Columba (7 de desembre de 521 - 9 de juny de 597) va ser un abat i evangelista missioner irlandès acreditat per la difusió del cristianisme en el que avui és Escòcia a l'inici de la missió hiberno-escocesa.Columba Edmonds (1908). "St. Columba, Abbot of Iona". In Catholic Encyclopedia. 4. New York: Robert Appleton Company. Va fundar la important abadia a Iona, que es va convertir en una institució religiosa i política dominant a la regió durant segles. És el patró de Derry. Va ser molt apreciat tant pels gaels de Dál Riata com pels pictes, i és recordat avui com un sant catòlic i un dels Dotze apòstols d'Irlanda. A Irlanda, se'l coneix comunament com Colmcille. És conegut també com a Columba de Luxeuil, Columba de Bobbio o Columba el Vell. No s'ha de confondre amb l'abat irlandès Sant Columba d'Iona.
Columba va estudiar amb algunes de les figures eclesials més importants d'Irlanda i va fundar diversos monestirs al país. Cap al 563, ell i els seus dotze companys van creuar cap a Dunaverty, a prop de Southend, Argyll, a Kintyre abans d'establir-se a Iona, a Escòcia, llavors part del regne de Dál Riata, a l'Ulster, on van fundar una nova abadia com a base per difondre el cristianisme celta entre els regnes pictes del nord que eren pagans. Va romandre actiu en la política irlandesa, tot i que va passar la major part de la seva vida a Escòcia. Se li poden atribuir tres himnes llatins de la primera edat medieval supervivents.
Biografia Primera vida a Irlanda Columba va néixer de Fedlimid i Eithne del Cenel Conaill a Gartan, un districte al costat de Lough Gartan, a Tír Chonaill (principalment el modern comtat de Donegal) al nord d'Irlanda. Per part del seu pare, es diu que és besnet de Niall dels Nou Ostatges, un pseudohistòric Gran Rei irlandès del . Va ser batejat a Temple-Douglas, a la parròquia de Conwal (a mig camí entre Gartan i Letterkenny), al comtat de Donegal, pel seu mestre i oncle adoptiu Cruithnechán. No se sap amb certesa si el seu nom al néixer era Colmcille o si va adoptar aquest nom més tard a la vida; Adomnán (Eunan) d'Iona va pensar que era el seu nom de naixement, però altres fonts irlandeses han afirmat que el seu nom al néixer era Crimthann (que significa "guineu"). En llengua irlandesa el seu nom significa 'colom', que és el mateix nom que el profeta Jonàs (Jonàs en hebreu també és 'colom'), del que coneixien Adomnán d'Iona i altres primers escriptors irlandesos, encara que no és clar si va rebre el nom de Jonàs deliberadament o no.
esquerra|miniatura|Les restes de l'església de St. Columba, Gartan, comtat de Donegal. Quan va estar prou avançat en lletres va entrar a l'escola monàstica de Movilla, a Newtownards, sota la direcció de Finnian de Movilla que havia estudiat al "Magnum Monasterium" de Ninian a la vora de Galloway. Tenia una vintena d'anys i era diaca quan, després d'haver acabat la seva formació a Movilla, va viatjar cap al sud cap a Leinster, on es va convertir en alumne d'un vell bard anomenat Gemman. Al deixar-lo, Columba va entrar al monestir de Clonard, governat en aquella època per Finnian, destacat per la santedat i l'aprenentatge. Aquí va absorbir les tradicions de l'església gal·lesa, perquè Finnian havia estat format a les escoles de sant David.
A la primera Irlanda cristiana, la tradició druídica es va esfondrar a causa de la difusió de la nova fe cristiana. Va florir l'estudi de l'aprenentatge del llatí i de la teologia cristiana als monestirs. Columba es va convertir en alumne de l'escola monàstica de l'abadia de Clonard, situada al riu Boyne, al modern comtat de Meath. Durant el , alguns dels noms més significatius de la història del cristianisme celta es van estudiar al monestir de Clonard. Es va dir que el nombre mitjà d'erudits instruïts a Clonard era de 300. Columba era un dels dotze estudiants de Finnian de Clonard que es va conèixer com els Dotze apòstols d'Irlanda. Es va convertir en monjo i, finalment, va ser ordenat sacerdot.
