Els han (en xinès simplificat: 汉族 o 汉人, xinès tradicional: 漢族 o 漢人, pinyin: hànzú o hànrén) són l'ètnia majoritària de la Xina i el grup ètnic més nombrós del món. Originaris de la Xina continental, on constitueixen un 92% de la població de la República Popular de la Xina; després de la invasió dels mongols el 1276, es van dispersar, i constitueixen el 98% de la República de la Xina (Taiwan), el 75% de Singapur i un 20% de la població del món.
Hi ha una diversitat genètica, lingüística, cultural i social entre els han, principalment pels segles d'immigració i assimilació de diversos grups ètnics de dins de la Xina. Els han són un subgrup del grup humà zhonghua minzu. Alternativament, acostumen a referir-se a ells mateixos com els "descendents del drac xinès" o els "descendents de l'emperador Yan Di i Huang Di". El seu territori propi és el que alguns anomenen la "Xina estricta", descomptades les àrees pròpies de les altres ètnies.
El nom han prové de la dinastia Han; també és el nom d'un riu de la Xina central i, en xinès clàssic, el nom de la Via Làctia. Prop de 40 milions de xinesos de l'ètnia han es troben per tot el món, però principalment a Malàisia, Vietnam, Tailàndia, Indonèsia i les Filipines. Als Estats Units, n'hi ha 3 milions i constitueixen prop de l'1% de la població total.China and Africa: Stronger Economic Ties Mean More Migration, By Malia Politzer, Migration Information Source, August 2008.
Distribució Xina continental, Hong Kong i Macau La majoria dels han –uns 1.200 milions– viuen sota la jurisdicció de la República Popular de la Xina. Són el grup ètnic majoritari en totes les províncies i regions de la República Popular, llevat de les regions autònomes de Xinjiang (41% l'any 2000) i del Tibet (6% l'any 2000). Als territoris de Hong Kong i de Macau són, respectivament, el 95% i el 96%.
Taiwan Uns 22 milions de xinesos han viuen a Taiwan. Hi van començar a migrar al segle XVII des de les províncies litorals del sud-est de la Xina continental i es van assentar, inicialment, en diferents regions de l'illa segons la zona de procedència.Chapter 2 People and Language . The Republic of China Yearbook 2009. Amb el pas del temps, però, aquesta distribució s'ha anat alterant. Actualment, els han són el 98% de la població de l'illa, per bé que amb un important grau de mestissatge amb la població aborigen, tal com demostren els estudis de l'ADN.
Resta del món Dels aproximadament 40 milions de xinesos han repartits pel món, uns 30 milions viuen al sud-est asiàtic. Són l'ètnia majoritària a Singapur (74% de la població) i al l'illa Christmas (70%). A Malàisia representen el 25%, a Tailàndia el 14%, i són nombrosos també a Indonèsia i a les Filipines.
Fora d'aquesta àrea, es troben 3 milions de persones d'ascendència xinesa als Estats Units, on són un 1% de la població, vora 1 milió al Canadà (3,7%), 1,3 milions al Perú (4,3%), uns 600.000 a Austràlia (3,5%), aproximadament 150.000 a Nova Zelanda (3,7%), i com a mínim 750.000 a Àfrica. A la Unió Europea, el 2011 n'hi havia 2,3 milions (0,4%), la meitat dels quals al Regne Unit i a França.
Història i expansió dels han Prehistòria i dinasties llegendàries Els xinesos han fan remuntar els seus orígens al poble Hua-Xia, unificat segons la llegenda pel mític emperador Groc després de la batalla de Banquan. Aquest poble s'insereix en la successió de cultures neolítiques que es desenvoluparen al voltant del riu Groc, entre el 7è i el 3r mil·lennis aC. Hua-Xia és el nom amb què es designaven ells mateixos abans de la dinastia Han, i designava el que ells consideraven civilitzats, per oposició als considerats bàrbars.
