La mar Morta o el mar Mort (, ‘el mar Mort’; , ‘mar de Sal’) és un llac salat que es troba entre Cisjordània, Israel, Palestina i Jordània, alimentat pel riu Jordà. Se situa a la vall del Rift de Jordània, en una depressió a 422 metres sota el nivell de la mar;Monitoring of the Dead Sea . Palestinian Marine Data Center . és el punt més baix de la superfície de la Terra en terra ferma, i ocupa uns 625 km². Ara bé, fa un segle, el nivell era a 395 metres i ocupava una àrea de 1.200 km². Conté una de les aigües més salades del món amb el 33,7% de salinitat i el seu principal afluent és el riu Jordà. És 8,6 vegades més salat que els oceans, i només és superat pel llac Assal (Djibouti), el Kara-Bogaz-Gol (Turkmenistan) i alguns llacs hipersalins de les Valls Seques a l'Antàrtida, com l'estany Don Juan. Aquesta elevada salinitat crea un entorn hostil a la vida i d'aquí, el seu nom. La mar Morta té una llargada de 67 quilòmetres i 18 quilòmetres en el seu punt més ample. miniatura|L'elevada salinitat de l'aigua augmenta la flotabilitat dels banyistes|200x200px La mar Morta ha atret visitants de tota la conca del Mediterrani durant els darrers mil·lennis. Segons la Bíblia, va ser un lloc de refugi per al rei David. Va ser un dels primers centres de salut, per a Herodes el Gran, i ha estat el proveïdor d'una àmplia varietat de productes, des de bàlsams per a la momificació egípcia, a potassa per als fertilitzants. La gent també utilitza la sal i els minerals de la mar Morta per a crear cosmètics amb herbes.
Geografia La mar Morta és un llac endorreic ubicat a la vall del riu Jordà, un accident geogràfic format per una falla. Es tracta d'una falla transformant que es troba al llarg dels límits entre la placa tectònica africana i l'aràbiga. Discorre entre la falla d'Anatòlia oriental, a la zona de Turquia, i l'extrem nord de la mar Roja, dins de la mar al sud de la península del Sinaí.
L'únic riu important que hi desemboca és el Jordà. A més, sota de l'aigua del llac i a les vores, hi ha fonts i brolladors permanents que formen pous i sorramolls.Springs and quicksand at the Dead Sea Retrieved on 2008-08-27 Com que la mar Morta no té sortida vers cap altre mar, totes les pèrdues d'aigua són per evaporació, que és molt elevada per la baixa humitat atmosfèrica. A l'oest de la mar Morta, s'aixequen les muntanyes de Judea, que són menys escarpades i molt més baixes que les muntanyes que hi ha cap a l'est. Al llarg de la part sud-oest del llac, hi ha una formació d'halita de 210 metres d'altura que és coneguda com a muntanya de Sodoma.
Les precipitacions que rep són escasses: es troben entre els 100 mm per any a la part nord i els 50 mm/any a la part sud, amb una distribució temporal del tipus mediterrani. L'aridesa de la zona és deguda a l'efecte d'ombra orogràfica que provoquen les muntanyes de Judea. Les terres altes situades a l'est de la mar Morta reben més precipitacions que el mateix llac.
Clima El clima de la mar Morta ofereix cels assolellats durant tot l'any i un aire sec amb baixa contaminació. Rep menys de 100 mm de precipitació mitjana anual i la temperatura mitjana a l'estiu se situa entre 32 i 39°C, mentre que a l'hivern oscil·len entre 20 i 23 °C. A la regió, hi ha una gran radiació ultraviolada, en particular els UVB, i un ambient caracteritzat per un alt contingut en oxigen a causa de l'alta pressió atmosfèrica. El llac afecta les temperatures properes, a causa de l'efecte moderador que té la presència d'una gran massa d'aigua sobre el clima. Durant l'hivern, la temperatura del llac tendeix a ser superior a la temperatura de la terra, i al contrari durant els mesos d'estiu.
Història natural Hi ha dues hipòtesis sobre l'origen de la baixa elevació de la mar Morta. La hipòtesi més antiga afirma que es troba en una autèntica esquerda terrestre, una extensió de l'esquerda de la mar Roja o, fins i tot, de la gran vall del Rift d'Àfrica oriental. Una hipòtesi més recent apunta que la conca de la mar Morta és conseqüència d'una discontinuïtat en la transformació de la zona, creant una extensió de l'escorça i un posterior enfonsament.
