Sant Gregori és un municipi de la comarca del Gironès. Al terme d'aquest municipi hi ha la muntanya de Sant Grau (ermita de Sant Grau i castell de Tudela), el santuari de Santa Afra, el Casal dels Margarit (també conegut com el Castell de Sant Gregori) o el Castell de Cartellà. També és membre de la Mancomunitat de la Vall de Llémena a més de ser el primer poble d'entrada a la Vall de Llémena a tan sols set quilòmetres de la ciutat de Girona. Amb una extensió de 49,17 km² i situat a 112 metres sobre el nivell del mar, Sant Gregori és al nord del Gironès. Limita al sud amb els municipis de Salt i Bescanó, a l'est amb Sarrià de Ter, Girona i Sant Julià de Ramis, al nord amb Canet d'Adri i Palol de Revardit i a l'oest amb Sant Martí de Llémena i Sant Julià del Llor i Bonmatí. Sant Gregori inclou, així mateix, els pobles de Cartellà, Sant Medir, Ginestar, Constantins i part dels nuclis de Taialà i Domeny. Avui dia, doncs, els límits del terme agermanen set pobles en un municipi.
En disseminat, escampats per tot el terme, formant petits llogarets constituits per cases de nova planta i antics masos i masies, hi ha llocs com Argelaguet, https://geohack.toolforge.org/geohack.php?params=41_58_51_N_2_45_19_E les Cases Noves, Cal Corder o la Vileta.
La riera de Llémena travessa el terme prenent la direcció de nord-oest a sud-oest, deixant a ponent, un espai més muntanyós que arriba fins a la serra de Sant Grau i, a llevant, un ampli territori de menys alçada i més planer que té usos agrícoles anomenat pla de Sant Gregori. El conjunt de pobles del terme municipal de Sant Gregori constitueix un mosaic de paisatges més aviat preservats de la mà humana, bucòlics i diversificats, amb una elevada presència de camps de conreu drenats per l'aigua de les rieres i de boscos mediterranis. Sant Gregori gaudeix d'un ric patrimoni cultural d'ermites, castells, masos medievals, molins, fonts i molts altres indrets que expliquen la cultura i la història del nostre país.
Geografia i medi ambient Sant Gregori és un municipi característic pel seu paisatge i el seu ambient rural; element que encisa a molts dels habitants que escullen el poble per venir a viure-hi, a tan sols 7 km de la capital de Girona.
Amb quasi 50 km² de superfície, coberts en la seva majoria per zones de bosc i conreu, Sant Gregori disposa d'un gran recurs natural que esdevé motiu d'orgull per al municipi, en tant que millora la qualitat de vida dels seus habitants, no només a nivell ambiental, sinó també vital, representant per a la població un gran espai lúdic i de coneixement.
- Meteorologia
Sant Gregori es localitza a la regió mediterrània i per això es caracteritza pel clima humit amb estius calorosos i eixuts i pels seus hiverns suaus.
A Sant Gregori, la presència de la muntanya de Sant Grau a l'oest, juntament amb el Massís de Rocacorba al nord confereixen al territori unes condicions de clima subhumit amb una gran influència per part del clima humit localitzat més al nord.
Tant a la plana com a les valls, les inversions tèrmiques són un fet comú durant el període hivernal, que poden desembocar en la formació de boires. El més freqüent és que es produeixin de matinada abans de la sortida del sol i coincideix amb períodes de calma atmosfèrica.
El fet que les inversions tèrmiques siguin més importants durant l'hivern és perquè en aquesta època hi ha un refredament més gran de la superfície del sòl i les temperatures mínimes solen baixar per sota dels 0 °C, mentre que a l'estiu les temperatures són més suaus.
Les temperatures mitjanes anuals oscil·len entre els 7,4 °C durant l'hivern i els 22,7 °C a l'època més càlida. Les temperatures enregistrades presenten uns valors suaus, ja que durant l'època estival s'obtenen uns valors mitjans d'entre 21,5 i 22,7 °C i durant els mesos freds aquests valors oscil·len entre els 7,4 i els 9,5 °C. La temperatura mitjana indica un període de temperatures elevades que es comença a produir durant l'estiu i que troba el seu màxim al juliol, a partir del qual comença el descens fins a l'hivern.
Per al que fa a les precipitacions, el període de sequera comprèn els mesos de juny, juliol i agost. Per bé que aquest període és relativament curt i les precipitacions durant la resta de l'any són abundants degut al tipus de clima, l'afectació de la sequera no és molt pronunciada.
Segons l'evolució anual de les precipitacions es distingeixen dos períodes de pluges típics del clima mediterrani, un durant la primavera i l'altre durant la tardor. El que es produeix durant la primavera és més llarg i comença a finals d'hivern fins a principis de juny, tot i que la màxima incidència es produeix durant l'abril i el maig amb unes precipitacions al voltant dels 100 mm cada mes. Per altra banda, el que es dona a la tardor és intens però més curt, ja que es concentra majoritàriament durant el mes d'octubre.
La humitat relativa que presenta Sant Gregori és relativament elevada al llarg de tot l'any. Amb uns valors d'entre 80 i 90% durant els períodes més freds (tardor i hivern) i amb mínims relatius durant l'estiu i amb un mínim absolut durant l'agost degut a l'augment de les temperatures i la disminució de les precipitacions. Els valors que s'assoleixen a l'estiu es troben al voltant del 70%, de tal manera que la zona encara es veu influenciada per les serralades properes localitzades a l'oest i al nord-oest com el massís de Rocacorba.
Història Les referències més antigues dels primers pobladors de San Gregori es remunten a 500.000 i 400.000 anys d'antiguitat, al Paleolític Inferior. Posteriorment, s'han trobat indicis al cim de Sant Grau de l'existència d'un poblat ibèric als segles i II ac, així com restes romanes que evidencien els primers assentaments a la plana de Sant Gregori.
