Una al·lucinació és la sensació de percebre una realitat no existent, és a dir, sense que intervinguin els sentits, en absència d'estímuls externs. Aquest terme va ser introduït per Jean-Étienne Dominique Esquirol al .
Es distingeixen de diversos fenòmens relacionats, com ara el somni (son REM), que no implica vigília; la pseudoal·lucinació, que no imita la percepció real i es percep amb precisió com a irreal; la il·lusió, que implica una percepció real distorsionada o mal interpretada; i les imatges mentals, que no imiten la percepció real i estan sota control voluntari. Les al·lucinacions també difereixen de les "percepcions delirants", en què a un estímul correctament detectat i interpretat (és a dir, una percepció real) se li dóna una significació addicional.
Aquesta percepció pot afectar qualsevol sentit i és deguda a un funcionament no convencional del cervell, bé produït per una malaltia mental, per un estat extrem de l'organisme o per haver consumit determinades drogues. No es consideren al·lucinacions les imatges o sensacions projectades als somnis.
Les al·lucinacions poden produir-se en qualsevol modalitat sensorial: visual, auditiva, olfactiva, gustativa, tàctil, propioceptiva, equilibrioceptiva, nociceptiva, termoceptiva i cronoceptiva. Les al·lucinacions es consideren multimodals si es produeixen múltiples modalitats sensorials.
Una forma lleu d'al·lucinació es coneix com a alteració i pot produir-se en la majoria dels sentits esmentats. Poden ser coses com veure moviment en la visió perifèrica o sentir sorolls o veus febles. Les al·lucinacions auditives són molt freqüents en l'esquizofrènia. Poden ser benèvoles (dir al subjecte coses bones sobre si mateix) o malicioses (maleir el subjecte). El 55% de les al·lucinacions auditives tenen un contingut maliciós, per exemple, persones que parlen del subjecte, sense parlar-los directament. Igual que les al·lucinacions auditives, la font de la contrapart visual també pot ser darrere del subjecte. Això pot produir una sensació de ser mirat o fixament, generalment amb intenció maliciosa. Sovint, el subjecte experimenta les al·lucinacions auditives i la seva contrapart visual juntes.
Les al·lucinacions hipnagògiques i les al·lucinacions hipnopòmpiques es consideren fenòmens normals. Les al·lucinacions hipnagògiques poden produir-se mentre un s'adorm i les al·lucinacions hipnopòmpiques es produeixen quan un s'està despertant. Les al·lucinacions poden estar associades amb el consum de drogues (especialment delirants), la privació de son, la psicosi (inclosa la psicosi relacionada amb l'estrès), els trastorns neurològics i el delirium tremens. Moltes al·lucinacions també es produeixen durant la paràlisi del son.
Les al·lucinacions auditives són les més freqüents, especialment associades a sentir veus, el missatge de les quals pot ser desxifrar o no. Per contra, les al·lucinacions menys freqüents són les lligades al gust i l'olfacte. Usualment, es tracta de la percepció de pudor d'un aliment en descomposició sense que n'hi hagi cap.
Amb l'auge de la intel·ligència artificial s'ha popularitzat la noció dal·lucinació artificial per referir-se als processos espontanis dels algoritmes que no es corresponen a les ordres donades als ordinadors, però són fenòmens que no tenen relació amb l'al·lucinació psicològica.
Classificació Les al·lucinacions es poden manifestar de diverses formes. Diverses formes d'al·lucinacions afecten diferents sentits, de vegades es produeixen simultàniament, creant múltiples al·lucinacions sensorials per a aquells que les experimenten.
