Un Rèquiem alemany (Ein deutsches Requiem), op. 45, de Johannes Brahms no és pròpiament un Rèquiem en el sentit litúrgic; no té cap relació amb la Missa de difunts, ni tan sols té una intencionalitat sacra. Com es desprèn del seu títol no es tracta d'un simple Rèquiem, sinó d'Un Rèquiem alemany, és a dir, "a la manera de Rèquiem al gust alemany". Podria dir-se que és una cantata fúnebre amb certes evocacions de l'oratori, una obra més concertística que religiosa. Representa un cant a la mort i a la resurrecció dedicat a la memòria de la seva mare i a la de Schumann. Està escrit per a soprano, baríton, cor mixt i orquestra.
Altres visions situen "Un Rèquiem alemany" com una singular obra religiosa, no pas per al culte, tenyida de la personal espiritualitat i humanisme de l'autor. Com assenyalà Georges Bizet en comptes d'una "nova interpretació musical de l'ombrívol ofici catòlic, és com un ritual harmoniós format d'elevacions consoladores i meditacions cristianes sobre aquest triple tema: la vida, la mort i l'eternitat".
Aquesta producció musical de Brahms de fet la va titular com a Eine Art deutsches Requiem o sia Una mena de Rèquiem alemany. Lluís Millet indicà que aquesta obra "és una reflexió serena d'un protestant, a partir de textos bíblics de l'Antic i del Nou Testament en la traducció alemanya de Martí Luter, seleccionats pel compositor d'acord amb les seves personals conviccions espirituals i, versemblantment, sense deixar de considerar la potencialitat musical dels textos escollits, tant en el seu detall com en el seu conjunt."Millet, Lluís. "Un Rèquiem alemany" introducció al programa del concert celebrat al Palau de la Música Catalana de Barcelona el 7 d'abril de 2001, p. 2-3
Origen i context Per a aquesta obra, Brahms va concebre un model gairebé sense precedents dins la tradició del rèquiem. En lloc de seguir l’estructura litúrgica habitual, basada en el text llatí de la missa de difunts, va optar per un camí propi: una selecció de textos en alemany, escollits personalment, majoritàriament procedents de la Bíblia luterana. Així, el Requiem s’allunya del marc estrictament religiós per convertir-se en una reflexió més universal sobre la mort i el consol, adreçada als vius més que no pas als difunts.
El títol de l’obra és especialment significatiu. No designa tant un «Rèquiem alemany» en un sentit nacional, sinó més aviat un rèquiem en llengua alemanya. El mateix Brahms ho va suggerir el 1867, quan afirmava que hauria pogut anomenar-lo fins i tot «humà» en lloc de «alemany». En aquest sentit, l’article ein («un») adquireix un valor essencial: indica que l’obra no pretén ser una formulació universal, sinó una visió particular, íntima, una manera possible —entre moltes— d’afrontar la memòria dels morts. Aquesta perspectiva revela un pensament profundament personal i humanista. A diferència de molts rèquiems tradicionals, centrats en el temor al judici diví, Brahms desplaça el focus cap als vius: cap al consol, la serenitat i una meditació sobre la mort entesa no com a amenaça, sinó com a part inevitable de l’experiència humana.
Més enllà de les motivacions generals, també hi hagué estímuls més directes. Robert Schumann, mentor i figura clau en els inicis de Brahms, havia anotat en el seu propi quadern de projectes la idea de compondre un rèquiem en alemany, i és molt probable que hagués compartit aquest pensament amb ell. La progressiva caiguda de Schumann en la malaltia mental, seguida de la seva mort el 1856, va deixar una empremta profunda en Brahms. Aquest impacte personal, carregat de dol i reflexió, pot haver estat un dels factors decisius en la gestació de Ein deutsches Requiem.
L’any 1865, Brahms va sofrir una nova pèrdua decisiva: la mort de la seva mare, una dona humil i íntegra per qui sentia un afecte profund. Tot i que ja havia iniciat el treball en l’obra, aquest esdeveniment va actuar com un veritable catalitzador. El projecte del Requiem, que havia quedat en un segon terme durant diversos anys, va tornar amb força al centre de la seva activitat creativa. A partir d’aquell moment, l’obra va anar prenent cos de manera progressiva fins a convertir-se en una de les expressions espirituals més profundes i commovedores de tota la història de la música.
