi per districtes, s'ha constatat que el sud gaudeix de més sol que el nord, el qual es troba més afectat per la boira. La part est és més seca que a l'oest. Aquestes marcades diferències tenen la seva base principal en la divisió de la ciutat per l'Isar i hi creen un microclima específic.
Història Inicis L'embrió de Múnic és l'establiment d'un grup de monjos benedictins del monestir del Tegernsee on actualment hi ha l'església de Sant Pere (Petersbergl), a la Petersplatz. Tot i les suposicions que al segle VIII dC ja hi havia els benedictins, fixar una data concreta ha estat impossible. Per això es pren com a data de fundació de la ciutat l'any en el qual apareix citada per primer cop en un document conservat. El 1158 se cita la ciutat amb el nom de "Villa Múnichen", després que el duc de Baviera i Saxònia, Heinrich der Löwe, hagués manat construir un pont sobre el riu Isar prop del lloc habitat pels monjos, on avui en dia s'hi troba un altre pont, el Lüdwigsbrücke. Després de destruir violentament el pont del bisbe de Freising, situat una mica més al nord, aquesta construcció va permetre-li controlar de forma exclusiva el transport de sal cap a Augsburg.
A partir del comerç de la sal es va formar un nucli, al qual l'emperador Friedrich I d'Alemanya li atorgà els drets de mercat, moneda i imposició d'aranzels. Encara no 50 anys més tard, el 1175, se li concedí l'estatus de ciutat i se la fortificà.
Ducs de Wittelsbach Quan el 1180 el duc Heinrich va ser desterrat per ordre de l'emperador germànic, Friedrich I, Múnic va passar a formar part de les possessions del bisbe de Freising, mentre que la resta de Baviera fou donada a la casa de Wittelsbach. Més tard, el 1240, Múnic també se sumà a les possessions d'aquesta dinastia i esdevingué el 1255, amb la primera divisió de Baviera, residència ducal.
El duc Ludwig IV fou nomenat l'any 1314 rei d'alemanya i el 1328 emperador. Múnic, que era la seva residència, va ser considerablement ampliada i unes segones muralles que allotjaven una superfície interior molt més gran es van alçar per tal de protegir les noves zones construïdes. Des de llavors la ciutat també va adoptar els colors de l'antic imperi, el negre i el daurat, que encara avui constitueixen la seva bandera.
Els ducs van deixar l'Alter Hof i van estrenar una nova seu del govern, la Residenz, situada als límits de les fortificacions, en una època en què hi havia, des del final del , contínuament alçaments ciutadans en contra seva. L'amenaça dels Hussites va contribuir fonamentalment a l'augment de la seguretat el 1429 amb la construcció d'una nova muralla exterior. L'any 1442 van ser-ne expulsats els jueus.
miniatura|La Marienplatz cap al 1642, amb la Frauenkirche de fons La primera pedra per a la construcció de la catedral dedicada a la Verge Maria, l'anomenada Frauenkirche, es va col·locar el 1468 i l'edifici es va completar en només 20 anys.
Durant el gòtic tardà la ciutat va viure un ressorgiment cultural i amb la reunificació de Baviera de la mà d'Albrecht IV, l'any 1506, n'esdevingué la seva capital. Els Wittelsbach van impulsar durant aquesta època molt intensivament el desenvolupament de Múnic, de manera que sota el govern de Wilhelm IV i Albrecht V va erigir-se en un centre del Renaixement. Al mateix temps també fou un focus de la Contrareforma, resposta de l'Església Catòlica al cisma produït per Luter. La Hofbräuhaus muniquesa, originalment creada com a fàbrica estatal de cervesa, fou fundada també en aquesta època per Wilhelm V., concretament el 1589.
Sacre Imperi Romanogermànic El duc Maximilian I de Baviera fou nomenat elector del Sacre Imperi Romanogermànic i amb això Múnic passà a ser residència d'un elector de l'Imperi el 1623.
