Arakan és un estat de Birmània, de nom oficial Rakhine State. Té 2.300.000 habitants i 36.762 km²; la capital es Sittwe (Akyab).
Divisió administrativa Està dividit en cinc districtes:
Sittwe Maungdaw Buthidaung Kyaukpyu Thandwe
En total hi ha 17 viles i 1164 pobles i llogarets.
Sota domini britànic els districtes eren Akyab, Kyauk-pyu, Sandoway i els Arakan Hill Tracts o Northern Arakan (aquest darrer estava agregat a l'Arakan, però no era de domini directe britànic).
Nacions A l'estat Rakhine hi viuen les següents nacions:
Rakhine Daingnet Kamein Kwe Myi Maramagyi Mro Rohingya Thet
Història Arakan va formar part al del regne de Dhanavati i més tard de l'imperi Gupta de l'Índia (entre 350 i 450). En el fou dominat pel rei Harsa, època en què hi va començar l'arribada de navegants musulmans. El 788 Mahataing Sandya va crear el regne de Vesali o Whetali, dirigit per la dinastia Chandra (788-957). El novè rei va conquerir Chittagong vers el 955.
Reis de Vesali: Mahataingsandra 788-810 Thuriyataingsandra 810-830 Maulataingsandra 830-849 Paulataingsandra 849-875 Kalataingsandra 875-884 Dulataingsandra 884-903 Thiritaingsandra 903-935 Thingghathataingsandra 935-951 Tsulataingsandra 951-957 Amyathu 957-964 Paiphyu 964-994 Ngamengngatum 994-1018
El 957 Vesali va passar en part als Pala de Bengala i es va constituir el principat de Rokang o Rohang que va subsistir durant dos segles, fins que el kan de Bengala el va sotmetre. Aquest principat fou regit per la dinastia Chakma. El primer rei fou Shakalia, al qual va succeir el seu germà Manikbi. Rohang fou vassall del rei Anawratha de Pagan (1044-1077) (que va sotmetre Arakan, esdevingut tributari, i va seguir així amb la nova dinastia de Pagan, establerta el 1133, amb seu a Parim. El tribut es mantingué fins al 1287)
Khettarheng 1018-1028 Tsandatheng 1028-1039 Mengrengphyu 1039-1049 Nagathuriya 1049-1052 Thuriyaradza 1052-1054 Punnaka 1054-1058 Mengphyugyi 1058-1060 Tsithabeng 1060-1061 Mengnanthu 1061-1066 Menglade 1066-1072 Mengkula 1072-1075 Mengbhilu 1075-1078 Thengkhaya 1078-1092 Mengthan 1092-1100 Mengpadi 1100-1103 Letyamengnan 1103-1109 Thihaba 1109-1110 Radzagyi 1110-1112 Thakiwenggyi 1112-1115 Thakiwengngay 1115-1133 Gauliya 1133-1153 Datharadza 1153-1165 Ananthiri 1165-1167 Mengphuntsa 1167-1174 Pintsakawa 1174-1176 Gannayubaw 1176-1179 Tsalengkabo 1179-1180 Midzutheng 1180-1191 Ngaranman 1191-1193 Ngapuggan 1193-1195 Ngarakhoing 1195-1198 Ngakyun 1198-1201 Ngatshu 1201-1205 Ngatswaitheng 1205-1206 Mengkounggyi 1206-1207 Mengkhoungngay 1207-1208 Kambhalounggyi 1208-1209 Kambhaloungngay 1209-1210 Letyagyi 1210-1218 Letyangay 1218-1229 Thanabeng 1229-1232 Nganathin 1232-1234 Nganalum 1234-1237
El rei Manikbi va combatre els maghs el 1118-1119; els maghs eren probablement d'una barreja de població procedent del regne hindú de Maghada i població budista local. Manikbi fou succeït el seu fill Manikgri, aquest pel seu fill Madala i aquest pel seu fill Thongza. Fou sota el fill i successor d'aquest darrer, Kamalchega, que Rohang fou conquerida pel rei de Tripura, Dhanyamanika, que es va annexionar una part del país poblada pels anomenats Jumia Maghs, mentre que una altra part, poblada pels Roang Maghs, no fou sotmesa. El 1287 Arakan es va independitzar.
