és un manga costumista del mangaka Yoshito Usui, i una sèrie d'animació, sobre la vida de Shinnosuke Nohara, un nen de cinc anys particularment entremaliat. El manga no està finalitzat, a causa de la mort de l'autor l'any 2009. No obstant això, la sèrie de televisió va continuar emetent capítols nous i posteriorment es va confirmar que el manga tindria una seqüela. Aquesta continuació la fa UY Studio, l'equip d'ajudants de Yoshito Usui, que continuen les aventures de la família Nohara.
La sèrie, malgrat que sigui protagonitzada per un nen, no és dirigida a un públic infantil en paraules de l'autor, sinó més aviat a un públic juvenil o fins i tot adult. No obstant això, són els infants els que més gaudeixen de la sèrie, potser per la creença errònia que els dibuixos animats són per a nens. A això contribueix també el traç simplista, que es diferencia molt de la meticulositat que hi sol haver en altres sèries d'animació.
Shin-chan es va fer molt popular a Catalunya per la seva emissió al K3 i després va passar a altres televisions amb el mateix èxit. Al juny de 2003 es va projectar la pel·lícula Shin-chan a la recerca de les boles perdudes (projectada al Japó el 1997). Va tenir especial significació en el cinema català, ja que va ser una de les poques pel·lícules que als cinemes de Catalunya només es podia veure en català. La sèrie es va deixar d'emetre el desembre de 2003. Després de quasi vuit anys sense emetre-la en català, el Canal 3XL va tornar a emetre la sèrie l'estiu de 2011. Després del tancament del Canal 3XL, el Canal Super3 va decidir emetre la sèrie al 2014 amb les pel·lícules. Es van estrenar nous episodis l'any 2015, 2016 i 2017.
Argument En Shin Chan és un nen de cinc anys que viu al Japó a la ciutat de Kasukabe a la prefectura de Saitama junt amb els seus pares en Hiroshi Nohara, la Misae Nohara i la seva germana Himawari Nohara. Amb els seus amics viu aventures, ja sigui al parvulari, a casa o a les zones de joc. És bastant entremaliat tot i que de vegades fa les coses que observa de la gent gran i les repeteix sense cap mena de vergonya.
Aspectes de la sèrie La sèrie és dirigida a un públic adult, encara que el protagonista sigui un nen. El traç simplista, que el diferencia de la majoria dels mangues, també pot ser una causa perquè molts pensin, a priori, que es tracta d'una sèrie per a nens. Planeta DeAgostini va publicar una part del manga en català.
Com que és una sèrie costumista, s'hi retrata la societat japonesa de forma caricaturesca, de fet és una paròdia de molts personatges de la societat japonesa de forma anònima i fins i tot a altres referències culturals com sèries i icones d'animació com ara Doraemon, Sailor Moon, Pokémon, Bola de Drac o Detectiu Conan.
Durant la seva llarga vida s'han referenciat tant personatges coneguts internacionalment com a exclusius de la vida japonesa, i en la sèrie han arribat a participar actors i humoristes representant-se a si mateixos. A més de tot això, a la sèrie, la família Nohara, fa constants viatges per tot Japó visitant ciutats, gaudint de la seva gastronomia i cultura i presentant al públic d'una forma indirecta. També fan nombrosos viatges a l'estranger i visiten llocs com: Hawaii, Barcelona, Guam i Austràlia. En tots els viatges, ja sigui al Japó o altres països, en Shinnosuke sempre en fa de les seves.
Personatges Shinnosuke o Shin-chan miniatura|Veu de Júlia Sorlí (Shin Chan) i Rafa Contreras (Hiroshi Nohara) a l'episodi 234 del doblatge valencià. És el protagonista i qui dona nom a la sèrie. Shinosuke Nohara va néixer el 5 de maig.Dades personals de Shin-chan Amb només cinc anys, ja sap aconseguir les seves preuades joguines i galetes de xocolata: només ha d'extorquir els seus pares. Li encanten les noies en biquini i la secció d'"adults" de la llibreria, i acostuma a insultar la seva mare per tenir poc pit. Li encanta el "ball del cul" (culet-culet) i ensenyar la "trompa" (la tita). Finalment, sigui on sigui, sempre acaba sembrant el caos. El vailet és tota una "joia". Shin-chan és el diminutiu del seu nom i és com li coneixen els seus amics i familiars. És maleducat, extorsionador, disbauxat i li agrada lligar amb noies molt més grans que ell; cosa que demostra a cadascun dels episodis de la sèrie.
