Jakarta (també Jakarta en indonesi), antigament Batàvia, és la capital i la ciutat més poblada d'Indonèsia. Jakarta es troba a l'illa de Java i és també una província amb estatus especial (Daerah Khusus Ibukota Jakarta), amb una superfície de 661,52 km² on es concentra una població de 9.588.198 persones, sumant fins a 18,6 milions la població de tota la seva àrea metropolitana. Jakarta és l'onzena ciutat més poblada del planeta i la seva àrea metropolitana és coneguda com a Jabodetabek. És el centre polític, industrial i financer del país.
La ciutat va ser coneguda al llarg de la seva història com Sunda Kelapa (397-1527), Jayakarta (1527-1619), Batàvia (1619-1942) i Djakarta (1942-1972). En el on ara hi ha la ciutat de Jakarta hi havia el port del regne hindú de Sunda anomenat Kalapa. Els primers europeus que la van visitar van ser els portuguesos, al . El 1527 la ciutat va ser conquerida pel rei Fatahillah i va canviar el seu nom pel de Jayakarta que significa "victoriosa i pròspera". Els holandesos van apoderar-se de la ciutat el 1619 i li van canviar el nom pel de Batàvia que és el nom llatí dels Països Baixos. Va ser la capital de la colònia i hi va prosperar el comerç. Quan el 1942 els japonesos prengueren possessió de la ciutat la reanomenaren Jakarta. L'any 1949 una vegada proclamada la independència d'Indonèsia, Jakarta en va ser la capital.
Els seus principals mitjans de transport amb l'exterior són l'Aeroport Internacional Soekarno-Hatta i el port marítim Tanjung Priok. Des de 2004, i sota el govern de Sutiyoso, la ciutat va estrenar un nou sistema d'autobusos anomenat "TransJakarta" i el 2007 va veure com era abandonat el seu monorail. A Jakarta es troba la Borsa de Jakarta, el Banc d'Indonèsia i el Monument Nacional o Tugu Mones, la torre que simbolitza la independència d'Indonèsia.
Essent el centre polític i econòmic Jakarta atrau molts immigrants i, per tant, té un aspecte cosmopolita molt destacat. Hi ha una comunitat xinesa vinguda fa diversos segles i, en nombre, arriba a representar un 10% de la població. En l'àmbit de la cultura, té una especial importància la difusió de la música tradicional, també entre els turistes. Pel que fa a l'educació, destacar la dotzena d'universitats que són responsables de l'educació superior.
Història miniatura|esquerra|Mesquita a l'antiga Batàvia, 1900-1940 miniatura|esquerra|Balladora de Ronggeng, dansa local, Batàvia 1875-1885 miniatura|La seu del Governador General de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals (VOC), edifici que ara és la seu del Museu Històric de Jakarta. Jakarta va començar com un petit port al costat d'una muntanya al costat del riu Ciliwung al . Alguns europeus parlen d'un assentament anomenat Kalapa. Era el major port del regne hindú de Sonda. La primera flota europea que va arribar ho va fer el 1513 quan quatre vaixells portuguesos van atracar procedents de Malaca. Els portuguesos hi arribaren tot buscant una ruta pel comerç de les espècies i, en particular, del pebre. El regne de la Sonda va signar un acord de pau amb Portugal per permetre que el 1522 els portuguesos construïssin un port per tal de defensar-los davant l'augment del poder del Sultanat de Demak, al centre de Java. La ciutat va ser atacada per un jove guerrer de nom Fatahillah, un dirigent d'un regne veí, i posteriorment, el 22 de juny de 1527, van canviar el nom de Kalapa per Jayakarta.