Auditiu Les al·lucinacions auditives (també conegudes com a paracúsia) són la percepció del so sense estímul extern. Les al·lucinacions auditives es poden dividir en elementals i complexes, juntament amb les verbals i les no verbals. Aquestes al·lucinacions són el tipus d'al·lucinació més comú, i les al·lucinacions verbals auditives són més freqüents que les no verbals. Les al·lucinacions elementals són la percepció de sons com ara xiulets, xiulets, un to extens i més. En molts casos, el tinnitus és una al·lucinació auditiva elemental. Tanmateix, algunes persones que experimenten certs tipus de tinnitus, especialment el tinnitus pulsàtil, en realitat senten la sang que corre pels vasos propers a l'orella. Com que l'estímul auditiu és present en aquesta situació, no la qualifica com a al·lucinació.
Les al·lucinacions complexes són les de veus, música o altres sons que poden ser o no clars, poden ser o no familiars, i poden ser amistosos, agressius o, entre altres possibilitats. Una al·lucinació d'una sola persona individual d'una o més veus parlants s'associa particularment amb trastorns psicòtics com l'esquizofrènia, i té una importància especial en el diagnòstic d'aquestes afeccions.
En l'esquizofrènia, les veus normalment es perceben provinents de fora de la persona, però en els trastorns dissociatius es perceben com si provenguessin de dins de la persona, comentant-se al seu cap en lloc de darrere la seva esquena. El diagnòstic diferencial entre l'esquizofrènia i els trastorns dissociatius és difícil a causa de la superposició de molts símptomes, especialment els símptomes de primer rang de Schneider, com ara les al·lucinacions. Tanmateix, moltes persones que no tenen una malaltia mental diagnosticable també poden sentir veus. Un exemple important a tenir en compte a l'hora de fer un diagnòstic diferencial per a un pacient amb paracúsia és l'epilèpsia del lòbul temporal lateral. Malgrat la tendència a associar sentir veus, o al·lucinar d'una altra manera, i la psicosi amb l'esquizofrènia o altres malalties psiquiàtriques, és crucial tenir en compte que, fins i tot si una persona presenta trets psicòtics, no necessàriament té un trastorn psiquiàtric per si sol. Trastorns com la malaltia de Wilson, diverses malalties endocrines, nombroses alteracions metabòliques, esclerosi múltiple, lupus eritematós sistèmic, porfíria, sarcoïdosi i molts altres poden presentar-se amb psicosi.
Les al·lucinacions musicals també són relativament comunes pel que fa a les al·lucinacions auditives complexes i poden ser el resultat d'una àmplia gamma de causes que van des de la pèrdua d'audició (com ara la síndrome de l'oïda musical, la versió auditiva de la síndrome de Charles Bonnet), l'epilèpsia del lòbul temporal lateral, malformació arteriovenosa, accident cerebrovascular, lesió, abscés o tumor.
El Moviment Hearing Voices és un grup de suport i defensa per a persones que tenen al·lucinacions vocals, però que no mostren signes de malaltia mental o discapacitat.
El consum elevat de cafeïna s'ha relacionat amb un augment de la probabilitat de patir al·lucinacions auditives. Un estudi realitzat per l'Escola de Ciències Psicològiques de la Universitat La Trobe va revelar que tan sols cinc tasses de cafè al dia (aproximadament 500 mg de cafeïna) podria desencadenar el fenomen.
Visual Una al·lucinació visual és "la percepció d'un estímul visual extern on no n'hi ha cap". Un fenomen separat però relacionat és una il·lusió visual, que és una distorsió d'un estímul extern real. Les al·lucinacions visuals es classifiquen en simples o complexes:
Les al·lucinacions visuals simples (SVH) també es coneixen com a al·lucinacions visuals no formades i al·lucinacions visuals elementals. Aquests termes es refereixen a llums, colors, formes geomètriques i objectes indiscrets. Es poden subdividir encara més en fosfenes, que són SVH sense estructura, i fotòpsies, que són SVH amb estructures geomètriques. Les al·lucinacions visuals complexes (HVC) també es coneixen com a al·lucinacions visuals formades. Les HVC són imatges o escenes clares i realistes, com ara persones, animals, objectes, llocs, etc.