Els seus pares es diuen Hiroshi i Misae, i a partir de l'episodi 203 té una germana petita anomenada Himawari. Té un gos anomenat Nevat (en japonès シロ, Shiro, que significa blanc) al que promet donar menjar, encara que gairebé sempre se n'oblida. Li cau molt bé el seu avi patern Ginnosuke Nohara, ja que té exactament el mateix comportament que ell a pesar de tenir seixanta anys més. Va al parvulari Futaba, a la classe dels Gira-sols (ひまわり, Himawari). Entre els seus companys de classe es troben Masao Satō, Nené Sakurada, Tooru Kazama i Boo-chan. La seva professora és la senyoreta Yoshinaga. En Shin-chan causa problemes onsevulla que estigui. Els resultats són eloqüents: les llibreteres temen la seva presència, la senyoreta Matsuzaka es gira perquè no la reconegui quan està sortint amb algun noi, la mare de la Nené intenta evitar-lo sempre que pugui...
Li agrada: Menjar: Galetes de xocolata Chocobi (チョコビ), ceba, curry, codony, sushi... No li agrada el pebrot, i per això sempre l'aparta del plat. Aprofita qualsevol ocasió per a demanar als seus pares que li comprin galetes de xocolata o la nova base del Superrobot. Sèries de televisió: Ultraheroi (アクション仮面, Action Kamen), Superrobot (カンタムロボ, Kantam Robatori), Enpitsu Shin-chan, Mari-chan (Fushigi majokko Mari-chan), els programes nocturns i en general qualsevol en què apareguin noies maques. Noies: Fumie, Nanako Ohara i en general les noies maques d'uns vint anys. Pot ser que en un moment donat no vulgui fer alguna cosa, com anar a la perruqueria, però si passa una noia maca canviarà d'opinió de forma automàtica i aprofitarà per a lligar amb ella. Les seves frases per lligar tenen el menjar com a tema recurrent, i la més repetida és "t'agrada el pebrot?". Diu sovint que no li agraden les noies menors de divuit anys, i de fet es va enamorar de Nanako Ohara, universitària de vint anys, quan aquesta li va treure una brossa de pols de l'ull. Ella, i no els seus pares, és qui li corregeix els mals dolents: quan la veu actua de forma correcta i cortesa. Accions: lligar, fer el ball del cul, ensenyar la trompa (el penis), fer el hula hoop, disfressar-se... No li agrada treure a passejar al seu gos Nevat ni ajudar a casa, però l'alternativa és enfrontar-se a la ira de la seva mare, cosa que tampoc li fa gaire il·lusió. Li encanta fer el "ball del cul" i ensenyar la trompa (el penis). Això últim sembla haver-ho après del seu avi Ginnosuke, i consisteix en el fet que es dibuixa un elefant al voltant del penis, el qual fa de trompa; balla i diu "trompa, trompa" (en japonès "ゾーさん", zō-sant, que es podria traduir per "senyor elefant"). També fa el hula hoop, encara que preferiblement amb els pantalons mig abaixats. Jocs i joguines: tot el relacionat amb l'Ultraheroi o el Superrobot, fer-se el mort, jugar a l'amagatall sense ningú que hagi de trobar-lo i en general jocs que no tenen cap sentit. Per altra banda, en Shin-chan és molt consumista. L'escena típica és quan en Hiroshi trenca alguna cosa de Misae (o viceversa), i en Shin-chan ho veu tot, de manera que perquè no l'hi conti a Misae, Hiroshi es veu obligat a comprar-li alguna joguina nova. En Shin-chan deu tenir una gran col·lecció de disfresses. Cada pocs episodis se li veu disfressat d'alguna cosa: de bolet, grill, os, excrement, esquirol, etc.
En japonès, Shin-chan es refereix a si mateix amb el pronom "ora" (オラ), una corrupció de "ore" (俺). Aquest pronom és molt informal en japonès i fins i tot els adults no ho solen emprar, i contrasta amb el "boku" (僕 o ぼく) que solen emprar els nens varons japonesos. Així mateix, Shin-chan diu "hoi" en lloc de "hai" (sí). També li agrada utilitzar un vocabulari complex que copia dels adults, com quan fa comentaris sobre el menjar que semblen trets d'un autèntic expert degustador, o quan es queixa del mal comportament dels "nens d'avui en dia", com si ell no en fos un, de nen.