Tot i la bona marxa de la ciutat, un seguit de successos van trencar i invertir la seva tendència creixent. El 1632, tropes de Suàbia ocupaven la ciutat i va haver de pagar un alt preu per tal de no ser destruïda per complet. Seguidament la Pesta va propagar-s'hi i matà una tercera part de la població. Finalment, esclatà la Guerra dels Trenta Anys.
Després de la guerra, a partir del 1648, la ciutat va començar una ràpida recuperació i es va obrir a les tendències del Barroc italià sota el govern de l'elector Ferdinand I Maria.
miniatura|Plànol de la ciutat cap al 1642 El 1704 començà l'ocupació dels Habsburgs a conseqüència de l'aliança amb França de l'elector Maximilian II Emmanuel durant la Guerra de Successió Espanyola. La rebel·lió dels ciutadans i els camperols en contra de l'ocupació va ser sagnantment neutralitzada. Els Habsburg van protagonitzar més tard una segona ocupació de la ciutat, el 1742, després de la coronació com a emperador del duc Karl Albrecht.
Maximilian III Joseph va deixar de banda la política expansionista dels seus predecessors i es va dedicar a començar reformes internes. Aquestes donaren llum, per exemple, a l'Acadèmia Bavaresa de la Ciència (Bayrische Adakemie der Wissenschaften) que fou fundada el 1759. Per ordre de Karl Theodor de Baviera i el Palatinat es van gestar el 1789 les instal·lacions del Jardí Anglès (Englischer Garten). Poc després es van enderrocar les fortificacions medievals.
Malgrat que el 1328 la ciutat ja era residència imperial, el veritable ascens cap a ciutat realment gran va començar 450 anys més tard. El creixement de Múnic a la fi del es va accelerar i la proclamació com a capital del napoleònic Regne de Baviera va ser el detonant d'un creixement vertiginós. La població es doblava en terminis de 30 anys.
Capital dels reis de Baviera miniatura|La Residenz cap a l'any 1826, pintada per Domenico Quaglio (1797 - 1837)
Durant el regnat de Ludwig I de Baviera (1825-1848) es va convertir en un conegut centre artístic i cultural. El neoclassicisme de Leo von Klenze i Friedrich von Gärtner va projectar la Ludiwigstraße, el palau reial i l'ampliació de la Residenz. El seu fill, Maximilian II, va impulsar en especial les Humanitats. Tot i això, fou durant el seu regnat que s'imposà un estil que recorda al Gòtic anglès, anomenat per això estil maximilià, visible a les edificacions que s'alcen a la Maximilianstraße, avui en dia un dels carrers més exclusius del continent. Amb el príncep regent Luitpold (1886-1912) va ser quan la ciutat va rebre realment un impuls definitiu, tant en el camp econòmic com en el cultural. Aquest període va deixar, per exemple, la Prinzregentenstraße i el teatre Prinzregententheater.
Schwabing es va convertir, a la cantonada del canvi de segle, en el centre artístic on pintors i literats hi buscaven la seva inspiració. La revista cultural Die Jugend va ser publicada per primer cop l'any 1896 en l'ona d'aquest floriment de la cultura i les arts. L'any 1911 es va constituir l'agrupació artística Der Blaue Reiter. Thomas Mann, en la seva narració Gladius Dei, utilitza l'expressió "el Múnic resplendent" (München leuchtet) per a definir aquesta època.
Les Guerres Mundials miniatura|Arc del Triomf destruït a l'any 1945 Seguidament arribà la Primera Guerra Mundial i el 1916 la ciutat va patir tres atacs aeris per l'aviació francesa que no hi van deixar conseqüències greus. El que sí que va suposar un problema per a la seva població va ser el col·lapse en l'abastiment de béns de primera necessitat. Després del final de la guerra i la caiguda de la monarquia, l'any 1919, va esclatar una revolució comunista a la ciutat que va acabar fracassant.