Les aventures del bon soldat Švejk és una novel·la picaresca, satírica i antimilitarista de l'escriptor txec Jaroslav Hašek, publicada als anys 1921-22 i incompleta a causa de la sobtada mort de l'autor. El títol original en txec és Osudy dobrého vojáka Švejka za světové války (El destí del bon soldat Švejk durant la guerra mundial).
El soldat Švejk és un personatge característic de Praga que, amb astúcia i picardia, va fent la viu-viu i, com a recluta de l'exèrcit austrohongarès durant la Primera Guerra Mundial, intenta evitar qualsevol participació en el front mitjançant tota mena d'ardits i estratagemes. La novel·la és considerada l'obra txeca més coneguda internacionalment.
Sorgiment de la figura literària Probablement Hašek es va inspirar en un diputat del Reichsrat austohongarès per batejar el seu bon soldat.Willy Prochazka: Satire in Jaroslav Hašek's novel “The Good Soldier Schweik”. Tesi doctoral, Universitat de New York, Juny de 1966, pàg. 87. Aquesta tesi és també defensada als articles Jiří Skalička apareguts a la revista literària mensual Nový Život, entre 1949 i 1959. Aquest diputat es deia Josef Švejk, pertanyia al partit agrari txec i era conegut per estar sempre d'acord amb el partit governant i per les seves peculiars i molt sovint absurdes intervencions parlamentàries. D'aquest diputat deu provenir l'aleshores popular expressió Pan Švejk – něco žvejk (més o menys: 'el senyor Švejk ja l'ha tornat a vessar').Segons Gustav Janouch: Jaroslav Hašek. Der Vater des braven Soldaten Schwejk. Editorial Francke, Bern, Múnic, 1966, pàg. 250. Informació facilitada personalment per l'escriptor anarquista Michal Mareš, segons el qual el diputat Švejk en diverses ocasions hauria sigut objecte de burla als articles del satíric fulletó socialdemòcrata Kopřivy. No obstant el personatge literari del soldat Švejk, tant per la seva personalitat com per les seves peripècies, no té res a veure amb el diputat al qual suposadament cal atribuir l'origen del nom. Podria ser que a Hašek se li acudís la idea del bon soldat Švejk a partir de la lectura d'una història publicada l'any 1905 al satíric setmanari alemany Simplicissimus, el qual era assequible a Praga i Hašek llegia molt sovint. A més, aquesta història també es va publicar traduïda al txec al diari socialdemòcrata de Praga Právo lídu.Radko Pytlík: Toulavé house: Zpráva o Jaroslavu Haškovi. Praga, 1971. Citat de Cecil Parrott: Jaroslav Hašek. A study of Švejk and the short stories. Cambridge University Press, 1982, pàg. 75. esquerra|miniatura|Švejk es conduït pres en una il·lustració de Karel Stroff el 1912
Existeixen un total de quatre versions del personatge Švejk, que apareixen a diverses publicacions:
A obres teatrals: una figura anomenada Švejk apareix per primer cop a l'obra U bratří Makabejských (A casa dels germans Macabeus), estrenada l'abril de 1911. Va ser a partir d'una idea del seu amic Eduard Drobílek que Hašek va escriure l'obra de teatre en col·laboració amb František Langer i d'altres companys del satíric "Partit del progrés moderat al límit de la llei" (txec: Strana mírného pokroku v mezích zákona, SMPVMZ). Aquest mateix cercle creà també d'altres obres teatrals en les quals apareix un suposat personatge anomenat Švejk, especialment a la triologia Pevnost, Pružnost, Tažnost (més o menys: 'Estabilitat, flexibilitat, Ductilitat').
A relats breus: el maig de 1911 apareixen els primers relats breus amb Švejk a la revista Karikatury. Un primer recull de tots els relats apareix el 1912 a Praga amb el títol El brau soldat Švejk i altres històries estranyes. A Alemanya el llibre també és conegut amb el títol Urschwejk.