Per exemple, algú pot informar que ha tingut al·lucinacions amb una girafa. Una al·lucinació visual simple és una figura amorfa que pot tenir una forma o un color similars a les d'una girafa (sembla una girafa), mentre que una al·lucinació visual complexa és una imatge discreta i realista que és, inconfusiblement, una girafa.
Comandament Les al·lucinacions d'ordres són al·lucinacions en forma d'ordres; semblen provenir d'una font externa o poden aparèixer com a provinents del cap del subjecte. El contingut de les al·lucinacions pot anar des de l'inocul fins a ordres per causar danys a un mateix o als altres. Les al·lucinacions d'ordres sovint s'associen amb l'esquizofrènia. Les persones que experimenten al·lucinacions d'ordres poden o no complir les ordres al·lucinades, depenent de les circumstàncies. El compliment és més comú per a les ordres no violentes.
Les al·lucinacions d'ordres de vegades s'utilitzen per defensar-se d'un delicte que s'ha comès, sovint homicidis. En essència, és una veu que se sent i que diu a l'oient què ha de fer. De vegades, les ordres són directives força benignes com ara "Aixeca't" o "Tanca la porta". Tant si es tracta d'una ordre per a alguna cosa simple com per a alguna cosa que és una amenaça, encara es considera una "al·lucinació d'ordres". Algunes preguntes útils que poden ajudar a determinar si es pot tenir això inclouen: "Què et diuen les veus que facis?", "Quan van començar les teves veus a dir-te que facis coses?", "Reconeixes la persona que et diu que et facis mal a tu mateix (o als altres)?", "Creus que pots resistir-te a fer el que et diuen les veus que facis?". miniatura|Al·lucinació tàctil d'aranyes imaginàries que s'arrosseguen per la pell, també coneguda com a formicació.
Olfactori La fantòsmia (al·lucinacions olfactives), olorar una olor que en realitat no hi és, i la paròsmia (il·lusions olfactives), inhalar una olor real però percebre-la com una aroma diferent de la que es recorda, són distorsions del sentit de l'olfacte (sistema olfactori) i, en la majoria dels casos, no són causades per res greu i normalment desapareixen soles amb el temps. Pot ser el resultat d'una sèrie d'afeccions com ara infeccions nasals, pòlips nasals, problemes dentals, migranyes, lesions al cap, convulsions, accidents cerebrovasculars o tumors cerebrals. Les exposicions ambientals de vegades també la poden causar, com ara fumar, l'exposició a certs tipus de productes químics (per exemple, insecticides o dissolvents) o la radioteràpia per al càncer de cap o coll. També pot ser un símptoma de certs trastorns mentals com la depressió, el trastorn bipolar, la intoxicació, l'abstinència de substàncies o trastorns psicòtics (per exemple, l'esquizofrènia). Les olors percebudes solen ser desagradables i es descriuen habitualment com a olor de cremat, pudent, en mal estat o podrit.
Tàctil Les al·lucinacions tàctils són la il·lusió d'una entrada sensorial tàctil, simulant diversos tipus de pressió a la pell o altres òrgans. Un subtipus d'al·lucinació tàctil, la formicació, és la sensació d'insectes que s'arrosseguen sota la pell i s'associa sovint amb el consum prolongat de cocaïna. Tanmateix, la formicació també pot ser el resultat de canvis hormonals normals com la menopausa o trastorns com la neuropatia perifèrica, febres altes, malaltia de Lyme, càncer de pell i més.
Gustatori Aquest tipus d'al·lucinació és la percepció del gust sense un estímul. Aquestes al·lucinacions, que solen ser estranyes o desagradables, són relativament comunes entre individus que pateixen certs tipus d'epilèpsia focal, especialment epilèpsia del lòbul temporal. Les regions del cervell responsables de l'al·lucinació gustativa en aquest cas són la ínsula i el marge superior de la cisura de Silvia.
Sexual