El País Basc (, el 'país de llengua basca') és un país europeu, llar del poble basc. El País Basc, en el seu sentit ample, es defineix com els set territoris històrics de les zones bascòfones, això és, els que corresponen aproximadament a l'àrea lingüística basca en temps històrics. La bandera identificativa del poble basc és la ikurriña. Actualment, aquests territoris estan repartits entre els estats espanyol i francès, i disposen de nivells d'autonomia molt diferents. No hi ha cap entitat administrativa reconeguda que comprengui la totalitat d'Euskal Herria. No s'ha de confondre la regió dEuskal Herria, més ampla, amb l'actual comunitat autònoma del mateix nom, la Comunitat Autònoma del País Basc, que és anomenada Euskadi o Euskal Herria en el seu Estatut d'Autonomia.
El País Basc ocupa una superfície de 20 664 km² als Pirineus occidentals, a la costa del golf de Biscaia (o Bizkaiko golkoa) al mar Cantàbric. Té el seu propi idioma, el basc o èuscar (euskara) minoritari enfront del francès i el castellà i que no es parla a tots els territoris del país, i una població d'uns tres milions d'habitants, uns dos milions i mig dels quals tenen la ciutadania espanyola, i la resta la francesa. El País Basc estaria constituït per set territoris o províncies (en basc lurralde): Àlaba (Araba), Biscaia (Bizkaia), Guipúscoa (Gipuskoa) i Navarra (Nafarroa) a Espanya; i la Baixa Navarra (Nafarroa Beherea o Baxenabarre), Lapurdi, i Zuberoa a França. De manera oficiosa, tot i que no oficial, Vitoria (Gasteiz) n'és la capital a la Comunitat Autònoma del País Basc. Pamplona (Iruña o Iruñea en basc) és considerada la seva capital històrica. També és la capital històrica reclamada per aquells bascos que anhelen la independència, perquè aquesta va ser la capital del Regne de Navarra, regne que acaparava els territoris on es parlava el basc.Las capitales de Euskal Herria Departament d'Educació, Universitats i Investigació del Govern Basc.
La llengua basca es tracta d'una llengua aïllada i encara hi és parlada habitualment en algunes regions, sobretot Guipúscoa, la part oriental de Biscaia, el nord de Navarra i l'interior del País Basc francès. En d'altres, el basc ha estat substituït pel castellà o francès (com en la major part d'Àlaba i la Navarra central). En altres no hi ha registres de que mai es parlés (com en parts de Les Encartaciones o al sud-est de Navarra). Avui en dia, el basc té categoria de llengua oficial a la Comunitat Autònoma del País Basc i en parts de la Comunitat Foral de Navarra, però no té reconeixement oficial a les regions sota administració francesa (Iparralde).
Toponímia miniatura|Diagrama d'Euler d'Euskal Herria Els noms oficials del País Basc són: Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà —aquest és la traducció del primer— o Euskadi en castellà i basc.Article primer de l'Estatut d'Autonomia, que diu: Beronen izena Euskadi zein Euskal Herria izango da. Tanmateix, Euskal Herria, que pot ser traduït com a «Poble Basc», «País Basc», «País/Poble dels bascs» o «País/Poble del basc», també és un concepte cultural que pot designar el conjunt dels territoris d'Espanya i França on es parla o parlava el basc. Sabino Arana, per tant, va crear el neologisme Euzkadi per referir-se exclusivament al «poble basc» que viu als actuals territoris de la comunitat i no al poble de parla basca de les set províncies, tres de les quals es troben en territori francès.
Durant molt de temps es va usar l'ortografia Euzkadi i no pas Euskadi. Algunes hipòtesis suggereixen que Arana considerava que l'arrel deusk, «basc», era euzk contracció deguzki, «sol», segons la seva teoria que els antics bascs es consideraven fills de l'astre, al qual afegia el sufix -di, molt freqüent en la toponímia basca, i que suposadament significa 'conjunt' i 'lloc'. Tanmateix, no hi ha prou evidències antropològiques ni filològiques sobre aquesta derivació, malgrat que els antropòlegs Joxe Migel Barandiaran i Resurrección María de Azkue accepten aquesta interpretació de l'etimologia segons els noms donats en les diverses parles locals de Biscaia a la divinitat masculina del sol. Altres teories, tanmateix, suggereixen que l'ortografia d'Arana no tenia res a veure amb eguzki sinó que és la deformació de l'etimologia que ell mateix proposava de Biscaia.El Significado de la Palabra Euzkadi de Xavier Zabaltza Pérez-Nievas Avui dia el neologisme és acceptat per la Reial Acadèmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia).
