El Partit Democràtic Eslovè (eslovè Slovenska Demokratska Stranka, SDS) és un partit polític eslovè de centredreta. Està liderat per l'ex primer ministre, Janez Janša. A nivell europeu, a les eleccions europees de 2004 va assolir dos eurodiputats de set possibles, i és membre del Partit Popular Europeu. L'organització juvenil del partit es diu Joves Democràtics Eslovens, compta amb 5.000 afiliats.

Història Els orígens del SDS provenen de dos dels principals partits de l'Oposició Democràtica d'Eslovènia, coalició sorgida a la fi de l'etapa comunista en 1989. Concretament de la Unió Democràtica d'Eslovènia i la Unió Social-Demòcrata. Ambdós partits van donar suport a la independència d'Eslovènia i la seva integració al bloc Occidental, l'establiment d'una economia de mercat, el respecte dels drets humans i l'oposició al comunisme. El primer president i fundador de la formació l'any 1989, inicialment anomenat Partit Socialdemòcrata d'Eslovènia (SDSS) va ser el líder sindical France Tomšič. Jože Pučnik va liderar el partit des de novembre de 1989 encapçalant la coalició opositora DEMOS que va guanyar les eleccions legislatives eslovenes de 1990, les primeres eleccions democràtiques del país.

En les eleccions legislatives eslovenes de 1992, l'SDSS va patir un fort revés electoral, obtenint només el 3,4% dels vots i el partit amb prou feines va aconseguir superar el llindar mínim per entrar al Parlament. Davant els mals resultats i convençut que la formació necessitava un líder amb més empenta executiva, Pučnik va decidir fer un pas al costat i va dimitir de la presidència a favor de Janez Janša, a qui veia com el relleu ideal pel seu perfil jove i el seu gran prestigi com a ministre de Defensa durant la Guerra d'Eslovènia de 1991. L'any 1994 amb l'afer Depala Vas Janša és destituït com a ministre de Defensa per un escàndol que implicava militars i civils.

A la finals de la dècada de 1990 el partit va girar cap al liberalisme econòmic, afavorint la propietat privada, les privatitzacions i l'obertura del mercat, oposades al model intervencionista de l'esquerra. La transició ideològica del partit es va consumar durant el congrés de 2003, quan la militància va aprovar el canvi de nom oficial, eliminant el terme "Socialdemòcrata" i rebatejant-se com a Partit Democràtic Eslovè (SDS).

A les eleccions legislatives eslovenes de 2004, el SDS va aconseguir el 29,1% dels vots i 29 escons de 90 possibles a l'Assemblea Nacional d'Eslovènia. Va ser el partit més votat, sis punts per sobre de la governamental Liberal Democràcia Eslovena. El líder del partit es va convertir en Primer Ministre, formant una coalició de quatre partits. A les eleccions legislatives eslovenes de 2008 fou superat pels Socialdemòcrates i va passar a l'oposició.

A les eleccions europees de 2009, va aconseguir 26,8% dels vots, vuit punts sobre els Socialdemòcrates.

Les eleccions legislatives eslovenes de 2022 van resultar en la derrota del primer ministre Janez Janša i la victòria aclaparadora del recentment format liberal Moviment Llibertat liderat per l'exexecutiu energètic Robert Golob, que va anunciar una coalició de 53 escons amb els socialdemòcrates i l'Esquerra.

Després de les eleccions legislatives d'Eslovènia de 2026 Zoran Stevanović va anunciar públicament que Resni.ca donaria suport extern a Janez Janša com a primer ministre, fent possible el seu quart govern de coalició de SDS, Nova Eslovènia (NSi), Partit Popular (SLS), Fokus i Demòcrates (D).

Resultats electorals

AnyLíderVots%Escons+/–Govern1990Jože Pučnik79,9517.39 (#7)Nou199239,6753.34 (#8) 21996Janez Janša172,47016.13 (#3) 122000170,22815.81 (#2) 22004281,71029.08 (#1) 152008307,73529.26 (#2) 12011288,71926.19 (#2) 22014181,05220.71 (#2) 52018222,04224.92 (#1) 42022279,89723.48 (#2) 22026325,03827.95 (#2) 1

Presidencials Any Candidat 1a volta 2a volta Resultat Vots % Vots % 1992 France Tomšič 7,849 1997 Jožef Bernik 98,996 2007 Lojze Peterle 283,412 318,288 2012 Milan Zver 198,337 2017 Romana Tomc 102,925 2022 Anže Logar 296,000 414,029

Parlament Europeu AnyLíder Vots % Escons +/–Grup 2004Mihael Brejc 76,945 17.6 (#3) EPP-ED 2009Milan Zver 123,563 26.7 (#1) 1EPP 2014 99,643 24.8 (#1) 2019 En coalició amb el SLS 1 2024Romana Tomc 205,084 30.6 (#1) 2

Líders del partit France Tomšič, 1989-1990 Jože Pučnik, 1990-1993 Janez Janša, 1993-

Afiliats destacats Janko Prunk.

Referències

Categoria:Partits polítics d'Eslovènia