Cap al 1600 aC, uns pobles invasors procedents de l'est van fundar la dinastia Shang. D'aquesta, daten els exemples més antics de caràcters xinesos, que evidencien, pel seu grau d'elaboració, que l'origen de l'escriptura a la Xina és força anterior.
A finals del segon mil·lenni, els zhou, de llengua i cultura huan-xia i també originaris de la conca del riu Groc, van començar a expandir-se. Conqueriren el Regne Shang i la major part de la Xina al nord del Iang-Tsé, i estengueren així la cultura proto-han. Tot i que el seu imperi s'acabà fragmentant en molts regnes immersos en guerres cròniques entre si, aquest període va veure una gran esplendor cultural i filosòfica, conegut com les Cent Escoles de Pensament, que ha deixat els dos corrents filosòfics més importants originats a la Xina: el confucianisme i el taoisme.
L'imperi L'any 221 aC, el Regne Qin va conquerir els altres regnes combatents i el seu rei, Qin Shi Huangdi, en va fer un imperi centralitzat i burocràtic, i unificà el país econòmicament i cultural. Si bé la seva dinastia no va durar, l'imperi que bastí seria el model de govern per a la Xina durant dos mil·lennis.
El 206 aC, els successors de Qin Shi Huangdi van ser derrocats per Liu Bang, fundador de la dinastia Han, que es mantingué en el poder fins al 220 dC. Conservà la majoria d'institucions de l'imperi, i governà amb un tarannà menys autocràtic. El període Han és l'edat clàssica de les arts i la cultura xineses, i també una època d'expansió militar en totes direccions.
Al dC, l'imperi es desintegrà en regnes rivals. El nord fou envaït per pobles nòmades procedents de les estepes de l'Àsia central, que van crear regnes propis, entre els quals destaca el dels Wei del Nord d'ètnia Sienpei. Els xinesos van designar aquests pobles Wu Hu i, per distingir-se'n, van començar a anomenar-se hanren, o 'poble dels Han', com a hereus de la dinastia que els havia governats durant quatre segles. La pressió del nòmades del nord provocà una de les primeres grans migracions del poble han, que es van estendre més enllà del Iang-Tsé fins al sud de la Xina actual, desplaçant el seu centre demogràfic cap al sud. Alhora, els invasors del nord adoptaven bona part de la cultura i el sistema administratiu dels pobles han que governaven. Per exemple, els governants Sienpei van adoptar cognoms han. Així, les invasions van provocar paradoxalment l'extensió de la cultura i l'ètnia han a la major part de la Xina actual.
Sota les dinasties Sui (581–618) i Tang (618–907), es completà la sinització de la costa sud de la Xina actual (províncies de Fujian i Guangdong). Durant el període de les Cinc Dinasties, que hi va seguir, la relativa estabilitat del sud enfront de les guerres i invasions del nord i el centre de la Xina van continuar afavorint-hi la migració dels han.
L'any 1279, els mongols (dinastia Yuan) van conquerir tota la Xina, i esdevingueren els primers no xinesos que ho feien. Van practicar una política de discriminació social dels han i els van prohibir l'emigració, que es considerava deslleialtat cap als avantpassats i a la terra ancestral. Gairebé un segle més tard, la crisi econòmica i la discriminació van encendre la guerra civil i els mongols van ser foragitats i substituïts per la dinastia Ming (1368–1644). Sota aquesta, la Xina va viure un dels períodes de més estabilitat política i social. L'assentament dels han a les regions perifèriques continuà i es va estendre al Yunnan, al sud-oest.
El 1644, arran de la revolta popular liderada per Li Zicheng, els manxús van aprofitar-la per prendre el poder (dinastia Qing). Les forces lleials als Ming van fugir a Taiwan, on van acabar capitulant. Començà així una forta immigració de han que van acabar assimilant les poblacions aborígens, malgrat els esforços dels manxús, que volien evitar-ho per assegurar-se el control de l'illa. Pel mateix motiu, els Qing van prohibir la migració dels han a Manxúria, on només eren presents a la província més meridional. El 1681, l'emperador feu construir la Muralla de Salzes, al nord de la qual els han no podien instal·lar-se.Elliott, Mark C. "The Limits of Tartary: Manchuria in Imperial and National Geographies." Journal of Asian Studies 59, no. 3 (2000): 603–46. Tanmateix, els darrers emperadors de la dinastia van invertir aquesta política i, al final del període Qing, els han ja eren majoritaris en tota la Manxúria.
