Manuel Bofarull i de Palau (Mataró, 21 de desembre de 1851 - Madrid, 1929) fou un advocat i polític carlí català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Llicenciat en dret, des del 1880 treballà com a notari i també exercí de prestador. Es va afiliar a la Comunió Tradicionalista i el 1890 fundà i president del Centre Català de Madrid, on s'havia establert. A les eleccions generals espanyoles de 1907 fou elegit diputat pel districte de Vilademuls dins les llistes de Solidaritat Catalana. De 1910 a 1911 fou senador per la província de Girona.
Va morir l'any 1929 a Madrid, on exercia de notari i de cònsol de Turquia. Fou pare de Manuel de Bofarull i Romañà.
Obres Tratado completo de derecho romano (1878) La codificación civil en España (1888) La libertad social y el poder público Apéndice al Código Civil español
Referències
Enllaços externs
Fitxa del Congrés dels Diputats Fitxa del Senat
Categoria:Diputats catalans al Congrés dels Diputats per la Solidaritat Catalana Categoria:Diputats mataronins Categoria:Diputats pel districte de Vilademuls Categoria:Senadors catalans al Senat espanyol Categoria:Advocats mataronins Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Advocats de l'àmbit metropolità de Barcelona contemporanis Categoria:Polítics carlins catalans Categoria:Advocats morts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX