Chhattisgarh (Chhattisgarhi/Hindi: छत्तीसगढ़) és un estat de la Unió Índia, format l'1 de novembre del 2000 amb els 16 districtes del sud-est de Madhya Pradesh on es parla el chhatisgarhi, dialecte de l'hindi oriental. La superfície és de 135,194 km² i la població de 20.795.956 habitants (2001). El nom vol dir "Trenta-sis fortaleses". La capital és Raipur.

Geografia miniatura|esquerra|Chhatisgarh

La part nord i sus són planes i el centre muntanyós. La part nord forma part de la plana del Ganges i està regada pel riu Rihand, un afluent del riu sagrat. A l'est les muntanyes Satpura dividiexien aquesta plana de la conca del Mahanadi. Al centre la conca del Mahanadi i els seus afluents està separada de la conca de Narmada per les muntanyes Maikal, part de les muntanyes Satpura. La part sud està a l'altiplà del Dècan i regada pel riu Godavari i el seu afluent el Indravati.

En conjunt el riu principal és el Mahanadi i el segueixen el Hasdo (afluent del Mahanadi), Rihand, Indravati, Jonk i Arpa.

Història El seu antecedent fou la divisió de Chhattisgarh sota domini britànic, a les Províncies Centrals, amb capital a Raipur, que estava formada per: Districte de Raipur Quatre estats agregats: Chhuikadan, Kanker, Khairagarh i Nandgaon Districte de Bilaspur Dos estats agregats: Kawardha i Sakti Districte de Sambalpur Set estats agregats: Kalahandi, Raigarh, Sarangarh, Patna, Sonpur, Rairakhol i Bamra. La superfície total era de 102.981 km² i la població de 4.612.705 habitants el 1881.

El 1905 el districte de Sambalpur fou agregat a la província de Bengala, però com que el 1906 es va crear un nou districte (segregat de Raipur), va seguir formada per tres districtes: Districte de Raipur Districte de Bilaspur Districte de Drug Catorze principats agregats a diferents districtes. La superfície total era de 102.981 km² i la població de 2.924.663 habitants el 1891 i 2.642.983 el 1901.

Vegeu també Jagdalpur. Kauriya. Khariar. Khujji. Lohara. Lohara Sahaspur.

Chhattisgarh Mukti Morcha

Bibliografia The Imperial Gazetteer of India, 1885, Sir William Wilson Hunter, Londres, Trübner & co.