Fa uns tres milions d'anys, el que avui és la vall del riu Jordà, la mar Morta, i Wadi Araba, es van inundar diverses vegades per les aigües de la mar Mediterrània. Les aigües varen formar en una badia estreta i tortuosa que connectava amb la mar a través del que avui és la vall de Jizreel. Les inundacions de la vall apareixien i desapareixien depenent de l'evolució dels cicles del canvi climàtic. El llac que ocupava la depressió de la mar Morta, anomenat llac de Sodoma, va dipositar un llit de sal, que va a arribar a ser de 3 km de gruix.
D'acord amb la teoria geològica, fa aproximadament dos milions d'anys, la terra entre la fossa tectònica i la mar Mediterrània va augmentar fins al punt que l'oceà no podia inundar la zona. Així, la llarga badia es va convertir en un llac.
El primer llac prehistòric és el llac Gomorra. Un llac que va ser d'aigua dolça o salabrosa, que s'estenia com a mínim 80 km al sud de l'extrem sud de l'actual mar Mort i 100 km al nord, per sobre de l'actual vall d'Hula. A mesura que el clima es va fer més àrid, el llac Gomorra es va reduir i es va convertir en salat. Aquest llac salat predecessor de la mar Morta es deia llac Lisan. miniatura|Prop d'Ein Gedi, la sal s'acumula al llarg de les ribes de la mar Morta|200x200px
Al període prehistòric, es varen dipositar grans quantitats de sediments al fons del llac Gomorra. Els sediments eren més pesant que els dipòsits de sal i els van estrènyer cap amunt en el que ara és la península Lisan i el mont Sodoma (al costat sud-oest del llac). Els geòlegs expliquen aquests efectes amb un símil d'un cub de fang en què es posa una pedra plana gran, forçant el fang a enfilar-se pels costats del cub. Quan el fons de la mar Morta es va enfonsar a causa de les forces tectòniques, les muntanyes de sal de Lisan i Sodoma es varen mantenir i es convertiren en penya-segats.
Fa entre 70.000-12.000 anys, el nivell del llac era entre 100 a 250 metres superior al seu nivell actual. Aquest llac, anomenat llac Lisan, fluctuava considerablement, i arribà al seu nivell més alt al voltant de fa 26.000 anys, indicant l'existència d'un clima molt humit a l'Orient Pròxim. En algun moment, fa uns 10.000 anys, el nivell del llac va disminuir dràsticament, probablement a nivells fins i tot més baixos que en l'actualitat. Durant els últims milers d'anys, el llac ha fluctuat al voltant de 400 metres amb alguns descensos i pujades significatius. Tot i que les teories actuals sobre la causa d'aquest important descens dels nivells descarten l'activitat volcànica, es pot pensar en un esdeveniment sísmic.
Química miniatura|Còdol gran amb incrustacions d'halita evaporada en la mar Morta, a prop d'Ein Gedi|200x200px miniatura|Còdols cimentats amb halita a la riba occidental de la mar Morta, a prop d'Ein Gedi|200x200px miniatura|Dipòsits d'halita|200x200px
L'acumulació de sals produeix una salinitat actual d'unes deu vegades la dels oceans, això és, 350 grams per litre. La composició d'aquesta sal és diferent de la de la mar oberta, ja que es compon d'un 53% de clorur de magnesi, un 37% de clorur de potassi i només un 8% de clorur de sodi o sal comuna (mentre que aquesta última a la resta dels mars és del 97%). La concentració de sulfats és molt baixa; en canvi, la de bromurs és la més alta de les aigües mundials. També hi ha altres elements en proporcions molt menors.
Fins a l'hivern del 1978-79, la mar Morta era formada per dues capes estratificades d'aigua que diferien en la temperatura, la densitat, l'edat, i la salinitat. La capa superior de 35 m, aproximadament, tenia un grau de salinitat que oscil·lava entre les 300 i 400 parts per mil i mostrava una temperatura que oscil·lava entre 19 i 37 °C. Sota d'una zona de transició, en el nivell més baix, hi havia aigües a una temperatura constants d'uns 21,3 °C i una salinitat de 276 grams per quilogram. Com que l'aigua prop del fons era químicament saturada, la sal es precipitava al fons del llac.
