La Guerra Civil dels Estats Units, Guerra Civil Nord-Americana o Guerra de Secessió dels immigrants, va ser un conflicte bèl·lic ocorregut entre el 1861 i el 1865 entre vint-i-tres estats del nord dels Estats Units d'Amèrica i una coalició d'onze estats del sud que van declarar la independència i el dret a la secessió. Els onze estats del Sud partidaris de l'esclavitud van declarar la secessió dels Estats Units i van formar els Estats Confederats d'Amèrica (la Confederació). Liderats per Jefferson Davis, van lluitar contra els Estats Units (la Unió o el Nord), que tenia el suport de tots els estats lliures i els cinc estats esclavistes fronterers.
En les eleccions presidencials nord-americanes de 1860, el Partit Republicà dels Estats Units, dirigit per Abraham Lincoln havia fet campanya en contra de l'expansió de l'esclavitud més enllà dels estats en els quals ja existia. La victòria republicana en les eleccions provocà que set estats del Sud declaressin la secessió de la Unió, fins i tot abans del 4 de març de 1861, dia de la presa de possessió del nou president. Tant l'administració del govern sortint com la de l'entrant van rebutjar la legalitat de la secessió i la consideraren una rebel·lió a tots els efectes.
Les hostilitats van començar el dia 12 d'abril de 1861, amb l'atac de les forces confederades a Fort Sumter, una instal·lació militar de Carolina del Sud. Lincoln va respondre creant un exèrcit de voluntaris de cada estat, cosa que provocà la declaració de secessió de quatre estats esclavistes del Sud. Ambdues parts van mobilitzar els exèrcits, i al principi de la guerra la Unió va assumir el control dels estats fronterers i va establir un bloqueig naval. El setembre de 1862, la Proclamació d'Emancipació de Lincoln va acabar amb l'esclavitud i va dissuadir els britànics d'intervenir-hi.Howard Jones. Abraham Lincoln and a New Birth of Freedom: The Union and Slavery in the Diplomacy of the Civil War (1999) p. 154 El comandant confederat Robert E. Lee va guanyar algunes batalles a l'est, però l'any 1863, després de la batalla de Gettysburg va haver d'aturar l'avanç cap al nord. A l'oest, a la batalla de Vicksburg, la Unió va aconseguir el control del riu Mississipi, de manera que la Confederació quedà dividida. Al llarg del 1864 els avantatges de la Unió en homes i material es van materialitzar, amb batalles de desgast contra Lee impulsades per Ulysses S. Grant, alhora que el general de la Unió, William T. Sherman, ocupà Atlanta (Geòrgia), i va avançar cap a l'oceà Atlàntic. La resistència de la Confederació es va ensorrar després que Lee es va rendir davant Grant, després de la batalla d'Appomattox Court House, el 9 d'abril de 1865 i van concloure amb l'alto-el foc signat al CSS Shenandoah el 6 de novembre.
Aquesta guerra va ser la més mortífera de la història nord-americana, ja que hi van morir més nord-americans que en cap altre conflicte armat. Va provocar la mort de 620.000 soldats i un nombre indeterminat de civils. Però tingué com a llegat la fi de l'esclavatge als Estats Units, la restauració de la Unió, i l'enfortiment del paper del govern federal. Les qüestions socials, polítiques, econòmiques i racials de la guerra afectaren de manera decisiva l'era de la reconstrucció, la qual va durar fins a l'any 1877, i va comportar canvis que van ajudar a fer del país una superpotència.
En l'actualitat als Estats Units la Guerra Civil dels Estats Units és anomenada senzillament "La Guerra Civil". En català i en diverses llengües europees se l'anomena "Guerra de Secessió", mentre que els autors anglesos de fora dels Estats Units l'anomenen "Guerra Civil Americana". A Extrem Orient s'anomena "Batalla entre el Nord i el Sud dels EUA" o "Guerra Americana Nord-Sud" depenent de l'idioma.
Causes del conflicte La coexistència d'un sud esclavista amb els, cada cop més, antiesclavistes del Nord, és un fet que va contribuir clarament a l'esclat del conflicte o, si més no, va provocar que fos inevitable. Abraham Lincoln no va proposar lleis federals contra l'esclavitud on aquesta ja existia, però en el seu discurs de 1858, el House Divided Speech, expressà el seu desig d'aturar la seva propagació, i va transmetre el missatge que l'esclavitud estava en un procés de desaparició.Abraham Lincoln. House Divided Speech, Springfield, Illinois, 16 de juny de 1858. Gran part de la batalla política de la dècada del 1850 es va centrar en l'expansió de l'esclavitud als nous territoris, acabats de crear.Shelby Foote. The Civil War: Fort Sumter to Perryville, p. 34. Tots els dels territoris organitzats pretenien ser estats independents, el que va augmentar el moviment dels estats del sud cap a la secessió. Tant en el Nord i el Sud eren conscients que si l'esclavitud no s'expandia perdria força i desapareixeria.Declaracions de: Georgia (adoptada el 29 de gener de 1861), Mississippi (adoptada el 1861 però no es coneix la data exacte), Carolina del Sud (adoptada el 24 de desembre de 1860), Texas (adoptada el 2 de febrer de 1861.The New Heresy, Southern Punch, editor John Wilford Overall, 19 de setembre de 1864 és una de les moltes referències que indiquen que l'esperança republicana de l'abolició gradual de l'esclavitud era la por del Sud. Va dir que en part, "La nostra doctrina és aquesta: estem lluitant per la independència, que els nostres grans i nacionals necessaris institució de l'esclavitud ha de ser preservat." ("Our doctrine is this: We are fighting for independence that our great and necessary domestic institution of slavery shall be preserved.")