Per a la construcció del text, Brahms va recórrer a la Bíblia, seleccionant passatges de l'Antic Testament, dels llibres apòcrifs i del Nou Testament. Aquestes cites, reorganitzades, no formen una simple compilació, sinó una nova unitat literària amb sentit propi. Un dels trets més reveladors és l’absència deliberada de qualsevol menció directa a Crist. Aquest fet va inquietar Reinthaler, que va expressar al compositor el seu desconcert davant una obra religiosa sense referència explícita al sacrifici redemptor. La resposta de Brahms és especialment il·lustrativa: «He evitat conscientment i deliberadament passatges com el de l’Evangeli de sant Joan (3:16: «Perquè Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill unigènit...»). D’altra banda, estic segur d’haver inclòs moltes coses perquè soc músic, perquè ho necessitava, perquè no puc ni eliminar ni discutir un “des d’ara endavant” dels meus venerables poetes.»
Plantejaments i interpretacions. La gènesi i desplegament de l'obra fou molt llarga i laboriosa. Fou començada vers 1861. Abandonada intermitentment i lluny de respondre a un encàrrec, el Requiem neix d’una necessitat profundament personal. Es tracta d’un projecte íntim, en què Brahms no només compon música, sinó que articula una reflexió pròpia sobre la mort, el consol i la condició humana. Va tenir sensibles raons personals per continuar-la: la mort de la seva mare, esdevinguda l'any 1865, i del seu protector Robert Schumann.
miniatura|Johannes Brahms el 1866
Ein deutsches Requiem va anar prenent forma de manera progressiva. Inicialment presentada amb tres moviments el 1867, ampliada a sis el 1868, no arribaria a la seva versió definitiva de set moviments fins al 1869.
L'1 de desembre de 1867 es programa a Viena un concert en memòria de Schubert, ocasió que s'aprofita per a la presentació dels tres primers moviments d'Un Rèquiem alemany dirigits per Johann Herbeck. Va tenir una interpretació deficient que comportà una recepció negativa per part del públic.
El 10 d'abril de 1868, el dia de Divendres Sant, es va estrenar amb sis moviments, a la catedral de Bremen, on dirigí l'obra Carl Martin Reinthaler. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1186. (ISBN|84-7291-226-4) Aquesta vegada sí que va constituir un èxit grandiós. Es va reposar una altra vegada el Divendres Sant de 1871, també a la catedral de Bremen, com a homenatge fúnebre als caiguts en la guerra francoprussiana dins d'un context marcadament nacionalista.
Després de l’estrena de la versió en sis moviments, Reinthaler, organista de la catedral de Bremen, va fer arribar a Brahms una observació significativa. Considerava que l’obra presentava una mancança important: l’absència d’una referència explícita a la redempció a través de Jesucrist, és a dir, al centre mateix del pensament cristià. Per aquest motiu, li va suggerir la incorporació d’un moviment addicional que equilibrés aquest aspecte teològic i acostés l’obra a la tradició religiosa convencional.
La versió completa (set moviments) no es va estrenar fins al 18 de febrer de 1869, a Leipzig, dirigida per Carl Reinecke.
Anàlisi musical El Rèquiem alemany conté part de la música més inoblidable i commovedora del compositor. Després de les tres primeres parts, de to ombrívol i dramàtic, la quarta, que és el nucli emotiu, crea un cert contrast de serenitat, que es troba també en la cinquena, amb els seus magnífics solos de soprano. Molt complex en la seva organització, la sisena, on s'alternen baríton i cor, acaba amb una fuga. La setena part recupera material de la primera per donar sentit de tancament. Mitjançant l'ús de fugues corals (en la segona i la sisena part), Brahms evoca deliberadament l'esperit de les obres corals sacres de Bach.
Com queda clar en el títol, el Rèquiem alemany no va ser escrit amb propòsits exclusivament litúrgics, encara que s'invoca el nom de Crist. Brahms, com ja s'ha indicat, tria la lletra amb minuciosa cura partint de la Bíblia luterana, inclosos els escrits apòcrifs, i evita tota referència al cristianisme i omet la totalitat del Judici Final. Encara que era creient, no era religiós sobre manera, i més tard va dir que hauria volgut canviar la paraula alemany per humà en el títol ((Ein menschlichen Requiem).
Referències
Categoria:Rèquiems del Romanticisme Categoria:Obres de Johannes Brahms Categoria:Composicions musicals del 1868