Els holandesos van arribar a Jayakarta a finals del i el 1619 la forces de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals, dirigides per Jan Pieterszoon Coen, van conquerir la ciutat. Els holandesos canviaren el nom de la ciutat que es diria Batàvia. Les oportunitats comercials van atraure cap a Indonèsia principalment immigrants xinesos. Es produïren conflictes socials que van augmentar quan el govern colonial va intentar restringir la migració xinesa a través de successives deportacions. El 9 d'octubre de 1740, 10.000 xinesos foren massacrats, i l'any següent els habitants xinesos van ser traslladats a Glodok, fora de les muralles de la ciutat. El 1818 es va completar la zona de Koningsplein, actualment Merdeka Square, i la de Kebayoran Baru, que va ser l'última zona residencial que van construir els holandesos.
Ja al , els japonesos la van ocupar el 1942, durant la Segona Guerra Mundial, anomenant-la amb l'actual nom de Jakarta. Després de l'ocupació, va haver-hi mobilitzacions que, el 1950, van conduir a l'establiment del primer govern republicà, amb la capital a Jakarta. El president i fundador d'Indonèsia, Sukarno, preveia que Jakarta seria una gran ciutat internacional i, per aquesta raó, incentivà grans projectes finançats pel govern. Els projectes incloïen la construcció dins de Jakarta d'una autopista en forma de fulla de trèvol, un gran boulevard (Jalan Sudirman), monuments com el Monumen Nasional, els principals hotels, i un nou edifici per al parlament.
El 1966, Jakarta va ser declarada un "districte capital" (Daerah khusus ibukota) i, per tant, va obtenir una condició equivalent a la d'un estat. El Tinent General Ali Sadikin en va ser el Governador des de 1966 fins al 1977. Va rehabilitar carreteres i ponts, va impulsar les arts, va construir diversos hospitals, i un gran nombre de noves escoles. Així mateix, va tenir en compte els habitants dels barris pobres en els nous projectes de desenvolupament i va tractar d'eliminar la prohibició dels rickshaws i dels venedors ambulants. També va començar a controlar la migració a la ciutat per tal de frenar l'amuntegament i la pobresa.
La redistribució de la terra i la inversió estrangera va contribuir a un desenvolupament immobiliari que va canviar la fisonomia de la ciutat.Edsel E. Sajor (2003). "Globalization and the Urban Property Boom in Metro Cebu, Philippines". Development and Change 34(4), p. 713–742. El gran desenvolupament va finalitzar amb la crisi financera del sud-est asiàtic del 1997 i 1998. El president Suharto, va començar a perdre el seu control i les tensions van arribar al seu límit el maig de 1998, quan quatre estudiants van ser morts a trets per les forces de seguretat a la Universitat de Trisakti; durant quatre dies de disturbis que es van produir a conseqüència de la pèrdua d'un total estimat de 1.200 vides i 6.000 edificis que van ser danyats o destruïts.,p. 329 Suharto va dimitir com a president, però Jakarta ha seguit sent el punt focal del canvi democràtic a Indonèsia.
Geografia i clima La ciutat s'assenta sobre la costa nord-oest de l'illa de Java, al costat del riu Ciliwung a la badia de Jakarta, que és una entrada del mar de Java. La part nord de Jakarta està constituïda damunt d'una terra plana, aproximadament a vuit metres per sobre del nivell del mar, fet que contribueix a fer que es formin les habituals inundacions. La zona sud de la ciutat és més muntanyosa. Hi ha aproximadament tretze rius que conflueixen a Jakarta, sobretot des de les parts muntanyoses del sud de la ciutat cap al nord i en direcció al mar de Java. El riu més important és el Ciliwung, que divideix la ciutat en dues zones, est i oest. Jakarta limita geogràficament amb la província de Java Barat a l'est i amb Banta a l'oest.
Les Mil Illes (Kepulauan Seribu, en indonesi, i Thousand Islands, en anglès), situades a la badia de Jakarta, són una part de la regió administrativa de Djakarta. Són exactament 105 illes que s'estenen al llarg de 45 quilòmetres al nord de la ciutat, encara que l'illa més propera es troba a només uns quilòmetres de terra ferma.