A un relat breu: quan Hašek encara servia a la legió Txeca va escriure un relat precursor de la novel·la de Švejk: El bon soldat Švejk en captivitat (Kiev, 1917), el qual va ser tingut poc en compte durant molt de temps.
A la novel·la: Les aventures del bon soldat Švejk (Praga, 1921-23).
És amb la publicació de la darrera novel·la que Švejk es dona a conèixer a la literatura mundial. El personatge és aquí més complex que els seus antecessors i la novel·la conté moltes anècdotes autobiogràfiques, sobretot d'experiències del Hašek soldat de la Primera Guerra Mundial: primer com a voluntari de l'exèrcit austrohongarès al regiment d'infanteria núm. 91 a la ciutat txeca České Budějovice i més endavant transferit a la ciutat austíaca Bruck an der Leitha. Va ser en aquest regiment on Hašek va conèixer la majoria dels personatges que apareixen a la seva novel·la. Per exemple, el capità Sagner, el tinent Rudolf Lukasch, el sergent Wanek, el major Wenzel, etc. Tal com demostra el testimoni de molts contemporanis de Hašek així com posteriors recerques, Hašek va mantenir els trets característics de totes aquestes persones sense gairebé cap retoc en escriure la seva novel·la. Alguns dels trets de la personalitat de Švejk (com per exemple les seves exessives anècdotes) són inspirats en František Strašlipka, un subordinat del tinent Lukáš. Aquest mateix càrrec l'ocupa també Švejk al llarg de bona part de la novel·la.
Hašek va començar a escriure la seva novel·la a principis de l'any 1921, poc després del seu retorn de Simbirsk (Rússia), on va formar part de la secció política del 5è exèrcit. La primera part la va escriure a Praga, on Hašek llegia esbossos als seus convidats i n'escoltava la seva opinió. Inicialment, Švejk va ser publicat en format de fascicles, els quals publicava el mateix Hašek en col·laboració amb el seu amic A. Sauer. No va ser fins al cap de mig any que Hašek va poder trobar un editor: Adolf Synek. A la tardor de 1921 Hašek es va traslladar a Lipnice nad Sázavou, on es va ocupar de Švejk fins al final dels seus dies.
Contingut del llibre miniatura|Figura del soldat Švejk, obra d'Adam Przybysz a la ciutat polonesa de Sanok. Primera part: A la rereguarda L'argument del llibre comença el dia de l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria, hereu de la Corona Austrohongaresa. Josef Švejk, el qual feia anys que havia posat fi al servei militar després d'haver sigut declarat idiota per la comissió militar i el qual des d'aleshores es guanyava la vida venent gossos horribles i bèsties de mala raça el pedigri dels quals falsificava, enfila cap a la taverna U kalicha de Praga on discuteix sobre el gran esdeveniment amb el propietari Palivec i altres clients. Entre el grup resulta que s'hi troba el policia de civil Bretscheider, el qual arresta Švejk i Palivec per manifestacions d'alta traïció. El jutge d'instrucció fa examinar l'estat mental de Švejk, el qual es passa diversos dies al manicomi i seguidament és posat en llibertat. Pavilec, per contra, és condemnat a 10 anys de presó per dir que les mosques se li havien cagat sobre el retrat de l'emperador.
Al cap d'un temps Švejk és cridat a incorporar-se al servei militar. Per culpa del seu reumatisme Švejk és —o es fa— l'invàlid i es fa transportar amb cadira de rodes. A l'hospital els pacients, tant farsants com malalts de veritat, són víctimes de tota mena de vexacions que tenen per objectiu fer declarar-los sans i aptes, per tant, per incorporar-se al front. Švejk és arrestat i durant una missa pels detinguts crida l'atenció al mossèn Katz, que és un borratxo perdut (abans de la benedicció s'embriaga fins a quedar inconscient en una casa molt respectuosa i amb servei de senyoretes inclòs) i que pren Švejk com a ajudant. Després de diverses aventures i excessos d'alcohol el mossèn perd Švejk en un joc de cartes amb el tinent Lukasch.
