Ohio és un dels 50 estats dels Estats Units, situat a la Regió dels Grans Llacs, i un dels seus principals centres industrials. Localitzat al Mig Oest dels Estats Units, té la indústria com la seva principal font d'ingressos. Altres fonts d'ingressos importants són les finances, la mineria del carbó, que va ajudar a fer d'Ohio una de les principals potències industrials del país, l'agricultura i el turisme.
La ràpida industrialització de l'estat va fer que diverses persones natives de l'estat destaquessin per les seves invencions i per la seva iniciativa. Thomas Edison va néixer a Ohio, i els germans Wright coneguts mundialment per haver estat els primers a volar en un avió (no sense controvèrsies) també van créixer aquí. Un altre nadiu d'Ohio mundialment famós és Neil Armstrong, la primera persona a trepitjar la Lluna. Un altre Armstrong famós, el militar George Armstrong Custer, també va néixer a Ohio.
Segons les dades del cens de 2000, residien a Ohio 11.353.140 habitants, repartits per una àrea de 116.096 km².
Nom La paraula "Ohio" significa en la llengua iroquesa "Gran Riu", "Riu Llarg", o "Riu Bell", utilitzada per aquest grup de nadius americans per descriure el riu Ohio. El sobrenom d'Ohio és Buckeye State (Buckeye és un castanyer del gènere Aesculus). Els boscos formats per arbres del gènere Aesculus cobrien anteriorment tot Ohio, encara que molts d'aquests boscos han estat talats per proporcionar matèries primeres a diverses indústries, així com per donar espai a l'agricultura. Ohio també reivindica el sobrenom de Mother of Modern Presidents (Mare de Presidents Moderns), pel fet que set dels Presidents dels Estats Units van néixer i créixer a Ohio, encara que aquest títol pertany, de fet, a Virgínia, amb un total de vuit Presidents. Els presidents nord-americans nascuts a Ohio són Ulysses S. Grant, Rutherford B. Hayes, James A. Garfield, Benjamin Harrison, William McKinley, William Howard Taft, i Warren G. Harding. Un vuitè President William Henry Harrison vivia a Ohio quan va ser nomenat president.
Història Els primers exploradors europeus a explorar la regió van ser els francesos. Fins a 1763, la regió d'Ohio formava part de la colònia francesa de Nova França, passant llavors a control britànic. Amb la independència dels Estats Units el 1783, els Estats Units van passar a controlar la regió. Ohio es va convertir en el primer territori del Territori del Nord-oest a ser elevat a la categoria d'estat, i el 17è a entrar a la Unió, l'1 de març de 1803. L'expansió en direcció a l'oest i la construcció de nombroses vies fèrries a l'estat, el descobriment de nombrosos jaciments de carbó i una sòlida indústria agropecuària van fer que Ohio es convertís a mitjans del en una gran potència industrial. Ulysses S. Grant, nadiu d'Ohio, va ser un dels principals líders de la Unió durant la Guerra Civil Nord-americana.
Època pre-colonialista Els nadius americans vivien a la regió on actualment es localitza l'estat d'Ohio prop de dos mil·lennis abans de l'arribada dels primers exploradors europeus. Els primers nadius americans a instal·lar-se a la regió va ser una tribu prehistòrica, anomenada Mound Builders - "constructors de muntanyes" - perquè construïen petits monticles de terra per a les seves cerimònies culturals. Els Mound Builders, s'hi haurien instal·lat a la regió al voltant del 600 aC, i n'hi haurien migrat, entorn del 900 dC, en direcció al sud dels actuals Estats Units. Hi ha actualment prop de sis mil vestigis arqueològics, entre tombes, cementiris i cases de rituals, dels Mound Builders, a Ohio. La regió seria posteriorment ocupada per altres pobles i tribus natives americanes, com els fures, els Delaware, els Ottawa, els Shawnee, i especialment les tribus iroqueses. Els iroquesos dominaven la major part de l'actual Ohio durant els anys que van precedir l'arribada dels primers europeus a la regió.
