Sant Ferriol és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. Fins al 1930 s'anomenà la Parròquia de Besalú, perquè depenia eclesiàsticament de la parròquia besaluenca.

Geografia Llista de topònims de Sant Ferriol (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

El municipi està format per petits nuclis de població escampats per les valls dels rius Fluvià i Ser, la riera de Junyell, i de les muntanyes de les serres del Torn i la serra del Mor. El terme municipal envolta el de Besalú per ponent, pel sud i per llevant.

Les comunicacions, excepte el sector nord-est, que és travessat per la carretera N-260 de Figueres a Olot, i del de llevant, per on passa la C-66 de Banyoles a Besalú, són molt dificultoses, fet que ha afavorit l'èxode rural. Des del Torn, però, hi ha una carretera cap a Mieres i Sant Miquel de Campmajor i Banyoles.

Els veïnats El municipi està molt disseminat i tradicionalment repartit en diferents veïnats, alguns dels quals ara estan deshabitats. El veïnat de Sant Ferriol (Fornells de Besalú) dona nom al municipi i n'havia estat considerat el cap, i també trobem els pobles del Torn (el més important pel que fa a nombre d'habitants), Fares, Juïnyà i la Miana, a part dels veïnats d'Ossinyà i el Mor.

Història Totes aquestes entitats de població havien estat municipis independents després de l'abolició del règim senyorial el primer terç del Segle XIX, fins que van conformar l'actual municipi l'any 1857.

Tots els antics termes d'aquest municipi havien estat de la Vegueria de Besalú fins al Decret de Nova Planta. Després de 1714 van passar a formar part del Corregiment de Girona. Ara bé, a principis del S. XIX el terme antic corresponent a la Parròquia de Besalú estricta va passar a formar del nou Corregiment de Figueres (segregat del Corregiment de Girona, també n'hi va passar a formar part el terme de Besalú).

Demografia

Llocs d'interès miniatura|Ermita de Sant Fruitós Santuari de San Ferriol. Gòtic tardà del , encara que documentat des de l'any 1495 Santuari de la Mare de Déu de Colell. Segle XVII Església de Sant Fruitós d'Ossinyà. Romànica del Església de Sant Miquel de la Miana. Romànica Església de Sant Silvestre del Mor

Bibliografia Volum 18 (2004) La Gran Enciclopèdia en català Barcelona. Edicions 62 Volum 3 (2005) El meu País, Tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, Barcelona: Edicions 62

Referències

Enllaços externs

Pàgina web de l'Ajuntament Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya Hotel Rural Can Jou