Palau de Rialb o el Palau de Rialb és un poble disseminat del municipi de la Baronia de Rialb, al Segre Mitjà.
Toponímia i història miniatura|esquerra|Entorns a prop de Palau, amb el mas d'Heretat de Guàrdia, d'ús privat El titular de la parròquia és Santa Maria; no s'ha de confondre aquest lloc amb el Palau que es troba al Pallars Jussà, que pertanyia als hospitalers de Sant Joan de Jerusalem.
El lloc és adaptat per què els comtes d'Urgell, o Arnau Mir de Tost, el vescomte, que reconquerí i fortificà aquesta contrada, hi tingué un castellet que originà el nom de «Palau». Aquest indret, almenys des del , pertanyia al priorat de Santa Maria de Meià. En el testament del prevere Ramon, de 1121, consta que hi tenia alguna possessió, però la parròquia i la gran part del terme eren de Meià; per això no consta en els fogatges del Rialb, i al formalitzar-se el municipi Palau fou agregat a la Baronia de Rialb segurament per motius geogràfics. La provisió del rector i les rendes de Palau depenien del priorat de Meià.
Situació i descripció El poble de Palau de Rialb consta d'unes quantes cases properes del temple parroquial de Santa Maria (s. ) i diversos masos; està escampat al centre occidental del terme municipal, en lloc espaiós (695 m d'altitud), que té a ponent la vall del torrent de Torreblanca i la muntanya de Montmagastre (763 m.). Pel migdia s'hi enclava Heretat de Guàrdia, on hi hagué una torre de sentinella, i es tracta d'un mas històric del . Actualment l'edifici té la funcionalitat d'allotjament rural.
Comunicacions S'hi accedeix per la carretera comarcal C-1412b de Ponts a Folquer. Més amunt del poble de la Serra de Rialb i havent creuat la Collada de la Santa, al punt quilomètric 15,900 cal desviar-se per un camí carreter de poc menys de cinc-cents metres fins als peus de l'església de Santa Maria.
Llocs d'interès Església romànica de Santa Maria de Palau (s. XI). Està conservada i s'hi celebra el culte algunes vegades l'any; està sota la cura del rector de Ponts. És una construcció rectangular i a més a més els tres absis. No es conserva la volta de canó de la nau central, que es va ensorrar, tres arcades a cada costat sostenen els murs centrals, i la teulada descansa sobre les encavallades i bigues. Darrere l'església s'hi troba una petita construcció cristiana coneguda am el nom de l'Oratori; molt apreciada pels rialpencs. Capella de Sant Joan de Perdiguers (s. XVII). Allotjament rural d'Heretat de Guàrdia; històrica masia catalana que compta amb un capella pròpia dedicada a Sant Josep. Antiga Escola de Palau, edifici rehabilitat en allotjament rural.
Festes locals Festa Major: 15 d'agost, dia de la Mare de Déu; Santa Maria n'és la patrona del poble. Festes del Roser: durant el mes de maig.
Vegeu també Riu Rialb Pantà de Rialb Àrea del dolmen de Sòls de Riu Toponímia de les cases de Palau
Referències
Bibliografia REIXACH, Jaume i GARCIA, Xavier. "Pantà de Rialb: elegia pel Mig Segre", a Llibre de butxaca, 136. Barcelona, Editorial Pòrtic, 1986. BACH I RIU, Antoni i GABRIEL I FORN, Manel. "La Baronia de Rialb: un esbós històric". Lleida: Diputació de Lleida, 1995. BERNAUS I MARQUÉS, Amat. "Arxiu Fotogràfic de La Baronia de Rialb (1994-1996)". La Baronia de Rialb: Ajuntament de La Baronia de Rialb, 2007.
Enllaços externs
Pàgina web de l'Ajuntament de la Baronia de Rialb
Categoria:Entitats de població de la Baronia de Rialb