Els temors del Sud de perdre el control del govern federal davant les forces que anaven contra l'esclavitud i el ressentiment del Nord per la influència que el poder esclavista ja exercia en el govern, desencadenà la crisi durant la dècada del 1850. Els desacords sectorials sobre l'abolicionisme i l'aspecte moral de l'esclavitud, el desenvolupament de la democràcia i els mèrits econòmics del treball lliure davant el treball amb esclaus a les plantacions van provocar el col·lapse en partits com el Whig i el "Know-Nothing", i l'aparició de nous partits com el "Free Soil Party" (Partit del sòl lliure) el 1848, el dels republicans el 1854, i la formació de la Unió Constitucional el 1860. El 1860, l'últim dels partits polítics nacionals, el Partit Demòcrata dels Estats Units, es dividí en diverses branques sectorials.
Tant el Nord com el Sud es van veure influïts per les idees de Thomas Jefferson. Els sudistes feren seves les idees sobre la defensa de l'esclavitud i els drets dels estats (States' rights), idees esmentades per Jefferson a les resolucions de Kentucky.David Potter. The Impending Crisis, p. 33-50. Potter sostenia que la teoria de basa la causa en els drets dels Estats (p. 33) i en diversos aspectes culturals i econòmics no es pot separar de la qüestió de l'esclavitud."Jefferson Davis' Resolutions on the Relations of States", Cambra del Senat, Capitoli U.S., 2 de febrer de 1860, From The Papers of Jefferson Davis, Volum 6, p. 273-76.
L'argument de Jefferson a favor dels drets dels estats i de l'esclavitud en determinats territoris és el següent: resol que la unió d'aquests Estats descansa en la igualtat de drets i privilegis entre els seus membres, i que és sobretot el deure del Senat, el qual representa els Estats en la seva capacitat sobirana de resistir tots els intents de discriminar amb relació a les persona o els béns, com també en els territoris, els quals són la possessió comuna dels Estats Units, per donar avantatges als ciutadans d'un Estat que no són igualment garantides a les de qualsevol altre Estat."J.L.M. Curry. The Perils and Duty of the South. Discurs realitzat a Talladega, Alabama, el 26 de novembre de 1860 - Aquest va ser un de molts arguments dels drets dels estats del sud en defensa dels drets de l'esclavitud. Els del nord es movien dins una gran varietat d'opinions que anaven des d'abolicionistes com William Lloyd Garrison a la moderació del republicà Lincoln,Lincoln's Speech in Chicago, 10 de desembre de 1856. En aquest discurs va dir: "Una vegada més, no hauríem de declarar que tots els Estats com a Estats són iguals, "ni tampoc que" tots els ciutadans com els ciutadans són iguals", sinó renovar-ho d'una manera més àmplia; llavors la declaració inclouria tots dos àmbits i molt més, que «tots els homes són creats iguals". Vegeu també, Lincoln's Letter to Henry L. Pierce, 6 d'abril de 1859. que va emfatitzar la part de la declaració de Jefferson en què afirma que tots els homes són creats iguals. Lincoln va esmentar aquesta proposta en el seu discurs de Gettysburg.
Regions econòmiques del país Abans que comencés la guerra civil, els Estats Units eren una nació dividida en quatre regions diverses: el nord-est, amb una economia industrial i comercial creixent, i amb una densitat de població en augment. el nord-oest (o mig-oest), una regió de ràpida expansió de camperols lliures, i on l'esclavatge havia estat abolit. l'alt sud, una regió amb un sistema de plantacions. el sud-oest, una regió de creixement econòmic basat en l'expansió de la producció de cotó.
Amb dos sistemes laborals fonamentalment oposats, llibertat al nord, esclavatge al sud, els canvis econòmics van començar a produir canvis socials a les diferents regions geogràfiques del país. A mitjan segle XIX havien emergit dues visions diferents de la societat al nord i al sud del país.
Els estats lliures i els estats esclaus
Abans de la guerra civil, la constitució proveïa un mitjà per al debat pacífic sobre el govern futur, i els conflictes causats per la ràpida expansió de la nació s'havien pogut resoldre. Durant dècades, s'havia mantingut un equilibri entre el nombre d'estats "lliures" (on l'esclavatge era il·legal) i estats "esclaus" (on l'esclavatge era permès), perquè el Senat tingués un balanç de poder. L'últim estat esclau que va ser acceptat fou Texas el 1845; cinc estats lliures van ser admesos a la Unió entre 1846 i 1859. L'admissió de Kansas, com a estat esclau va ser bloquejada, i s'esperava la seva admissió com a estat lliure el 1861. Amb una població creixent (la qual cosa significava més poder de massa democràtica) al nord industrialitzat, amb la ruptura del sistema bipartidista amb la creació del Partit Republicà dels Estats Units, i amb la creixent hostilitat d'ideologies, era impossible continuar amb solucions pacífiques als conflictes per tal d'evitar la crisi.
miniatura|El fort Sumter abans de la batalla