El World Wide Web Consortium (W3C) és un consorci internacional que treballa per a desenvolupar i promocionar estàndards per al World Wide Web. Aquest consorci es va crear l'octubre de 1994 i el dirigeix Tim Berners-Lee, creador del WWW i autor de les especificacions de l'Uniform Resource Locator, l'HTTP i l'HTML, que són les seves principals tecnologies d'aquesta xarxa.

El consorci s'administra de forma conjunta entre el MIT (als Estats Units), l'ERCIM (a Europa) i la Universitat de Keio (al Japó). Per altra banda, el W3C també té distribuïdes oficines arreu del món.

Aquest fou creat inicialment per a garantir una major compatibilitat i acord entre els diferents membres de la indústria a l'hora d'adoptar noves tecnologies web. Abans de la seva creació, per exemple, ja existien problemes de compatibilitat per culpa de diferents versions d'HTML específiques de cada venedor. Cal dir que aquests problemes encara perduren.

Un document del W3C segueix diferents etapes de maduració abans d'esdevenir una recomanació pròpiament dita: Working Draft (WD) (esborrany de treball), Candidate Recommendation (CR) (recomanació candidata), Proposed Recommendation (PR) (proposta de recomanació), i finalment una W3C Recommendation (REC) (Recomanació). Les recomanacions poden actualitzar-se de manera separada en documents d'Errata, fins al moment que hi hagi suficients canvis significatius com per a produir una nova edició de la recomanació. Aquest és el cas de l'XML, que es troba actualment en la tercera edició.

Per altra banda, el W3C també publica diferents tipus de notes informatives, que en principi no caldria considerar com a estàndards.

A diferència de l'Organització Internacional de Normalització, o altres organismes d'estandardització internacionals, el W3C no té cap programa de certificació. Aquest va considerar que, ara per ara, no era aconsellable començar-ne un. Això no obstant, sense que el consorci ho comprovi i se'n faci responsable, es permet que hom qui respecti les recomanacions pugui demostrar-ho, per exemple, amb una pastilla que ho indiqui a llurs llocs web.

Història El World Wide Web Consortium (W3C) va ser fundat el 1994 per Tim Berners-Lee després que deixés l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN) a l'octubre de 1994. Va ser fundat al Laboratori d'Informàtica de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) amb el suport de la Comissió Europea i de l'Agència de Projectes de Recerca Avançada de Defensa, que havia estat pionera en l'ARPANET, el predecessor més directe de l'Internet modern. Va estar ubicat a Technology Square fins al 2004, quan es va traslladar, juntament amb el Laboratori d'Informàtica i Intel·ligència Artificial del MIT, al Stata Center.

L'organització intenta fomentar la compatibilitat i l'acord entre els membres de la indústria en l'adopció dels nous estàndards definits pel W3C. Diferents proveïdors ofereixen versions incompatibles d'HTML, cosa que provoca inconsistència en la manera com es mostren les pàgines web. El consorci intenta que tots aquests proveïdors implementin un conjunt de principis i components bàsics que el consorci ha triat.

Originalment, es preveia que el CERN allotgés la branca europea del W3C; tanmateix, el CERN volia centrar-se en la física de partícules, no en la tecnologia de la informació. L'abril de 1995, l’Institut Francès de Recerca en Informàtica i Automatització es va convertir en l'amfitrió europeu del W3C, i l'Institut de Recerca de la Universitat de Keio a SFC es va convertir en l'amfitrió asiàtic el setembre de 1996. A partir del 1997, el W3C va crear oficines regionals arreu del món. A partir del setembre de 2009, tenia divuit oficines mundials que cobrien Austràlia, els països del Benelux (Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg), Brasil, Xina, Finlàndia, Alemanya, Àustria, Grècia, Hong Kong, Hongria, Índia, Israel, Itàlia, Corea del Sud, Marroc, Sud-àfrica, Espanya, Suècia i, a partir del 2016, el Regne Unit i Irlanda.

El 2010, Jeffrey M. Jaffe va ser nomenat CEO del W3C. Va continuar en aquest càrrec fins al 2022.

L'octubre de 2012, el W3C va reunir una comunitat dels principals actors i editors web per establir un wiki MediaWiki que busca documentar estàndards web oberts anomenat WebPlatform i WebPlatform Docs.

El gener de 2013, la Universitat de Beihang es va convertir en l'amfitriona xinesa.

El 2022, el grup de treball WebFonts del W3C va guanyar un premi Emmy de l’Acadèmia Nacional d'Arts i Ciències de la Televisió per estandarditzar la tecnologia de fonts per a fonts i tipografia descarregables personalitzades per a dispositius web i de televisió.

L'1 de gener de 2023, es va reformar com a organització sense ànim de lucre d'interès públic 501(c)(3). L'octubre de 2023, Seth Dobbs va ser nomenat director executiu de l'organització.

miniatura|Logotip del W3C abans de l'octubre de 2025 L'octubre de 2025, el W3C va presentar un nou logotip, que indicava canvis positius, i va actualitzar el seu lema a fer que la web funcioni — per a tothom. Això reflecteix la seva evolució cap a una organització sense ànim de lucre i el seu enfocament continu en l'accessibilitat global, la col·laboració, la innovació, la privadesa, la seguretat i el futur dels estàndards web.

