miniatura|L'Atles Català de 1375, és una de les obres cabdals de la cartografia medieval mallorquina, atribuïda a Cresques Abraham i, en diverses fonts, també al seu fill Jafudà.

Jafudà Cresques (Palma, c. 1350 – Barcelona?, abans del febrer de 1410), també conegut com a Jehudà Cresques i, després de la seva conversió al cristianisme, com a Jaume Ribes, fou un cartògraf, miniaturista i constructor de brúixoles jueu mallorquí. Fill i continuador del taller de Cresques Abraham, és una de les principals figures de la cartografia portolana mallorquina de la segona meitat del .

Va treballar inicialment a Mallorca i posteriorment a Barcelona, on el seu obrador es convertí en un dels principals tallers de cartografia de luxe de la Corona d'Aragó. Tradicionalment se li ha atribuït, juntament amb el seu pare, una participació en l'elaboració de l'Atles Català de 1375, tot i que l'autoria exacta de l'obra continua essent objecte de debat historiogràfic.

Biografia Jafudà pertanyia a una família jueva mallorquina vinculada a les arts gràfiques i a la producció cartogràfica. Era fill de Cresques Abraham i net d'Abraham Vidal. Els estudis documentals de Gabriel Llompart i Jaume Riera i Sans han establert que «Cresques» no era pròpiament un cognom familiar en el sentit modern, sinó el nom del pare utilitzat com a patronímic: Jafudà Cresques era Jafudà, fill de Cresques, de la mateixa manera que Cresques Abraham era fill d'Abraham Vidal.

Va aprendre l'ofici al taller del seu pare, dedicat a elaborar mapamundis, cartes de navegar, miniatures i brúixoles. La família mantenia una relació estreta amb la cort de la Corona d'Aragó i Jafudà va rebre, igual que el seu pare, el privilegi de familiar reial. Pere el Cerimoniós i l'infant Joan, futur Joan I, protegiren els Cresques i els encarregaren diferents treballs cartogràfics.

Després de la mort de Cresques Abraham el 1387, Jafudà continuà l'activitat de l'obrador. Aquell mateix any és documentat cobrant 60 lliures i 8 sous per acabar un mapamundi que havia començat el seu pare dos anys abans. El 1390 ja apareix documentalment amb el títol de «mestre de cartes de navegar».

El seu taller funcionava també com a espai de formació. El 1390 hi consta com a servent i aprenent el jove jueu mallorquí Samuel Corcós, que hi havia après a fabricar brúixoles i a il·luminar cartes de navegar. Corcós es convertí al cristianisme el 1391 amb el nom de Macià de Viladesters i posteriorment esdevingué també un cartògraf destacat, del qual es conserven cartes signades de 1413 i 1423.

Conversió i trasllat a Barcelona Els assalts contra els calls de 1391 afectaren greument la comunitat jueva mallorquina. Jafudà es veié obligat a convertir-se al cristianisme i adoptà el nom de Jaume Ribes. El privilegi de familiaritat reial que havia gaudit no havia pogut evitar la conversió forçosa.

Després de la desaparició de l'aljama mallorquina va tenir problemes amb els administradors encarregats de liquidar els deutes de l'antiga comunitat jueva. El 1394 va obtenir del rei autorització i protecció per abandonar Mallorca amb un ajudant convers i es va establir a Barcelona. Hi continuà treballant com a cartògraf sota el nom de Jaume Ribes fins a la seva mort, ocorreguda poc abans del febrer de 1410.

A Barcelona, el seu taller va esdevenir durant prop de quinze anys un dels centres de producció cartogràfica més prestigiosos de la Corona d'Aragó. Produïa tant obres destinades a la cort i a clients benestants com cartes de navegació per al mercat i l'exportació. El MUHBA considera que el seu obrador fou en aquest període el taller cartogràfic català més important conegut a Barcelona.

Obra cartogràfica La figura de Jafudà està estretament vinculada a l'Atles Català, un mapamundi elaborat cap al 1375 i conservat actualment a la Biblioteca Nacional de França. Consta de sis fulls dobles de pergamí i combina cartografia nàutica amb coneixements cosmogràfics, astronòmics, geogràfics i comercials, a més d'una rica decoració amb miniatures i or.

