miniatura|L'Estrella de la vida, és el símbol a l'àmbit internacional que representa les unitats i personal dels Serveis d'Emergència Mèdiques.|200x200px El concepte de salut ha anat evolucionant amb el temps des de la definició inicial de l'OMS en la seva Constitució, que va entrar en vigor el 1948. El terme «salut» es contraposa al de malaltia, i és objecte d'especial atenció per part de la medicina.
Dins del context de la promoció de la salut, la salut ha estat considerada no com un estat abstracte sinó com un mitjà per arribar a un fi (el benestar), com un recurs que permet a les persones portar una vida individual, social i econòmicament productiva. La salut és un recurs per a la vida diària, no l'objectiu de la vida. Es tracta d'un concepte positiu que accentua els recursos socials i personals, així com les aptituds físiques.
Conceptes de salut i malaltia El mot «salut» té el mateix origen que «saludar» (ço és desitjar salut) o salvar, ve del llatí salus, -utis, salut, bon estat físic; salvació, conservació; salutació. És interessant descobrir altres paraules que tenen un mateix origen. Segons Coromines: Salut. Del llatí Salus, -utis, salut, bon estat físic; salvació, conservació; salutació; saludar; de la mateixa arrel que salvus (). A l'edat mitjana, és molt freqüent en el sentit de salutació, quasi sempre en plural. Salvar. Del llatí tardà Salvare, derivat de Salvus, -a, -um; sa, salvat Covid-19.
En el passat el terme salut s'associava amb l'absència de malaltia. Una persona estava sana quan no patia cap malaltia. Llavors, les malalties eren freqüents a causa del desconeixement d'hàbits saludables, de la falta d'higiene i de les limitacions de la medicina. Si no provocaven la mort, deixaven seqüeles de per vida i sovint els malalts quedaven incapacitats per portar una vida normal.
Actualment el concepte de salut afegeix a l'absència de malaltia el benestar físic, mental, emocional, social, espiritual, sexual i mediambiental. A més de prevenir la malaltia, és important promoure la salut. Fins al principi del , les malalties contagioses van ser les més destacades. Moltes d'aquestes actualment són menys freqüents i el seu lloc l'han ocupat malalties relacionades amb un estil de vida poc saludable.
Definicions miniatura|Organització Mundial de la Salut, Ginebra L'Organització Mundial de la Salut (OMS) en la seva constitució de 1946, defineix la salut com l'estat de complet benestar físic, mental i social, i no sols l'absència d'afeccions o malalties. La salut implica que totes les necessitats fonamentals de les persones estiguen cobertes: afectives, sanitàries, nutricionals, socials i culturals. Aquesta definició és utòpica, perquè s'estima que només entre el 10 i el 25% de la població mundial es troba completament sana.
Al desè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat el 1976, es definí la salut com una «manera de viure autònoma, solidària i joiosa». Una definició més dinàmica de salut és l'èxit del més alt nivell de benestar físic, mental, social i de capacitat de funcionament, que permeten els factors socials en què viuen immersos l'individu i la col·lectivitat.
La salut i la malaltia formen un procés continu, on en un extrem es troba la mort prematura, i en l'altre extrem es troba un elevat nivell de salut, a què difícilment arriba tot el món. En el part mitjana d'aquest continu o equilibri homeostàtic es trobaria la majoria de la població, on la separació entre salut i malaltia no és absoluta, ja que és molt difícil distingir el normal del patològic.
La definició de salut és difícil i és més útil conèixer i analitzar els determinants de la salut. La salut en termes físics, forma part d'un dels pilars de la qualitat de vida, benestar i en definitiva de la felicitat. L'objectiu d'aconseguir la salut, no només correspon a la medicina i el medi ambient sinó també als polítics, a la societat i a l'individu.
Als països en via de desenvolupament la salut depèn de les condicions elementàries d'alimentació, infeccions, habitatge, treball i en definitiva de problemes econòmics, mentre que als països desenvolupats, la salut depèn més del control dels efectes secundaris que la riquesa produeix com l'obesitat, l'absència d'exercici físic, els accidents de trànsit, el tabaquisme, la depressió, la contaminació, entre d'altres.
Salut mental La salut mental refereix al benestar emocional i psicològic de l'individu. Merriam-Webster defineix salut mental com: «l'estat del benestar emocional i psicològic en el qual un individu pugui utilitzar les seves capacitats cognitives i emocionals, funcionar en societat, i resoldre les demandes ordinàries de la vida diària».
Segons l'OMS, no hi ha una definició oficial de salut mental. Les diferències culturals, avaluacions subjectives, i la competició de teories professionals, fan difícil definir «la salut mental». En general, la major part d'experts convenen que la salut mental i les malalties mentals no són excloents. En altres paraules, l'absència d'un trastorn mental reconegut, no és necessàriament un indicador de comptar amb salut mental (probablement a causa del desconeixement de la gran varietat d'estats mentals encara per definir, i l'escassa edat de la ciència mèdica en general tal com es coneix avui dia, i de forma especial de la ciència que intenta definir amb més exactitud aquests trastorns o complexos salut-malaltia que proposen tant la psicologia com la psiquiatria).
Salut reproductiva miniatura|Micrografia d'escandallatge mostrant un espermatozoide fecundant un òvul. Per a l'ONU, la salut reproductiva és un dret. Angèlst concepte recent es refereix a la bona transmissió de l'herència genètica d'una generació a una altra. Depèn de la qualitat del genoma, l'espermatozoide i els òvuls, però també la maternitat segura, la falta de violència sexual i de gènere, l'absència de malalties de transmissió sexual (ETS), la planificació familiar, l'educació sexual, l'accés a l'atenció, reduir l'exposició als interferents endocrins, etc.
