Un xeròfit (del grec: xero, 'sec'; phyto 'planta') és una planta que pot sobreviure i reproduir-se en un ambient amb relativament poca aigua disponible, normalment en ambients on l'evapotranspiració potencial supera la precipitació durant tota o a part de l'estació de creixement. Plantes com els cactus i altres plantes suculentes es troben als deserts i semideserts, però d'altres xeròfites com ara les bromeliàcies es troben en les selves plujoses però en certs nínxols ecològics on no hi ha gaire aigua (plantes epífites, per exemple). Les plantes que viuen en zones de clima àrtic i subàrtic amb permagel també en tenen adaptacions.
El xeromorfisme és la morfologia resultant de les adaptacions a la baixa disponibilitat d'aigua.
Taula de mecanismes xerofítics MecanismeAdaptacióExempleLimitació de la pèrdua d'aigua estomes cerososOpuntiapocs estomesestomes enfonsatsPiestomes oberts de nitPlanta del tefotosíntesi del tipus CAMCactusGrans pèls a la superfícieBromeliàciesFulles corbadesStipa tenacissimaEmmagatzematge d'aiguaFulles suculentesBryophyllumPlantes suculentesEufòrbiaTuber carnósRaphionacmeCaptació de l'aiguaarrels profundesAcacia,"prosopis"Una capa freàtica pròximaNerium oleanderAbsorció de la humitat ambiental pels tricomesTillandsia
Referències
Categoria:Fisiologia vegetal