Sojourner Truth, nascuda esclava com a Isabella Baumfree (Swartekill, Nova York, ca. 1797 – Battle Creek, Michigan, 26 de novembre de 1883) fou una afroamericana estatunidenca, abolicionista i lluitadora per la igualtat dels drets dels negres i de les dones. Truth va néixer com a esclava a Swartekill, Nova York, però va escapar amb la seva filla petita cap a la llibertat el 1826. Després d'anar als tribunals per recuperar el seu fill el 1828, es va convertir en la primera dona negra a guanyar un cas d'aquest tipus contra un home blanc.
Es va donar el nom de Sojourner Truth l'any 1843 després d'haver-se convençut que Déu l'havia cridat a abandonar la ciutat i anar al camp "testimoniant l'esperança que hi havia en ella".The Norton Anthology of African American Literature, 3rd Edition, Vol 1 El seu discurs més conegut va ser pronunciat de manera extemporània, el 1851, a la Convenció dels Drets de les Dones d'Ohio a Akron, Ohio. El discurs es va fer àmpliament conegut durant la Guerra Civil amb el títol "Ain't I a Woman?", una variació del discurs original reescrit per algú altre utilitzant un dialecte estereotipat del sud, mentre que Sojourner Truth era de Nova York i va créixer parlant neerlandès com a primera llengua. Durant la Guerra Civil, Truth va ajudar a reclutar tropes negres per a l'Exèrcit de la Unió; després de la guerra, va tractar sense èxit d'aconseguir subvencions de terres del govern federal per a persones antigament esclavitzades (resumida com la promesa de "quaranta hectàrees i una mula"). Va continuar lluitant en nom de les dones i els afroamericans fins a la seva mort. Com va escriure la seva biògrafa Nell Irvin Painter: "En un moment en què la majoria dels nord-americans pensaven que els esclaus eren homes i les dones blanques, hi ha un fet que encara val la pena repetir: entre els negres hi ha dones; entre les dones, hi ha negres".
El 2009 es va presentar un bust commemoratiu de Truth a l'Emancipation Hall del Centre de Visitants del Capitoli dels Estats Units. És la primera dona afroamericana que té una estàtua a l'edifici del Capitoli. El 2014, Truth es va incloure a la llista de la revista Smithsonian dels "100 nord-americans més significatius de tots els temps".
Història miniatura|240x240px|Casa del Coronel Johannes Hardenbergh Sojourner havia nascut esclava en un llogaret de l'estat de Nova York anomenat Swartekill, ara part del llogaret i municipi de Rifton, al final del . Sojourner Truth va estimar una vegada que va néixer atre 1797 i 1800.Olive Gilbert's Narrative of Sojourner Truth, pg 13. Truth va ser un dels 10 o 12The "ten or twelve" figure is from the section "Her brothers and sisters" in the Narrative (p. 10 in the 1998 Penguin Classics edition edited by Nell Irvin Painter); it is also used in Painter's biography, Sojourner Truth: A Life, A Symbol (Norton, 1996), p. 11; and in Carleton Mabee with Susan Mabee Newhouse's biography, Sojourner Truth: Slave, Prophet, Legend (New York University Press, 1993), p. 3. fills nascuts de James i Elizabeth Baumfree (o Bomefree). El coronel Hardenbergh va comprar James i Elizabeth Baumfree als comerciants d'esclaus i va mantenir la seva família a la seva finca en una gran zona muntanyosa anomenada amb el nom holandès Swartekill (al nord de l'actual Rifton), a la ciutat d'Esopus, Nova York, a 153 km al nord de la ciutat de Nova York. La seva primera llengua va ser l'holandès, i va continuar parlant amb un accent holandès durant la resta de la seva vida. Charles Hardenbergh va heretar la finca del seu pare i va continuar esclavitzant la gent com a part de la propietat d'aquesta finca.