Una sèrie de contaminants (dioxines, pesticides, radiació, interferents endocrins, etc.) són sospitosos de ser, eventualment a baixa o molt baixes dosis, responsables d'una supressió de l'espermatogènesi o de l'alteració dels ovaris o dels processos de fertilització i el desenvolupament de l'embrió). Alguns són cancerígens o mutants (i contribueixen a l'augment del risc de malformacions i avortament espontani).
La salut reproductiva abasta una àmplia gamma de serveis, tal com es defineix al Programa d'Acció de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament (CIPD) celebrada al Caire (Egipte) al setembre de 1994, l'assessorament, informació, educació, comunicació i serveis, la planificació familiar, l'atenció prenatal i postnatal, part segur i l'atenció envers la mare i del nen, la prevenció i el tractament adequat de la infertilitat, prevenció de l'avortament i el tractament de les seves conseqüències, el tractament de les infeccions genitals, malalties de transmissió sexual, inclòs el VIH/SIDA, el càncer de mama i el genital i d'altres trastorns de la salut reproductiva, així com la lluita contra les pràctiques nocives com la mutilació genital femenina.
Determinants de la salut
A l'antiga Grècia res se sabia de virus i bacteris, però ja reconeixien que la personalitat i les seves característiques, desempenyoren un rol fonamental als orígens de la malaltia. Galè, una gran figura del món antic, ja va observar l'existència d'un vincle molt estret entre la malenconia i el càncer de mama. Així, en aquests primers enfocaments mèdics, hi ha un criteri completament sòlid en la consideració de la salut i la malaltia. Plató remarcava que la bona educació és la que mostrava amb força millorar la ment juntament amb el cos. Reconeixia, d'alguna manera, que la salut corporal condueix la higiene mental, però, al mateix temps, que el bon estat mental predisposa al bon estat corporal. Així, establia, específicament, que l'ànima «bona», per la seva pròpia excel·lència, millora el cos en tot sentit.
Des del , especialment, però també des de molt abans –i també a la medicina oriental antiga–, es va començar a reconèixer la necessitat de concepció holística de la salut. En aquest sentit, potser la lliçó que calgui aprendre de mode definitiu i exacte és que «som bàsicament el que mengem».
La concepció psicosomàtica obliga a atendre la nostra interioritat com a causa possible de pertorbacions del cos. Això és reconegut unànimement per la clínica occidental, que veu que als consultoris, un altíssim percentatge de consultes, respon a distorsions de la ment o de la personalitat, en sentit ampli. Aquest nou enfocament no és dualista a la manera cartesiana. Concep l'home com una unitat, en la qual amb molta freqüència viuen els poders curatius, que estimulats, ajuden a resoldre problemes somàtics. La filosofia mèdica no materialista guanya influència en el món al qual predominava la medicina convencional.
Els determinants de la salut pública són els mecanismes específics que diferents membres de grups socioeconòmics influeixen en diversos graus de salut i malaltia. Qegons Marc Lalonde, ministre de sanitat del Canadà es tracta de: Estil de vida: És el determinant que més influeix en la salut i el més modificable mitjançant activitats de promoció de la salut o prevenció primària. Biologia humana: Aquest determinant es refereix a l'herència genètica que no acostuma a ésser modificable actualment amb la tecnologia mèdica disponible. Sistema sanitari: És el determinant de salut que potser menys influeixi en la salut i tanmateix és el determinant de salut que més recursos econòmics rep per tenir cura de la salut de la població, almenys als països desenvolupats. Medi ambient: Contaminació de l'aire, de l'aigua, del terra i del medi ambient psicosocial i sociocultural per factors de naturalesa: Biològica (bacteris, virus, fongs, etc.) Física (radiacions, fums, rebuigs, etc.) Química (hidrocarburs, plom, plaguicides, etc.) Psicosocial i sociocultural (dependències, violències, estrès, competitivitat, etc.)
Els requisits per a la salut descrits a la Carta d'Ottawa són: la pau, l'educació, el vestit, el menjar, l'habitatge, un ecosistema estable, la justícia social i l'equitat.
Higiene miniatura|Anunci de 1894, d'un sabó per guarir irritacions de la pell.
La higiene és el conjunt de comportaments que serveixen per prevenir les malalties i mantenir els individus en un bon estat de salut.
Aquests comportaments requereixen fer la distinció entre els microbis «bons» i aquells que són patògens o ho poden esdevenir en determinades circumstàncies; la higiene intenta fer que aquestes circumstàncies siguin menys probables, menys freqüents o inexistents. Després d'una fase higienista de la qual l'eficàcia a curt terme és indiscutible, s'ha produït un increment de les al·lèrgies, les malalties autoimmunitàries i les resistències als antibiòtics, considerades preocupants. La cerca de l'equilibri just entre l'exposició al risc i les solucions mèdiques és dificultada en un context d'exposició creixent a barreges de contaminants complexos (els pesticides, en particular) i pertorbadors hormonals, amb modificacions socials i climàtiques a escala planetèria (com les malalties emergents, el risc de pandèmia, les zoonosis, el risc de bioterrorisme, etc.).
Així doncs, aquesta disciplina aspira a controlar els factors ambientals que poden contribuir a una alteració de la salut, com per exemple la contaminació, amb el plantejament de problemes paradoxals; per exemple, la millora de les condicions d'higiene sembla haver afavorit paradoxalment la reaparició de malalties com la poliomielitis o diverses malalties autoimmunitàries i al·lèrgies.