Una de les característiques que defineixen en Shin-chan és que mai diu bé les frases fetes ni els proverbis, que intenta copiar dels seus majors. El més típic ell és que digui les frases dels altres, com quan entra a casa d'un altre i diu "casa meva està un poc desordenada, però, per favor, entra". Quan entra en la seva pròpia casa, en comptes de dir "ja sóc aquí" deixa anar un "adéu" o "benvingut". Aquest costum fa que els altres estiguin tota l'estona corregint-lo, i ha causat més d'un problema als seus familiars i amics. En el llenguatge escrit confon alguns caràcters que s'assemblen, per exemple, ち i さ.
Família Nohara Hiroshi, és el pare d'en Shin Chan i la Himawari. És oficinista en una empresa de mitjana categoria, guanya poc i sol freqüentar bars després de la feina. Li encanta la cervesa. Té les celles d'en Shin Chan. és el marit de la Misae i pare d'en Shinnosuke i de la Himawari. Té 35 anys. Els seus pares es diuen Ginnosuke Nohara i Tsuru Nohara, i té un germà de quaranta anys anomenat Semashi Nohara. És el cap de família, o almenys qui duu el diners que guanya a casa, diners que administraran a la seva manera la Misae i en Shin-chan. Treballa com a cap de vendes a l'empresa Futaba, i és el típic salaryman que fa moltes hores extres per guanyar una mica més de diners i poder afrontar els trenta-dos anys d'hipoteca que encara li queden per pagar, tal com el seu fill Shin-chan li recorda sovint. Entre els seus companys de feina es troben el seu subordinat Kawaguchi i la secretària Yumi, amb la qual sovint somia a les nits. Sol fer nomikai amb el cap i alguns companys de feina, amb els quals freqüenta diversos bars de copes de la zona, però la cosa de vegades acaba en tragèdia si arriba a casa amb una marca de pintallavis o amb olor de perfum. Sovint arriba a casa borratxo. En Hiroshi és fidel a la seva dona, però li agraden molt les dones joves i té massa temptacions, que la Misae s'encarrega d'arreglar amb una bufetada. El diumenge és l'únic dia que té lliure. Sovint l'aprofita per a jugar al golf amb els companys de feina. No obstant això, si no té res a fer, ha de cuidar en Shin-chan, cosa que no li agrada gens. Una altra de les activitats que sol portar a terme a les estones lliures és fer apostes de cavalls o jugar al patxinco. Amb el seu fill, a diferència de la Misae, no sol ser gaire estricte ni li posa la mà damunt. És capaç de convèncer-lo d'anar a llocs als quals normalment no hi voldria anar convencent-lo que hi ha noies maques, encara que això el sol exposar a la ira de la Misae. El seu gran defecte, en opinió d'en Shin-chan, és que li puden els peus, i sovint el nen utilitza els mitjons d'en Hiroshi com a arma biològica. Misae, (29 anys), de cognom solter Koyama, és la mare d'en Shin Chan i la Himawari. És una mestressa de casa que li encanta fer la migdiada, buscar les millors ofertes del supermercat i tafanejar amb la veïna. Té els mateixos ulls d'en Shin Chan i la Himawari. Himawari (o Hima-chan), (5 mesos) és la germana petita d'en Shin Chan. Encara no parla i només emet paraules poc comprensibles. La Himawari no apareix en el principi de la sèrie sinó en un temps més endavant. Li encanten les joies i els nois ben plantats. El seu nom significa literalment "Gira-sol" que és el mateix nom de la classe on va Shin Chan. Nevat (en l'original japonès Shiro, que significa "blanc"), (2 anys), és el gos de la família. El seu nom ve del seu pelatge que és totalment blanc. En Shin Chan el va trobar abandonat en una caixa i des de llavors té cura d'ell. Però sempre s'oblida de donar-li menjar i li fa mandra passejar-lo, cosa que ha portat a en Nevat que s'hagi d'espavilar i buscar-se el menjar tot sol.
Amics