A partir de la dècada del 1960, l'entrada d'aigua a la mar Morta pel riu Jordà es va reduir a conseqüència de la irrigació a gran escala i l'escassetat general de precipitacions. El 1975, la capa superior d'aigua de la mar Morta ja era més salada que la capa inferior. No obstant això, la capa superior va continuar suspesa per sobre de la capa més baixa, perquè les seves aigües eren més càlides i per tant, menys denses. Quan la capa superior finalment es va refredar, la seva densitat va augmentar i quan va ser major que la de capa més baixa, les aigües del llac es van barrejar (1978-79). Per primera vegada en segles, el llac era una massa homogènia d'aigua. Des de llavors, l'estratificació ha començat a desenvolupar-se una altra vegada. El contingut de minerals de la mar Morta és molt diferent del dels oceans. La composició exacta de l'aigua de la mar Morta varia principalment amb l'estació, la profunditat i la temperatura. A la dècada del 1980, la concentració d'espècies iòniques (en g/kg) de l'aigua superficial del llac era Cl− (181,4), Br− (4,2), SO₄2− (0,4), HCO₃− (0,2), Ca2+ (14,1), Na+ (32,5), K+ (6,2) i Mg2+. La salinitat total era de 276 g/kg.I. Steinhorn, In Situ Salt Precipitation at the Dead Sea, Limnol. Oceanogr. 28(3),1983, 580-583 Els resultats mostren que la proporció de sals com clorurs anhidres era: un 14,4% de clorur de calci (CaCl₂), un 4,4% de clorur de potassi (KCl), un 50,8% de clorur de magnesi (MgCl₂) i un 30,4% de clorur de sodi (sal comuna, NaCl). En comparació, la sal continguda a l'aigua de la majoria dels oceans i mars és en aproximadament un 97% clorur de sodi. La concentració d'ions sulfat (SO₄2−) és molt baixa, mentre que la concentració d'ions bromurs (Br−) és la més alta de totes les aigües a la Terra. El llac és abundant en minerals, la qual cosa fa que sigui considerat posseïdor de valor terapèutic.
La concentració de sal de la mar Morta fluctua al voltant del 31,5%. Aquesta proporció és inusualment alta i això comporta que la densitat nominal sigui d'1,24 kg/l. Per consegüent, fa que qualsevol persona pugui surar al llac a causa del principi d'Arquimedes. En aquest sentit, la mar Morta és similar al gran llac salat de Utah als Estats Units.
Una característica inusual de la mar Morta és la presència d'asfalt. A les profunditats del llac, hi ha filtracions que constantment emeten petites pedres i blocs d'aquesta substància de color negre.Bein, A. and O. Amit, THE EVOLUTION OF THE DEAD SEA FLOATING ASPHALT BLOCKS: SIMULATIONS BY PYROLYSIS, 2007, Journal of Petroleum Geology, Vol. 2 Issue 4, P. 439 - 447 abstract Als jaciments arqueològics del Neolític s'han trobat figuretes recobertes d'asfalt i cranis recoberts de betum. Als processos de momificació de l'antic Egipte s'utilitzava asfalt importat de la regió de la mar Morta.Niemi, Tina M., Zvi Ben-Avraham and Joel Gat, eds., The Dead Sea: the lake and its setting, 1997, Oxford University Press, p. 251 J. Rullkötter and A. Nissenbaum, Dead sea asphalt in egyptian mummies: Molecular evidence, Naturwissenschaften, Volume 75, Number 12, December, 1988 http://www.springerlink.com/content/q227110151k37061/
Flora i fauna miniatura|A la mar Morta poden viure pocs organismes, però s'han trobat algunes algues que alimenten bacteris com els halobacteris|200x200px Cap ésser viu pot suportar les condicions de vida de la mar Morta, llevat d'alguns microbis especials. Si hi arriba algun peix des del riu, mor en poc temps. En cas de precipitacions inusualment importants, el llac es pot cobrir d'algues vermelles. Entre la fauna de les ribes, on hi ha altes muntanyes i el clima és més benigne, s'hi troba el lleopard, la cabra salvatge (íbex de Núbia), xacals, el voltor i centenars d'aus, entre aquestes la cigonya comuna i la negra.