miniatura|Un quoca a Rottnest Island (Austràlia Occidental) El quoca (Setonix brachyurus), l'única espècie del gènere Setonix, és un petit macropòdid de la mida aproximada d'un gat domèstic gros. Com altres marsupials macropòdids (com els cangurs i els ualabis), el quoca és herbívor i majoritàriament nocturn. Viu en algunes illes petites de la costa d'Austràlia Occidental (concretament al sud-oest d'Austràlia), especialment a Rottnest Island davant de Perth i a Bald Island a prop d'Albany. N'hi ha una petita colònia al continent a la zona protegida de Two Peoples Bay, on coexisteixen amb cangurs rata de Gilbert.

Fou un dels primers marsupials vistos pels europeus a final del .

Mesuren fins a 95 cm de llarg si s'inclou la cua. Poden escalar arbustos en algunes ocasions per a arribar a les fulles. L'alteració del seu hàbitat el posa en risc d'extinció.

Descripció El quoca pesa entre 2,5 i 5,0 kg i té una longitud de 40-54 cm amb una cua de 25-30 cm, cosa força curta per a un macròpode. Té un cos robust, potes posteriors ben desenvolupades, orelles arrodonides i un cap curt i ample. Tot i que sembla més aviat una cangur molt petit, pot grimpar a arbres i arbustos petits fins a una altura de fins a 1,5 metres (4 peus i 11 polzades). El seu pelatge aspra és de color marró grisenc, esvaint-se cap a un marró groguenc per la part inferior. Es coneix que el quoca viu una mitjana de 10 anys. Els quoques són animals nocturns; durant el dia dormen en Acanthocarpus preissii, utilitzant les punxes de les plantes com a protecció i refugi.

És remarcable que els quoques poden passar llargs períodes sense aigua dolça, obtenint la humitat dels aliments, cosa que constitueix una important adaptació a les condicions àrides del seu hàbitat.

Els quoques tenen un sistema d'aparellament desordenat. Després d'un mes d'embaràs, les femelles pareixen una cria anomenada «joey». Les femelles poden tenir cria dues vegades a l'any i produeixen una mitjana de 17 cries al llarg de la seva vida. La cria viu a la bossa materna durant sis mesos. Després que deixa la bossa, es nodreix de la llet materna durant dos mesos més i es desprèn completament del pit al voltant dels vuit mesos després del naixement. Les femelles arriben a la maduresa sexual als 18 mesos aproximadament. Quan una femella de quoca amb una cria a la bossa és perseguida per un depredador, pot deixar caure la cria a terra; la cria emet sons que poden atreure l'atenció del depredador mentre la mare s'escapa.

Ecologia Al continent, els quoques prefereixen zones amb una gran vegetació, tant per a una major varietat d'aliments com per a refugi dels depredadors com el díngid, el guineu vermell i els gats salvatges. En estat salvatge, la distribució del quoca es limita a una àrea molt reduïda a l'oest-sud-oest d'Austràlia Occidental, amb diverses petites poblacions disperses. Hi ha una gran població a l'illa Rottnest i una població més petita a l'illa Bald, a prop d'Albany. Aquestes illes estan lliures dels depredadors esmentats. A Rottnest, els quoques són habituals i ocupen diferents hàbitats, des de matorrals semiàrides fins a jardins conreats. Les plantes espinoses Acanthocarpus, que resulten incòmodes per a les persones i altres animals relativament grans per caminar-hi, proporcionen el seu refugi diürn preferit per dormir. A més, són conegudes per la seva capacitat per grimpar als arbres.

Referències

Bibliografia

Categoria:Macropòdids Categoria:Mamífers d'Austràlia Categoria:Austràlia Occidental