Quan Charles Hardenbergh va morir el 1806, Truth, de nou anys, (coneguda com a Belle), va ser venuda en una subhasta amb un ramat d'ovelles per 100 dòlars a John Neely, a prop de Kingston, Nova York. Fins aquell moment, Truth només parlava holandès, i després d'aprendre anglès, el parlava amb un accent holandès, no amb l'estereotipat anglès "Black slave". Més tard va descriure a Neely com a cruel i dura, i va explicar com la va colpejar diàriament i fins i tot una vegada amb un paquet de varetes. El 1808 Neely la va vendre per 105 dòlars al taverner Martinus Schryver de Port Ewen, Nova York, que la va tenir durant 18 mesos. Schryver va vendre llavors Truth el 1810 a John Dumont de West Park, Nova York. John Dumont la va violar repetidament, i hi havia una tensió considerable entre Truth i la dona de Dumont, Elizabeth Waring Dumont, que la va assetjar i li va fer la vida més difícil.
Al voltant de 1815, Truth va conèixer i es va enamorar d'un home esclau anomenat Robert d'una granja veïna. El propietari de Robert (Charles Catton, Jr., un pintor paisatgista) va prohibir la seva relació; no volia que la gent que havia esclavitzat tingués fills amb gent que no era esclau seu, perquè no seria propietari dels fills. Un dia en Robert es va colar per veure Truth. Quan Catton i el seu fill el van trobar, van colpejar salvatgement en Robert fins que finalment Dumont va intervenir. Truth no va tornar a veure Robert després d'aquell dia i va morir uns anys després. L'experiència va perseguir Truth al llarg de la seva vida. Truth finalment es va casar amb un esclau gran anomenat Thomas. Va tenir cinc fills: James, el seu primogènit, que va morir en la infància, Diana (1815), fruit d'una violació per part de John Dumont, i Peter (1821), Elizabeth (1825) i Sophia (ca. 1826), tots nascuts després que ella i Thomas s'unissin.Nell Irvin Painter, Sojourner Truth: A Life, A Symbol (Norton, 1996), p. 19, and Margaret Washington, "Sojourner Truth's America" (Illinois, 2009), 51–52.
Llibertat L'any 1799, l'estat de Nova York va començar a legislar sobre l'abolició de l'esclavitud, encara que el procés d'emancipació d'aquelles persones esclavitzades a Nova York no es va completar fins al 4 de juliol de 1827. Dumont havia promès atorgar a Truth la seva llibertat un any abans de l'emancipació de l'estat, "si feia bé i era fidel". No obstant això, va canviar d'opinió, al·legant que una lesió a la mà l'havia fet menys productiva. Estava enfurismada, però va continuar treballant, filant 45 kg de llana, per satisfer el seu sentit d'obligació amb ell.
El 1827 va fugir cap al Canadà, portant-hi la seva filla petita, Sophia. Va haver de deixar enrere els seus altres fills perquè no estaven legalment alliberats per l'ordre d'emancipació fins que no havien servit com a criats lligats a vint anys. Més tard va dir: "No vaig fugir, perquè pensava que això era dolent, però vaig marxar, creient que estava bé". Va trobar el camí cap a la casa d'Isaac i Maria Van Wagenen a New Paltz, que la van acollir a ella i al seu nadó. Isaac es va oferir a comprar els seus serveis durant la resta de l'any (fins que l'emancipació de l'estat va entrar en vigor), que Dumont va acceptar per 20 dòlars. Va viure allà fins que es va aprovar poc després l'abolició de l'esclavitud a l'estat un any després.
Truth va saber que el seu fill Peter, llavors de cinc anys, havia estat venut per Dumont i després tornat a vendre il·legalment a un propietari d'Alabama. Amb l'ajuda dels Van Wagenen, va portar el tema al Tribunal Suprem de Nova York. Amb el nom d'Isabella van Wagenen, va presentar una demanda contra el nou propietari de Peter, Solomon Gedney. L'any 1828, després de mesos de processos judicials, va recuperar el seu fill, que havia estat maltractat pels qui l'esclavitzaven. Truth es va convertir en una de les primeres dones negres a acudir als tribunals contra un home blanc i guanyar el cas. Els documents judicials relacionats amb aquesta demanda van ser redescoberts pel personal dels Arxius de l'Estat de Nova York el 2022.