Ja incorporat al servei de Lukash, Švejk es dedica a ajudar el tinent i les seves constants aventures amoroses. Però la bona vida se li acaba en regalar un gos robat a Lukasch. L'anterior propietari del gos, l'honoralbe idiota coronel Kraus, es queda atònit en topar amb el tinent Lukasch i veure el seu gos robat. Lukash és enviat directament al regiment d'infanteria núm. 91 de České Budějovice i, juntament amb Švejk, passa a servir el front.
Segona part: Al front miniatura|Švejk de Josef Lada Durant el trajecte amb tren de Praga a České Budějovice Švejk prem el fre d'emergència. Un cop a Tábor perd el tren i ha d'anar a České Budějovice a peu perquè s'ha gastat els diners pel bitllet en cervesa. Durant la seva marxa a peu cap a České Budějovice Švejk incorre en diverses aventures i finalment va a parar a la vila de Putim a Okres Písek (districte de Písek) on és pres per un espia. Seguidament, Švejk és enviat a Písek per ordre d'un superior completament begut i de Písek torna cap a České Budějovice.
El regiment 91 és traslladat a Bruck an der Leitha i Švejk viatja arrestat en un cotxe vigilat pel voluntari Marek. Un cop a Bruck an der Leitha Švejk, per error, passa una carta d'amor del tinent Lukasch al marit de la destinatària original de la carta, fet que acaba desembocant en una gran batussa entre reclutes txecs i hongaresos.
Tercera part: La gloriosa debacle La tercera part tracta del regiment 91 i del seu viatge amb tren a través d'Hongria i cap a Sanok (Galítsia). Švejk ja no és ara el subordinat directe de Lukash sinó que ha sigut substituït en aquest càrrec pel sempre famós soldat Baloun, al qual Švejk constantment intenta calmar la gana donant-li les porcions que pertoquen al tinent Lukash. El transport es caracteritza pel seu caos, ineficiència i temps d'espera. En nombrosos episodis Hašek ens va presentant a oficials i a altres dignataris: el tant burro com insidiós tinent Dub; l'aplicat cadet Biegler, que abans de Budapest somia ser un gran heroi però que per culpa dels seus merdosos pantalons esdevé el "fastigós cadet Biegler"; el "general de les latrines" i molts altres.
Des de Sanok l'onzè batalló del regiment 91 marxa en direcció al front. Švejk, que va al capdavant, es topa amb un presoner de guerra rus que s'ha fugat i que s'està banyant en un estany. Per curiositat Švejk s'emprova l'uniforme rus i tot seguit les tropes austríaques el prenen captiu.
Quarta part: Continuació de la gloriosa debacle Després de molts esforços Švejk aconsegueix convèncer els seus vigilants de què ell no és cap rus. El general Fink, que sense més dilatacions el vol executar per espia, fa consultar finalment al regiment 91. Mentrestant, l'humil i serè cura Martinec intenta consolar i donar suport moral a Švejk abans de l'execució. Sense èxit, ja que és constantment interromput per Švejk, que el mareja amb inacabables anècdotes i històries, sense deixar-lo ni parlar. Finalment, per desgràcia del general, arriba un telegrama que exigeix el retorn de Švejk al seu regiment original.
A causa de la mort de Hašek la novel·la va restar incompleta. El manuscrit s'acaba amb una frase deixada a mitges.
El personatge miniatura|Retrat de Hašek com a soldat austríac de la Guerra Mundial el 1915 La persistent i pesada personalitat del bon soldat Švejk sempre aconsegueix treure de polleguera les autoritats, que es rendeixen al seu inesgotable repertori d'anècdotes, a la seva traça dissuasiva i a l'estoica i fidel serenitat que sempre l'acompanya. Aquesta mateixa personalitat, per altra banda, li serveix també per posar-se a la butxaca les seves noves amistats quan li convé.
Švejk i el seu peculiar sentit del deure han inspirat a nombrosos autors, cabaretistes, actors i artistes en general que tenien per objectiu denunciar en les seves satíriques obres a la burocràcia, a la monarquia, a l'exèrcit, a la guerra, als hospitals o senzillament a l'absurda quotidianitat.