L'atribució concreta de l'Atles no és completament segura. Diverses institucions, entre elles l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i el Museu Marítim de Barcelona, l'atribueixen conjuntament a Cresques Abraham i Jafudà Cresques. Altres estudis i catàlegs moderns en consideren Cresques Abraham l'autor principal, mentre que la Gran Enciclopèdia Catalana assenyala que no es pot determinar amb certesa si el «Cresques lo jueu» documentat com a autor era el pare o el fill.

miniatura|Detall de l'Atles Català, representació del món conegut al segle XIV.

La documentació conservada mostra que Jafudà produí nombroses cartes i mapamundis, però la majoria s'han perdut. Una carta portolana decorada de finals del segle XIV conservada a la Biblioteca Nacional de França (Rés. Ge. AA 751) ha estat atribuïda amb relativa seguretat a l'etapa barcelonina del seu taller a partir de la toponímia, la paleografia i l'estil de la decoració.

El 1399, el ric mercader florentí Baldassarre degli Ubriachi, establert temporalment a Barcelona, va comprar i encarregar mapamundis a Jaume Ribes. La documentació descriu un dels seus mapes de luxe, confeccionat segons les indicacions del comerciant, amb més d'un centenar de figures, representacions de naus, peixos, arbres, banderes, ciutats i castells. Ubriachi va encarregar posteriorment al cartògraf genovès Francesco Beccari mapamundis encara més monumentals, fet que afavorí l'intercanvi entre les tradicions cartogràfiques catalana i genovesa a la Barcelona de començament del segle XV.

La producció dels Cresques formava part de la tradició de cartes portolanes desenvolupada a Mallorca durant els segles XIV i XV. Les obres produïdes pels tallers mallorquins circularen àmpliament per la Mediterrània i arribaren a mercats tan allunyats com Alexandria, Flandes, Gènova, Pisa o Nàpols. Aquest conjunt de cartògrafs és conegut tradicionalment com l'Escola cartogràfica mallorquina, tot i que la historiografia contemporània ha matisat l'existència d'una «escola» organitzada en sentit estricte.

La identificació amb Jacomé de Mallorca Durant bona part dels segles XIX i XX es va identificar Jafudà Cresques amb un enigmàtic Jacomé de Mallorca, cartògraf mallorquí que, segons fonts portugueses posteriors, hauria estat cridat per l'infant Enric el Navegant per contribuir al desenvolupament de la cartografia portuguesa en les primeres dècades del segle XV.

La identificació havia estat proposada el 1890 per l'historiador mallorquí Gabriel Llabrés i Quintana i va assolir una gran difusió. A partir de la dècada de 1970, però, les investigacions de Jaume Riera i Sans demostraren documentalment que Jaume Ribes havia mort abans del febrer de 1410, diversos anys abans de les dates en què Jacomé hauria treballat per als portuguesos. Per aquest motiu, la historiografia actual considera insostenible identificar Jafudà Cresques amb el mestre Jacomé de Mallorca i no hi ha proves que treballés a Portugal ni a la suposada Escola de Sagres.

Reconeixement i llegat Jafudà Cresques és considerat una de les figures representatives de l'esplendor de la cartografia mallorquina medieval. El seu taller va contribuir a la continuïtat d'una tradició que combinava coneixements nàutics, il·luminació de manuscrits i representació geogràfica, i que tingué una difusió notable més enllà de la Corona d'Aragó.

A Palma duen el seu nom el CEIP Jafudà Cresques i un carrer. També és recordat juntament amb el seu pare en el nom del mont dels Cresques, una muntanya submarina situada al nord de Mallorca. A Alcúdia hi ha igualment una plaça dedicada al cartògraf.

La seva figura i la del taller dels Cresques han estat recreades en la literatura. La novel·la L'Atles furtiu (1998), d'Alfred Bosch, parteix de l'univers dels cartògrafs jueus mallorquins i de la confecció de l'Atles Català.

Referències

Vegeu també Atles Català Cresques Abraham Taller dels Cresques Cartografia portolana Llista cronològica de cartògrafs portolans mallorquins Jacomé de Mallorca

Enllaços externs «Jafudà Cresques i Samuel Corcós. Més documents sobre els jueus pintors de cartes de navegar», de Gabriel Llompart i Jaume Riera i Sans

Categoria:Cartògrafs portolans mallorquins Categoria:Jueus medievals dels Països Catalans Categoria:Palmesans històrics Categoria:Conversos al cristianisme Categoria:Morts a Barcelona