A partir del S. IX trobem les primeres notícies documentals sobre Sant Gregori, i l'organització de les poblacions al voltant de les parròquies, en plena edat mitjana i que al s. XI donaria pas al feudalisme i els dominis senyorials.
L'any 1800 els diferents pobles d'aquest municipi eren independents, però més endavant, el 1846, Sant Gregori els va incorporar al seu terme per la política de reducció del número de municipis.
Al començà a formar-se l'actual nucli urbà de Sant Gregori, a frec del vell camí ral de Girona a Sant Martí de Llémena, i que passava per l'actual carrer de Baix. Durant la República passa a denominar-se Tudela de Ter. Amb la guerra civil, Sant Gregori com d'altres poblacions, pateix greus danys en el seu patrimoni. En el llibre de Joan Canadell i Plana, Apunts d'una silenciosa dissidència es fa una aproximació biogràfica a aquest període.
Amb la democràcia el municipi assumeix un important creixement urbà i demogràfic que ha afavorit la dotació de serveis públics i l'activitat empresarial de Sant Gregori, assumint la funció de capitalitat en una zona de gran valor natural i paisatgístic com és la Vall de Llémena.
Sant Ponç de Fontajau El terme municipal de Sant Gregori havia aplegat també el terme de Sant Ponç de Fontajau, una entitat de població històrica i actualment sector de la ciutat de Girona. Se situava a la riba esquerra del riu Ter, de camí al municipi de Sarrià de Ter. Aquest poble, un ens local independent el 1800, va ser incorporat al municipi de Sant Gregori el 1846. L'any 1968 es va publicar un decret de segregació de Sant Gregori i incorporació a Girona, però va ser recorregut davant dels tribunals. Finalment, igual que part dels termes veïns de Domeny i Taialà, l'any 1974 Sant Ponç va veure com el seu terme quedava annexionat al terme municipal de Girona.
En aquest antic terme de Sant Ponç hi ha ubicat l'Hospital Josep Trueta, raó per la qual molta gent de l'àrea gironina nascuda abans de 1974 és nascuda formalment a Sant Gregori.
Demografia
Pobles del municipi Sant Gregori L'origen antic del poble el trobem al veïnat de l'església, on s'aixeca l'església parroquial (primera referència de l'any 882). Destaca, emperò, com a edifici emblemàtic, el Castell de Sant Gregori, antiga propietat dels Margarit, un gran casal fortificat refet els segles -. A 1 km del veïnat es troba el nucli urbà, que s'ha anat formant a l'entorn de la carretera de Girona a les Planes. Sant Gregori està situat a sota del Puig de Sant Grau. A la muntanya de Sant Grau, hom pot trobar restes de l'antic castell de Tudela segles i , i de la capella de Sant Grau (ambdues edificacions situades en el cim estratègic del mont). Són les dues restes de construccions més antigues.
Sant Gregori exerceix la capitalitat de la vall, atès que és el municipi amb el major nombre d'habitants i que concentra al seu nucli urbà l'activitat comercial i els principals equipaments i serveis públics per a la ciutadania, com ara el consultori mèdic, la biblioteca municipal, l'escola, la llar d'infants i el conjunt d'instal·lacions esportives.
Cartellà miniatura|El poble de Cartellà amb l'església de Sant Feliu El poble de Cartellà se situa al nord del terme municipal, limita amb Canet d'Adri i és travessat pel torrent de Gàrrep. Consta d'un conjunt nombrós de masies rodejades de camps de conreu i de retalls de bosc d'alzines sureres i pins blancs. El poble té com a edifici central l'església de Sant Feliu de Cartellà, edificada el i ha estat vinculat a la història del castell de Cartellà, citat el 1238 i típica fortalesa medieval voltada d'un fossat natural.
Constantins Constantins se situa al vessant de ponent i a set quilòmetres de Sant Gregori, molt a la vora de Sant Julià del Llor i Bonmatí, a la banda esquerra del riu Ter. Igual que Cartellà, el topònim de Constantins revela una antiga colonització romana, que degué rebre el nom d'un personatge romà dit “Constantí”. De Constantins destaca el seu valor paisatgístic, amb boscos d'alzines i sureres, així com unes bones terres de conreu, tot i que, de temps ençà, el poble ha viscut un important despoblament; les poques edificacions en són el clar exemple. El principal patrimoni de Constantins està format per l'església de Sant Vicenç de Constantins (1182) i la capella romànica de Santa Maria de Calders (s.XII).
Domeny Domeny és el primer poble de Sant Gregori que es troba en venir des de Girona per la carretera de les Planes. Es troba a uns tres quilòmetres del nucli urbà, ubicat en un pla molt propici per l'augment poblacional que prové de la capital gironina. El poble està dividit per l'autopista A-7, de tal forma que la meitat oest pertany a Sant Gregori i l'altra a Girona, des de l'any 1974.
Sant Medir Sant Medir està situat al nord-est del municipi, en un sector accidentat abocat per ponent al pla de Cartellà. Immers en una natura d'alzines i pins, trobem l'església de Sant Medir, l'origen de la qual es troba en una comunitat monàstica establerta en aquestes contrades el , fins que el 949 es traslladà a Amer.
Taialà Taialà és el nucli més pròxim a Girona, situat a l'est de Sant Gregori. L'any 1974 Taialà, com Domeny, va veure com una part del seu poble quedava annexionat al terme municipal de Girona. La part del nucli de Sant Gregori està format per un mosaic de bosquines i camps de conreu coronats per masos que sobresurten a banda i banda de la riera de Bullidors. L'església de Sant Narcís i la torre de Taialà presideixen el nucli.