Era colonial El primer explorador europeu en arribar a la regió que actualment constitueix l'estat d'Ohio va ser el francès René Robert Cavelier de La Salle, el 1669. La Salle, annexar tota la regió a la corona francesa, i la regió d'Ohio va passar a formar part de la colònia de Nova França. Els francesos, però, es van interessar poc a colonitzar la regió, i només es van establir alguns pocs establiments comercials per diversos mercants francesos, per a comerciar amb els indígenes locals.
Durant les primeres dècades del , el Regne Unit va passar a reivindicar la regió, així com totes les localitzades al sud dels Grans Llacs d'Amèrica del Nord. El 1747, un grup de mercants britànics i colons de Virgínia van crear una companyia, la Companyia Ohio de Virgínia, amb l'objectiu de colonitzar la regió de la vall del riu Ohio i les àrees localitzades al sud-oest del llac Erie, regions que actualment constitueixen l'estat d'Ohio. Aquesta companyia va enviar un grup de colons liderats per Christopher Gist per explorar la regió de la Vall del riu Ohio, havent partit de Virgínia, i explorat Ohio durant prop de dos mesos.
miniatura|Mapa de la Nova França, 1702, per Nicolau de Fer Els francesos van passar a construir forts a la regió d'Ohio a partir de l'inici de la dècada de 1750. El mateix Gist, el 1753, d'acord amb les ordres del governador de Virgínia, va tornar a Ohio, acompanyat de George Washington, per enviar un missatge als francesos, perquè abandonessin la regió. Els francesos ignorar el missatge de Gist i Washington. Les disputes entre els francesos i els britànics sobre no només la regió d'Ohio, sinó també de tota la regió al voltant dels Grans Llacs i del riu Sant Llorenç, van conduir a l'inici de la Guerra Franco-Indígena, el 1754. La guerra va tenir inici a Ohio, quan una milícia comandada per Gist i per Washington va intentar expulsar a la força als francesos de la regió, havent estat derrotats per les forces franceses. La Guerra Franco-Indígena duraria fins a 1763, i va acabar amb la victòria britànica. Pels termes del Tractat de París, els francesos cedien totes les regions a l'est del riu Mississipi als britànics, i totes les regions a l'oest del riu als espanyols. La regió d'Ohio va passar a ser controlada pels britànics. Després del final de la guerra, un cap indígena ottawa, Pontiac, que tenia bones relacions amb els francesos, es va revoltar contra els britànics. Pontiac lideraria nombrosos atacs contra els forts britànics el 1763 i 1764, i un atac contra Detroit i Michigan, el 1764. L'atac va tenir poc èxit, i el cap Pontiac va fugir en direcció a la regió d'Illinois.
Durant la Guerra d'Independència dels Estats Units, els diferents grups nadius americans d'Ohio estaven dividits en la qüestió sobre en quin costat trobar-se: dels rebels nord-americans o dels britànics. Per exemple, el líder shawnee Blue Jacket i el líder Delaware Buckongahelas es van aliar amb els britànics, mentre que Cornstalk, un shawnee, i White Eyes, un Delaware, van acordar establir relacions d'amistat amb els nord-americans. Aquests últims, però, sovint no diferenciaven entre els nadius americans amigables i hostils. És més, Cornstalk va ser assassinat per una milícia nord-americana, el mateix que probablement li hauria passat a White Eyes.
El 1780, el nord-americà George Rogers Clark va derrotar les forces shawnee, aliades dels britànics. Un dels més tràgics incidents de la Guerra d'Independència, la Massacre de Gnadenhütten de 1782, va passar a Ohio. Després del final de la guerra, sota els termes del Tractat de París (1783), els Estats Units van assumir el control de totes les colònies britàniques a l'est del riu Mississipi, al sud dels Grans Llacs. El govern dels Estats Units va crear el Territori del Nord-oest el 1787, del qual Ohio formava part. Aquell mateix any, una companyia mercantil va comprar al govern diverses terres localitzades en l'actual Ohio, havent fundat el 7 d'abril de 1788 el primer assentament permanent d'Ohio, Marietta. Aquesta immediatament es va fer capital del Territori del Nord-oest, el juliol del mateix any. Ràpidament, serien fundats altres assentaments a la regió.