Maduració d'especificacions El W3C desenvolupa especificacions tècniques per a HTML5, CSS, SVG, WOFF, la pila de la web semàntica, XML i altres tecnologies. De vegades, quan una especificació esdevé massa gran, es divideix en mòduls independents que poden madurar al seu propi ritme. Les edicions posteriors d'un mòdul o especificació es coneixen com a nivells i es denoten amb el primer enter del títol (per exemple, CSS3 és el Nivell 3). Les revisions posteriors de cada nivell es denoten amb un enter després d'un punt decimal (per exemple, CSS2.1 és la Revisió 1).El procés de formació d'estàndards del W3C es defineix dins del document de procés del W3C, que descriu quatre nivells de maduresa a través dels quals ha de progressar cada nou estàndard o recomanació.

Working draft (WD) Després que s'hagi recopilat prou contingut dels esborranys de l'editor i debats, es pot publicar com a esborrany de treball (WD) per a la seva revisió per part de la comunitat. Un document WD és la primera forma d'estàndard que està disponible públicament. S'accepten comentaris de pràcticament tothom, tot i que no es fan promeses pel que fa a l'acció sobre cap element concret comentat. En aquesta etapa, el document estàndard pot tenir diferències significatives respecte a la seva forma final. Per tant, qualsevol persona que implementi estàndards WD hauria d'estar preparada per modificar significativament les seves implementacions a mesura que l'estàndard maduri.

Candidate recommendation (CR) Una recomanació candidata és una versió d'un estàndard més madur que el WD. En aquest punt, el grup responsable de l'estàndard està satisfet que l'estàndard compleix el seu objectiu. L'objectiu de la CR és obtenir ajuda de la comunitat de desenvolupament sobre la implementabilitat de l'estàndard. El document estàndard pot canviar més, però les característiques importants es decideixen majoritàriament en aquest punt. El disseny d'aquestes característiques encara pot canviar a causa dels comentaris dels implementadors.

Proposed recommendation (PR) Una recomanació proposada és la versió d'un estàndard que ha superat els dos nivells anteriors. Els usuaris de l'estàndard hi donen la seva opinió. En aquesta fase, el document es presenta al Consell Assessor del W3C per a la seva aprovació final. Tot i que aquest pas és important, rarament provoca canvis significatius en un estàndard a mesura que passa a la fase següent.

Recomanació del W3C (REC) Aquesta és la fase de desenvolupament més madura. En aquest punt, l'estàndard ha estat sotmès a una revisió i proves exhaustives, tant en condicions teòriques com pràctiques. L'estàndard ara està avalat pel W3C, cosa que indica que està preparat per al desplegament al públic i fomenta un suport més ampli entre els implementadors i els autors. De vegades, les recomanacions es poden implementar incorrectament, parcialment o no s'implementen en absolut, però molts estàndards defineixen dos o més nivells de conformitat que els desenvolupadors han de seguir si volen etiquetar el seu producte com a compatible amb el W3C.

Revisions posteriors Una recomanació es pot actualitzar o ampliar mitjançant errades no tècniques publicades per separat o esborranys de l'editor fins que s'acumulin prou edicions substancials per produir una nova edició o nivell de la recomanació. A més, el W3C publica diversos tipus de notes informatives que s'han d'utilitzar com a referències.

Certificació A diferència de la Internet Society i altres organismes internacionals d'estandardització, el W3C no té un programa de certificació. El W3C ha decidit, de moment, que no és adequat iniciar un programa d'aquest tipus, a causa del risc de crear més inconvenients per a la comunitat que beneficis.

Administració El gener de 2023, després de 28 anys de ser administrat conjuntament pel Laboratori d'Informàtica i Intel·ligència Artificial del MIT (situat al Stata Center) dels Estats Units, el Consorci Europeu de Recerca en Informàtica i Matemàtiques (ERCIM; a Sophia Antipolis, França) La Universitat de Keio (al Japó) i la Universitat de Beihang (a la Xina), el W3C es va constituir com a entitat legal, convertint-se en una organització sense ànim de lucre d'interès públic.

El W3C té un equip de 70 a 80 persones a tot el món a partir del 2015. El W3C està dirigit per un equip directiu que assigna recursos i dissenya l'estratègia. També inclou un consell assessor que dóna suport a l'estratègia i els assumptes legals i ajuda a resoldre conflictes.

Estàndards W3C/IETF Estàndards: CSS CGI DOM GRDDL HTML OWL RDF SVG SOAP SMIL SRGS SSML VoiceXML WSDL XACML XHTML XML XML Events XForms XML Information Set XML Schema XPath XQuery XSLT

Crítiques El 2012 i el 2013, el W3C va començar a considerar afegir Extensions multimèdia xifrades (EME) específiques de DRM a HTML5, cosa que va ser criticada per anar en contra de l'obertura, la interoperabilitat i la neutralitat del proveïdor que distingien els llocs web creats només utilitzant estàndards del W3C dels que requerien complements propietaris com Flash. El 18 de setembre de 2017, el W3C va publicar l'especificació EME com a recomanació, cosa que va provocar la dimissió de l'Electronic Frontier Foundation del W3C. Tal com temien els opositors d'EME, el 2020, cap dels Content Descryption Modules àmpliament utilitzats amb EME està disponible per a la llicència sense una tarifa de llicència per navegador.

Referències

Enllaços externs

Categoria:World Wide Web Categoria:Organitzacions internacionals d'estandardització Categoria:Massachusetts Institute of Technology