Al , es va produir un important moviment migratori de xinesos a altres parts del món, i els han es van estendre pel Sud-est asiàtic, Austràlia i Amèrica del Nord.
Història recent El 1912, la dinastia Qing fou reemplaçada per la República de la Xina, governada pel Guomindang. El 1949, les forces comunistes guanyaren la guerra civil i establiren la República Popular de la Xina al continent. La República de la Xina es replegà a Taiwan, i ací emigraren vora un milió de refugiats, augmentant la població de l'illa i el domini demogràfic dels han. La República Popular establí als anys 1980 la política de limitació de la natalitat coneguda com a política del fill únic, que afecta només els han. Arran de la invasió del Tibet per l'exèrcit xinès el 1950, la població han, que hi era absolutament testimonial, començà a créixer. A partir de la dècada dels 1980, la República Popular estimula la migració dels han al Tibet. A més, un nombre important de han hi resideixen temporalment (militars i d'altres).
La migració de xinesos cap a la resta del món ha continuat durant els segles XX i XXI. El retorn de Hong Kong a sobirania xinesa el 1997 causà una onada migratòria d'aquest territori cap a Amèrica del Nord, Austràlia, etc."Some regret leaving Hong Kong, some return. June 28, 2007. Els darrers anys, ha augmentat el flux de xinesos cap a Europa i Rússia.
Anàlisi de l'ADN Alguns estudis genètics basats en els haplogrups del cromosoma Y (masculí) mostren que els han, a més de ser un grup etnolingüístic, tenen una marcada homogeneïtat genètica. Tanmateix, els de la seva àrea d'origen (al nord) són més homogenis genèticament que els de les regions del sud, on es van expandir.Matthew E. Hurles, Bryan C. Sykes, Mark A. Jobling, and Peter Forster, "The Dual Origin of the Malagasy in Island Southeast Asia and East Africa: Evidence from Maternal and Paternal Lineages," American Journal of Human Genetics 76:894–901, 2005. Altres estudis mostren també que, si bé la distància genètica entre les diverses subpoblacions han és petita, també ho és a nivell regional entre les poblacions han i les ètnies autòctones.Genetic distances between Chinese populations calculated on gene frequencies of 38 loci. Això indica que els han s'han barrejat amb la població de les regions on s'instal·laven.
Però s'observa també que la contribució d'altres ètnies a la càrrega genètica dels han del sud per via masculina és limitada. A més, l'estudi de la diversitat de l'ADN mitocondrial, que s'hereta exclusivament per via materna, mostra més homogeneïtat en les poblacions han del nord que en les del sud, les quals a més resulten ser més semblants a les ètnies autòctones.Table from "Genetic evidence supports demic diffusion of Han culture". Nature (journal, 16 September 2004 issue).Table from " A spatial analysis of genetic structure of human populations in China reveals distinct difference between maternal and paternal lineages". European Journal of Human Genetics (journal, 23 January 2008 issue). Això indica que, històricament, la barreja de sang han i les altres ètnies s'ha produït sobretot per casament d'homes han amb dones autòctones i no a l'inrevés. Tot plegat suggereix que les migracions dels han cap al sud, fugint de la guerra i de la fam, van ser protagonitzades majoritàriament per homes, així com una resistència de les famílies han a casar les filles amb membres de famílies no han.
Altres estudis mostren també que els han tenen una estructura genètica coherent, amb l'excepció, però, d'algunes branques etnolingüístiques com els pinghua.
Cultura La cultura xinesa és una de les més antigues i complexes del món, amb milers d'anys d'antiguitat. El seu sistema d'escriptura portava segles de desenvolupament abans de les primeres evidències trobades que daten del .