Hlanmaphyu 1237-1243 Radzathugyi 1243-1246 Tsaulu 1246-1251 Utstsanagyi 1251-1260 Tsaumwungyi 1260-1268 Nankyagyi 1268-1272 Mengbhilu 1272-1276 Tsithabeng 1276-1279 Meng Di 1279-1385 (més de cent anys!) Utstsanangay 1385-1387 Thiwarit 1387-1390 Thintse 1390-1394 Radzathu 1394-1395 Tsithabeng 1395-1397 Myintsoingkyi 1397 Radzathu (segona vegada)1397-1401 Thinggathu 1401-1403
El 1404 va accedir al tron el rei Narameikhla, qui va afavorir el desenvolupament de l'islam. Els Maghs budistes van cridar contra aquest rei els birmans d'Ava, i Minkhaung, el sobirà d'aquest país, va enviar el seu fill Minye Kyaw Swa al front d'un exèrcit que va conquerir Arakan. El rei va fugir a Bengala, on la dinastia fundada per Ilysas Shah (Giyathuddin Azam 1390-1411) posseïa el tron, ocupat aleshores pel fill del fundador, Jalaluddin Muhammad, qui no va dubtar a enviar un exèrcit per restaurar en el tron Narameikhla, el qual acabava de convertir-se a l'islam i havia adoptat el nom de Sawmuan Shah (Soliman Shah). Però el cap de l'expedició bengalí, Wali Khan, es va aliar amb un usurpador anomenat Shua Mangji i es va fer proclamar rei. El 1430, un altre exèrcit enviat des de Bengala va derrotar Wali Khan i va restaurar Swamuan. Bengala va conservar Chittagong. El rei va morir quatre anys després.
Min Saumuan (Narameikhla) 1404-1434. Minkhari (Ali Khan) 1434-1459 (germà de l'anterior) Basaphyu o Kalima Shah 1459-1482. (fill de l'anterior) Doulya (Mathu Shah) 1482-1492 (fill de l'anterior) Ba Saw Nyo (Mohammad Shah) 1492-1493 (fill d'Ali Khan) Ran Aung (Nori Shah) 1493-1494 (fill de Doulya) Salinghatu (Sheik Modullah Shah) 1494-1501 (germà de la mare de Doulya) Meng Raza (Ili Shah) 1501-1523. (fill de l'anterior) Kasabadi (Ilias Shah) 1523-1525 (fill de l'anterior) Meng Saw Oo (Jalal Shah) 1525. (germà de Salinghatu) Thatasa (Ali Shah) 1525-1531 (fill de Doulya) Minbin (Zabuk Shah) 1531-1553 (fill de Meng Raza)
El 1513 Dhanya Manikya de Tripura va ocupar Chittagong però Bengala la va recuperar el 1514. El 1538 el rei va deixar de pagar el tribut a Bengala, que havia caigut en mans de l'afganès Sher Shah que havia aprofitat les lluites entre el governador de la dinastia dels Hussain Shah de Bengala, el general Nogazil (al servei de Sher Shah), i el governador enviat per l'emperador Moghul Humayun. Les forces de l'emperador van entrar a Chittagong el 1540 i van ocupar Bengala Oriental, i el governador afganès va fugir a Tripura, on el rei Bijoymanik li va concedir asil i suport. Un atac del rei Tabinshwehti de Toungoo a Arakan el 1546 fou rebutjat, però Tripura va ocupar Chittagong que va deixar en mans del general afganès Muhammad Khan Sur, qui es va proclamar allí independent el 1554.
El 1553 va morir Minbin i el tron fou usurpat per Dikha, un budista magh, qui, el 1554, es va sotmetre a Bengala, que havia enviat tropes per restablir la dinastia. Sawhla (possible fill de Dikha) va arribar al tron el 1555 i va governar fins al 1564 que el va succeir el seu germà Min Sekkya. La curta línia dinàstica budista va acabar el 1571, quan el fill de Min Bin, Minpalaung (Sikandar Shah) va arribar al tron. El 1580 Amar Manikya, rei de Tripura, va conquerir Chittagong, que encara era en poder de Bengala. El 1581 Arakan va patir l'atac del rei birmà Baying Naung. El 1582 els arakanesos van conquerir Chittagong, expulsant a la guarnició de Tripura. El rei d'Arakan es va aliar a Portugal.
Min Raza Gyi (Salim Shah), fill de Minpalaung, va ser proclamar rei el 1593. El 1599 el príncep de Toungoo es va revoltar contra son cosí el rei birmà de Pegu Nana Bayin (1581-1599). Arakan va ajudar el rebel i es va apoderar del districte de Syriam. El 1602 els portuguesos van ocupar l'illa de Sondip, que pertanyia al rei de Bakla, cosa que provocà l'inici de l'enemistat amb Arakan, que s'oposava a aquesta conquesta. El 1607 el rei va ordenar la matança general dels portuguesos del regne. El governador portuguès de Sondip hi va morir, però el seu lloctinent Fateh Khan va poder crear un principat independent a la regió, però que només va durar dos anys, ja que Portugal -ara aliat al rei de Bakka- va reconquerir Sondip el 1609. Felip de Brito, governador portuguès de Syriam es va fer pràcticament independent.