Els nadius americans que s'havien aliat amb els britànics durant la Guerra de la Independència continuaren atacant a les comunitats nord-americans després de la fi de la guerra durant tot el 1783. El 1794, el general Anthony Wayne va derrotar una força nativa americana, en una regió propera a l'actual ciutat de Toledo. El 1795, els nadius americans van acceptar i van ratificar el Tractat de Greenville, on acordaven cedir prop d'un 70% de tot l'actual Ohio al govern dels Estats Units. Els nadius americans ho van acceptar per la pressió del cap Tarhe, un cap wyandot. Gràcies al tractat, es va restablir la pau a la regió, i van passar a instal·lar-se a la regió més colons.
Naixement de l'estat miniatura|esquerra|Placa commemorativa de la Northwest Ordinance a l'exterior del Federal Hall, en el baix Manhattan (lloc del Capitoli dels EUA el 1787) E
l 1800, el govern va crear el Territori d'Indiana, a partir de la porció occidental del Territori del Nord-oest. Ohio continuaria a formant part del Territori del Nord-oest, i canviant la capital del Territori a Chillicothe, localitzada en l'actual Ohio. D'acord amb la Northwest Ordinance, qualsevol territori particular format a partir d'àrees disgregades del Territori del Nord-oest seria admès automàticament com a estat quan la seva població superes els 60.000 habitants. Tot i que la població d'Ohio era de només 45.000 el desembre de 1801, el Congrés va determinar que la població de la regió estava en ràpid creixement, i que Ohio podria iniciar el procés d'elevació a la categoria d'estat, assumint que la seva població excediria els 60.000 habitants quan fos elevada oficialment a la categoria d'estat.
Al novembre, es van iniciar les preparacions per a la secessió de la regió d'Ohio de la resta del Territori del Nord-oest, i per a la creació de l'estat d'Ohio. Aquell mateix mes, una convenció constitucional va crear la primera Constitució d'Ohio. El 19 de febrer de 1803, el president Thomas Jefferson va subscriure un acte al Congrés que reconeixia a Ohio com el 17è dels Estats Units. En aquella època, la declaració oficial de l'estatut d'estat encara no era un costum del Congrés, costum que començaria a ser freqüent amb l'elevació de Louisiana a la categoria d'estat. El 7 d'agost de 1953, l'any del 150 aniversari d'Ohio com a estat, el llavors president Dwight D. Eisenhower va subscriure un acte que oficialment declarava l'1 de març com a data en què Ohio va ser oficialment elevat a la categoria d'estat, passant a formar part de la Unió.
El convuls La Compra de Louisiana, efectuada el 1803, va fer que l'economia de l'estat passés a créixer ràpidament, ja que els productes produïts a l'estat podien ser transportats fàcilment a través del riu Mississipi i els seus afluents fins al port de Nova Orleans. Anualment, grans quantitats de vaixells navegaven entre Nova Orleans i els petits centres portuaris a Ohio, transportant els productes agropecuaris produïts en aquell estat fins a Nova Orleans, des d'on es portaven a altres regions.
El 1812, s'inicia la Guerra de 1812, entre els Estats Units i el Regne Unit. Ohio va ser l'escenari d'una de les batalles més importants i famoses de la guerra, la batalla del llac Erie, realitzada el 10 de setembre de 1813. En aquesta batalla, nou vaixells nord-americans, comandats pel Comandant Oliver H. Perry, es van enfrontar a sis vaixells britànics, al llac Erie, batalla que va resultar en victòria per part dels Estats Units. Els resultats d'aquesta victòria van ser el domini nord-americà de les aigües del llac Erie, així com el control nord-americà del Territori del Nord-oest, i va augmentar dràsticament la moral de la població i dels soldats nord-americans, després d'una sèrie de derrotes en el desenvolupament de la guerra.