Jakarta posseeix un clima equatorial (Af, d'acord amb el sistema de classificació climàtica de Köppen). Localitzada a la part occidental d'Indonèsia, l'època més plujosa és el gener, amb unes precipitacions mitjanes mensuals de 350 mil·límetres, mentre que l'època més seca és l'agost, amb una mitjana de 60 mil·límetres. La ciutat té uns alts nivells d'humitat i la temperatura diària oscil·la entre els 25 °C i els 38 °C.
Administració miniatura|Cort Suprema d'Indonèsia a Jakarta Oficialment, Jakarta no és una ciutat sinó una província amb l'estatus especial de capital d'Indonèsia. La seva administració és com la de qualsevol altra ciutat Indonèsia. Per exemple, Jakarta té un governador en comptes d'un alcalde, i es divideix en diverses regions amb els seus propis sistemes administratius.
Jakarta com a província està dividida en cinc ciutats (kota), abans municipis, cadascun dirigit per un alcalde, i una regència (kabupaten) dirigida per un regent. L'agost del 2007, Jakarta va celebrar les seves primeres eleccions per escollir un governador, que van ser guanyades per Fauzi Bowo. Els governadors de la ciutat són elegits prèviament pels parlaments locals. Això forma part de l'impuls del govern indonesi de la descentralització de la política, celebrant en alguns llocs eleccions locals directes.
Llista de ciutats de Jakarta: Jakarta Oriental (Jakarta Timur) Jakarta Occidental (Jakarta Barat) Jakarta Septentrional (Jakarta Utara) Jakarta Meridional (Jakarta Selatan) Jakarta Central (Jakarta Pusat)
L'única regència de Jakarta són les Mil Illes (Kepulauan Seribu). Són considerades formalment com un subdistricte de Jakarta Septentrional.
Cultura Com a capital política i econòmica d'Indonèsia, Jakarta atrau molts turistes estrangers i també habitants del país. Per això, Jakarta és una ciutat cosmopolita i amb una cultura diversa. Molts dels immigrants de la ciutat provenen de diferents parts de l'illa de Java, portant amb ells una barreja de dialectes de les llengües javanesa i sondanesa, així com els seus propis tipus de menjars i productes típics.
Jakarta és a vegades anomenada pels residents estrangers com "El gran durià". El durià (Durio zibethinus) és una fruita tropical amb una olor molt distintiu i un sabor especial. Jakarta és una metròpoli urbana amb molta vida, i és famosa per les aglomeracions, la saturació del trànsit i la disparitat d'ingressos de la població.
Els betawi (Orang Betawi, o gent de Batàvia) és un terme utilitzat per descriure els descendents de la població que viu al voltant de Batàvia i reconeguda com una tribu des dels segles i . Els betawi són la majoria descendents de grups ètnics sudasiàtics atrets a Batàvia per necessitats laborals i inclou gent de diverses parts d'Indonèsia.Els betawi, degut als seus orígens diversos, tenen un paper important amb relació a la seva identitat ètnica i nacional dins la Jakarta contemporània. Vegeu Jacqueline Knörr. Kreolität und postkoloniale Gesellschaft. Integration und Differenzierung in Jakarta, Campus Verlag: Frankfurt A.M. & Nova York, 2007, El llenguatge i la cultura d'aquests immigrants són diferents dels sondanesos o els javanesos. La llengua està més relacionada amb un dialecte malai de l'est i enriquit amb préstecs de paraules del javanès, xinès mandarí i àrab. Actualment, els dialectes de Djakarta utilitzats per la població estan vagament relacionats amb la llengua betawi.
També hi ha una comunitat xinesa important que ja porta uns quants segles. Oficialment representen el 6% de la població de Jakarta, encara que és possible que aquesta estimació sigui una mica baixa."Chinese diaspora: Indonesia", BBC
Jakarta té diversos centres d'actuacions com el de Senayan. La música tradicional sol trobar-se en hotels de luxe, incloent-hi el gamelan i el wayang (paraula Indonèsia i malaia per al teatre). Com que la ciutat més habitada i capital del país, Jakarta rep contínuament talents a la recerca de trobar una major audiència i possibilitats d'èxit.