El 1612 Minkamung (Husain Shah) fill de Min Raza Gyi, va succeir el seu pare. No va tardar a aliar-se als holandesos amb ajuda dels quals va conquerir Sondip als portuguesos. El 1616 les forces de l'emperador Moghul van intentar de conquerir Chittagong, però Arakan va rebutjar l'atac. Els holandesos van establir una factoria a Mrohaung el 1615.
Thin Thudamma (Salim Shah II) fill del rei anterior, començà a regnar el 1622. Pocs anys després, aprofitant una rebel·lió a Bengala, va arribar a ocupar Dakha però només temporalment. El 1631 i durant més de quatre anys, una gran fam va assolar Arakan. Salim Shah II va morir el 1638 i el va succeir son fill Meng Sani, que fou aviat assassinat; el tron fou usurpat pel budista Narapati (rebesnet del rei Tathasa). Matak Rai (Kamal Shah), germà de Meng Sani, va conservar el control del territori de Chittagong (d'on era governador) i es va proclamar independent, però Narapati va conquerir la ciutat al cap de poc temps.
Thado Minthra, nebot de Narapati, el va succeir el 1645, i amb ell les relacions amb els holandesos es van deteriorar; el rei els va expulsar de Mrohaung, però el 1652 el nou rei Sanda Thudama, fill de Thado Minthra, va permetre altra vegada als holandesos reobrir la factoria. El 1665 els soldats de l'emperador Moghul van atacar Chittagong, que fou finalment conquerida el 26 de gener de 1666. Sanda Thudama va morir el 1684 i després d'ell van regnar 26 reis. Entre 1684 i 1719 hi va haver deu reis, dels quals tres van regnar menys d'un any i dos van regnar menys d'un mes.
Thirithuriya 1684-1685 (fill de Sanda) Waradhammaraza 1685-1692 (germà de l'anterior). Munithudhammaraza 1692-1694 (germà de l'anterior) Sandathuriyadhamma 1694-1696 (germà de l'anterior) Nawrahtazaw 1696 (fill de l'anterior) Mayokpiya 1696-1697 (?) Kalamandat 1697-1698 (?) Naradipati I 1698-1700 (fill de Sandathuriyadhamma) Sandawimala I, 1700-1706. (net de Thado) Sandathuriya I 1706-1710. (net de Sandathudamma)
El 1710 va arribar al tron Sanda Wizaya, amb qui va retornar una certa estabilitat. Era budista i fou assassinat el 1731 amb la qual cosa la inestabilitat va tornar; el va succeir el seu cunyat Sandathuriya II, que només va regnar tres anys (1731-1734). El seu fill Naradipati II va governar uns mesos, del 1734 al 1735. Narapawara va governar un any, des del 1735 al 1736; el 1736 fou proclamat rei Sanda Wizala, que només va regnar uns mesos, i el va succeir Katya, fins al 1737; després d'aquest efímer rei va ser coronat Madarit Raja1(1737-1742) que era germà de Sanda Wizala.
Nara Apaya va governar 19 anys, des del 1742 al 1761. El va succeir el seu fill Thirithu el 1761, i fou ràpidament substituït per Paramaraza (Sanda Payama) el mateix 1761; va governar fins al 1764 i el va succeir Maha Raza (Apaya), qui va tenir un regnat de nou anys. El 1773 fou proclamat rei Sanda Thumana, qui el 1777 fou substituït per Sandawimala II, i alhora aquest -al cap d'uns mesos- fou succeït pel musulmà Sandathaditha (1777-1782). Un altre musulmà, Thamada, va ser proclamar rei el 1782, però només va governar una mica més de dos anys, puix que el 1785 els birmans, dirigits pel rei de Pegu Bodawphaya, van conquerir el país i la població en va fugir en massa a Bengala. Aquest regne ja tenia una bandera pròpia, que era blanca sobre vermell, amb els racons del vol arrodonits cap a dins. miniatura|Bandera del Regne d'Arakan El 1811 els arakanesos es van revoltar contra els birmans sota el comandament de Chinbyan (King Bering). La rebel·lió va acabar amb la mort de Chinbyan el 1815.
El 1825 s'hi va establir el domini britànic després de la primera guerra entre Birmània i el Regne Unit. Milers de refugiats que havien fugit entre 1785 i 1800 van retornar al país. Arakan va formar administrativament la divisió d'Arakan. El 1836 es va produir una altra rebel·lió nacional que no va aconseguir els seus objectius.