L'ús dEuskadi com a nom oficial designa la Comunitat Autònoma integrada pels tres territoris o províncies, i és l'accepció més universal. Tanmateix, pot designar el conjunt d'aquestes tres províncies i les altres quatre províncies que integrarien Euskal Herria, com és el cas del nom de l'organització terrorista ETA: Euskadi Ta Askatasuna, «Euskadi i Llibertat».
Història
miniatura|Mont Txindoki (Guipúscoa) miniatura|L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques Els historiadors romans afirmen que el territori basc era habitat des de temps preromans per diverses tribus la llengua dels quals no entenien. La distribució regional d'aquestes tribus difereix entre els historiadors. Tanmateix, s'accepta la teoria que els bascos són un romanent dels primers habitants del Paleolític de l'Europa occidental, específicament dels habitants de la regió francocantàbrica. Estrabó i Plini el Vell esmenten en llurs escrits les tribus basques, incloent-hi els vascons i els aquitans entre d'altres. Hi ha prou evidència per a afirmar que ja s'hi parlava un protobasc.
Durant l'alta edat mitjana, els territoris entre l'Ebre i el Garona eren coneguts com a Bascònia i van ser unificats sota els ducs de Bascònia per un període. Després de les invasions dels musulmans a la península Ibèrica i l'expansió francesa sota Carlemany, el territori es fragmentà. El Regne de Pamplona va emergir com el principal estat del territori al . Seria sota Sanç III el Gran que el Regne de Pamplona assoleix la seva màxima extensió territorial, però després de la seva mort, el 1035, els seus fills no varen respectar el seu testament que atorgava el regne al primogènit, i després de moltes lluites, van dividir el territori, la qual cosa va donar lloc a una nova estructura política al , formada pels regnes de Navarra, Aragó i Castella. Durant l'alta edat mitjana, Biscaia s'uneix voluntàriament al Regne de Castella.
El 1200, el Regne de Navarra va perdre els actuals territoris d'Àlaba, Guipúscoa i el Duranguesat, que són annexionats pel monarca castellà. Així doncs, Navarra, separada dels altres territoris peninsulars del País Basc, va orientar la seva política d'expansió cap al nord i a l'est, als territoris fronterers amb França i Aragó. Navarra va ser annexionada parcialment al Regne de Castella durant els segles i , i gairebé completament durant 1512 i 1521. La resta del territori del nord va ser annexionada per França. Les tres províncies de l'actual Euskadi, que s'havien unit voluntàriament al Regne de Castella intermitentment, van donar llur suport a la integració de Navarra amb Castella.
Navarra, Àlaba, Guipúscoa i Biscaia van conservar els seus furs. Aquesta situació va perdurar fins al , data en què van ser parcialment suprimits per Antonio Cánovas del Castillo després de la derrota carlina. Durant el franquisme, només Àlaba i Navarra van conservar part de llurs antics furs, però van ser derogats en les altres dues províncies per decret del 23 de juny del 1937 en ser considerades «traïdores» per no donar suport a la revolta feixista, i fou suprimit en el primer Estatut d'Autonomia Basc. Aquest decret va ser parcialment modificat el 6 de juny del 1968, suprimint els paràgrafs ofensius per a Guipúscoa i Biscaia, però conservant la resta dels articles. Va ser finalment derogat el 30 d'octubre del 1976.