Un altre preceptor de Columba va ser Mobhí Clárainech, el monestir del qual a Glasnevin era freqüentat per homes tan famosos com Cainnech d'Aghaboe, Comgall i Ciarán. Una pesta que va devastar Irlanda el 544 va provocar la dispersió dels deixebles de Mobhi, i Columba va tornar a l'Ulster, la terra de la seva família. Era una figura sorprenent de gran alçada i poderosa construcció, amb una veu forta i melodiosa que es podia escoltar d'un cim a un altre. Els anys següents van estar marcats per la fundació de diversos monestirs importants: Derry, a l'extrem sud d'Inishowen; Durrow, al comtat de Offaly; Kells, al comtat de Meath; i Swords. Mentre es trobava a Derry, es diu que planejava un pelegrinatge a Roma i Jerusalem, però no va avançar més enllà de Tours. Allà va portar una còpia d'aquells evangelis que havien quedat al si de sant Martí durant cent anys. Aquesta relíquia es va dipositar a Derry.
Algunes tradicions afirmen que en algun moment cap al 560 Columba es va involucrar en una disputa amb Finnian de Moville de l'abadia de Movilla per un saltiri. Columba va copiar, d'amagat i sense permís, el manuscrit al scriptorium de Finnian, amb la intenció de conservar-ne la còpia. Finnian va discutir el seu dret a conservar-lo. Columba copiava a les fosques, amb la mà dreta, mentre que amb els dits de la mà esquerra es feia llum. Finnian el descobrí i li demanà la còpia feta, però Columba no volia donar-li-la. Van anar a judici, que va presidir el rei Diarmuid, que va sentenciar: "A les vaques, les seves vedelles; als llibres, les seves còpies"
Sant Columba va ser obligat a retornar la còpia, però s'ofengué.
Es suggereix que aquest conflicte va donar lloc a la batalla de Cúl Dreimhne a Cairbre Drom Cliabh (ara al comtat de Sligo) el 561, durant el qual van morir molts homes. Richard Sharpe, traductor de La vida de Santa Columba d'Adomnán (a la qual es fa referència a la bibliografia següent) fa una severa precaució en aquest moment contra l'acceptació de les nombroses referències que relacionen la batalla i la marxa d'Irlanda de Columba, tot i que hi ha proves als anals va donar suport al seu propi rei contra l'alt rei. Els conflictes polítics que havien existit des de feia temps van donar lloc a la batalla del clan Neill contra el rei Diarmait a Cooldrevny el 561. Una qüestió, per exemple, era la violació per part del rei del dret de santuari que pertanyia a la persona de Columba com a monjo amb motiu de l'assassinat del príncep Curnan, el parent de la Columba. El príncep Curnan de Connacht, que havia ferit fatalment un rival en una partit de hurling i s'havia refugiat amb Columba, va ser arrossegat dels braços del seu protector i assassinat pels homes de Diarmaid, desafiant els drets del santuari.
Un sínode de clergues i erudits va amenaçar amb excomunicar-lo per aquestes morts, però Brendan de Birr va parlar en nom seu. Finalment, el procés es va considerar un error judicial. La pròpia consciència de Columba no estava inquieta i, per consell d'un ermità vell, Molaise, va decidir expiar el seu sentiment d'ofensa marxant d'Irlanda. El terme "exili" s'utilitza en algunes referències. Això també es pot discutir, perquè el terme "pelegrinatge" s'utilitza amb més freqüència a la literatura sobre ell. Un marcador a la platja de Stroove, a la península d'Inishowen commemora el lloc on Columba va salpar cap a Escòcia. Va deixar Irlanda, però durant els anys següents tornaria diverses vegades en relació amb les comunitats que hi havia fundat. La còpia del salteri de Columba s'ha relacionat tradicionalment amb el Cathach de sant Columba. El 574/5, durant el seu retorn al Sínode de Drum Ceat, va fundar el monestir de Drumcliff a Cairbre, actual comtat de Sligo, a prop del camp de batalla.