Truth va tenir una experiència religiosa que li va canviar la vida durant la seva estada amb els Van Wagenen i es va convertir en una cristiana devota. El 1829 es va traslladar amb el seu fill Peter a la ciutat de Nova York, on va treballar com a mestressa de cases per a Elijah Pierson, un evangelista cristià i amb ell va predicar l'Evangeli als carrers. Mentre era a Nova York, es va fer amistat amb Mary Simpson, una botiguera de John Street que afirmava que havia estat esclavitzada per George Washington. Compartien l'interès per la caritat pels pobres i es van fer amics íntims. El 1832, va conèixer a Robert Matthews, també conegut com el profeta Matthias, i va anar a treballar per a ell com a mestressa de casa a la colònia comunal del regne de Matthias. Elijah Pierson va morir, i Robert Matthews i Truth van ser acusats de robar-lo i enverinar-lo. Tots dos van ser absolts de l'assassinat, encara que Matthews va ser condemnat per delictes menors, va complir pena i es va traslladar a l'oest.
El 1839, el fill de Truth, Peter, va agafar una feina en un vaixell balener anomenat Zona de Nantucket. De 1840 a 1841, va rebre tres cartes d'ell, encara que en la seva tercera li va dir que n'havia enviat cinc. Peter va dir que tampoc no va rebre cap de les seves cartes. Quan el vaixell va tornar al port el 1842, en Peter no hi era a bord i Truth no en va tornar a saber d'ell.
El resultat de la llibertat El 1841 marxà al poble de Florence, un llogaret del municipi de Northampton (Massachusetts), i s'uní a una comunitat utòpica, la Northampton Association of Education and Industry. L'any 1843 va ser un punt d'inflexió per a Baumfree. Es va convertir en metodista i l'1 de juny, diumenge de Pentecosta, va canviar el seu nom a Sojourner Truth. Va triar el nom perquè va escoltar l'Esperit de Déu que la cridava a predicar la veritat. Va dir als seus amics: "L'Esperit em crida, i he d'anar", i va marxar viatjant i predicant sobre l'abolició de l'esclavitud. Amb només unes quantes possessions en una funda de coixí, va viatjar cap al nord, fent camí a través de la vall del riu Connecticut, cap a Massachusetts. El 1843 va canviar el seu nom pel de Sojourner Truth. Quan la comunitat va plegar, continuà vivint a Florence, on treballà amb Olive Gilbert per escriure l'autobiografia Narrative of Sojourner Truth: a Northern slave.
En aquell moment, Truth va començar a assistir a les reunions del campament adventista millerita. Els millerites van seguir els ensenyaments de William Miller de Nova York, que va predicar que Jesús apareixeria el 1843-1844, provocant la fi del món. Molts de la comunitat millerita van apreciar molt la predicació de Truth, i ella va atreure grans multituds quan parlava. Com molts altres decebuts quan la segona vinguda prevista no va arribar, Truth es va distanciar dels seus amics millerites durant un temps.
El 1844, es va unir a l'Associació d'Educació i Indústria de Northampton a Florence, Massachusetts. Fundada per abolicionistes, l'organització donava suport als drets de les dones i la tolerància religiosa, així com el pacifisme. Hi havia, en els seus quatre anys i mig d'història, un total de 240 membres, encara que no més de 120 a la vegada.Clark, Christopher. "The Communitarian Moment: The Radical Challenge of the Northampton Association", Cornell University Press, 1995, p. 2. Vivien en 1,9 km², criant bestiar, amb una serradora, un molí i una fàbrica de seda. Truth vivia i treballava a la comunitat i supervisava la bugaderia, on treballaven tant homes com dones. Mentre era allà, Truth va conèixer William Lloyd Garrison, Frederick Douglass i David Ruggles. Encoratjada per la comunitat, Truth va pronunciar el seu primer discurs contra l'esclavitud aquell any.
El 1845, es va unir a la família de George Benson, cunyat de William Lloyd Garrison. El 1846, l'Associació d'Educació i Indústria de Northampton es va dissoldre, sense poder mantenir-se. El 1849, va visitar John Dumont abans que es traslladés a l'oest.