Avui dia, el País Basc està conformat per la comunitat homònima, per la Comunitat Foral de Navarra i per les províncies del sud de França. El PNB lidera el govern basc des de 1980, unes vegades en solitari, d'altres en coalició amb el PSE, Eusko Alkartasuna (EA), partit sorgit d'una escissió del mateix PNB o Izquierda Unida (IU), donant suport també mitjançant pactes pressupostaris i d'investidura als governs centrals populars i socialistes. En les eleccions generals, el PNB és la força majoritària i obté el 26,9% dels vots i en les eleccions basques d'abril es constata el fort creixement del PNB, la irrupció del «nacionalisme radical» representat per Herri Batasuna, la pèrdua d'una important quota electoral del PSOE i els escassos resultats de la UCD i Carlos Garaicoechea ocupa el càrrec de la presidència del Consell General Basc. Celebrades les primeres eleccions autonòmiques el 1980, van donar lloc a l'elecció del lehendakari en la persona de Carlos Garaikoetxea (1980–1985).
El PNB aconsegueix el 38,8% dels vots vàlids emesos, seguit d'Herri Batasuna, amb el 16,5%, i del PSOE, 14,2%. Des de llavors, el PNB governa la Comunitat Autònoma del País Basc; en solitari en el període (1980–1986) i amb diversos pactes des de llavors. El 29 de desembre de 1980, es reinstaura el model tributari del concert econòmic i comença la transferència de competències del govern d'Espanya al govern basc. El 1981, una sèrie de successos amenacen seriosament l'autonomia basca: el fallit cop d'estat del 23 de febrer i la consegüent promulgació de la LOAPA (Llei Orgànica per a l'Harmonització del Procés Autonòmic), que reconduïa el desenvolupament de les autonomies.
El 1982, el PSOE de Felipe González arriba a la presidència del govern espanyol romanent fins a 1996, encara que al País Basc continua l'hegemonia nacionalista moderada i radical, arrabassant el PSOE el vot a UCD, Aliança Popular (AP) i el Partit Comunista d'Euskadi (PCE). Malgrat la resistència socialista a la realització de transferències, el PNB impulsa el desenvolupament de l'autogovern basc i crea el seu propi servei de Salut (Osakidetza) aprova l'Estatut de les ikastolas, comença a emetre la seva pròpia ràdio i televisió (ETB), que va iniciar les seves emissions el 27 de desembre de 1982, i la seva pròpia policia (Ertzaintza). Aquest govern va resistir la reconversió industrial que es va iniciar des de 1982, rebent-se ajudes per a la reindustrialització per import de 88 012 milions de pessetes.
En les eleccions autonòmiques celebrades el febrer de 1984, va resultar vencedor el PNB, que va obtenir els seus millors resultats electorals fins a la data, 42% dels vots emesos, seguit del PSOE amb el 23%, Herri Batasuna amb el 14,6% i EE el 8%. La progressió socialista va ser notable així com pobríssima l'embranzida electoral mostrada per la dreta espanyolista, 9,3%, resultats que tendencialment reproduïxen els obtinguts en les eleccions forals i locals de maig de 1983. Pel 1985, en plena crisi política del PNB, l'economia basca se situava en unes coordenades entre les quals sobresortien l'altíssima taxa d'atur, un creixement econòmic ralentit, l'impacte de la introducció de les noves tecnologies, la fi de l'anterior ona de creixement expansiu, i l'obertura a la competència internacional.
Geografia miniatura|Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) El territori ocupa una superfície de 20 664 km². Se situa en el vèrtex occidental dels Pirineus i el seu litoral és banyat pel mar Cantàbric. Té una població d'aproximadament 3 000 000 de persones, de les quals al voltant de 2 600 000 tenen ciutadania espanyola i la resta, francesa. El País Basc (Euskal Herria) es compon de set territoris, de vegades denominats amb el terme basc lurralde o herrialde:
Biscaia (Bizkaia) Guipúscoa (Gipuskoa) Àlaba (Araba) Navarra (Nafarroa) Baixa Navarra (Nafarroa Beherea o Baxenabarre) Lapurdi (Lapurdi) Sola (Zuberoa, Xiberoa o Xiberua en basc; Sola en gascó)
Principals ciutats miniatura|Divisió per municipis, sense incloure el Comtat de Treviño (Burgos), que es considera també part del País Basc (Euskal Herria). miniatura|Mapa municipal d'Euskal Herria