La tradició diu que la còpia del saltiri que havia fet Columba és el conegut Cathach de sant Columba conservat a la Royal Irish Academy de Dublín.
Escòcia El 563, va viatjar a Escòcia amb dotze companys (es diu que incloïa Odran d'Iona) en un currach de vímet cobert de cuir. Segons la llegenda, va desembarcar per primera vegada a l'extrem meridional de la península de Kintyre, prop de Southend. No obstant això, encara a la vista de la seva terra natal, es va desplaçar més cap al nord fins a la costa oest d'Escòcia. El seu parent Conall mac Comgaill, rei de Dalriata, el va convidar l'illa d'Iona, que esdevindria el centre de la seva missió d'evangelització del territori amb l'objectiu de convertir els pictes i els escots. No obstant això, hi ha un sentit en què no deixava la seva gent natal, com els Gaels de l'Ulster havia estat colonitzant la costa oest d'Escòcia durant els darrers dos segles. A part dels serveis que va prestar guiant l'únic centre d'alfabetització de la regió, la seva reputació d'home sant va portar al seu paper de diplomàtic entre les tribus. També hi ha moltes històries de miracles que va realitzar durant la seva obra per convertir els pictes, sent la més famosa la seva trobada amb un animal no identificat que alguns han equiparat amb el monstre del Llac Ness el 565. Es diu que va desterrar un ferotge "bèstia d'aigua" a les profunditats del riu Ness després d'haver matat un picte i després intentar atacar el deixeble de Columba anomenat Lugne. Va visitar el rei pagà Bridei, rei de Fortriu, a la seva base d'Inverness, guanyant el respecte de Bridei, encara que no la seva conversió. Posteriorment, va tenir un paper important en la política del país. També va ser molt enèrgic en la seva tasca de missioner i, a més de fundar diverses esglésies a les Hèbrides, va treballar per convertir el seu monestir d'Iona en una escola per a missioners. Era un reconegut home de lletres, havia escrit diversos himnes i se li atribuïa la transcripció de 300 llibres.. Tot plegat, va fer que Iona es convertís en un centre de pelegrinatge: els camins que, al voltant, feien servir les processons que hi arribaven estaven marcats amb creus cèltiques. Una de les poques vegades, per no dir l'única, que va deixar Escòcia va ser cap al final de la seva vida, quan va tornar a Irlanda per fundar el monestir de Durrow .
Segons fonts tradicionals, Columba va morir a Iona el diumenge 9 de juny de 597 i va ser enterrat pels seus monjos a l'abadia que va crear. Tanmateix, el doctor Daniel P. Mc Carthy disputa això i assigna una data del 593 a la mort de Columba.Mc Carthy, Daniel P.,'The Chronology of Saint Columba's Life', in Moran, P. & Warntjes, I. (eds), Early Medieval Ireland and Europe: Chronology, Contacts, Scholarship - Festschrift for Dáibhí Ó Cróinín, (Turnhout, Belgium: Brepols, 2015), p. 3–32 Els Annals registren la primera incursió realitzada contra Iona el 795, amb altres incursions el 802, 806 i 825., p. 37-38. Les relíquies de Columba van ser finalment retirades el 849 davant del perill de les invasions dels víkings i dividides entre Escòcia i Irlanda. Una part anà a l'església de Dunkeld, a Escòcia (d'on desaparegueren durant la Reforma del ); mentre que les parts de les relíquies que van anar a Irlanda tenen la reputació d'estar enterrades a Downpatrick, al comtat de Down, amb Saint Patrick i Brigid de Kildare o a Saul Church, a la veïna de Downpatrick. (Noms d'Iona), Inchcolm i Eilean Chaluim Chille. Les notícies sobre el culte a les relíquies, però, desapareixen al . L'exèrcit escocès portava un reliquiari construït a Iona al , anomenat Brechbennoch, on hi havia relíquies del sant i que el protegia en les batalles.
Llegat Irlanda Colmcille és un dels tres sants patrons d'Irlanda, després de Patrici i de Brígida de Kildare.